Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 371/2016, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 117/2015 de 20 de Diciembre de 2016

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU NÚM. 17 DE BARCELONA

Recurs nº: 117/2015 F1 - Recurs ordinari

Part actora: FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Representant part actora: JAUME GUILLEM RODRIGUEZ

Part demandada: ORGANISME DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Representant part demandada: CRISTINA MUÑOZ CAÑADAS

SENTÈNCIA NÚM. 371/2016

Barcelona, 20 de desembre de dos mil setze.

Federico Vidal Grases, Magistral del Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el procurador Jaume Guillen Rodríguez en representació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, assistit pel lletrat Josep Verdaguer Codina contra Organisme de Gestió Tributaria de la Diputació de Barcelona representat i defensat per la lletrada Cristina Muñoz Cañadas. Dicto sentència en nom de SM el Rei.

Antecedentes

Primer.El dia 13/02/15 va entrar al TSJC un escrit de demanda de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en el qual, després de concretar la resolució objecte de recurs, al·legava els fets i fonaments de dret que estimava aplicables al cas i sol·licitava que s'estimés en els termes que hi exposava. Per Interlocutòria de 9.3.15 el Tribunal va acordar la seva incompetència objectiva y va remetre el procediment als Jutjats Unipersonals de Barcelona, corresponent a aquest, el seu coneixement.

Segon.- Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un Decret de 16/04/15 i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.

Tercer. Mitjançant un Decret de es va fixar la quantia en 78.016,84 € . A continuació, es va obrir a prova, i l'actora va demanar documental i pericial, i la demandada documental Les probes que foren admeses es van practicar segons resulta dels rams corresponents.

Quart.-A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va arribar el seu torn corresponent, a través d'una provisió de 1/12/2016 l'assumpte va quedar conclús per a sentència.

Cinquè. En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència s'ha dictat en el termini legal.

Sisè.Objecte del recurs.

Aquest recurs contenciós administratiu te per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya contra la resolució de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona de 9 de desembre dos 14 que no admet a tràmit la sol·licitud de revisió de l'exempció de l'impost de béns immobles per un immoble situat a Rubí.

Setè. Pretensions i al·legacions de les parts.

La part actora exposa que el dia 31 de juliol de 2013 es va presentar sol·licitud d'exempció referida a una determinada finca cadastral, la qual va ser admesa mitjançant resolució de 9 desembre 2014. Presenta al·legacions sobre la procedència de l'extensió sol·licitada i com a fonaments de dret es remet a diversa jurisprudència i per tot això sol·licita que es declari la nul·litat de l'acte administratiu objecte del recurs i es reconegui el dret a l'exempció sol·licitada.

L'administració demandada, compareix i s'oposa al·legant essencialment que concorre la causa de inadmissió de l' article 42.2 d) de la LRJCA per incompliment dels requisits exigibles a les persones jurídiques per litigar, a continuació exposa que la demanda és inadmissible per existència de cosa jutjada administrativa i finalment que la demanda és extemporània, per tot la qual cosa sol·licita la inadmissió a la demanda

Fundamentos

PRIMER.- Com sigui que en la contestació a la demanda que fórmula l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona és exclusivament formal, i limitada a l'al·legació de tres causes de inadmissió, no queda una altra opció que examinar-les en primer lloc.

La primera causa de inadmissió que al·lega l'administració demandada rau en l'incompliment dels requisits exigibles a les persones jurídiques per litigar segons l'article 42.2. d) i més concretament referit a la falta de validesa de l'acord en el qual s'acorda la interposició del present plet i que s'adjunta a l'escrit de demanda com a document 1, falta de validesa que atribueix a la circumstància d'haver-se adoptat tal acord el dia 28 de juliol de 2015 quan la demanda va ser presentada el 7 d'abril del mateix any, és a dir en un moment posterior a la presentació de la demanda.

Aquest obstacle processal és fàcilment salvable mitjançant una lectura 'pro actione' de la causa de inadmissió al·legada, lectura que ve obligada per la Sentencia TS de 3 de juliol de 2013 i que diu:

