Encabezamiento
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
PROCEDIMENT ORDINARI 476/2009
Part actora:
Regina
Advocada: MARTA QUINTANA MEDINA
Part demandada: AJUNTAMENT DE ALMACELLES
Representant part demandada: MªANGELS PONS PORTA
SENTÈNCIA núm. 384/16
LLEIDA, a 5 de setembre del 2016.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de
PROCÉS ORDINARIen exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el
nombre 476 de l'any 2009, promogut a instància de la SRA.
Aurora, representada i assistida per la lletrada Sra. Marta Quintana Medina; enfront l'Excel·lentissim AJUNTAMENT D'ALMACELLES, representat per la procuradora Sra. Àngels Pons Porta i assistit pel lletrat Sr. Josep Lluís Rodríguez Ros. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
Antecedentes
PRIMER.- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit de 30 de juliol de 2009 contra el Decret d'Alcaldia 105/09 de 1 de juliol de 2009 dictat per l'Ajuntament d'Almacelles en l'expedient sancionador iniciat en data 5 de maig de 2009 en el què es sancionava a la part promovent d'aquest recurs per una infracció tipificada en l'
article 206 a) del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol (en endavant TRLUC).
SEGON.-La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar sol·licitant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència estimant les seves pretensions.
Un cop personada l'Administració i remés l'expedient administratiu, exposats els arguments que motivaven la seva oposició a la demanda i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs presentat.
TERCER.
-Practicada la prova, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART.- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
Fundamentos
PRIMER.-Com s'anticipava en l'antecedent de fet primer, el recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu contra el Decret d'Alcaldia 105/09 de 1 de juliol de 2009 dictat per l'Ajuntament d'Almacelles en l'expedient sancionador iniciat en data 5 de maig de 2009 en el què es sancionava a la part promovent d'aquest recurs per una infracció tipificada en l'
article 206
a) del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol
(en endavant TRLUC).
Interessa la part actora, la declaració de nul·litat o anul·labilitat de les resolució impugnada amb la corresponent condemna en costes per la part demandada.
En la base de dita pretensió fonamenta una possible caducitat de l'expedient de restauració de la legalitat urbanística i de l'expedient sancionador.
Per raons de sistemàtica aquesta serà la primera qüestió en ser analitzada.
SEGON.-La part recurrent al·lega que el procediment sancionador en si mateix estaria caducat donat que es va iniciar el setembre per acord de la Junta de Govern celebrada el dia 16 de setembre de 2008. Aquest procediment va ser resolt per mitjà del
Decret d'Alcaldia 105/09 de 1 de juliol de 2009, havent transcorregut sobradament els sis mesos dels que disposa l'administració recorreguda per a resoldre, segons el que preveu l'article 194.1 del TRLUC.
En canvi, la representació processal de l'Ajuntament esgrimeix que es va optar per incoar, tramitar i resoldre de forma separada l'expedient sancionador de manera que l'acord d'incoació de l'expedient sancionador es va adoptar per mitjà del Decret d'alcaldia de 22 d'abril (document número 3 de l'EA). Llavors, al resoldre's l'expedient sancionador per mitjà del Decret d'Alcaldia 105/09, de 1 de juliol de 2009, considera que des de la incoació de l'expedient sancionador (el 22 d'abril de 2009) fins al dia en què es dictà la resolució final (el 9 de juliol de 2009) no va transcórrer el termini de 6 mesos establerts en el meritat article 194.1 del TRLUC. També argumenta la demandada que no es pot tenir en compte per a fixar el
dies a quodel còmput el la resolució per la qual es va procedir a incoar l'expedient de restauració de la legalitat urbanística, l'any 2007.
Altrament, ni en l'escrit de contestació ni en l'escrit de conclusions no es fa cap al·lusió l'acord de Junta de Govern de data 16 de setembre de 2008, al quan si fa referència la part actora. Tampoc es manifesten els arguments que impedeixen tenir dit acord com a veritable acte incoador, ni s'ha inclòs l'acord de Junta de Govern en l'expedient administratiu, malgrat tenir una imbricació directa amb l'objecte d'aquesta
litis.
