Sentencia Administrativo Nº 371/2006, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 941/2002 de 12 de Abril de 2006

Encabezamiento

SENTÈNCIA núm. 371

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Jesús I. Algora Hernando.

MAGISTRATS:

Gabriel Fiol Gomila

Pablo Delfont Maza

Palma, a dotze d'abril de l'any dos mil sis

-------------------------

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears

les actuacions número 941 de 2002, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre

parts, d'una, com a demandant, la Sra. Marí Trini, representada pel procurador dels

Tribunals Sr. Arbona Serra i assistida per l'advocat Sr. Vidal Astorga, i, d'altra, com a Administració

demandada, la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat. En qualitat de part

codemandada ha intervingut la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sota la postulació i direcció tècnica del seu lletrat.

L'objecte del recurs és la resolució dictada, el dia 22 de maig de 2002, pel Tribunal Econòmic Administratiu Central, la qual va desestimar el recurs d'alçada aixecat per la Sra. Marí Trini contra anterior del Tribunal Econòmic Administratiu Regional en Illes Balears del dia 27 de setembre de 2001 a l'expedient de reclamació núm. 620 de 1999.

La quantia es fixà en 374.329,50 €.

El procediment seguit ha estat el del recurs contenciós ordinari de la Llei Jurisdiccional 29/1998 .

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació, mitjançant edictes en el BOIB.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest a Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. Dita demanda deduïda dins el termini legal, al·legant els fets i fonaments de dret que estimà necessaris en ordre a les seves pretensions, suplicant a la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a les representacions de les Administracions, demandada i codemandada, perquè la contestessin, així ho varen fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 28 de març de 2006.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada, el dia 22 de maig de 2002, pel Tribunal Econòmic Administratiu Central, la qual va desestimar el recurs d'alçada aixecat per la Sra. Marí Trini contra anterior del Tribunal Econòmic Administratiu Regional en Illes Balears del dia 27 de setembre de 2001 a l'expedient de reclamació núm. 620 de 1999.

L'al·ludit expedient ho era sobre devolució d'ingressos indeguts per l'Impost sobre Successions i Donacions. La resolució administrativa dictada en primera instància va declarar la inadmissibilitat pel que feia a dues de les liquidacions presentades, en concret les números S-1769 i 1770/1982 per falta de petició prèvia a l'Administració Gestora i, per la resta, va considerar que havia prescrit el dret a la devolució.

La sol·licitud s'havia presentat el dia 8 d'octubre de 1992. El seu fonament estrebava en què el Tribunal Suprem, segons sentència del dia 20 de desembre de 1991 , havia declarat que l'hereva universal i única de l'herència del Sr. Isidro, era la seva filla Paloma. Sentència que confirmava anteriors de l'Audiència Provincial i el Jutjat de Primera Instància núm.4 de Palma de Mallorca.

Doncs bé, desprès de la dita petició de 1992, les actuacions administratives van romandre paralitzades fins l'any 1998, més enllà del termini de cinc anys que, aleshores en les dites dades, es preveia als articles 64.d), 65 i 66.2 de la Llei General Tributària i que determinarien que el dies a quo fos el de la datació de la sentència ferma i definitiva.

La primera interrupció seria la de la petició, 8 d'octubre de 1992 i, la segona, pel requeriment de l'Administradora Jurídica Tributària, de 4 de novembre de 1993, notificat el següent dia 22, en sol· licitud de determinada documentació. El dies ad quem es produiria el 21 de desembre de 1998 en el qual es donava la resposta a aquell.

SEGON.- Adduirà, la defensa de la part recurrent, primer, que el mes d'abril de 1998 s'havia presentat, personalment, a les dependències de la Conselleria d'Economia i Hisenda, per interessar-se com es trobava l'expedient administratiu de devolució d'ingressos indeguts. Va aportar certificació de tal extrem - ve incorporat a l'expedient -, i, segon, que fins el dia 14 de gener de 1999 no va guanyar fermesa una interlocutòria transaccional del dia 14 de desembre anterior de 1998 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Palma de Mallorca. Aquesta, i no altra, serà, segons el seu parer, la datació en què s'hauria de prendre en compte per l'institut de la prescripció ja que, realment, va quedar fixada l'execució de la sentència i es va tenir coneixement de quina seria la quota de l'usdefruit que li correspondria.

No coincidim en l'al·ludida tesi; sí, pel contrari, en la desenvolupada per l'Administració. Són, pel cas plantejat, irrellevants els pactes transaccionals. La sentència del Tribunal Suprem, dictada el dia 20 de desembre de 1991 va assenyalar qui era l'hereva. Llavors, a partir de la datació de la seva fermesa podia interessar-se la devolució dels ingressos indeguts. Així ho va entendre sol·licitant-los el dia 8 d'octubre de 1992. Tenia que esmenar una sèrie de defectes i fou requerida per l'Administració, en tal sentit, segons la notificació del dia 22 de novembre següent. Doncs bé, no fou complimentat allò que s'acordava esmenés fins el dia 21 de desembre de 1998. A l'escrit de presentació es pot llegir: "a los efectos de interrumpir la prescripción del presente expediente de devolución del Impuesto de Sucesiones...". Per tant, un i altre fet, ens demostren que la defensa de la part recurrent era perfectament coneixedora de quan començava el còmput temporal de la reclamació i els efectes d'interrupció o no de la prescripció i el termini d'aquesta. En conseqüència, independentment de sí l'abast aplicat a les liquidacions, part o totes, fou correcta, la consideració pel cas de l'institut de la prescripció desplega tots els efectes. Afirmació que ens porta a la confirmació dels actes administratius impugnats i la conseqüent desestimació del recurs contenciós administratiu.

TERCER.- No s'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional.

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- DESESTIMAR el present recurs contenciós administratiu.

SEGON.- DECLARAR adequats a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats els quals CONFIRMEM íntegrament.

TERCER.- No s'hi fa una expressa imposició de costes processals.

Contra la present hi cap recurs de cassació davant el Tribunal Suprem en el termini de deu dies des de la seva notificació conforme als requisits de forma contemplats a la Llei Jurisdiccional.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il· lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.