Sentencia Administrativo Nº 309/2013, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 524/2011 de 09 de Octubre de 2013

Encabezamiento

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 17 de Barcelona

Ronda de la Universitat, 18, 2ª planta

08007 Barcelona

Procediment abreujat núm. 524/11 M2

Parte actora: Millán

Representante parte actora: MONTSERRAT CAVERO ESCUDERO

Parte demandada: SERVEI CATALÁ DE TRÁNSIT

Representante parte demandada: Lletrat de la Generalitat

SENTÈNCIA Nº 309/2013

Barcelona, nou d'octubre dos mil treze

Federico Vidal Grases, Magistral del Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat la lletrada Montserrat Cavero Escudero en representació de Millán , contra Servei Català de Transit , representat i defensades pel lletrat Rafael López. Dicto sentència en nom de SM el Rei.

Antecedentes

PRIMER.El dia 11/10/11 va entrar al Jutjat Degà d'aquesta ciutat un escrit de demanda de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en el qual, després de concretar la resolució objecte de recurs, al·legava els fets i fonaments de dret que estimava aplicables al cas i sol·licitava que s'estimés en els termes que hi exposava.

SEGON.Mitjançant un decret de 20/12/11, després d'esmenar els defectes apreciats, es va admetre el recurs i es va assenyalar el dia 04/10/13 enguany per celebrar-lo. Es va reclamar l'expedient administratiu.

TERCER.En la data assenyalada es va celebrar la vista, el recurrent es va ratificar en el seu escrit de demanda i l'Administració demandada s'hi va oposar, després d'haver fixat la quantia i d'haver proposat i practicat els mitjans de prova que consten en l'acta i que es van considerar pertinents. Després d'això, les parts van presentar les seves conclusions i l'assumpte va quedar pendent de sentència.

QUART. En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, llevat del termini per dictar sentència a causa de raons estructurals i permanents.

CINQUÈ. OBJECTE DEL PROCEDIMENT.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Millán contra la resolució de 30/05/11 que imposa una sanció de €400 amb descompte de quatre punts de la llicència de conduir.

SISÈ.- PRETENSIONS I AL·LEGACIONS DE LES PARTS.

La part actora exposa que La sanció objecte del recurs es va publicar en el TETRA, i fins aquell aquest moment l'actor no va tenir constància de l'existència de l'expedient atès que mai va rebre notificació personal alguna a pesar que té domicili conegut com consta en els arxius de la Prefectura Provincial de Trànsit. És propietari d'altres vehicles i en ells consta el seu actual domicili de carrer DIRECCION000 NUM000 , NUM001 NUM001 . La notificació es va produir al domicili de DIRECCION001 on no resideix des de l'any 1995. El recurrent ha sofert altres multes que li han estat notificades al seu domicili actual en conseqüència al·lega la improcedència de la notificació edictal. En el moment de cometre's la infracció no era propietari del vehicle que havia estat venut al senyor Aurelio el 28 desembre 2010. Com a fonaments de dret al·lega la nul·litat de la notificació per edictes de falta de culpabilitat. Sol· licita que s'estimi la demanda i anul·li la resolució impugnada.

L'Administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, al·lega que la infracció es va notificar en el registre de conductors de la Direcció general de la Tràfic i que la transmissió es va efectuar posteriorment a la infracció pel que sol·licita que es desestimi la demanda

Fundamentos

PRIMER.Sobre la qüestió plantejada en primer lloc, és a dir la notificació de la sanció en un lloc que no constitueix el domicili del sancionat, aquest Jutjat té formada doctrina, que aplica en els múltiples casos dels quals se suscita aquesta problemàtica i l'opinió del Jutjat en aquest cas és la següent:.

