Sentencia Administrativo Nº 323/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 246/2009 de 18 de Mayo de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA

SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO

SECCIÓN SEGUNDA. BARCELONA

Recurs d'apel·lació contra sentències nº 246/2009

Parts: SERVEI D'OCUPACIÓ DE CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA

C/ INFORMÀTICA SANT BOI, S.L.

S E N T E N C I A Nº 323

Il·lmos. Magistrats:

Sr. Emilio Berlanga Ribelles

Sra. Núria Clèries Nerín

Sr. Jordi Morató Aragonés Pàmies

Barcelona, a 18 de maig de 2010.

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per

resoldre aquest recurs i ha pronunciat, en nom de SM el Rei, la Sentència següent en el rotlle d'apel·lació núm. nº 246/2009,

interposat pel SERVEI D'OCUPACIÓ DE CATALUNYA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, representat i assistit pel

LLETRAR DE LA GENERALITAT, contra INFORMÀTICA SANT BOI, S.L., representat pel procurador JOAN GRAU MARTI i

defensat pel lletrat.

Hi ha actuat com a ponent la magistrada II·lma. Sra. Núria Clèries Nerín, qui expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER. El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 13 de Barcelona va dictar en el recurs contenciós administratiu núm. 631/2006, la Sentència núm. 236 de data 3 de setembre de 2009 , la decisió de la qual té el tenor literal següent: "ESTIMO el recurso presentado por Informática San Boi. S.L. contra la desestimación presunta del recurso de reposición interpuesto contra la resolución de 1.3.06 del Director del Servei d' Ocupació de Catalunya dictada en los expedientes de revocación 2002/5/0199 y 2002/T/0200, con ampliación a la resolución de 31.1.07 que desestima expresamente el recurso de reposición y DECLARO NULA la resolución impugnada.

Sin hacer expresa imposición de costas.".

SEGON. Contra la Sentència esmentada es va interposar un recurs d'apel lació, que va ser admès pel Jutjat d'instància, que va trametre les actuacions a aquest Tribunal, prèvia citació a termini de les parts. La part apel·lant és SERVEI D'OCUPACIÓ DE CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYAi la part apel·lada, la INFORMÀTICA SANT BOI, S.L..

TERCER. Tramitada l'apel·lació,es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que van tenir lloc el dia 14 d'abril de 2010.

QUART. En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals,

Fundamentos

Primer. La Sentència apel·lada estima el recurs interposat per Informàtica Sant Boi, contra la resolució del Servei d'Ocupació de Catalunya impugnada, atès que aprecia caducitat del procediment, per entendre que l'Administració havia sobrepassat el termini d'un any establert a l' article 97 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (a partir d'ara TRLFPC ).

Abans d'analitzar el recurs d'apel·lació recordarem que:

- Les subvencions objecte de revocació parcial van ésser atorgades per realitzar diversos cursos de formació durant l'exercici 2002.

- En data 29.10.2003, la Direcció General d'Ocupació va requerir al centre per tal que aportés diversa documentació en relació als cursos subvencionats. En l'escrit es deia que "per tal de poder continuar amb la revisió dels cursos número 138681, 141490, 141491 i 141492 i d'acord amb l' art. 76 de la Llei 30/1992 [...]" (foli 720 expedient).

- En data 30.09.2005 es dicta informe proposta de revocació.

- Per resolució d'1.03.2006 es revoca totalment per un import total de 37.908,15? la subvenció atorgada per a la realització dels cursos següents:

Curs Import a revocar

138681 26.824,50?

141490 5.352,10?

141491 2.456,38?

141492 3.275,17?

La recurrent exposa que el jutge d'instància considera que les actuacions prèvies de comprovació són un procediment de control, per tant sotmès al termini de caducitat d'un any establert en l' art 97 de la Llei de finances . Quan resulta que les actuacions prèvies han estat realitzades per l'òrgan concedent de la subvenció i es poden practicar en qualsevol moment mentre no hagi prescrit el dret de l'Administració a revocar les subvencions.

Segon. Com bé indica el lletrat de la Generalitat la controvèrsia del recurs rau a determinar si les actuacions prèvies de comprovació han de ser considerades com un procediment de control, formalment considerat, d'acord amb el que preveu l' art. 97 del TRLFPC , tal com estableix la sentència d'instància, o bé unes actuacions aïllades en qualitat d'informació prèvia al procediment de revocació d'acord amb allò previst a l' art. 69.2 de la Llei 30/1992 .

Entén que el procediment de revocació no té preceptivament un procediment de control previ, atès que l' article 100 TRLFPC preveu dos possibles formes d'inici de l'expedient de revocació:

a)a partir d'unes actuacions prèvies de comprovació portades a terme per l'òrgan concedent i

b)a partir d'un procediment de control portat a terme per la Intervenció Delegada.