Efectivament, consta presentada com a document número 4 de la demanda una certificació del Secretari accidental de l'Ajuntament d'Almacelles en la que certifica que la Junta de Govern de l'Ajuntament, en sessió celebrada el dia 16 de setembre de 2008, va acordar
'tirar endavant l'expedient sancionador per infracció urbanística realitzada per la Sra.
Aurora, per les obres realitzades en el
DIRECCION000,
NUM000 d'Almacelles'.
No s'ha contradit que aquesta suposada incoació no va ser notificada a la part sancionada, ni tampoc s'ha adjuntat en l'expedient administratiu on només consta com a suposat acte d'incoació el Decret 60/09, de data 22 d'abril de 2009, pel qual es va resoldre incoar l'expedient sancionador.
Per tant, no és que la part actora demani que es tingui per
dies a quol'inici de l'expedient de restauració de la legalitat urbanística de l'any 2007, sinó que demana que es tingui en compte el meritat acord de la Junta de Govern del 16 de setembre de 2008, sobre el què la representació processal de l'Ajuntament omet tota referència.
TERCER.-Certament, és aquest primigeni acord de la Junta de Govern del 16 de setembre de 2008 el que s'ha de considerar endegador de l'expedient sancionador, doncs té per objecte el mateix informe del tècnic dels serveis municipals de data 18 de maig de 2008 que també es prengué en consideració en el Decret 60/08 (vegeu document número 4 de la demanda), sense que s'expliqui un motiu justificador de la dilació haguda fins el 22 d'abril del 2009, data del Decret 60/09. Nogensmenys, s'ha de tenir en compte que l'informe del tècnic municipal es va emetre uns onze mesos abans del pretès Decret incoador núm. 60/09.
En definitiva i a falta de majors arguments plantejats per la part adversa, seguint el que resa la més assentada doctrina que impedeix l'ús abusiu dels terminis de caducitat per mitjà de noves resolucions inexplicablement dilatòries, s'ha de tenir en compte com a
dies a quoper al còmput del termini de caducitat el dia 16 de setembre de 2008, en tant en quant aquesta va ser la data en la què la Junta de Govern de l'Ajuntament d'Almacelles acordà tirar endavant l'expedient sancionador, sense que el retard inexplicable en la seva tramitació hagi de generar cap perjudici a l'administrat.
Tampoc el Decret 60/09 de 22 d'abril o la falta de notificació de l'acord de 16 de desembre de 2008, poden desvirtuar les legítimes finalitats que pretén l'ordenament jurídic amb la institució de la caducitat, llurs curts terminis no s'han de veure artificiosament i innecessàriament perllongats per dilacions o omissions només imputables a l'administració en perjudici de l'administrat. Per altra banda, convé fer al·lusió a la
STS de 22 de novembre de 2012 (Secció Cinquena), que determina amb claredat en quin moment s'ha de fixar el
dies aquo:
'En efecto,
el 'dies a quo' para determinar la caducidad del procedimiento sancionador de que se trata es, como señala acertadamente la sentencia de instancia,
la fecha del acuerdo de iniciación(...) debemos indicar que
no es acertada la tesis de sentencia, según la cual el 'dies a quo' se inicia desde la fecha de la notificación del acuerdo de iniciación(...)'
També podem destacar la
STSJ de Valencia del 20 d'abril del 2004, que deixa clar el moment en el què s'ha de fixar el
dies a quoi el
dies ad quem:
'Efectivamente del precepto podemos sacar dos conclusiones:
1.-
El acuerdo de incoacióndel procedimiento determina el nacimiento del plazo para decretar la posible caducidad.
