Acerca de operadores lógicos
Última revisión
02/09/2021
Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 303/2021, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 361/2017 de 21 de Mayo de 2021
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 25 min
Orden: Administrativo
Fecha: 21 de Mayo de 2021
Tribunal: TSJ Baleares
Ponente: FIOL GOMILA, GABRIEL
Nº de sentencia: 303/2021
Núm. Cendoj: 07040330012021100326
Núm. Ecli: ES:TSJBAL:2021:508
Núm. Roj: STSJ BAL 508:2021
Encabezamiento
SENTENCIA: 00303/2021
Il·lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Carmen Frigola Castillón.
Palma, a 21 de maig de 2021
-------------------------
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 361 de 2017, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandants, els Srs. Tania i Jose Augusto, representats pel procurador dels Tribunals Sr. Campomar Pons i assistits per l'advocada Sra. Siquier Juan, i, d'altra, com a Administració demandada, la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada ha intervingut la mercantil Zurich Insurance PLC, sucursal en España, representada pel procurador Sr. Perelló Alorda i dirigida per la lletrada Sra. López del Rio.
L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 11 de juliol de 2017 per la consellera de Salut del Govern Balear, desestimant la reclamació de responsabilitat patrimonial interposada pels Srs. Tania i Jose Augusto, pels danys i perjudicis que consideraven derivats de l'assistència sanitària prestada a la seva filla menor, Ascension, nascuda el NUM000 de 2014 i traspassada el 29 de desembre següent, en els hospitals DIRECCION000 i DIRECCION001 (ambdós de Palma).
La quantia es fixà en 105.448,93 €.
El procediment seguit ha estat el del tràmit del procediment ordinari previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
Antecedentes
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a les representacions de l'Administració demandada i la mercantil codemandada perquè la contestessin, així ho varen fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.
4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part codemandada, ja que no es va admetre la sol·licitud de la part actora en tant no havia assenyalat els punts de fet sobre els quals devia versar.
Proposta i admesa que fou en forma documental i pericial per la part codemandada, es practicà amb el resultat que és de veure a les actuacions.
5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 16 de març de 2021.
Fundamentos
La pretensió de la part actora gira, doncs, al voltant d'una única consideració; a saber, el de l'existència, en el seu parer, d'una sèrie d'errors i negligències per part dels metges que varen tractar a la seua filla Ascension que impediren que rebés una correcta atenció sanitària 'entorpeciendo su correcto tratamiento y mostrando una absoluta dejadez en el ejercício de sus funciones y cuya consecuencia fue el fallecimiento de la menor'. Per tant, aplicació de la doctrina de la pèrdua d'oportunitat.
L'actora distingeix a partir de l'actuació dels hospitals de DIRECCION000 i DIRECCION001. Respecte al 1r assenyala que l'error base es va produir en tant no es va determinar el temps d'evolució del quadre respiratori per falta de revisió de la història clínica. Haver-hi un retard en el diagnòstic i en el tractament administrat. A més, no es va fer un correcte aïllament i es va produir un contagi d'una nova infecció. Segueix adduint que el tractament de les complicacions sorgides no foren tractades correctament i no es varen realitzar proves complementàries.
Pel que fa al 2n hospital, ens diu que no es va tractar adequadament la DIRECCION005 ni la sèpsies i que el fracàs renal fou induït per fàrmacs.
A un escrit posterior a la interposició de la demanda, la part actora va voler reflectir dos errors que havia comès inicialment; 1r., el del quantum que reclamava inicialment de 249.242,94 € que convertia en 105.448,93 €. per aplicació inicial indeguda del barem que estimava d'aplicació orientativa en el que era la indemnització conjunta dels progenitors, i, 2n., que tot i que la demanda s'encapçalava amb el nom d'ells dos, també intervenien els menors, germans de la filla traspassada, Juana i Leonor de 6 i 5 anys respectivament. Aquí la quantitat reclamada era de 38.345,08 € - 19.172,54 € per cadascuna d'elles -. Xifres ambdues dels punts 1 i 2 que donaven un total de 143.794,01 €[GFG1] .
La demandada, fent-seu el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears emès el dia 28 de juny de 2017, tot i admetent-se la vigència de la doctrina de la pèrdua d'oportunitat reafirma que no és necessari anar-la a buscar quan resta clar, acreditat, que l'activitat mèdica és correcta i s'han practicat les proves diagnòstiques o exploratòries exigides. La conclusió és que no hi hagut retard en el diagnòstic i l'assistència ha estat adequada.
