Sentencia Administrativo Nº 299/2013, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 595/2011 de 04 de Octubre de 2013

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU 17 BARCELONA

Rda. Universitat, 18

08007 Barcelona

RECURS NÚM. 595/2011 - F1 - RECURS ORDINARI

ACTOR/A:FOMENT IMMOBILIARI ASSEQUIBLE, S.A.

DEMANDAT/DA:AGENCIA DE LHABITATGE DE CATALUNYA

SENTÈNCIA 299/13

Barcelona, el quatre d'octubre dos mil tretze

Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat numero 17 Contenciós Administratiu de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el procurador Carlos María Martínez, en representació de Foment Inmobiliari Assequible SA, contra Agencia de l'Habitage de Catalunya, representat per la procuradora Eulalia Rigoll i Trullols, i assistit per la lletrada María Dolors. Roca Solergibert. Dicto sentència en nom de SM el Rei, d'acord amb els següents

Antecedentes

Primer. El dia 24/11/11 va entrar al Jutjat un escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en què, després de concretar la resolució objecte de recurs, sol licitava que es tingués per interposat el recurs.

Segon .- Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un decret de 07/12/11 i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.

Tercer . Mitjançant un decret de 23/03/12 es va fixar la quantia en indeterminada. A continuació, es va obrir a prova, l'actora va sol licitar la documental i pericial, i la demandada cap. Les proves admeses es van realitzar en la forma que consta a l'expedient i, si escau, enregistrament.

Quart. A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va arribar el seu torn corresponent, a través d'una provisió de 20/9/13 l'assumpte va quedar conclús per a sentència.

Cinquè . En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència s'ha dictat en el termini legal.

Sisè. Objecte del recurs.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul lativa exercitada a nom de Foment Inmobiliari Assequible SA contra la resolució de 27 juny 2011 que resol la qualificació definitiva de la promoció relativa al expedient número 08- 00 57 - 09B i R- 4405 -11

Setè. Pretensions i al legacions de les parts.

La part actora exposa que la disposició transitòria sisena del Decret 13/2010 del 2 febrer és contrària dret i a principis bàsics com el de prohibició de retroactivitat i de seguretat jurídica ja que no garanteix el respecte a les bases fixades en la qualificació provisional; és incoherent amb el restant contingut del Decret i infringeix el principi d'igualtat així com el de irretroactivitat pel que estima que ha de plantejar-se qüestió de legalitat i sol licita:

Dicti sentencia estimant el recurs contenciós administratiu i acordi anul lar la Resolució del Director de Promoció de l'Habitatge de l'Agencia de l'Habitge de Catalunya de 16 de setembre 2011, per la que es va acordar desestimar el recurs d'alçada i anul lació de la resolució de 27 de juny de 2011 de la qualificació definitiva d'HPO únicament pel que fa a la subjecció de la promoció al règim jurídic del Decret 13/10, de 2 de febrer, per estimar la disposició transitòria sisena d'aquesta disposició reglamentaria contraria a dret ; i acordi en el seu cas la corresponen qüestió d'il legalitat devant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal superior de Justícia de Catalunya, que es l'òrgan competent per la conèixer la impugnació d'aquesta norma reglamentaria.

L'Administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, al lega la correcció de la disposició impugnada i per tot això sol licita que aquesta es desestimi.

Fundamentos

PRIMER. Cal significar que la fonamentació jurídica aquí sostinguda per la mercantil recurrent coincideix en la seva essència amb la continguda en la demanda formulada las mateixes parts que les aquí recurrents, i pels mateixos fets en el Jutjats 12, 1, 2 ( en dos sentencies aquest últim) de Barcelona, existint coincidència en tots aquests processos entre les parts i les representacions processals i defenses lletrades, i les al legacions, sent, com s'ha dit, substancialment idèntics els motius de tots els recursos. Doncs bé, en atenció al principi de seguretat jurídica, del que cal extreure que situacions essencialment iguals han de merèixer la mateixa resposta per part dels òrgans jurisdiccionals, aconsellen resoldre el present recurs amb reiteració de l'argumentació expressada en la Sentència dictada pel jutjat número 12 de Barcelona número 1/13, de 28/12 de 2012, la fonamentació jurídica del qual, pel seu encert, es comparteix plenament per aquest jutjat, reproduint-se la mateixa a continuació:

