Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 338/2021, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 353/2017 de 21 de Abril de 2021

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA

SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO

SECCIÓN 3ª

Recurso ordinario nº 353/2017

Parte actora: ENTIDAD URBANISTICA DE MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN ROQUES DAURADES DE L'AMETLLA DE MAR

Parte demandada: COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE LES TERRES DE L'EBRE

Parte codemandada: AJUNTAMENT DE L'AMETLLA DE MAR Y Isidro

S E N T E N C I A nº 1708

Magistrados/as:

ILMO. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, PRESIDENTE

ILMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL

ILMO. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

Barcelona, a veintiuno de abril de dos mil veintiuno.

LA SECCIÓN 3ª DE LA SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA, en nombre de S.M el Rey y en atención a lo dispuesto en el art 117.1 de la Constitución, ha dictado la presente SENTENCIA en el recurso contencioso administrativo ordinario nº 353/2017 seguido entre las siguientes partes:

En calidad de parte actora, ENTIDAD URBANÍSTICA DE MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN ROQUES DAURADES DE L'AMETLLA DE MAR, que actúa bajo la representaciónde la ProcuradoraSRA. Mª FRANCESCA BORDELL SARRÓ, con la asistencia del LetradoSR. DANIEL JIMÉNEZ SCHLEGL.

Como parte demandada, COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE LES TERRES DE L'EBRE, que actúa bajo la representación y defensa de LA ABOGACÍA DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA.

Como parte codemandada, AJUNTAMENT DE L'AMETLLA DE MAR, que ha comparecido bajo la representaciónde la ProcuradoraSRA. ISABEL PALET BORRELL, con la asistencia del LetradoSR. MIQUEL M. NOLLA PUJALS.

Y también como codemandado, el SR. Isidro, que ha comparecido bajo la representación del ProcuradorSR. DANIEL GONZÁLEZ GONZÁLEZ, con la asistencia de la LetradaSRA. GEMMA SOLANAS ROMERO.

En la tramitación de los presentes autos se han observado las prescripciones legales de rigor.

Ha actuando como Magistrado ponente el Ilmo. Sr. Héctor García Morago, quien expresa el parecer de la Sala.

Materia: Urbanismo

Antecedentes

PRIMERO:A través de los presentes autos la ENTIDAD URBANÍSTICA DE MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN DE LA URBANIZACION000, de l'Ametlla de Mar, ha impugnado la aprobación definitiva delPla d'ordenació urbanística municipal de l'Ametlla de Mar,así como la validación de su texto refundido (DOGC nº 7527-3.1.2018).

SEGUNDO:Por la representación procesal de la parte actora se interpuso el presente recurso contencioso administrativo, y admitido a trámite y recibido el expediente administrativo, le fue entregado y dedujo escrito de demanda, en el que tras consignar los hechos y fundamentos de derecho que estimó de aplicación, terminó solicitando que se dictara Sentencia estimatoria de la demanda articulada.

TERCERO:Conferido traslado a las partes demandadas, éstas se oponen a la demanda en los términos que serán de ver.

CUARTO:Recibidos los autos a prueba, se practicaron las pertinentes con el resultado que obra en autos y se continuó el proceso por el trámite de conclusiones sucintas. Finalmente se señaló fecha y hora para votación y fallo, lo que ha tenido lugar el día 21 de abril de 2021.

Fundamentos

PRIMERO: Planeamiento urbanístico impugnado. Partes. Pretensiones. Extremos de la controversia

A través de los presentes autos la ENTIDAD URBANÍSTICA DE MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN DE LA URBANIZACION000, de l'Ametlla de Mar (en lo sucesivo, ENUR), ha impugnado las actuaciones que seguidamente pasaremos a transcribir, publicadas en el DOGC nº 7527-3.1.2018:

'La Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, en les sessions de 28 de novembre de 2017 i 6 de novembre de 2008, va adoptar, entre d'altres, els acords la part dispositiva del quals es reprodueixen a continuació:

Exp.: NUM000

Pla d'ordenació urbanística municipal, al terme municipal de l'Ametlla de Mar.