La codemandada, asseguradora, també conclou en la inexistència d'una mala praxis. Assenyala que en el foli 678 de l'expedient administratiu apareix, com a conclusió de la resolució de la Conselleria de Salut, el següent:
'Por ello, al encontrar-nos ante una complicación que trae causa de la patologia de base de la paciente y no deriva de la asistencia prestada a la misma por los facultatives del Hospital DIRECCION000 y Hospital DIRECCION001, como se pone de manifiesto en todos los informes aportados al expediente, no puede considerarse que se haya causado un daño antijurídic, por cuanto además, tal y como quedó acreditado en el anterior apartado, la actuación se ajustó en todo momento a la
En consecuencia, hay que concluir que la asistencia prestada a la menor Ascension ha sido ajustada a la
Conclusió avalada, afirma la codemandada, pel contingut de l'expedient i els informes metges aportats per ella en el si de l'expedient administratiu.
1r.- La menor, nascuda el NUM000 de 2014, va acudir, el dia 31 d'octubre següent a les 16 hores, al Servei d'Urgències de DIRECCION001 per un quadre de 12 hores d'evolució de mucositat de gargamella i vòmits després de la lactància materna. Es va realitzar un estudi de virus respiratori sincitial amb resultat negatiu. A les 20,58 hores se li va donar d'alta.
2n.- El 19 de novembre, quan havien transcorregut dues setmanes del començament del quadre respiratori va anar a la revisió del mes de vida en el si del programa del 'niño sano'. Segons s'afirma en punt no rebatut per les parts demandada i codemandada i que no apareix a l'expedient no se'l va realitzar cap exploració física i la pediatra Dra. Carmela va assenyalar, tot i que se'ns diu per la part actora, que seguia amb els episodis de mucositat i vòmits, 'bien en estos momentos'.
3r.- El 24 següent, altra vegada més, els pares van portar a la menor al Servei d'Urgències de l'hospital de DIRECCION001 degut a què els símptomes, tot i que havien passat 3 setmanes, no disminuïen. El metge que els va atendre va determinar l'observació. El registre d'entrada apareix a les 14,31 hores i el de sortida a les 16,46 hores. Se'ls va indicar com a pauta l'administració de paracetamol si tingués febre més alta de 38 graus.
4t.- El dia 26 del reiterat mes de novembre de 2014, els pares varen portar a la seva filla a la pediatra del Centre de Salut davant l' empitjorament dels símptomes amb vòmits continuats pels accessos de tos. El diagnòstic fou de DIRECCION002 i els varen derivar al Servei d'Urgències de pediatria de l'hospital de DIRECCION000. Després de l'observació es va decidir l'ingrés immediat a l'Hospital DIRECCION000 de Palma, per una DIRECCION002. Presentava febrícula amb un màxim de 37,5º, tos i mucositat de 2 dies d'evolució, tot i que feia tres setmanes de la referida simptomatologia.
5è.- Durant la 1era setmana d'ingrés en el dit hospital - foli 440 de l'expedient - la menor estava estable i afebril. El 6è dia va presentar signes sospitosos de tos ferina. Se'l va realitzar una presa de mostres per a PCR i cultius. Així apareix de l'informe emès per les pediatres de l'hospital DIRECCION000 doctores María Angeles i Eva María i que consta al foli 53:
'A los 6 días del ingreso (02/12/2014) que tras la estabilidad y casi ausencia de síntomas respiratorios de los primeros días del ingreso, que hacían plantearse el alta de la paciente, vuelve a presentar dificultad respiratoria con distrés moderado y se reinstaura aerosolterapia con suero salino hipertónico. Ante la recaída en la sintomatología, con timbre de la tos que no era típica de DIRECCION002 ni de tos ferina, pero con rubelacción facial y sin gallo inspiratorio, hay sospecha clínica de DIRECCION004 en paciente menor de 3 meses por lo que se extrae aspirado nasofaríngeo para PCR de DIRECCION004, y se inicia el tratamiento recomendado con Azitromicina 10 mg/kg/día durante 5 días a la espera de los resultados microbiológicos. También se pone en conocimiento al Servicio de Epidemiología del Hospital, que recomienda aislamiento por gotas y es el que se encarga de la comunicación a la red de vigilancia epidemiológica de la Comunidad'.