Del que conclou que la Llei preveu que la revocació es pugui produir sense que se segueixi el procediment de control que estableix l' article 97. La Llei no estableix dos procediments correlatius, primer un de control i, segons el resultat d'aquest primer, un segon de revocació.

Tractant-se d'unes actuacions prèvies de comprovació no hi concorre la caducitat del procediment de control, ja que les actuacions prèvies de comprovació que practicà en aquest supòsit l'òrgan concedent són una cosa, i una altra ben diferent és el procediment previ de control que realitza la Intervenció General de la Generalitat.

No estem davant d'unes actuacions de comprovació efectuades per la Intervenció General sinó del mateix òrgan gestor que va atorgar la subvenció,

En efecte, la Sentencia empara la caducitat del procediment en la disposició prevista en l'article 97,3 la qual disposa que "El procediment de control es regeix per la normativa pròpia dels procediments administratius. En tot cas la seva durada no pot ultrapassar el termini d'un any, comptador a partir de l'endemà de la notificació de la resolució d'inici", quan, com hem dit, el cas enjudiciat no es refereix a una actuació de la Intervenció de la Generalitat, raó per la qual, aquest precepte no es d'aplicació.

El requeriment que la Direcció General d'Ocupació va trametre al centre de formació en data 29.10.2003 en cap cas es pot considerar com l'inici d'un procediment administratiu revocatori d'una subvenció, sinó com un requeriment que s'emmarca dins l'activitat de comprovació ordinària del centre que ha atorgat la subvenció i que tan sols està subjecte al termini de prescripció de cinc anys al qual es refereix l' article 100 . En aquest mateix sentit, ja s'ha pronunciat aquest Tribunal en la Sentència 925/2009, de 20 de novembre , en que també ha distingit entre la realització de controls i el procediment de revocació.

Tercer. La revocació de la subvenció ve motivada per la constatació de l'existència de subcontractació. En la resolució del Servei Català d'Ocupació s'exposen els fets dels quals es dedueix l'existència de subcontractació.

L' article 90 del TRLFPC disposa que la concessió de les subvencions s'ha de subjectar a criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, la qual cosa comporta que l'atorgament de qualsevol subvenció pública, incloses les denominades de formació ocupacional, ha de venir precedida d'una convocatòria pública a què poden concórrer lliurement tots aquells que reuneixin els requisits exigits per la norma que les convoqui.

Com ha dit aquest Tribunal ja en la Sentència 298/2008, de 3 de abril . "La subvención convocada se otorgará, pues, como resultado de un proceso de concurrencia publica, teniendo en cuenta las características especificas del centro o entidad solicitante de aquellas ayudas. Ha de ser, por tanto, en lógica consecuencia, aquella entidad o centro que haya obtenido la subvención de formación ocupacional la que habrá de realizar por si misma las tareas esenciales de la actividad subvencionada, como serian en este caso las atinentes a la preparación, organización e impartición de los cursos de formación subvencionados por la Administración convocante.

Aceptar la posibilidad de subcontratación de las actividades que suponen el núcleo esencial de la acción subvencionada abriría la puerta a resultados contrarios a la expuesta lógica normativa reguladora de la actividad subvencional de la Administración, al permitir que la actividad subvencionada sea llevada a cabo por persona o entidad que o no participó en el concurso o que, habiendo participado, no obtuvo la ayuda por no reunir los requisitos exigidos por la norma de convocatoria, con lo que quebrarían de plano aquellos principios de publicidad, concurrencia y objetividad rectores de todo otorgamiento de ayudas publicas."

El fet que Informàtica Sant Boi formi part d'un grup d'empreses que presenten serveis conjuntament no implica que l'una pugui cedir a l'altra (ESIE formación y Desarrollo, S.L.) la gestió de les accions formatives i, encara més, quan aquella última és també centre col·laborador del SOC amb un número de cens diferent.

L'ordenament jurídic accepta que es puguin imputar a un tercer despeses relatives a activitats pròpiament docents -apartat de professorat- però mai la gestió de l'acció formativa subvencionada perquè en aquest cas s'incorre en subcontractació, causa que és susceptible de revocació, tal com abans hem indicat. Així, doncs, el recurs en aquest extrem ha d'ésser estimat, sense que sigui procedent fer pronunciament sobre el pagament de les costes processals.

Fallo

1. Estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i revocar la Sentencia dictada en el recurs 631/06 pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 13 de Barcelona, en data 3 de setembre de 2009 .

2. Confirmar les resolucions dictada pel director del Servei Català d'Ocupació de Catalunya en dates 1 de març de 2006 i 31 de gener de 2007.

3. No fer condemna en costes.

Contra aquesta Sentència no es pot interposar cap recurs.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la Llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El dia d'avui i en audiència pública, la magistrada ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.