Acord de 28 de novembre de 2017

Vista la proposta dels Serveis Tècnics, i d'acord amb els fonaments que s'hi exposen, aquesta Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre acorda:

-1 Corregir l'errada material existent en l'acord de 25 de maig de 2017 referent al Pla d'ordenació urbanística municipal, de l'Ametlla de Mar, consistent en l'omissió de la resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat de 20 de març de 2017, i en conseqüència s'acorda el següent.

-2 Donar conformitat al Text refós del Pla d'ordenació urbanística municipal, de l'Ametlla de Mar, promogut i tramès per l'Ajuntament en compliment de l'acord d'aprovació definitiva de la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre de data 6 de novembre de 2008, i en compliment de la Resolució de data de 20 de març de 2017, de l'Honorable Conseller de Territori i Sostenibilitat per la qual es va derogar l'ordenació dels àmbits Port Olivet i Artilleria i es va determinar que el text refós del POUM s'havia de referir a tot el terme municipal llevat dels àmbits de Port Olivet, Bon Repòs i Artilleria, la nova ordenació dels quals s'ha d'establir mitjançant la tramitació de la corresponent modificació del POUM.

-3 Publicar aquest acord, el d'aprovació definitiva de data 6 de novembre de 2008, i les normes urbanístiques corresponents al DOGC, a l'efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l'article 106 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.

-4 Comunicar-ho a l'Ajuntament.

Acord de 6 de novembre de 2008

Per tot l'exposat, la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, acorda:

-1 Aprovar definitivament el Pla d'Ordenació Urbana Municipal de l'Ametlla de Mar, promogut i tramès per l'Ajuntament, suspenent-ne l'executivitat i la seva publicació al DOGC, fins que, mitjançant un Text refós, que es presentarà per triplicat, verificat per l'òrgan que ha atorgat l'aprovació provisional, i diligenciat, s'incorporin les prescripcions següents:

1.1 Pel que fa als informes i documentació:

1.1.1. Pel que fa a l'Avaluació Ambiental, caldrà donar compliment a les condicions de la Resolució sobre la memòria ambiental, del Director dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge de les Terres de l'Ebre, de 17 de març de 2008.

1.1.2. Caldrà donar compliment a les prescripcions que fixen els informes següents:

- Dirección General de Ferrocarriles, de data 28.08.2007

- Demarcación de Carreteras del Estado en Tarragona, de data 03.04.2008.

- Inspección de explotación AP-7, de data 12.03.2008.

- Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), de data 03.10.2007.

- Direcció General de Ports, Aeroports i Costes, de data 18 de setembre de 2007.

- Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, de data 17 d'octubre de 2007.

- Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de data 14 d'agost de 2007.

- Direcció General de Comerç de data 01.10.2007.

- Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil de data 11.02.2008.

- Diputació de Tarragona, de data 03.03.2008.

- Consejo de Seguridad Nuclear de data 20.12.2007 pel que fa al compliment del Pla d'Emergència Nuclear, exterior a les Centrals Nuclears d'Ascó i Vandellós, de Tarragona, PENTA.

1.1.3. Caldrà donar compliment a les determinacions de l'informe de la Direcció General de Promoció de l'Habitatge de 5 de març de 2008, i segons la petició del representant de Medi Ambient i Habitatge, caldrà recaptar nou informe d'aquell organisme que avaluï la incorporació de les condicions fixades en l'esmentat informe en el Text Refós del POUM.

1.1.4. Caldrà donar compliment a les prescripcions fixades per l'ACA en el seu informe de 27 de febrer de 2008, i segons la petició del representant de Medi Ambient i Habitatge, caldrà recaptar nou informe d'aquell organisme que avaluï la incorporació de les condicions fixades en l'esmentat informe en el Text Refós del POUM.