6è.- El 2 de desembre, al 7è dia del seu ingrés a l'hospital de DIRECCION000, i davant la possible sospita de tos ferina degut a què l'estat de la filleta es deteriorava de forma progressiva, es va sol·licitar PCR de DIRECCION004 pel seu enviament a un laboratori de València. Se'l va subministrar Azitromicina 10mg/kg/dia per via oral.
Al dia següent es va practicar una radiografia de tòrax observant-se una DIRECCION005. Es va iniciar un tractament amb Augmentine també per via oral.
7è.- Cinc (5) dies més tard, el dia 8 de desembre, es va realitzar la primera analítica de sang i es va detectar leucocitosis. També, una 2na radiografia de tòrax va determinar un empitjorament de la DIRECCION005. Es va decidir el trasllat urgent a l'hospital de DIRECCION001. A pesar de les circumstàncies va passar pel Servei d'Urgències sense fer-ho directament a la UCI de pediatria, la qual cosa va succeir amb posterioritat.
8è.- Aparentment amb una situació d'estabilitat dins la gravetat, el 15 de desembre, es va realitzar un angioTac abdominal amb l'administració de contrast iodat endovenós a pesar que a la seua història clínica. Unes hores més tard, segons relata la demanda:
' Ascension comienza con los primeros signos de fracaso renal, hasta el punto de que deja de orinar, por lo que se le debe colocar catéter peritoneal para inicio de diálisis, a la vez que sufre un deterioro respiratorio, con la necesidad de intubación orotraqueal y una ventilación mecánica que no había precisado anteriormente'.
9è.- Als 10 dies d'estar ingressada a l'Hospital de DIRECCION001, el 19 de desembre, davant un continuat i progressiu empitjorament amb una fallida multi orgànica i estat molt greu, fou traslladada amb un avió ambulància a l' HOSPITAL000 de Madrid. Allí es va produir el seu traspàs el dia 29 següent.
10è.- Per últim, i des d'un punt de vista estrictament procedimental, l'expedient administratiu es va desenvolupar amb forma i, abans de la resolució administrativa aquí sotmesa a revisió jurisdiccional, es va produir l'obligat dictamen del Consell Consultiu que va entendre que no hi havia responsabilitat patrimonial derivada dels fets succeïts.
Sense necessitat d'analitzar i argumentar ara sobre la doctrina de la responsabilitat patrimonial referida als casos de caire general ens hem d'endinsar, en canvi, en el què és, pròpiament, la responsabilitat patrimonial sanitària amb l'afirmació inicial que el servei públic sanitari ha de procurar sempre la curació del pacient.
És una obligació de medis i no una obligació de resultats; per tant, s'ha de partir que no tot resultat que succeeixi per l'atenció prestada es pot imputar a l'Administració sanitària, amb l'excepció, clar està, que la pràctica mèdica sigui incorrecta conforme a l'estat actual de coneixements. Reflexió i afirmació que serveis tant pel que fa al tractament que es dispensa com al de diagnòstic.
Tal i com vàrem recollir, entre d'altres, a la sentència núm. 221 de 30 de maig de 2017, actuacions 272/2015, en tesi que cal reiterar:
'como ha puesto de manifiesto la jurisprudencia del Tribunal Supremo y la doctrina del Consejo de Estado, conviene tener en cuenta también que para estimar las reclamaciones de indemnización en materia de responsabilidad patrimonial sanitaria, no resulta suficiente con que la existencia de la lesión se derive de la atención de esos servicios sanitarios, porque ello llevaría a configurar la responsabilidad administrativa de forma objetiva o por el resultado. Ya hemos dicho y lo hemos reflejado en la Sentencia nº 606/2012 de 4 de septiembre, que la medicina no es una ciencia de resultados, sino de medios, y la Administración, a lo que se compromete frente al paciente, es a poner a su disposición cuantos medios diagnósticos y terapéuticos sean necesarios y existen para curar, mejorar o paliar su enfermedad o dolencia.
Esa obligación de poner al servicio del paciente todos los medios, viene desglosada por la Jurisprudencia en los siguientes deberes:
-Utilizar cuantos medios conozca la ciencia médica y estén a su disposición en el lugar donde se produce el tratamiento.
