Sentencia Administrativo Nº 303/2011, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 574/2011 de 04 de Octubre de 2013

Encabezamiento

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 17

de Barcelona

Ronda de la Universitat, 18, 2a planta

08007 Barcelona

Procediment ordinari núm. 574/2011-F1

SENTÈNCIA 303/11

Barcelona, el quatre d'octubre dos mil tretze

Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat numero 17 Contenciós Administratiu de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el lletrat Santiago Carrera García en representació de Evaristo y DIRECCION000 CB, contra l'Ajuntament de Terrasa, representat per la procuradora Cristina Cornet Salvador i assistit pel lletrat Emili Panzauela Montero. Dicto sentència en nom de SM el Rei, d'acord amb els següents

Antecedentes

Primer . El dia 10/11/11 va entrar al Jutjat un escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en què, després de concretar la resolució objecte de recurs, sol licitava que es tingués per interposat el recurs.

Segon .- Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un decret de 02/01/12 i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.

Tercer . Mitjançant un decret de 10/07/12 es va fixar la quantia en indeterminada . A continuació, es va obrir a prova, l'actora va sol licitar la t testifical , i la demandada cap. Les proves admeses es van realitzar en la forma que consta a l'expedient i, si escau, enregistrament.

Quart. A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va arribar el seu torn corresponent, a través d'una provisió de 20/9/13 l'assumpte va quedar conclús per a sentència.

Cinquè. En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència s'ha dictat en el termini legal.

Sisè. Objecte del recurs.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul lativa exercitada a nom de Evaristo y DIRECCION000 CB, contra la resolució de nou setembre 2011 que declara la caducitat d'una llicència urbanística

Setè. Pretensions i al legacions de les parts.

La part actora exposa que va sol licitar llicència al 14/03/11, d'obres menors per modificar la façana de l'edifici entre mitgeres i legalitzar una biga, després de diverses vicissituds la llicència es va concedir per silenci administratiu 16 maig, concessió que ha d'entendre's efectuada per ser la llicència conforme a dret. L'administració va precintar el 6 juliol 2011 l'entrada la propietat i va impedir l'entrada als operaris; es va tornar a presentar i a impedir l'entrada al 27 juny. Al lega fonaments de dret i sol licita que es dicti sentència:

Declarando no ser conforme a derecho la actividad administrativa impugnada y en consecuencia, se anule declarando concedida licencia solicitada y no caduca la licencia de obras menores, número ONOB 133/2011, con expresa condena en costas a la parte demandada si se opusiera.

L'Administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, al lega en primer lloc una relació de fets a la qual em remeto, fa constar que la llicència es va declarar caducada per resolució de vuit setembre 2011 pel transcurs del termini de tres mesos des de l'advertiment de caducitat formulat a l'interessat sense que aquest hagués impulsat la tramitació de l'expedient. Mitjançant resolució de 28 febrer 2011 es va incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística en relació amb les obres que s'estava executant sense llicència, acordant-se la suspensió provisional immediata de les mateixes i sent ratificada l'ordre de suspensió i va precintar de les obres, per resolució de data 14 abril 2011, i fins a l'atorgament de llicència. Contra aquesta resolució els afectats van presentar recurs contenciós administratiu que va correspondre jutjat número 6 que en Sentència de 30 maig 2012 ho va desestimar. La interpretació que realitza l'acte de la figura del silenci administratiu és incorrecta i per tot això sol licita que es desestimi la demanda.

Fundamentos

PRIMER.- Segons es dedueix de l'article 5.2 de la Llei d'urbanisme de Catalunya, i jurisprudència pacífica i constant recaiguda en la seva interpretació, no resulta possible adquirir per silenci administratiu facultats contràries a la llei o al planejament urbanístic. A manera d'exemple se cita la Sentència del Tribunal superior de Justícia de Catalunya de 23 octubre 2009 :

'No cabe aceptar que se puedan obtener siempre y en cualquier caso licencias o autorizaciones por silencio administrativo positivo, desde el momento en que, según el artículo 247.3 del Decreto Legislativo 1/1990, de 12 de julio , por el que se aprueba el Texto refundido de las disposiciones vigentes en materia de urbanismo (TRLUC) primero , y después el artículo 5.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Catalunya , no es posible, en ningún caso, entender adquiridas por silencio administrativo positivo facultades en contra de sus prescripciones, de las de los planes, proyectos, programas y, en su caso, de las normas complementarias y subsidiarias de planeamiento, enumeración a la que el artículo 5.1 del Reglamento de Disciplina Urbanística añade las normas y ordenanzas reguladoras del uso del suelo y de la edificación, disposiciones que no son ajenas a la materia de que ahora se trata, donde los aspectos ambiental y urbanístico resultan absolutamente inseparables, hasta el punto de que la propia Ley 3/1998, de 27 de febrero, de Intervención Integral de la Administración Ambiental en Catalunya (LIIA), exige acompañar una certificación de compatibilidad del proyecto con el planeamiento urbanístico, expedida por el Ayuntamiento donde se proyecte llevar a cabo la actividad, tanto en el caso de solicitud de autorización ambiental ( artículo 14.1 .d), como en el de licencia ambiental (27.1. c), e incluso en el llamado régimen de comunicación, para los artículos 21 y 32 de la citada Ley fijar el plazo para la resolución de la petición de autorización o licencia y su otorgamiento por el mecanismo del silencio administrativo, y disponer que la autorización o licencia otorgada por acto presunto en ningún caso genera facultades o derechos contrarios al ordenamiento jurídico.

En consecuencia, no se puede obtener por vía de silencio administrativo positivo más de lo que se podría obtener en forma expresa, es decir, facultades contrarias a las disposiciones vigentes de obligado cumplimiento, como con reiteración viene declarando el Tribunal Supremo, atendida la imposibilidad de que por vía del silencio se puedan conseguir facultades en contra de las prescripciones legales, del planeamiento y demás disposiciones citadas, en virtud de que el silencio positivo únicamente juega a favor de la norma.

El transcurso de los plazos normativamente previstos es condición necesaria para la obtención de la pretensión de que se trate por silencio administrativo positivo pero no suficiente, pues, como queda dicho, tal pretensión debe ser acorde con el ordenamiento jurídico.'

SEGON.- Segons es dedueix de la Sentència dictada pel Jutjat 6 de Barcelona, Sentencia 158/12 de 30 maig 2012 , que ha estat aportada a les actuacions per iniciativa del Jutjat, les obres de referència no es troben emparades pel comunicat d'obres presentat i les mateixes superen les autoritzacions administratives concedides a aquest efecte.

Per tot la qual cosa la demanda s'haurà de desestimar al no haver concorregut restitució del silenci administratiu positiu i tractar- se d'obres il legals.

TERCER. D'acord amb el que disposa l' article 139 de la Llei jurisdiccional és procedent imposar costes a la part vençuda.

Fallo

DESESTIMOel recurs que han presentat Evaristo i DIRECCION000 CB, contra la resolució de nou setembre 2011 que declara la caducitat d'una llicència urbanística i CONFIRMOla resolució objecte d'impugnació.

Amb expressa imposició de costes a Evaristo i DIRECCION000 CB

Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel lació en el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació. El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.