1.2 Pel que fa a l'adaptació al Planejament Superior, s'hauran d'incorporar les prescripcions detallades a la part expositiva del present acord.

1.3 Pel que fa als sistemes:

1.3.1. Pel que fa al sòl urbanitzable, cal justificar l'acompliment de l'article 65 del Decret 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, en relació a les reserves per a zones verdes i espais lliures públic, i equipaments públics que estableix.

1.3.2. Pel que fa al sistema viari, caldrà suprimir els vials anomenats Nord i Sud i traslladar-los a la part superior de la xarxa ferroviària i l'autopista, és a dir, no per la zona de costa.

1.4 Pel que fa al sòl urbà:

Caldrà incorporar les següents prescripcions:

1.4.1. A les illes urbanes de la zona de nucli compacte de La Cala, clau 1b, s'ha de limitar l'alçada reguladora a tres plantes (PB+2), en l'àmbit dels carrers Major, Sant Antoni, Sant Roc, de la Candela, Sant Pere i del Pou.

1.4.2. L'illa compresa entre els carrers Palamós, Filador, Dr. Fleming i Mediterrani ha de limitar la seva alçada a tres plantes (PB+2).

1.4.3. Al PAU ROQUES DAURADES 1, caldrà mantenir com a verd públic, i no verd privat la zona urbana costanera situada en la desembocadura del barranc de l'Estany, d'acord amb el plànol annex.

1.4.4. Al PAU ST. JORDI ALFAMA 1 caldrà incorporar les següents prescripcions:

- S'ha d'entendre com a un Pla de Millora Urbana del tipus B, donat que es tracta de sòl urbà consolidat i detallar l'índex d'edificabilitat bruta i la densitat d'habitatges per hectàrea del sector.

- Caldrà excloure d'aquest PMU l'edificació situada en l'extrem més meridional del sector, i que geogràficament ha de formar part del PAU St. Jordi d'Alfama 2, en el qual s'ha d'incorporar, segons plànol annex.

1.4.5. Al PAU CALAFAT caldrà incorporar les següents prescripcions:

- S'ha d'entendre com a un Pla de Millora Urbana del tipus B, donat que es tracta de sòl urbà consolidat i detallar l'índex d'edificabilitat bruta i la densitat d'habitatges per hectàrea del sector.

- Caldrà incorporar les prescripcions d'ordenació descrites en la part expositiva, segons plànol annex, referents a la fixació de gàlibs màxims d'edificacions, qualificacions d'equipaments i d'espais lliures, i paràmetres normatius.

1.4.6. Al PAU TRES CALES 1ª FASE, caldrà incorporar les següents prescripcions:

- Cal que l'índex d'edificabilitat bruta es fixi en 0'51 m2/m2, amb una densitat de 42'7 hab./ha. reduint el còmput màxim d'habitatges a 320. L'ocupació màxima del sòl net ha d'esser del 20% per tal d'harmonitzar amb el barri, i l'alçada màxima serà PB+1+SC; la separació entre edificacions serà de 12 m.

- Caldrà incorporar les prescripcions d'ordenació descrites en la part expositiva, segons plànol annex, referents a la reserva i supressió de vials, i a la qualificació d'espais lliures.

1.4.7. Pel que fa al PMU PORT OLIVET: caldrà traslladar el sostre edificable a sectors més pròxims al nucli urbà de La Cala, i qualificar el sòl de l'àmbit afectat d'espai lliure públic, exempt d'edificacions.

1.4.8. Pel que fa al PMU BON REPÒS-PORT OLIVET, cal introduir les següents prescripcions:

- Caldrà qualificar el sòl afectat de l'àmbit de Port Olivet d'espai lliure públic.

- Caldrà traslladar el sostre previst a Bon Repòs a un altre sector, més proper al nucli de l'Ametlla, com ara el sector F o el sector 22b1.