-Informar al paciente del diagnóstico de la enfermedad y del pronóstico.
-Continuar el tratamiento al enfermo hasta que pueda ser dado de alta advirtiendo de los riesgos del abandono del tratamiento'.
Una i altra vegada ens hem anat pronunciant sobre la doctrina que fonamenta les reclamacions de responsabilitat patrimonial sanitària. Per no fer-ne una cita exhaustiva, citarem, tan sols, la sentència núm. 115 de 9 de març de 2016 , dictada per aquest Tribunal a les actuacions 388 de 2014. Veiem:
'La pretensión indemnizatoria no se puede hacer descansar sin más en la doctrina del carácter objetivo de la responsabilidad de la Administración, como si ello supusiera obligación de indemnizar siempre que el daño tuviese su origen en una intervención administrativa. En este punto, y en particular para los supuestos de responsabilidad sanitaria, la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común ha sido modificada en su art. 141 por la Ley 4/1999 , de modo que a su primer párrafo que rezaba: 'Sólo serán indemnizables las lesiones producidas al particular provenientes de daños que éste no tenga el deber jurídico de soportar de acuerdo con la Ley', se le ha añadido: 'No serán indemnizables los daños que se deriven de hechos o circunstancias que no se hubiesen podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o de la técnica existentes en el momento de la producción de aquellos, todo ello sin perjuicio de las prestaciones asistenciales o económicas que las leyes puedan establecer para estos casos', con lo que el principio de la 'responsabilidad objetiva' no alcanza para cubrir supuestos imprevisibles o inevitables, de tal modo que si los informes de la Administración atribuyen tal carácter a lo sucedido, sólo la prueba en contrario puede conducir a la estimación de la pretensión del particular'.
És rellevant, als dits efectes, la sentència dictada per la Sala Tercera del Tribunal Suprem el dia 14 d'octubre de 2002, en especial quan al 7è dels fonament de dret, digué:
'Aunque en el instituto de la responsabilidad patrimonial de la Administración sanitaria tiene una importancia secundaria si la actuación del servicio médico ha sido correcta o incorrecta, lo cierto es que tal apreciación permite, en primer lugar, determinar con alto grado de certeza la relación de causalidad y, en segundo lugar, concluir si el perjuicio sufrido por el paciente es o no antijurídico, es decir si éste tiene o no el deber jurídico de soportarlo, ya que, según la jurisprudencia tradicional, ahora recogida por el precepto contenido en el artículo 141.1 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común redactado por Ley 4/1999, no son indemnizables los daños que se deriven de hechos o circunstancias que no se hubiesen podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o de la técnica existente en el momento de producción de aquéllos'.
I segueix dient la referida, amb cita d'anterior del 22 de desembre de 2001, recurs de cassació 8406/1997, i on en ella:
'declaramos que en el instituto de la responsabilidad patrimonial de la Administración el elemento de la culpabilidad del agente desaparece frente al elemento meramente objetivo del nexo causal entre la actuación del servicio público y el resultado lesivo o dañoso producido, si bien, cuando del servicio sanitario o médico se trata, el empleo de una técnica correcta es un dato de gran relevancia para decidir, de modo que, aun aceptando que las secuelas padecidas tuvieran su causa en la intervención quirúrgica, si ésta se realizó correctamente y de acuerdo con el estado del saber, siendo también correctamente resuelta la incidencia postoperatoria, se está ante una lesión que no constituye un daño antijurídico conforme a la propia definición legal de éste, hoy recogida en el citado artículo 141.1 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre , redactado por Ley 4/1999, de 13 de enero, que no vino sino a consagrar legislativamente la doctrina jurisprudencial tradicional, cuyo alcance ha quedado aquilatado en este precepto.
La jurisprudencia ( Sentencias de 25 de enero de 1997, 21 de noviembre de 1998, 13 de marzo, 24 de mayo y 30 de octubre de 1999) ha precisado que lo relevante en materia de responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas no es el proceder antijurídico de la Administración, dado que tanto responde en supuestos de funcionamiento normal como anormal, sino la antijuridicidad del resultado o lesión.