Existeix una copiosa doctrina jurisprudencial com assenyala la Sentència del Tribunal Constitucional número 108/1995 (secció 1 ª), de 4 de juliol de 1995, és doctrina reiterada del Tribunal Constitucional que la comunicació per edictes és subsidiària i només cal acudir a ella quan no és possible utilitzar els altres mitjans previstos per la Llei, sent doctrina constant d'aquest Tribunal Constitucional en aquest tema de les notificacions, citacions i emplaçaments amb relació amb la indefensió apareix presidida per l'exigència que l'òrgan notificador ha d'assegurar-se de l'efectivitat de l'acte de comunicació que es tracti, reservant, la crida per edictes per quan d'una manera certa hagi comprovat la inexistència del domicili designat o que el citat ho ha abandonat sense deixar dada alguna del seu parador. La Sentència del Tribunal Constitucional núm. 234/1988, de data 23 de desembre de 1988 assenyala que la notificació per edictes és sempre un mitjà supletori i que, per tant, ha d'utilitzar-se com a remei últim per a la comunicació de l'òrgan judicial amb les parts, la qual cosa significa que prèviament han d'esgotar-se totes aquelles altres modalitats que asseguren en major grau la recepció pel destinatari de la corresponent notificació i que, en conseqüència, garanteixin en major mesura el dret a la defensa ( STC 36/1987 de 25 mar ç ,entre altres). S'indica que la citació edictal, àdhuc sent vàlida constitucionalment, requereix, per la seva qualitat d'últim remei de comunicació, no només l'esgotament previ de les altres modalitats de més garantia i la constància formal d'haver-se intentat practicar-les, sinó també que l'acord o resolució judicial de tenir a la part com a persona en ignorat parador -pressuposat de la citació per edictes- es trobi fundat en criteris de raonabilitat, que portin a la convicció o certesa de la inutilitat d'aquells altres mitjans normals de citació. En aquest mateix sentit es pronuncien les Sentències del Tribunal Constitucional de 3 abril i 155/1988 de 22 juliol . En conclusió la Sentència del Tribunal Constitucional número 114/86, de 2 d'octubre , assenyala la preferència del personal enfront de l'edictal, amb la finalitat de donar major seguretat al litigant en el seu dret d'audiència ( STC 48/1986 de 23 abril ), sempre que sigui conegut l'emplaçament o constin les seves circumstàncies en actuacions. Aquestes Sentències van ser dictades en procediments judicials però els seus principis són aplicables, «mutatis mutandis», al procediment administratiu de manera que l'esment o bé, intentada la notificació, no s'hagués pogut practicar, que utilitza l' article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú , ha de ser interpretada en el sentit que no sigui possible en cap cas la practica de la notificació.

Dit l'anterior, és desproporcionat exigir que l'administració consulti amb tots els Registres Públics l'adreça correcta de l'interessat en els expedients administratius, en el qual no s'ha pogut notificar alguna comunicació, ja que en aquest cas també hauria d'exigir-se que consultés amb el Registre Mercantil les adreces de totes les entitats amb les quals té relacions. Tampoc és exigible que l'administració es vegi obligada a consultar domicilis amb altres administracions com la Fiscal o la Municipal . Si s'actués d'aquesta forma l'activitat administrativa s'hauria de dirigir a la recerca de domicilis, la qual cosa en forma alguna ve exigit per l'art 59 LPA, ni la jurisprudència interpretativa del mateix. L'única cosa exigible a l'administració és que 'd'una manera certa hagi comprovat la inexistència del domicili designat o que el citat ho ha abandonat sense deixar dada algun del seu parador' ( STC de 108/1995 , de 4 de juliol de 1995 ),

I més, en aquest cas en el qual amb tota evidencia el senyor Millán va ometre l'obligació de declarar en la DGT el seu domicili actual i real amb la qual cosa no pot sorprendre's pel fet que se li notifiquin les multes al domicili que té declarat. En aquest sentit és de veure que l'administració aporta el certificat del que resulta que no va ser fins al dia 27/03/13 quan el recurrent va modificar en el registre de conductors el seu anterior domicili de carrer DIRECCION001 per l'actual de carrer DIRECCION000 .