- S'ha de limitar l'edificabilitat de Bon Repòs a la mateixa de l'edificació actualment existent.

- S'ha de restringir el pas de la vialitat dels carrers Benidorm i Francesc Labadie si l'objectiu és l'obtenció d'un parc urbà en aquest àmbit.

1.4.9. Pel que fa al PAU ROQUES DAURADES 2: caldrà que tingui la classificació de sòl urbà no consolidat.

1.4.10. Pel que fa al PAU PORT OLIVET: caldrà traslladar el sostre edificable d'aquest àmbit a àmbits més propers al nucli de La Cala, com ara el sector F o el sector 22b1.

1.4.11. Pel que fa al PAU SANT JORDI D'ALFAMA 2, cal complir les següents prescripcions:

- Cal incorporar al sector l'habitatge a excloure del PAU Sant Jordi d'Alfama 1, situat en l'extrem més meridional d'aquest, segons plànol annex.

- Concentrar el sostre edificable a la zona compresa entre l'avinguda Cinquena i el no urbanitzat passeig del Sud, més pròxim a la xarxa ferroviària sobre la parcel·la definida en el plànol annex, amb una ocupació en planta del 35%, amb planta baixa i primera, un índex d'edificabilitat brut de 0'68 m2/m2. Les separacions a carrer seran de 6 metres i a veïns 3 metres. La llargada màxima de les noves edificacions serà de 20 metres.

1.5 Pel que fa als sectors de sòl urbanitzable, caldrà incorporar les següents prescripcions:

1.5.1. Pel que fa al SUD PPU A-TRES CALES 2a FASE, caldrà qualificar de sòl lliure públic l'àmbit del sector proper a la costa comprès entre el litoral i la línia ferroviària. A més a més, caldrà suprimir la proposta del pont d'accés a la zona costanera del sector.

1.5.2. SUD PPU O-Sant Jordi Golf, caldrà incorporar les prescripcions descrites a la part expositiva del present acord.

1.5.3. Pel que fa al SUD PPU J-CASTELL DE ST. JORDI i SUD PPU M-ARTILLERIA, caldrà el trasllat del sostre a altres àmbits interiors propers o pròxims al nucli de La Cala, i qualificar ambdós sectors com a espais lliures públics.

1.5.4. Pel que fa al SUD PPU AMPLIACIÓ 22b2, caldrà fixar l'índex d'edificabilitat bruta en 0'75 m2/m2.

1.6 Pel que fa al Sòl urbanitzable no delimitat:

1.6.1. Pel que fa al SND K2, caldrà que el POUM fixi un índex d'edificabilitat bruta de 0'12 m2/m2.

1.6.2. Pel que fa al SND N-AUXILIAR CIRCUIT CALAFAT, caldrà que el POUM fixi un índex d'edificabilitat bruta de 0'12 m2/m2.

1.7 Pel que fa als sistemes de gestió, caldrà esmenar les incoherències esmentades a la part expositiva del present acord.

1.8 Pel que fa al pla d'etapes, caldrà establir un ordre amb vinculació entre els sectors, i a la vegada en funció de les possibilitats de dotar de serveis l'execució de cada sector.

1.9 Pel que fa a la normativa, caldrà esmenar el text articulat normatiu amb les prescripcions fixades a la part valorativa del present acord.

1.10 Pel que fa a errades materials, caldrà esmenar les errades materials indicades a la part expositiva del present acord.

-2 Indicar a l'Ajuntament que el text refós inclourà el text refós de les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l'article 17.6 del Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i de l'ordre PTO/343/2995, de 27 de juliol, per la qual s'estableixen els requeriments tècnics de la presentació en suport informàtic de les normes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunya competents per a la seva aprovació definitiva.

-3 Comunicar-ho a l'Ajuntament.'