La antijuridicidad de la lesión no concurre cuando el daño no se hubiese podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o de la técnica existentes en el momento de la producción de aquél, incluyendo así nuestro ordenamiento jurídico como causa de justificación los denominados riesgos del progreso.'
Altra sentència del Tribunal Suprem, aquesta de 15 d'octubre de 2007, reitera l'anterior doctrina:
'Es doctrina jurisprudencial reiterada, por todas citaremos las Sentencias de 20 de marzo de 2007 (Rec.7915/2003), 7 de marzo de 2007 (Rec.5286/03) y de 16 de marzo de 2005 (Rec.3149/2001) que 'a la Administración no es exigible nada más que la aplicación de las técnicas sanitarias en función del conocimiento de la práctica médica, sin que pueda sostenerse una responsabilidad basada en la simple producción del daño, puesto que en definitiva lo que se sanciona en materia de responsabilidad sanitaria es una indebida aplicación de medios para la obtención del resultado, que en ningún caso puede exigirse que sea absolutamente beneficioso para el paciente'.
En el cas, s'ha atendre a sí l'atenció rebuda, és a dir, l'assistència sanitària en relació amb el diagnòstic i el tractament dispensat a la criatura fou o no deficient i sí com a conseqüència de l'anterior es va produir una pèrdua d'oportunitat. Situació aquesta última a la qual no és necessari acudir si s'acredita que l'actuació mèdica és correcta i s'han practicat les proves diagnòstiques o exploratòries exigides.
Veiem, a continuació, el resultat de la prova existent a l'expedient administratiu i a les actuacions: Resulta pel cas que la causa de l'èxitus de la menor fou la tos ferina i les seves complicacions, qualcuna d'elles per una malaltia de base que patia. Presentava un quadre d'infecció respiratòria complex i mixt per DIRECCION002, DIRECCION003 i DIRECCION004 -.
La part actora va aportar a les actuacions un informe emès pel Dr. Ambrosio, especialista en medicina interna, pneumologia, cures intensives i medicina legal i forense.
A l'expedient trobem, com a destacats, els següents informes: el de la Inspecció Mèdica - folis 415 i següents -. El de les Dres. María Angeles y Eva María, del Servicio de Pediatría del Hospital DIRECCION000 - folis 52 a 54 -. El de la metgessa del Centro de Salut, Dra. Carmela que va atendre a la menor el 26 de novembre de 2014 - foli 374 -. En el folio 371 l'informe del Dr. Francisco, F.E.A de la Unitat d'Epidemiologia i Control d'Infeccions i en els folis 211 i següents l'informe del cap de Servei de la UCI Pediàtrica del Hospital DIRECCION001, Dr. Julio.
Fou aportat per la part codemandada, l'asseguradora, un informe emès per tres especialistes en pediatria, doctors Matías, Miguel i Nicanor i del qual podem destacar:
'Las DIRECCION005 desarrolladas en el curso evolutivo de una infección respiratoria como la DIRECCION002 NO se consideran infecciones nosocomiales sino complicaciones de la infección respiratoria previa, y están ampliamente documentadas en la literatura médica.
En este caso, Ascension presentaba una DIRECCION002 y desarrolló, durante la evolución, una DIRECCION005 como COMPLICACIÓN. La pauta antibiótica en estos casos debe cubrir los gérmenes más habituales a esta edad: Haemophilus influenzae tipo b o Estreptococo pneumoniae. El antibiótico indicado, pues, es la amoxicilina¬clavulánico. Por tanto, la actuación fue correcta'.
