Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 301/2016, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Lleida, Sección 1, Rec 47/2015 de 29 de Junio de 2016

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA

C/Canyeret, 3-5 CP. 25007 de Lleida.

Teléfon 973 700 133

Recurs ordinari núm. 47/2015 Secció D

Part actora: Mariano, Mauricio i BIRRERIA PUSE SCP.

Representant part actora: ARES JENE ZALDUMBIDE

Part demandada: AJUNTAMENT DE NAUT ARAN i COMUNIDAD DE PROPIETARIOS EDIFICIO000 DE BAQUEIRA BERET

Representant part demandada: PATRICIA AYNETO VIDAL i ASTRID NOTARIO RUIZ

SENTÈNCIA núm. 301/2016

LLEIDA, a 29 de juny de 2016.

Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ORDINARI en exercici dŽun RECURS CONTENCIÓS, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 47 de lŽany 2015, promogut a instància de la mercantil BIRRERIA PUSE SCP, representada per la procuradora Sra. Ares Jené Zaldumbide i assistida pel lletrat Sr. Luis Carlos Medina Madroño, enfront lŽExcel.lentíssim AJUNTAMENT NAUT ARAN, representat per la procuradora Sra. Patricia Ayneto Vidal, assistit per la lletrada Sra.--; i enfront la COMUNITAT DE PROPIETARIS EDIFICIO000 DE BAQUEIRA BERET, representada per la procuradora Sra. Astrid Notario Ruiz i assistida pel lletrat Sr. Juan Martínez Oliveira. Ha recaigut la present resolució en base als següents,

Antecedentes

PRIMERO.- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 22 de gener de 2015, contra les resolucions de 3 de novembre de 2014 i 30 de desembre de 2014, dictades per lŽAjuntament de Naut Aran, limitatives de lŽhorari legal de tancament del local administrat per la part recurrent, denominat 'Eth Refugi'.

SEGON.- Un cop personada lŽAdministració demandada i remés lŽexpedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.

La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar suplicant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentencia per la què sŽestimés íntegrament la demanda conforme els pediments que son de veure en la mateixa.

Per la seva banda, la part demandada, un cop exposats els fets que motivaven el seu escrit de contestació i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol.licitant la desestimació del recurs amb expressa imposició de costes per a la part actora.

TERCERO.- Practicada la prova i exposades, en aquest cas, les conclusions que les parts van considerar adients, el procediment va quedar conclós i pendent de dictar la pertinent sentencia.

QUART.- En aquest procediment sŽhan observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.

Fundamentos

PRIMERO.- Com sŽanticipava en lŽantecedent de fet primer, la part actora interposà recurs contenciós administratiu contra les resolucions de 3 de novembre de 2014 i 30 de desembre de 2014, dictades per lŽAjuntament de Naut Aran, limitatives de lŽhorari legal de tancament del local administrat per la part recurrent, denominat 'Eth Refugi'.

Interessa la part demandada que es dicti sentència per la què sŽanul.lin i es deixin sense efectes els actes administratius impugnats i sŽacordi lŽaixecament de la limitació horària i es permeti lŽaplicació de lŽhorari que venia sent lŽordinari (de 6:00 pm a 2:30 am) previst per la llicència de Bar-Cafeteria que es concedí als titulars del local en qüestió, amb imposició de costes a lŽadministració demandada.

En la base de dita pretensió i en comprimida síntesi sŽal.lega la nul.litat o anul.labilitat de lŽacte impugnat per causar indefensió al no haver-se comunicat lŽinici de lŽexpedient, ni la fase dŽinstrucció, amb la imprescindible fase dŽaudiència als interessats (ex. Article 84 de la LRJPAC), fase dŽal.legacions, proposició i pràctica de proves, proposta de resolució i, en el seu cas interposició de recursos contra la mateixa. En la línia de les vulneracions de caràcter formal, la part recurrent també invoca una possible vulneració de la necessària separació entre la instrucció i la decisió i, finalment, en ordre a les suposades il.licituds de caràcter material, es fa referència a la possible atipicitat dels fets que es van emprar de base per a adoptar la mesura de reducció de lŽhorari legal permès, tot adduint la inexistencia dŽuna norma que tipifiqui la conducta sancionada i, per tant, que empari al resolució recorreguda.