ENUR pretende que sea declarada nula por este Tribunal la ordenación urbanística del polígono de actuación urbanística 'Roques Daurades' (en adelante, PAU-RD) que se contiene en el texto refundido del Pla d'ordenació urbanística municipalde l'Ametlla de Mar (TR-POUM), porque a su modo de ver:

-No se respeta la reserva legal para vivienda de protección pública

-Se omite la cesión del 10% de aprovechamiento lucrativo, y

-Se omite también la previsión de equipamientos

A la demanda de ENUR se han opuesto el DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (DTS). También lo ha hecho el ILMO. AYUNTAMIENTO DE L'AMETLLA DE MAR (AAM), que en primer lugar ha solicitado que el presente recurso sea declarado inadmisible, por falta de legitimación o acaso de capacidad. Y en último término, ha comparecido como codemandado el SR. Isidro.

Señalar, por añadidura, que habrá que estar a la versión del texto refundido de 2005 de la Llei d'urbanismevigente a la fecha de entrada del expediente en la Comissió Territorial d'Urbanisme (TRLU); y ello, a tenor de lo que cabe inferir de la Disposición transitoria tercera, letra a) del susodicho texto.

SEGUNDO: Sobre la inadmisibilidad del presente recurso contencioso-administrativo por falta sobrevenida de capacidad procesal

El presente recurso contencioso-administrativo fue interpuesto por ENUR el día 13 de octubre de 2017.

El día 7 de junio de 2018 el AAM aprobó inicialmentela disolución de ENUR y sometió el expediente a información pública. Por error se hizo constar que cabía recurso de reposición potestativa (la aprobación inicialde la disolución era un acto de trámite, no definitivo), pero eso no se tradujo en género alguno de indefensión para la actora. ENUR dedujo recurso de reposición haciendo valer todos los motivos de oposición que consideró pertinentes; y a ese recurso se le dio el trámite propio de las alegaciones; las cuales fueron finalmente desestimadas mediante Decreto de Alcaldía, de 4 de octubre de 2018.

Ese Decreto de Alcaldía dispuso, de consuno, la disolución definitivade ENUR. Disolución de la que tomó razón el Registre d'Entitats Urbanístiques Col·laboradorescon efectos de 16 de octubre de 2018.

Ocurre, sin embargo, que esos actos extintivos sólo podía surtir efectos a partir de su adopción; pero en modo alguno podían abortar el necesario proceso de liquidación de la entidad [art. 195.3 del Reglamento ejecutivo (RU) del TRLU] o la posibilidad de que ENUR pudiese seguir actuando como tal en este proceso, hasta el dictado de Sentencia firme (art. 195.2 RU).

Es, por todo ello, que la inadmisibilidad invocada por el AAM no podrá ser tomada en consideración al reflejar la documentación incorporada a las actuaciones el firme propósito de litigar por parte de ENUR.

TERCERO: Sobre la reserva para vivienda de protección pública

Se trata de una omisión en el POUM que se vio corregida por nuestra Sentencia nº 367, de 12 de junio de 2017 (recurso ordinario nº 516/2010), cuya ejecución efectiva se produjo al ser aprobada definitivamente el día 8 de mayo de 2020 la modificación puntual del susodicho POUM, publicada en el DOGC nº 8158, de 19 de junio de 2020. Modificación puntual que trajo consigo, como es evidente, la derogación de los aspectos correlativos de la planificación general municipal impugnada en estos autos.

Advertir -eso sí- que nuestra Sentencia de 12 de junio de 2017 obligaba a prever vivienda de protección pública en los términos exigidos por la ley, sin más. Y sin perjuicio, claro está, de que la configuración concreta de la reserva correspondiente debiera o pudiera, en caso de disconformidad, ser objeto de un recurso contencioso-administrativo específico.

CUARTO: La cesión obligatoria de aprovechamiento lucrativo

Es, éste, un extremo de la controversia en el que habría ayudado una prueba pericial. Bastante más que la amalgama de documentos que nos ha sido aportada por las partes.