També, en el dit informe es llegeix:
'La denominación de DIRECCION004 es clásica y establecida hace muchos años, e indica, efectivamente, una presentación y evolución de esta enfermedad especialmente tórpida, debido a la liberación de supertoxinas por parte de la DIRECCION004, que originan una respuesta inmune inflamatoria muy grave que conduce al fallecimiento del paciente en un 70-75% de los casos, independientemente del esfuerzo terapéutico. Esto es tan cierto que, dado el repunte de casos de DIRECCION004 en lactantes pequeños, especialmente los menores de 6 meses, con incremento importante de casos de DIRECCION004 maligna y elevada mortalidad, muchos países del mundo, entre los que se encuentran EE.UU., Reino Unido, y también España, han introducido la recomendación de vacunar frente a DIRECCION004 durante el embarazo para conseguir proteger al recién nacido durante los primeros meses de vida. Esta medida ha sido muy eficaz, consiguiendo reducir la mortalidad por DIRECCION004 en niños pequeños. '
No es va rebre a prova la interessada per l'actora degut a què no havia fixat els punts de fet conforme al que es preveu a l' article 60 de la Llei jurisdiccional i no va interposar recurs de reposició contra la interlocutòria que li impedia el dit tràmit. Mancança d'obertura del seu ram de prova que no ha estat, no obstant, obstacle perquè el Tribunal hagi valorat la presentada per ella en el si de l'expedient administratiu i l'actuació que ha tingut en la presentada per la codemandada a les presents actuacions. Tota la prova ha estat valorada. D'ella resulta, sens dubte raonable, que el traspàs no fou conseqüència de l'assistència prestada ja que des de que es varen destapar els símptomes la menor va estar en tractament i, a més, no es pot prescindir del tipus de malaltia que patia amb un percentatge alt de mortalitat - 70 al 75% - amb independència del tractament.
Nosaltres, a la sentència núm. 606 de 4 de setembre de 2012, dictada en el rotlle d'apel·lació 182/2012, amb la mateixa composició de magistrats, en el 9è fonament de dret, i en relació a la indemnització per la pèrdua d'oportunitat, vàrem destacar:
'....como indica la Jurisprudencia del TS en sentencias de 2 de enero de 2012 y 25 de junio de 2010 y 7 de julio de 2008 la pérdida de oportunidad es la privación de expectativas que al fin comportan un daño antijurídico, pero ello parte de un hecho inicial que supone tal pérdida de expectativas. Si conforme hemos indicado hubo el diagnóstico y tratamiento correcto no puede considerarse que la administración le infiriera una pérdida de expectativas de curación porque no podía ser tratada en esos momentos de otra forma sino a como fue tratada. Como afirma la Sentencia de 21 de febrero de 2.008 'en el caso de autos no se ha dejado de practicar actuación médica alguna ni se ha omitido tampoco ningún tratamiento posible, en eso consiste la pérdida de oportunidad'. Y este es exactamente el supuesto de autos, porque la evolución tórpida fue algo absolutamente imprevisible. Porque para que la pérdida de oportunidad pueda ser apreciada debe deducirse de unos hechos significativos que, o bien revelen mala praxis, o una actuación contra protocolo, o una sintomatología que permita prever un determinado desenlace. Nada de eso ocurre en autos, de forma que no es posible indemnizar por esa vía'.
Altra sentència i on analitzàrem la referida problemàtica fou la núm. 294 de 28 d'abril de 2015, que dictàrem en el procediment ordinari 196 de 2013; en ella, 5è fonament de dret, ens referíem al fet que no existeix un dret a la curació, però sí, en canvi, que els ciutadans tenen dret a què no es produeixi una falta de servei. El servei públic sanitari ha de posar a la seva disposició tots els medis i instruments del que disposi.
Per altra banda, a la recent sentència núm. 140 de 4 de febrer de 2021, de la Secció 5ena de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, número de recurs 3935/2019, ponent el magistrat Sr. Herrero Pina, es diu:
'En este sentido el TS en su sentencia de 19/junio/2012, declara: 'A los servicios públicos de salud no se les puede exigir más que una actuación correcta y a tiempo conforme a las técnicas vigentes en función del conocimiento de la práctica sanitaria. Como expresa la Sentencia de esta Sala y Sección de 25 de mayo de 2010, rec. casación 3021/2008 , han de ponerse 'los medios precisos para la mejor atención'.
Considera la Sala que con lo expuesto no hay prueba de que no se prestaran esos medios en cada momento con la sintomatología que presentaba en cada momento el Sr........... Por tanto, no apreciamos que estemos ante un caso de perdida de oportunidad, que como dice la sentencia del TS pensada en aquellos casos en que exista 'cierta probabilidad de que la actuación médica pudiera evitar el daño, aunque no quepa afirmarlo con certeza' pues no se aprecia falta de diligencia en la aplicación de 'los medios y los instrumentos que la ciencia médica posee a disposición de las administraciones sanitarias'.
En conclusió, la Sala desestima el recurs contenciós administratiu.
VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general
Fallo
Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència y conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional, segons la modificació operada per la reforma de la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol i amb més l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.
Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.
Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.
PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.
[GFG1]