SEGON.- Pel que fa a la separació necessària que hi ha dŽhaver entre la instrucció i la decisió sancionadora, convé posar de relleu que no es dŽaplicació per la mesura aplicada en virtut del article 20 de la Llei 11/2009 de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives i lŽ article 14 de la Ordre INT/358/2011, de 19 de desembre, per la qual es regulen els horaris dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives sotmesos a la Llei 11/2009 de 6 de juliol. La limitació horària no sŽimposà com a conseqüència dŽuna sanció de les previstes en el Capítol II del mateix cos legal, sino com una modulació horaria prevista en lŽarticle 14 del la meritada ordre que disposa el següent:

'14.1 Los alcaldes o las alcaldesas, dentro de los respectivos términos municipales, pueden establecer reducciones de los horarios que prevé esta Orden, por un máximo de dos horas.

14.2 Las reducciones a que hace referencia el apartado 1 se pueden acordar de manera excepcional para locales concretos o para locales concentrados en determinadas zonas, cuando ocasionan molestias en la vecindad de su entorno físico, o bien por razones de seguridad, debidamente acreditadas y con los informes policiales correspondientes en ambos supuestos.

14.3 Estas limitaciones se tienen que acordar mediante resolución motivada y se tienen que comunicar a la dirección general competente en materia de espectáculos públicos y actividades recreativas y a la dirección general competente en materia de policía del departamento competente en materia de seguridad pública.'

En aquest cas, sŽentén de la Ordre que nŽhi ha prou amb que lŽòrgan competent per adoptar la mesura de reducció dŽhorari tingui coneixement i hagi constatat, ja siguí per un expedient administratiu obert ad hoc o per mitjà dŽaltres expedients administratius o per comprovacions dels seus agents que el local en qüestió ocasioni molèsties reals al seu veïnatge. SŽha de tenir en compte que lŽadopció dŽaquesta mesura es independent a qualsevol altre expedient de naturalesa sancíonadora que sŽhagi obert en el passat o es pugui obrir en el futur.

En aquesta direcció es fan constar en la resolució impugnada les actes de sonometria de dates de 6 de gener de 2013, de 27 de gener de 2013 i de 15 de març de 2013, que recullen tres mesuraments que oscil.len entre els 42 dB fins a 59 dB que són valors que superen significativament els valors límit que fixa la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. És cert que en les actes de sonometria també es feia constar que part del soroll provenia del riu i de la carretera, però en aquest sentit sŽha de compartir la valoració que ja va dur a terme aquest mateix Jutjat en la SJCA de 17 de juny de 2015 (Sentencia 259/2015):

'Lo que lleva al informe a concluir que desde el punto de vista técnico no es creíble que el ruido proceda de la carretera comarcal ni del río que discurren en las proximidades del edificio objeto de estudio, al imputar el ruido a focos cuya influencia en el nivel de ruido es despreciable (...) concluye el informe que si la influencia del ruido y de la carretera fuera significativa, se percibiría un ruido de baja frecuencia continuo y característico de este tipo de emisores, no obstante, en el caso que nos ocupa, señala el dictamen, que en las mediciones realizadas en el dormitorio del piso NUM000 la percepción sonora nada tenía que ver con el ruido que se percibiría si el emisor principal fuera la carretera o el río, sino que venían de ruidos del local derivados de la falta de una adecuada insonorización del local (...)Respecto al punto 2.3 de su dictamen manifiesta el perito que las emisiones resultantes son superiores al valor máximo, superiores al 10% del límite, lo que resulta muy grave. Sigue el perito indicando que el ruido se midió en el apartamento NUM000 que se encuentra encima del bar (local) y que el ruido procedía inequívocamente del local, con picos de 70 dB cuando el máximo tolerable es 28 dB, lo que implica mucho ruido. En cuanto el apartado 2.3 parágrafo 2º aclara el perito que la inmisión sonora se refiere a tipos de ruidos incluidos en la inmisión acústica: ruido que se percibe y otro es el nivel de evaluación del tipo de ruido. Se remite la adora a las mediciones efectuadas por el perito en su día en fecha 25 de Marzo de 2011 frente a lo que responde el perito que si el local estuviera insonorizado no se percibirían dichas inmisiones, dado que con la insonorización del local se evita la inmisión directa y la estructural.