La circumstància d'estar empadronat en aquest lloc i d'haver estat sancionat per l'ajuntament ( no pel Servei Català de Transit), i notificat el domicili de carrer DIRECCION000 és intranscendent ja que, com s'ha dit, el Servei Català de Transit no té per què efectuar esbrinaments de domicilis en registres aliens al seu àmbit d'actuació.

SEGON.- El segon motiu del recurs rau en l'al·legació de no ser propietari en el moment de cometre's la infracció. A aquests efectes aporta de document de compravenda, adverat judicialment pel comprador senyor Aurelio del que resulta que la transmissió es va realitzar el 28 desembre 2010. No obstant això no acredita la data d'inscripció d'aquesta compravenda en el registre de vehicles de tràfic ja que els certificats que aporta són de l'any 2011.

L' article 32 del RD 2822/1998 Reglament de Vehicles , diu :

1. Toda persona natural o jurídica que sea titular de un vehículo matriculado en España y que lo transmita a otra, aun cuando lo haga con reserva de dominio o de cualquier otro derecho sobre el vehículo, deberá notificarlo a la Jefatura de Tráfico de la provincia en que tenga su domicilio legal o a aquélla en que fue matriculado el vehículo, en el plazo de diez días desde la transmisión, por medio de una declaración en la que se haga constar la identificación y domicilio del transmitente y adquirente, así como la fecha y título de la transmisión.

Junto a la notificación de la transmisión se acompañará el permiso o licencia de circulación, que quedará archivado en la Jefatura, así como el documento acreditativo de la transmisión, el del cumplimiento de las correspondientes obligaciones tributarias y demás documentación que se indica en el anexo XIV.

Si el transmitente incumpliera la obligación de notificación señalada anteriormente, sin perjuicio de que se instruya el correspondiente procedimiento sancionador, seguirá siendo considerado titular del vehículo transmitido a los efectos de la legislación sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, en tanto no se inscriba el mismo a nombre de otra persona a solicitud de ésta, acompañando documento probatorio de la adquisición y demás documentación que se indica en el apartado 3.

Per tant, com encertadament assenyala la defensa de l'Administració demandada, l'incompliment per part del transmet de l'obligació de posar en coneixement de la Prefectura de Tràfic la transmissió efectuada, porta com a conseqüència que se li segueixi considerant titular del vehicle transmès amb caràcter general de la legislació sobre tràfic, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, en tant no s'inscrigui el mateix a nom d'una altra persona, i tot això amb independència dels pactes que hagin subscrit venedor i comprador en el respectiu contracte de compravenda, doncs el fet que en el suposat contracte les parts haguessin acordat que el comprador quedaria encarregat d'efectuar les comunicacions als organismes corresponents, no eximeix al comprador d'aquesta obligació envers l'administració, sense perjudici que el recurrent pugui si escau instar les accions que al seu dret convingui enfront del comprador per incomplir el contracte.

Però és que, per si no fos prou, en el present cas no ha quedat tampoc acreditat el canvi de titularitat del vehicle litigiós, ni que el propietari de la mateixa en la data de la denúncia, fora el Sr Aurelio , atès que el contracte privat presentat no ve corroborat per una altra documental que li atorgui algun aspecte de veracitat, com pogués ser, l'abonament de l'impost de transmissions, l'abonament de l'impost de circulació, el certificat d'haver passat la ITV, etc.

Per tot la qual cosa el segon motiu del recurs també ha de desestimar-se

TERCER.La quantia és de 400 €.

QUART.L' art. 139 de la Llei jurisdiccional estableix que és procedent imposar costes segons el principi de venciment. En atenció a la quantia del assumpte les costes seran fins a un màxim de 200 €.

Fallo

DESESTIMOel recurs presentat per Millán , contra la resolució de 30/05/11 que imposa una sanció de €400 amb descompte de quatre punts de la llicència de conduir. I CONFIRMOla resolució objecte del recurs.

Amb imposició de costes a Millán fins un màxim de 200 €, tots conceptes inclosos.

Contra aquesta sentència no escau cap mena recurs, per la qual cosa és ferma.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.