Finalmente, no está demás recordar que, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 117.3 de la CE , los tribunales de este orden de jurisdicción contencioso- administrativo quedamos compelidos a interpretar las normes procesales, cuando del derecho de acceso a la jurisdicción se trata, no sólo de manera razonable y razonada, sin sombra de arbitrariedad ni error notorio, sino en un sentido amplio y no restrictivo, esto es, conforme al principio pro actione, con interdicción de aquellas decisiones de inadmisión que, por surigorismo, por unformalismo excesivo por cualquier otra razón, se revelendes favorables para la efectividad del derecho a la tutela judicial efectiva o resulten desproporcionadas entre los fines que se pretenden preservar y la consecuencia de cierre del proceso(por todas, SSTC 118/1987, de 8 de julio, FJ 3 ; 88/1997, de 5 de mayo, FJ 2 ; 3/2004, de 14 de enero, FJ 3 ; y 187/2009, de 7 de septiembre , FJ 2), o, como se declara en la STC 220/2012, de 26 de noviembre , conforme a la cual '(...)las decisiones de inadmisión ha de verificarse de forma especialmente intensa, dada la vigencia en estos casos del principio pro actione, que es de obligada observancia por los Jueces y Tribunales y que impide que determinades interpretaciones y aplicaciones de los requisitos establecidos legalmente para accedir al proceso obstaculicen injustificadamente el derecho a que un órgano judicial conozca o resuelva en Derecho sobre la pretensión a él sometida. Así, se ha destacado que puede verse conculcado este derecho por aquellas interpretaciones de las normes que sean manifiestamente erróneas, irrazonables o basadas en criterios que por su rigorismo, formalismo excesivo o cualquier otra razón revelen una clara desproporción entre los fines que la causa legal aplicada preserva y los intereses que se sacrifican (por todas, STC 22/2011, de 14 de febrero , FJ 3).

...en lo relativo a la interpretación de la actuación procesal de las partes con relevancia para el adecuado cumplimiento de los requisitos de admisibilidad de una acción, que los órganos jurisdiccionales ordinarios han de llevar a cabo una ponderación de los defectos que adviertan en los actos procesales de las partes, guardando la debida proporcionalidad entre el defecto cometido y la sanción que debe acarrear, procurando siempre que sea posible la subsanación del defecto, favoreciendo la conservación de la eficacia de los actos procesales y del proceso como instrumento para alcanzar la efectividad de la tutela judicial (por todas, STC 194/2009, de 28 de septiembre , FJ 1), ...

En aplicació d'aquesta doctrina, no existeix cap obstacle par que l'acord relatiu a la interposició del procediment sigui posterior a la seva presentació davant el Jutjat, ja que res prohibeix una ratificació a posteriori d'una determinada actuació processal, i és més ha d'entendre's correcta no només la ratificació posterior d'un fet, sinó també qualsevol esmena extemporània i fins a incompleta o defectuosa, sempre que es constati l'existència d'una voluntat d'esmena del defecte, cosa que en aquest procediment resulta evident.

SEGON.-Amb això arribem al segon problema processal que al·lega la demandada, consistent en l'assistència de cosa jutjada administrativa en virtut de la circumstància que l'any 2007, la part actora va sol·licitar l'exempció i li va ser denegada, i en virtut de tal denegació entén que no és possible reproduir la sol· licitud atès que s'oposa a això el principi de cosa jutjada i article 239.4 LGT i el principi de seguretat jurídica.

Encara que aquest debat és sens dubte complex, cal tenir en compte que el que s'està sol·licitant és el reconeixement d'una exempció de l'IBI i que per tant el supòsit no és exactament el mateix que si se sol·licités pura i simplement la modificació d'un acte administratiu ja ferm per no haver estat recorregut.

En el cas en què ens trobem, l'exempció se sol·licita per considerar l'existència d'una sèrie de terrenys i edificacions que resulten indispensables per a l'exportació de les línies ferroviàries pel que procedeix l'exempció de l' article 62.1 g) RDL 2/2004

La Sentencia TSJC 257/2011 de 24 de febrer de 2011 de la qual al·ludeix la part actora de forma constant, de forma succinta però clara distingeix que una cosa és la fermesa de la liquidació i una altra cosa diferent és la fermesa de la no aplicació d'un benefici fiscal d'un impost periòdic.

Com sigui que l'aplicació d'una exempció, com l'aquí pretesa, depèn d'una sèrie d'elements de fet, com són l'existència de terrenys i edificacions amb la característica de ser indispensables per a l'exportació de les línies ferroviàries, i aquests elements de fet són els que configuren l'existència de l'exempció, i poden variar al llarg dels anys, per múltiples raons com poden ser les necessitats d'explotació, ampliació de línies o de serveis etcètera, considerem que les afirmacions de l'esmentada Sentència han d'interpretar-se en el sentit que gens impedeix la reiteració de la sol·licitud d'una exempció tributària, encara en el cas d'haver estat anteriorment denegada, si la situació de fet ha sofert modificacions.