'Tercer- ( ) Doncs bé, el règim jurídic aplicable a la promoció ve donat per la qualificació definitiva que és un veritable acte administratiu, a diferencia de la qualificació provisional que té la naturalesa jurídica d'un simple acte inicial d'acord amb l' article 16 del Reial Decret 3148/1978 , que es configura com un acte de tràmit que no és constitutiu de drets com així ho entén la sentencia d'l de juliol de 1999 del Tribunal Suprem, Sala Tercera, Contenciós administratiu, Secció 3a, ponent: Oscar González González, núm. de recurs: 136 16/1991 , LA LEY 8808/1999, fonament de dret 2on: 'SEGUNDO: El art. 16 RD 3148/1978, de 10 Noviembre , sobre política de viviendas de protección oficial, atribuye a la calificación provisional la naturaleza de acto de trámite inicial, a partir del cual el promotor debe comenzar la ejecución do las obras que, una vez concluidas llevarán, si se cumplen los requisitos legales, a la calificación definitiva y consiguiente obtención de los beneficios derivados de este sistema de promoción de viviendas. La calificación provisional, por lo tanto, podrá crear expectativas de futuros beneficios, pero no es acto constitutivo de derechos adquiridos.' En definitiva, la naturalesa jurídica de la qualificació definitiva es la d'un veritable acte que atribueix el règim jurídic aplicable, i és per això que par modificar les dades i prescripcions de la qualificació provisional. Por tant, sense l'obtenció de la qualificació definitiva no queda culminat el procés, ja que en el moment de la qualificació provisional el promotor només té unes expectativa però no té cap dret consolidat. I 'com que els ajuts principals deis plans estatals són ajuts en forma de préstecs qualificats ¡ subvencions vinculats als préstecs, l'obtenció del finançament dins d'un programa o altre, és el que finalment determina a quin pla s'acaben acollin les promocions' (nota de l'Administració reproduïda més amunt), resulta raonable que la disposició transitòria 6ª del Decret 13/2010, del Pla per al dret a I 'habitatge 2009-2012, determinés que les promocions d'habitatges amb qualificació provisional ja atorgada i que haguessin obtingut préstec con vingut a l'empara del Reial Decret 2066/2008, de 12 de desembre, s'acollissin, a les previsions del Decret 13/2010. Por altra banda, no pot sostenir-se que l 'atorgament de la qualificació provisional vinculi a l'Administració amb el promotor a través del principi de confiança legítima, ja que la qualificació definitiva no és una revisió dels elements de la qualificació provisional sinó que és un acte administratiu que s'atorga amb l'obre acabada, i només la qualificació definitiva -i no la provisional, que és un acte de tràmit i no pot constituir-se en un acte capaç de fundar la confiança legítima del promotor i així, tampoc pot parlar-se de irretroactivitat de la qualificació definitiva.

QUART.- En segon lloc, la part actora al lega que la disposició transitòria 6ª del Decret 13/2010 és incoherent amb la resta del contingut del Decret i infringeix el principi d'igualtat. Segons la recurrent, del redactat de la disposició transitòria 6ª vers les disposicions transitoris quarta i cinquena precedents del Decret 13/2010 es desprenen, situacions d'incoherència. Considera que la diferencia de tracte és absolutament injustificada i discriminatòria, ja que en situacions com la de l'actora s'hauria d'haver previst també la possibilitat de mantenir el règim jurídic de venda que tenia reconegut, al marge de les subvencions que li fossin aplicables. La disposició transitòria quarta del Decret 13/2010, de 2 de febrer, del Pla per el dret a l'habitatge de 2009Z.2012 es refereix a les actuacions que han obtingut qualificació provisional i no han obtingut préstec convingut; la cinquena a les sol licituds dequalificació provisional d'habitatges amb protecció oficial pendents de resolució; i la sisena, a la situació de les persones o entitats promotores que han obtingut préstec convingut durant la vigència del Decret 50/2009, do 24 de març, i que podran accedir a les ajudes d'aquest Decret Analitzat el règim jurídic aplicable a l'anterior fonament de dret, atès que el mateix és el fixat en el Decret 13/2010 a l'empara de la seva disposició transitòria 6 ª, resulta que no és objecte del present recurs l'estudi de les diferents disposicions transitòries de l'esmentat Decret que no tenen relació amb el cas que ens ocupa.

