Sentencia Administrativo Nº 319/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 1728/2003 de 14 de Abril de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA

Recurs núm. 1.728/2003

Part recurrent: Jose Daniel i 30 més

Procurador: Francesc Ruíz Castel

Advocat: Albert Llop Martí

Part contra la qual es recorre: Ministerio de Medio Ambiente

Procurador: Advocat de l'Estat

Advocada: Advocat de l'Estat

Part contra la qual es recorre: Agència Catalana de l'Aigüa

Procurador: Lletrat de la Generalitat

Advocat: Lletrat de la Generalitat

SENTÈNCIA NÚM. 319

Magistrats:

Emilio Berlanga Ribelles

Núria Clèries Nerín

Maria Pilar Rovira del Canto

Maria Fernanda Navarro de Zuloaga

Javier Aguayo Mejía

Magistrat suplent i ponent:

Jordi Morató Aragonés i Pàmies

Barcelona, 14 d'abril de 2008

Antecedentes

Primer. El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra la desestimació per silenci dels recursos d'alçada presentants contra la desestimació per silenci de les reclamacions de pagament d'interessos de demora derivats de l'expropiació forçosa d'urgència "DBL 100. Endegament del riu Llobregat des del Pont de Mercabarna fins al mar amb mesures correctores d'impacte ambiental". Aquests fixen la quantia en 876.753,12 euros.

Segon. Rebudes les actuacions en aquesta Sala, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.

Tercer. La interlocutòria d' 1 de setembre de 2005 va obrir el plet a prova i un cop realitzada d'acord amb el que consta a les actuacions, les parts van presentar els seus escrits de conclusions i, finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 10 d'abril de 2008.

Fundamentos

Primer. La representació dels actors impugnen en aquest recurs contenciós administratiu contra la desestimació per silenci dels recursos d'alçada presentants contra les resolucions desestimatòries per silenci de les reclamacions de pagament d'interessos de demora en la determinació del preu just de les finques afectades per una expropiació d'urgència aprovada pel Consell de Ministres de 28 de maig de 1999. Assenyalen que van percebre les quantitats establertes en concepte de preu just fixat per conveni de mutu acord el 26 de febrer de 2002. Desprès, van presentar la reclamació dels interessos de demora generats per la mora en base als articles 52.8 i 56 LEF , que va ser desestimada i presentats els recursos d'alçada la qual desestimació per silenci recorren en aquest procediment. Demanen la quantia d'interessos que detallen per a cadascun dels propietaris i finques que relacionen.

L'Advocat de l'Estat al·lega en primer lloc la inadmissibilitat del recurs ja que concorre la causa establerta a l' article 69 c) LJCA i la manca de legitimació de l'Administració de l'Estat i, quant al fons, s'hi oposa perquè diu que només meriten els interessos de demora en la fixació del preu just en el supòsits de mutu acord, quan la part expropiada en fa expressa reserva i no ho va fer. Demana la desestimació del recurs.

El Lletrat de la Generalitat s'hi oposa tot al·legant que l'Administració expropiant és el Ministeri de Medi Ambient i que l'Agència Catalana de l'Aigüa és un òrgan merament gestor que actuà en virtut del conveni de comanda de gestió de 3 de març de 1999 i que no suposa cessió de titularitat ni competència ni dels elements substantius del seu exercici. També assenyala la improcedència de la reclamació de pagament d'interessos per la demora en la tramitació de l'expedient del preu just perquè és contrària al que determina l' article 26 REF i a la doctrina que sobre aquest precepte ha establert el Tribunal Suprem, en el sentit que, quan el preu just es determina per mutu acord inclou els interessos que es puguin haver produït i meritat fins aquell moment, llevat que hagi hagut expressa reserva en relació a aquest concepte. Demana la desestimació del recurs.

Segon. En relació al motiu d'inadmissibilitat al·legat per l'Advocat de l'Estat, hem de dir que no pot reeixir perquè els expropiats van adreçar els seus recursos al Ministeri de Medio Ambiente tot i que els presentessin davant de l'Agència Catalana de l'Aigüa que tenia encarregada la comanda de gestió en relació als expedients d'expropiacions de què tractem. Per això, les interioritats de comunicació o no entre els respectius departaments administratius estatals i autonòmics no pot afectar als administrats, doncs, dels seus escrits se'n dedueix què reclamaven i en quin concepte, i tenint en compte que tant les actes d'ocupació com els mutus acords es van fer davant l'Agència Catalana de l'Aigüa, la presentació dels recursos davant la mateixa no es pot entendre com aliena a les responsabilitat del Ministerio de Medio Ambiente.

Tercer. Per resoldre la qüestió de fons que planteja la part actora, cal recordar que l' article 56 LEF ens diu que quan hagin transcorregut sis mesos des de l'inici legal de l'expedient expropiatori sense haver-se determinat per resolució definitiva el preu just dels béns i drets, l'administració expropiant culpable de la demora estarà obligada a abonar a l'expropiat una indemnització que consistirà en l'interès legal del preu just fins el moment en que s'hagi determinat, que serà liquidat amb efectes retroactius, un cop que el preu just s'hagi fixat, essent aquests els interessos per demora en la fixació del preu just. Es configuren com una indemnització a favor de l'expropiat derivada del retràs per un període superior a sis mesos, en la determinació del valor dels béns i drets, sempre i quan aquest retràs sigui imputable a l'administració expropiant i no resulti de l'obstrucció, inoperància o inactivitat de l'expropiat. Per tant, el "dies a quo" serà als sis mesos de l'aprovació definitiva de l'expedient d'expropiació dels béns i drets sense que s'hagi fixat el preu just i, el "dies ad quem" coincidirà amb la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa. Ara bé, també tenim l' article 26 del reglament d'Expropiació Forçosa que ens diu que "el acuerdo de adquisición se entenderá como partida alzada por todos los conceptos, y el pago del precio, libre de toda clase de gastos e impuestos, a tenor de lo dispuesto en el artículo 49 de la Ley, sin que proceda el pago por el premio de afección a que se refiere el artículo 47", que el Tribunal Suprem ha desenvolupat en el sentit d'entendre que quan el preu just es determina per mutu acord inclou els interessos que es puguin haver produït i meritat fins aquell moment, llevat que hagi hagut expressa reserva en relació a aquest concepte (STS 21 novembre 1979, 12 febrer 1985, 21 setembre 1990, 12 juny i 1 d'octubre 1991, 10 març 1997, 20 juny 2000 i 4 maig 2007, entre d'altres).

L'aplicació de la doctrina legal que hem extractat ens du a la conclusió de que els interessos de demora en la fixació del preu just només poden ésser reclamats per l'actora en el supòsit en què, dins l'acte de mutu acord, n'hagués fet reserva expressa cosa que no va fer, doncs així li ho demana la doctrina jurisprudencial esmentada.

Quart. De conformitat amb el que disposa l' article 139 de la LJCA , no s'aprecia mala fe ni temeritat en cap de les parts i, per tant, no escau fer un pronunciament especial sobre les costes.

Fallo

1r. Desestimar el recurs.

2n. No condemnar en costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Així ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ

Avui el magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.