El polígono de autos es el heredero (o si se prefiere, las resultas) de otro polígono gestado por el Plan general de 1992. Y este último polígono se fue desarrollando de forma prácticamente paralela a la tramitación y aprobación del POUM, hasta el punto de ver aprobada su reparcelación en diciembre de 2007; con la urbanización prácticamente concluida y sólo pendiente de recepción mucho antes de entrar en vigor el TR-POUM.

Contrariamente a lo que sostiene la actora, el expediente de equidistribución al que nos acabamos de referir, no tuvo por qué verse afectado por nuestra Sentencia nº 505, de 16 de junio de 2011, por la que fue declarado nulo el previo Estudio de detalle.

Como viene señalando el Tribunal Supremo (por todas, ver la STS 3ª5ª de 12.03.2015, RC 1881/2014), la nulidad sobrevenida y declarada de un instrumento de ordenación urbanística no trae consigo la de los instrumentos de gestión que ya han adquirido firmeza; y todo ello, en méritos del art. 73LJCA, según el cual 'Las sentencias firmes que anulen un precepto de una disposición general no afectarán por sí mismas a la eficacia de las sentencias o actos administrativos firmes que lo hayan aplicado antes de que la anulación alcanzara efectos generales, salvo en el caso de que la anulación del precepto supusiera la exclusión o la reducción de las sanciones aún no ejecutadas completamente'.

Así las cosas, era lógico que el nuevo polígono (el PAU-RD) se hiciese eco de la situación y que el suelo comprendido en el mismo fuese clasificado como suelo urbano consolidado (SUC).

En la peor de las hipótesis, ese suelo respondía a la definición que del SUC ya se contemplaba en el art. 30.b) TRLU, según el cual dicha categoría también comprendía 'Els terrenys als quals només manca, per a assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions o les rasants, o bé completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l'art. 29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un polígon d'actuació urbanística o en sector subjecte a un pla de millora urbana com si no hi han estat inclosos.'

Tratándose, pues, de SUC era preciso estar a lo dispuesto en el art. 42 TRLU, según el cual:

'1. Els propietaris o propietàries de sòl urbà tenen dret a executar o acabar les obres d'urbanització perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, i a edificar, sota les condicions establertes per aquesta Llei i pel planejament urbanístic, els solars resultants. Els propietaris o propietàries resten subjectes al compliment de les normes sobre rehabilitació urbana establertes pel pla d'ordenació urbanística municipal o bé pel programa d'actuació urbanística municipal per a àmbits determinats.

2. Els propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat han d'acabar o completar a llur càrrec la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, sota el principi del repartiment equitatiu de les càrregues i els beneficis urbanístics, i han d'edificar els solars resultants en els terminis i d'acord amb les determinacions que hagin fixat el planejament urbanístic o el programa d'actuació urbanística municipal.'

La cesión de aprovechamiento lucrativo quedaba circunscrita, pues, al suelo urbano no consolidado (SUNC) y al suelo urbanizable delimitado (SUbleD) [art. 43.1 y 45.1.a) TRLU].

Como consecuencia de las previsiones del Plan general de 1992 y del proyecto de reparcelación de 2007 el AAM obtuvo el 10% del aprovechamiento lucrativo en suelo calificado como zona residencial ciudad jardín. Así se venía a reconocer en el convenio urbanístico celebrado posteriormente con la promotora PYDUM. Llegados a este punto, era lógico que el nuevo PAU-RD no reiterase una carga ya cumplida durante el proceso de urbanización derivado del Plan general de 1992, como era la de cesión de aprovechamiento urbanístico.

Cuando ya era de propiedad municipal el POUM calificó ese mismo suelo de 'espacio libre público'; pero ninguna prueba concluyente nos ha sido presentada de la que se derive la irregularidad de esa manifestación concreta del ius variandidel planificador. O de que no se hubiesen respetado los estándares legales de rigor.