Insiste el perito en que el ruido (la inmisión) del río o de la carretera es diferente del de la música y voces, dado que el ruido que procede de una actividad es variable con picos y no es constante, tiene diferentes ritmos, golpes, carácter aleatorio. En cambio el ruido de la carretera y del río es de tipo continuo, estable y generalmente de baja frecuencia. Se trata de ruidos diferentes en frecuencia y en continuidad. Se diferencian claramente (...) Ahora bien, las conclusiones alcanzadas por el informe del Sr. Luis, por la especialización del técnico que lo ha emitido y por sus conocimientos, como criterios a atender en la valoración conjunta de la prueba, adquiere en caso de discrepancia, como en el caso de Autos, mayor certeza y veracidad, debiendo prevalecer frente al contenido de las actas levantadas por los funcionarios actuantes, por lo que, la valoración de la prueba practicada en este proceso aconseja tener en cuenta que el informe elaborado por DECIBEL y redactado por Don. Luis, tiene relevante fuerza de convicción, además de que las conclusiones alcanzadas por el mismo revisten de mayor certeza y veracidad, máxime cuando dicha pericial resulta más concisa y precisa, con respecto a los términos en que se manifiestan las actas obrantes en Autos.

Las conclusiones alcanzadas por el informe pericial se hallan exhaustivamente fundamentadas, no sólo por la objetividad que su contenido denota, sino también por la circunstancia de que se han tenido en consideración cuantos hechos y conocimiento técnicos se precisaban para la emisión de un informe equilibrado, el cual no ha resultado enervado por el contenido de las actas (...)Los testigos, propietarios del apartamento NUM000 y NUM002, en sus declaraciones son coincidentes en situar el foco del ruido en la música, voces y movimiento de mobiliario del local Eth Refugi y descartan que el ruido provenga de la carretera en la que circulan pocos coches por la noche y en el riachuelo con poco caudal, habiendo además edificios que actúan como pantalla entre el EDIFICIO000 y la carretera y el río. Coinciden en que a partir de 2008-2009 se incrementó mucho el ruido y que aún sigue persistiendo en la fecha de sus declaraciones, hasta el punto de que Don. Luis se vendió el piso y el Sr. Octavio no lo ha utilizado durante la temporada 2014-2015 debido a los ruidos, también ambos testigos declaran que el ruido se alarga hasta las 3h ó 4h de la madrugada. Ambos testigos en sus declaraciones describen el mismo tipo y duración del ruido, indicándose por parte de ambos que el ruido de la carretera y del río es imperceptible. '

Per altra banda, lŽAjuntament era coneixedor de les nombrases queixes dels veïns que han interposat dos recursos contenciosos administratius més originats pel mateix problema, tals com el procediment ordinari 152/2015 i el 563/2013. En definitiva els elements de judici anteriors, els que apareixen en lŽexpedient administratiu número 563/2013, les actes de sonometria, les queixes dels veïns i la conflictivitat originada pels sorolls provinents de lŽactivitat 'Eth Refugi' justifiquen plenament lŽadopció de la mesura. No es poden tenir en compte les declaracions dels veïns habitants en els pisos cinquè i sisè per ser títulars de locals que queden considerablement allunyats del focus de soroll i que no farien més que descartar que les molèsties mes rellevants puguin provenir del riu o de la carretera.

A lŽefecte també sŽhan de valorar significativament les declaracions del Sr. Rodrigo que va donar constancia de les nombroses queixes dels veïns que habiten a les plantes primera, segona i tercera. També ha quedat constatat i es indubtable que per aquesta raó la Comunitat de propietaris de lŽedifici Saumet, per acords decidits per majoria, ha endegat les accions judicials que ha estimat com a més oportunes.

Per altra banda, tant el Sr. Rodrigo com el Sr. Jose María, vigilant que treballa per lŽAjuntament, van constatar que les molèsties provinents deis sorolls del local i de la gent que es quedava a fora eren prou perceptibles i molestes. Alhora, els deponents també van manifestar haver notat millores significatives des de que es començà a aplicar la mesura en qüestió.