En el cas que ens ocupa és evident i així està reconegut per la part actora que va sol·licitar l'exempció l'any 2007 i la va tornar a sol·licitar per a període 2013. El que no queda clar, ni en la demanda ni en la contestació, és l'existència de modificacions de la situació de fet de l'any 2007 en relació amb la del 20013. Tampoc existeix prova alguna que aclareixi aquesta qüestió.

Entenem que, tenint en compte l'existència del precedent administratiu, la prova d'aquesta modificació corresponia a la part actora, però no anem a anar més enllà d'aquesta mera afirmació teòrica atès que això seria entrar en el fons de l'assumpte.

En tot cas, el que si sí interessa destacar és que, en principi, si es produeix aquesta modificació de la situació de fet no pot considerar-se com a obstacle insalvable l'existència d'una prèvia resolució administrativa que denegui l'exempció. Per contra si la situació de fet ha romàs constant no existeix raó alguna per modificar els efectes d'una situació administrativa ferma i consentida.

TERCER.-Aclarits els dos primers obstacles processals, entrem en el tercer.

Estem en presència d'un tribut de caràcter local, i segons l'article 77 TRLHL, és competència municipal la liquidació i recaptació de l'impost i en general la gestió tributària del mateix així com el reconeixement i denegació d'exempcions i bonificacions. L'Ajuntament de Rubí és per tant sobirà per determinar els terminis d'exposició pública dels padrons fiscals i determinar el període de pagament de l'impost i la tramitació processal per a reconeixement d'exempcions i bonificacions. I segons l'apartat 8º d'aquest article pot acordar convenis amb altres administracions, en aquest cas el OGTDB per a la gestió de l'impost i així ens trobem amb que , existint tal conveni amb l'administració demandada, les normes que regulen el reconeixement de les exempcions i bonificacions són les que emanen del OGTDB.

La prova documental practicada d'ofici pel Jutjat aclareix que la sol·licitud de data 31 de juliol de 2013 es troba fora de termini segons l'ordenança d'aplicació i certificat del cap de negociat del servei de gestió que acrediten que la sol·licitud de beneficis fiscals de rebuts periòdics com és l'actual s'haurà de presentar abans de la finalització del termini de pagament voluntari en el padró corresponent i que el període de pagament es fix en aquest cas entre l'1 de març i el 2 de maig de 2013.

Per tant, la presentació de la sol·licitud d'exempció, va ser presentada fora de termini.

Tanmateix , la STSJC de 24 de febrer de 2011, es refereix a un supòsit idèntic al present i diu:

La sentencia apelada inadmite parcialmente el recurso respecto a la liquidación tributaria correspondiente al IBI correspondiente al año 2007 y estima parcialmente el recurso, reconociendo el derecho de la recurrente a la exención prevista en el citado artículo 62.1 g) TRLHL.

Firme el primer pronunciamiento, el Ayuntamiento apelante interesa ante todo la inadmisión total del recurso por entender que la firmeza de la liquidación de 2007 ha de alcanzar también a la exención pretendida.

Tal pretensión no puede prosperar, habida cuenta de tratarse de dos cuestiones diferentes, sin que la firmeza de la liquidación tenga que conllevar la firmeza de la no aplicación de un beneficio fiscal de un impuesto periódico. Por otra parte, así lo entendió la resolución impugnada en el proceso que no inadmitió la solicitud de exención, sino que la desestimó por entender que no tenía fundamento legal.

En aplicació de la referida doctrina procedirà desestimar l'últim motiu d'oposició de l'administració demandada.

QUART.-Sobre la qüestió de fons, com sigui que la part actora acredita que els elements sobre els quals sol·licita l'exempció tenen la condició d'indispensables per a l'exportació de les línies de ferrocarrils, i ho acredita mitjançant l'aportació d'un informe pericial emès per l'enginyer Rodolfo , i l'administració demandada gens al·lega més que qüestions formals, procedeix estimar íntegrament la demanda.

CINQUÈ.-No escau imposició de costes per produir el cas dubtes de dret, especialment en relació amb la tercera al·legació de la demandada.

Fallo

DESESTIMOlas causes de inadmissió al·legades.

ESTIMOel recurs que ha presentat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya contra la resolució de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona de 9 de desembre dos 14 que no admet a tràmit la sol·licitud de revisió de l'exempció de l'impost de béns immobles per un immoble situat a Rubí I ANUL.LOla resolució objecte d'impugnació.

DECLAROque Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha de reconèixer el dret a l'exempció sol·licitada.

Sense costes.

Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel·lació davant el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe. Reproduce la solicitud por cuanto