2.-
El plazo final no es de la resolución administrativa sino el de
la fecha de notificaciónde la resolución administrativa
, se desprende claramente del art. 44 párrafo primero cuando afirma '...En los procedimientos iniciados de oficio, el vencimiento del plazo máximo establecido sin que se haya
dictado y notificado resolución expresa..'; además, el propio art. 44.2 cuando habla de las interrupciones por causa imputable al interesado claramente establece que la interrupción no sólo se refiere al plazo para dictar la resolución sino para notificarla '...se interrumpirá el cómputo del plazo
para resolver y notificarla resolución...' de no seguirse la interpretación que se acaba de hacer el precepto no tendría ningún sentido.
En nuestro caso, tras caducidad decretada por la Administración y antes de la prescripción se inicia nuevo procedimiento sancionador el 18.05.2001, por tanto, la fecha para resolver y notificar terminaba el 18.11.2001, la resolución se dictó el 15.11.2001 y se notificó el 29.11.2001, por lo que, procede decretar la caducidad y estimación del recurso.'
I pel que fa als efectes jurídics que ha de comportar la institució de la caducitat es pot citar, per exemple, la
SAN de 11 de novembre de 2004:
'
Por consiguiente, el procedimiento sancionador ha caducado, por lo que a tenor del
art. 43.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre , procede el archivo de las actuaciones. Ello supone que si pese a haber caducado el procedimiento se dicta una resolución sancionadora, no es que tal acto administrativo haya sido realizado fuera del tiempo establecido para él, en los términos que dispone el
art. 63.3 de la misma Ley 30/1992, de 26 de noviembre , sino que se ha impuesto la sanción sin que exista procedimiento previo, pues el existente había ya finalizado de otra manera.
Luego la resolución sancionadora dictada después de que el procedimiento haya caducado lo ha sido prescindiendo total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido, siendo nula de pleno derecho a tenor de lo dispuesto en el
art. 62.1.e) de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre .
En conclusión, el procedimiento había caducado cuando se dicta la resolución administrativa sancionadora
por lo que ésta es nula de pleno derecho.'
En definitiva, s'ha de concloure que, efectivament, la caducitat havia precedit a la resolució impugnada deixant-la, de conformitat amb la doctrina abans exposada, com una resolució nul·la de ple dret en virtut del previst en l'article 62.1
e)de la LRJPAC.
Corol·lari de l'anterior, en resposta al previst als
articles 70 i
71 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i en coherència als raonaments i doctrina anteriors, s'ha de declarar i es declara la nul·litat de ple dret de la resolució impugnada, així com la caducitat del procediment administratiu en el què recaigué la mateixa.
QUART.-Essent d'aplicació l'
article 139 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa resulta procedent imposar les costes a la part demandada aplicant el criteri del venciment objectiu.
Vistos els preceptes legals i els demés de general i pertinent aplicació a la causa;
Fallo
Que estimantel present recurs contenciós administratiu interposat per la SRA.
Aurora contra la resolució descrita en l'antecedent primer d'aquesta Sentència,
s'ha de declarar i es declara la nul·litatde la mateixa, així com la caducitat de l'expedient administratiu en la qual recaigué.
Amb imposició de costes per a la part demandada.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts amb l'advertiment que no es ferma i que envers la mateixa s'hi pot interposar
recurs d'apel·lacióen el termini de 15 dies a comptar del dia següent en que sigui notificada davant d'aquest mateix Jutjat. Per a l'admissió a tràmit del recurs prèviament s'haurà de constituir dipòsit de 50 euros, de conformitat amb el que disposa la
Disposició addicional quinzena de la L.O 6/1985 del Poder Judicial, excepte en els supòsits d'exclusió previstos (Ministeri Fiscal, Estat, Comunitats Autònomes, Entitats Locals y organismes autònoms que depenguin dels anteriors) o beneficiaris d'assistència jurídica gratuïta.
D'aquesta resolució se'n ha d'expedir testimoni per a la seva unió a la causa. L'original s'haurà d'arxivar al llibre de Sentències.
Per aquesta la meva sentència, la pronuncio, mano i firmo.
PUBLICACIÓ.El jutge ha llegit i publicat la Sentència anterior que la subscriu en audiència pública i a les estrades del Jutjat. En dono fe.