Certament, en les actes de sonometria ja sŽindicava que hi havia altres fonts de soroll, tais com el riu, la carretera o un aparell de ventilació, però això no treu que hagi quedat demostrat que la proximitat del local no sigui una de les fonts principals de la immissió acústica, i aquesta circumstància és la que ha fet recomanable lŽaplicació de la mesura. En aquesta direcció, Don. Jose María que com a treballador de lŽAjuntament i persona aliena al conflicte por no tenir cap interès personal i directe en el mateix, gaudeix de les acostumades presumpcions de neutralitat i objectivitat i una major credibilitat afegida, va afirmar que els clients que solia haver a fora eren gairebé tots del local 'Eth Refugi'. També ha quedat demostrat de la prova testifical practicada que lŽindicat local era lŽúnic que quedava obert fins a altes hores de la nit. Així mateix, sŽobserva que els veïns que sŽhan estat queixant, segons ho afirmà el Sr. Rodrigo, són precisament els que habiten les tres primeres plantes, el que descarta el soroll del riu i el de la carretera com a fonts especialment molestes.

No hi ha dubte però que lŽAjuntament pot i ha dŽactuar per neutralitzar els focus emissors de molèsties que puguin torbar el descans dels veïns, si convé, per mitjà de la reducció dŽhoraris dŽaquest locals que en cap cas es pot entendre com una mesura de caràcter sancionador que necessiti complir amb el principi sancionador de tipicitat.

Efectivament, confluir de manera substantiva i rellevant en la causació dŽuna immissió entra plenament en el supòsit de fet previst en lŽarticle 14 de la Ordre INT/358/2011 que només exigeix que per adoptar aquesta mesura excepcional el local causi molèsties al veïnatge, sense establir cap tipus de valor límit. En el cas dels autes, tant de les actes de sonometria, de les declaracions del propi vigilant com dŽuna valoració circumstanciada del conjunt de la prova practicada, sŽha de convenir amb les parts demandades que ha quedat acreditat que aquest local causava molèsties als habitants de les tres primeres plantes de lŽedifici Saumet. Per tant, la mesura es va adoptar adequadament, sota criteris de legalitat i amb resultats que sŽhan demostrat satisfactoris per la conciliació dels valors que la norma fonamental tracta de protegir i que sempre exigeixen interpretacions més tutelars en favor del dret a la inviolabilitat del domicili i a la salut o integritat física que en favor del dret a la propietat privada o als rèdits provinents dŽun negoci particular. Nogensmenys, sŽha de tenir en compte que es tracta dŽuna mesura de compromís que tracta de fer compatible lŽactivitat dŽoci amb el descans dels veïns que viuen en les plantes superiors (sŽha de recordar que amb lŽaplicació de la mesura el local encara roman obert fins a les 00:30 hores).

Corol.lari de lŽanterior, sŽha de rebutjar la vulneració de la necessària separació entre la fase dŽinstrucció i de resolució, donat que no sŽestá davant dŽun procediment sancionador i que lŽadministració pot recabar qualsevol element de judici que estimi convincent per lŽadopció de la mesura. Igualment, sŽha de rebutjar la infracció del principi de tipicitat, tota vegada, no es dŽaplicació aquest principi fora del procediment sancionador i, a més, en el cas concret sŽha dŽestimar acreditada la concurrencia del supòsit de fet previst en lŽarticle 14 de la meritada Ordre.

TERCERO.- Pel que fa a la suposada indefensió causada al no haver-se comunicat lŽinici de lŽexpedient, ni la fase dŽinstrucció, amb la imprescindible fase dŽaudiència als interessats (ex. Article 84 de la LRJPAC), fase dŽal.legacions, proposició i pràctica de proves, proposta de resolució i, en el seu cas interposició de recursos contra la mateixa.

Pel que fa al tractament que sŽha de donar al vici formal que invoca la part demandada, al no tractar-se dŽun procediment sancionador, per a discernir si estem davant dŽun supòsit dŽanul.labilitat i de mera irregularitat no invalidant sŽhaurà de valorar si en el cas que ens ocupa sŽha produït una indefensió material i efectiva per la omissió del tràmit dŽaudiència i de la comunicació de lŽinici del procediment. Obviament, tota omissió dŽun tràmit dŽaudiència comporta la limitació dels mitjans de defensa i de participació de lŽadministrat en el procés administratiu. No obstant, lŽanàlisi del jutjador ha dŽanar més enllà, examinant cas per cas, si la indefensió causada ha estat efectiva i material, impedint lŽaportació de documents, proves o altres elements de valor potencialment rellevants per alterar el signe de la resolució dictada por lŽadministració.