Conviene tener presente que al tiempo de los hechos la normativa reguladora del patrimonio municipal del suelo (omitida, por cierto, en la demanda) ya permitía destinar suelo integrante de dicho patrimonio a cometidos susceptibles de mejorar la calidad de vida de la población o a equipamiento comunitario [ art. 158.a) y 159.1 TRLU]. Y todo ello, en un contexto presidido por una normativa estatal básica (léase: Ley de Suelo de 2007, art. 34.1) que establecía esa misma posibilidad para fines urbanísticos o de protección o mejora de espacios naturales y bienes inmuebles del patrimonio cultural; circunstancia, ésta, que deberá llevarnos a resaltar un hecho puesto de relieve por la defensa letrada del DTS, como es que la calificación de 'espacios libres' en el PAU-RD se proyectase especialmente sobre el espacio conocido como 'Punta Bon Capó' -que es una lengua de tierra que se adentra en el mar-, liberándola de edificaciones y contribuyendo, con ello, a preservar su valor ecológico (en congruencia, por cierto, con los designios del Pla director del sistema costaner).

QUINTO: Sobre la previsión de equipamientos

El hecho de que el TR-POUM no prevea equipamientos de titularidad pública en el ámbito de autos no constituye, por sí mismo, una irregularidad. Máxime si tenemos en cuenta que no se ha practicado una prueba pericial que demuestre necesidades reales en ese sentido [art. 58.2.a) TRLU]. Necesidades no susceptibles de verse atendidas con los equipamientos públicos existentes en otras áreas del municipio.

Los polígonos de actuación urbanística no son microcosmos o universos cerrados necesariamente dotados para la autosuficiencia en todos los aspectos de la vida colectiva. La existencia de dotaciones en otros puntos accesibles, puede hacer innecesarias dotaciones en un determinado ámbito de gestión.

SEXTO: Costas

De conformidad con lo dispuesto en el art. 139.1LJCA, no se impondrán costas. Justifica esta decisión la existencia de un cierto grado de iusta causa litigandien la acción emprendida por la parte actora; siquiera en lo relativo a la reserva para vivienda protegida.

Fallo

En atención a todo lo expuesto, la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (Sección 3ª) HA DECIDIDO:

1: RECHAZAR LA INADMISIBILIDADinvocada por el ILMO. AYUNTAMIENTO DE L'AMETLLA DE MAR.

2: DESESTIMARel presente recurso contencioso-administrativo ordinario nº 353/2017, promovido por la ENTIDAD URBANÍSTICA DE MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN DE LA URBANIZACION000 de l'Ametlla de Mar, contra el DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, con la oposición añadida del ILMO. AYUNTAMIENTO DE L'AMETLLA DE MAR, habiendo comparecido también como codemandado el SR. Isidro.

Sin imposición de costas.

Notifíquese a las partes la presente Sentencia, que no es firme. Contra la misma cabe deducir, en su caso, recurso de casación ante esta Sala, de conformidad con lo dispuesto en la Sección 3ª, Capítulo III, Título IV de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la jurisdicción contencioso-administrativa (LJCA). El recurso deberá prepararse en el plazo previsto en el art. 89.1LJCA.

Y adviértase que en el BOE nº 162, de 6 de julio de 2016, aparece publicado el Acuerdo de 20 de abril de 2016, de la Sala de Gobierno del Tribunal Supremo, sobre la extensión máxima y otras condiciones extrínsecas de los escritos procesales referidos al recurso de casación.

Así por esta nuestra Sentencia, de la que se unirá certificación a los autos, lo pronunciamos, mandamos y firmamos.

PUBLICACIÓN.-Leída y publicada la anterior sentencia por el Ilmo. Sr. Magistrado ponente, hallándose la Sala en audiencia pública en el mismo día de su pronunciamiento. Doy fe.