Tampoc s'ha vulnerat el principi d'igualtat ja que aquest principi compren el dret de tots els ciutadans a la igualtat en l'aplicació de la norma i en aquest sentit, no s'acredita cap tipus de desigualilat generadora d'irregularitat administrativa,

CINQUÉ. - En tercer lloc la part actora al lega que la disposició transitòria 6ª del Decret 13/2010 infringeix la prohibició d'irretroactivitat Afegeix que el contingut d'aquesta disposició transitòria 6ª vulnera de front el principi constitucional de seguretat jurídica, ja que suposa l'aplicació d'una legislació que no era la vigent en el moment en el que es va presentar la sol licitud, i equival a la presentació d'aquesta amb ple desconeixement de les conseqüències que aquest acte implicarà, i en aquest cas les conseqüències afecten directament a l'esfera patrimonial de la sol licitant fins al punt de qüestionar la pròpia viabilitat de l'operació immobiliària. La Disposició Transitòria 6ª del Decret 13/2010 no és un acte de gravamen o desfavorable com s'ha vist, ¡ l'acte administratiu impugnat s'até a dret, essent irrellevants els perjudicis econòmics obtinguts a partir d'unes expectatives de beneficis calculats d'acord amb una norma que no era aplicable (Decret 244/2005).

Per tot això, concloc que procedeix desestimar el present recurs contenciós administratiu i en conseqüència, tampoc cal el plantejament de la qüestió de lla legalitat de la disposició transitòria 6a del Decret 13/2010 , d'acord amb l' article 27 LJCA . '

SEGON.- A tot l'anterior cal afegir les encertades consideracions que resulten de les dues sentències dictades pel jutjat 2 de Barcelona i que diuen:

' A todo ello debe añadirse que el precio de la vivienda ha estado sometido a importantes incrementos en la pasada década, pero tras lo que se ha llamado e «estallido de la burbuja inmobiliaria' el precio de la vivienda ha disminuido de forma sensible. A esa realidad responde que el cálculo del precio de la vivienda se realice con la fórmula que establece el artículo 12.4 del Decreto 13/2010, de 10 de febrero , que tiene en cuenta la realidad inmobiliaria actual, que dista mucho de ser la de del Decreto 244/2005, de 8 de noviembre, que aquél deroga, por lo que en la actualidad resulta del todo punto inaplicable el sistema de cálculo del precio de acuerdo con el artículo 16.1 b) de dicha norma .

En otras palabras, la evolución reciente de los precios de la vivienda demuestra que, tras incrementos positivos altos durante bastante tiempo, se ha pasado a índices, negativos de incremento, lo que debía de tener el correspondiente reflejo en la normativa aplicable a las VRO, que no están al margen de esa evolución del mercado, por más que sus precios máximos vengan fijados por la Administración, pero no así los precios mínimos, esto es, una VPO no puede transmitirse por un precio superior pero nada impide que si las condiciones del mercado, lo exigen, pueda venderse por un precio inferior.'

TERCER.-D'acord amb el que disposa l' article 139 de la Llei jurisdiccional no és procedent imposar costes.

Fallo

DESESTIMOel recurs que ha presentat Foment Inmobiliari Assequible SA contra la resolució de 27 juny 2011 que resol la qualificació definitiva de la promoció relativa al formi expedient número 08- 00 57 -09B i R- 4405 -11 i CONFIRMOla resolució objecte d'impugnació.

Sense fer expressa imposició de costes.

Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel lació en el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.