Pel que fa a la indefensió, es coneguda la doctrina que afirma que la càrrega de provar la indefensió cau de la banda de la part que la invoca. I en el cas que ens ocupa la part recurrent es limita a la invocació formal del vici processal sense acreditar les conseqüéncies nocives i no esmenables que aquest ha pogut suposar pel seu dret de defensa (per totes la STC 185/2007, de 10 de setembre). En el cas que ens ocupa no sŽha acreditat que la part actora hagués aportar cap prova realment efectiva per tal de capgirar la resolució impugnada.

Efectivament, sŽha de tenir en compte que en el present procediment la recurrent ha entrat a qüestionar la resolució de fons, demanant la corresponent inderrmització per danys i perjudicis i fent ús del període probatori en tota la seva amplitud, defugint lŽaportació dŽun informe de caràcter tècnic eficaç i limitant la seva estrategia a lŽaportació de declaracions testificals de veïns dissidents amb la voluntat majoritària de la comunitat Edifici Saumet -que habiten en les plantes superiors-, la documentació que ja obrava en el propi Ajuntament relacionada amb altres expedients administratius -i que sŽentén valorada en la resolució impugnada- i lŽaportació dŽuna documental complementaria de nul.la rellevància a efectes probatoris consistent en diverses gravacions poc significatives, efectuades un cop es va aplicar la mesura que ara es vol impugnar i que en la seva majoria venen a constatar el silenci aconseguit després de lŽaplicació de la mesura. Per aquesta raó aqüestes gravacions no són indicatives de lŽabsència de la molestia que el local 'Eth Refugi' podia suposar per als veïns abans de la limitació horària, no afegint res a les actes de sonometria valorades per lŽadministració actuant. La mateixa part actora va renunciar a la ratificació pericial del Sr. Borja. I tampoc poden tenir cap pes específic les recomanacions al local que sŽobserven les pàgines web o les signatures recollides pels clients del local. Finalment, i pel que fa a lŽacord de la Junta de Propietaris de 19 de març de 2016, sŽha de tenir en compte que aquest no es va aportar amb la demanda per ser posterior a la seva interposició i, per tant, tampoc sŽhagués pogut aportar en la via administrativa. De tota manera, lŽacord es limita a recollir que les mesures aplicades des de mitjans de 2011 han contribuït a millorar la situació fins al punt de recollir que 'Si no se producen situaciones nuevas de descontrol y molestias, no se iniciaran nuevo pleitos '. En conclusió, les proves practicades o proposades en la present causa son clarament insufícients des dŽun punt de vista qualitatiu per a obtenir lŽèxit de lŽacció i, per altra banda, no consta que shagi aportat cap element de judici que permeti arribar a la conclusió que en fase administrativa hi hagués la possibilitat o intencionalitat de la part recurrent dŽaportar proves diferents i més efectives.

En definitiva, no sŽha de perdre de vista que el sil.logisme en el què es basa la resolució impugnada parteix dŽentendre que el local ocasiona molèsties als veïns -supòsit de fet previst en lŽarticle 14 de la Ordre-, i no sŽacredita, ni tant sols índiciàriament, la manera en la qué la part actora hagués fet un ús efecíiu i mínimament aprofítable dels tràmits omesos, indicant les proves o els documents que a limine haguessin estat potencialment capaços dŽevitar la resolució impugnada, tot demostrant lŽabsència dŽaquestes molèsties que, altrament, sŽhan dŽentendre nítidament acreditades en la present causa. En coherència amb lŽanterior, no sŽentén acreditada la causació dŽuna indefensió efectiva i material en la present causa.

En aquest sentit, també és molt il.lustrativa la doctrina que assenta la STS del 16 de febrer de 2011 que estableix que:

'En la misma línea hemos señalado ( SSTS 10 de octubre de 1991 y 14 octubre 1992) que para que proceda la nulidad del acto prevista en el precepto considerado como infringido (62.1.e LRJPA, antes 47 LPA) 'es preciso que se haya prescindido totalmente de los trámites del procedimiento, no bastando la omisión de alguno de estos trámites por importante que éste sea. Cuando se ha omitido un trámite procedimental, pero no se ha prescindido total y absolutamente del procedimiento legalmente previsto nos encontramos con la posibilidad de que el acto pueda ser anulable de conformidad con el artículo 48.2 de la referida Ley Procedimental (ahora 63.2 de la Ley 30/1992 ) aunque en este supuesto sólo procederá la declaración de anulabilidad si el acto carece de los requisitos formales indispensables para alcanzar su fin o si ha producido indefensión a los interesados'. Y, por ultimo debemos reiterar que 'no se produce indefensión a estos efectos si el interesado ha podido alegar y probar en el expediente cuanto ha considerado oportuno en defensa de sus derechos y postura asumida, como también recurrir en reposición, doctrina que se basa en el artículo 24.1 CE, si hizo dentro del expediente las alegaciones que estimó oportunas' ( STS 27 de febrero de 1991), 'si ejercitó, en fin, todos los recursos procedentes, tanto el administrativo como el jurisdiccional' ( STS de 20 de julio de 1992). Pero es que, además, también se ha señalado que, 'si a pesar de la omisión procedimental, el Tribunal enjuiciador cuenta con los elementos de juicio suficientes para formarse una convicción que sirva para decidir correctamente la contienda, debe pasar a analizar y enjuiciar el fondo del asunto' ( STS de 10 de octubre de 1991); y ello es así 'porque la teoría de la nulidad de los actos administrativos ha de aplicarse con parsimonia, siendo necesario ponderar siempre el efecto que produjo la causa determinante de la invalidez y las consecuencias que se hubieran seguido del correcto procedimiento rector de las actuaciones que se declaran nulas ' ( STS de 20 de julio de 1992) pues 'es evidente que si la garantía del administrado se consigue efectivamente, no es necesario decretar nulidades si éstas sólo han de servir para dilatar la resolución de la cuestión de fondo' ( SSTS de 14 de junio de 1985, 3 de julio y 16 de noviembre de 1987 y 22 de julio de 1988).

Por ello, 'si el interesado en vía de recurso administrativo o contencioso-administrativo ha tenido la oportunidad de defenderse y hacer valer sus puntos de vista, puede entenderse que se ha subsanado la omisión y deviene intrascendente para los intereses reales del recurrente y para la objetividad del control de la Administración, compatibilizando la prohibición constitucional de indefensión con las ventajas del principio de economía procesal que complementa al primero sin oponerse en absoluto al mismo y que excluye actuaciones procesales inútiles a los fines del procedimiento' ( SSTS de 6 de julio de 1988 y 17 de junio de 1991). '

Corol.lari de lŽanterior, no hi ha més remei que desestimar el recurs i confirmar la resolució impugnada donant així resposta al que preveuen els articles 70 i 71 de la LJCA.

QUART.- Essent dŽaplicació lŽ article 139 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa resulta procedent la imposició de les costes a la part actora dŽacord amb el criteri del venciment objectiu. No obstant, tenint en compte els dubtes no invencibles causats per la omissió del tràmit dŽaudiència per part de lŽAjuntament, les costes sŽhauran de limitar a 100 euros.

Vistos els preceptes legals i els demés de general i pertinent aplicació a la causa;

Fallo

Que desestimant el present recurs contenciós administratiu interposat por la BIRRERIA PUSE SCP contra lŽactivitat administrativa descrita en lŽantecedent primer dŽaquesta Sentencia es confirma la resolució impugnada. Tot això es pronuncia amb expressa imposició de costes per a la part actora, si bé amb el límit quàntic de 100 euros.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts amb lŽadvertiment que no es ferma i que envers la mateixa sŽhi pot interposar recurs dŽapel.lació en el termini de 15 dies a comptar del día següent en que sigui notificada davant dŽaquest mateix Jutjat. Per a lŽadmissió a tràmit del recurs prèviament sŽhaurà de constituir dipòsit de 50 euros, de conformitat amb el que disposa la Disposició addicional quinzena de la LO 6/1985 del Poder Judicial, excepte en els supòsits dŽexclusió previstos (Ministeri Fiscal, Estat, Comunitats Autònomes, Entitats Locals y organismes autònoms que depenguin dels anteriors) o beneficiaris dŽassistència jurídica gratuïta.

DŽaquesta resolució sŽen ha dŽexpedir testimoni per a la seva unió a la causa. LŽoriginal sŽhaurà dŽarxivar al llibre de Sentències.

Per aquesta la meva sentència, la pronuncio, mano i firmo.

PUBLICACIÓ. El jutge ha llegit i publicat la Sentència anterior que la subscriu en audiència pública i a les estrades del Jutjat. En dono fe.