Sentencia Administrativo Nº 387/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 172/2004 de 05 de Mayo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA

Recurs núm. 172/04

Part recurrent: Clemente i 5 més

Procurador: Francesc Ruíz Castel

Advocat: Albert Llop Martí

Part contra la qual es recorre: Ministerio de Fomento

Procurador: Advocat de l'Estat

Advocada: Advocat de l'Estat

SENTÈNCIA NÚM. 387

Magistrats:

Emilio Berlanga Ribelles

Núria Clèries Nerín

Maria Pilar Rovira del Canto

Javier Aguayo Mejía

Magistrat suplent i ponent:

Jordi Morató Aragonés i Pàmies

Barcelona, 5 de maig de 2008

Antecedentes

Primer. El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra la desestimació per silenci dels recursos d'alçada presentants contra la desestimació per silenci de les reclamacions de pagament d'interessos de demora derivats de l'expropiació forçosa d'urgència "40-B-2330. Autovía del Baix Llobregat. Tramo: Abrera i Martorell-Cinturón del Litoral. Variante de la CN-II. Provincia de Barcelona". Aquests fixen la quantia en 26.565,95 euros.

Segon. Rebudes les actuacions en aquesta Sala, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.

Tercer. La interlocutòria de 15 de desembre de 2005 va obrir el plet a prova i un cop realitzada d'acord amb el que consta a les actuacions, les parts van presentar els seus escrits de conclusions i, finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 2 de maig de 2008.

Fundamentos

Primer. La representació dels actors impugnen en aquest recurs contenciós administratiu contra la desestimació per silenci dels recursos d'alçada presentants contra les resolucions desestimatòries de les reclamacions de pagament d'interessos de demora en la determinació del preu just de les finques afectades per una expropiació d'urgència derivada del Projecte esmentat als antecedents de fet. Assenyalen que van percebre les quantitats establertes en concepte de preu just fixat per conveni de mutu acord el 21 de juliol de 1998. Desprès, van presentar la reclamació dels interessos meritats des de l'aprovació del projecte més sis mesos, es a dir, 23 de juny de 1994 fins la data de fixació del Preu Just per Mutu Acord, que va ser desestimada i presentats els recursos d'alçada la qual desestimació per silenci recorren en aquest procediment. Demanen la quantia d'interessos que detallen per a cadascun dels propietaris i finques que relacionen.

L'Advocat de l'Estat al·lega la improcedència de la reclamació de pagament d'interessos per la demora en la tramitació de l'expedient del preu just perquè és contrària al que determina l' article 26 REF i a la doctrina que sobre aquest precepte ha establert el Tribunal Suprem, en el sentit que, quan el preu just es determina per mutu acord inclou els interessos que es puguin haver produït i meritat fins aquell moment, llevat que hagi hagut expressa reserva en relació a aquest concepte. Demana la desestimació del recurs. ni dels elements substantius del seu exercici. També assenyala

Segon. Per resoldre la qüestió de fons que planteja la part actora, cal recordar que l' article 56 LEF ens diu que quan hagin transcorregut sis mesos des de l'inici legal de l'expedient expropiatori sense haver-se determinat per resolució definitiva el preu just dels béns i drets, l'administració expropiant culpable de la demora estarà obligada a abonar a l'expropiat una indemnització que consistirà en l'interès legal del preu just fins el moment en que s'hagi determinat, que serà liquidat amb efectes retroactius, un cop que el preu just s'hagi fixat, essent aquests els interessos per demora en la fixació del preu just. Es configuren com una indemnització a favor de l'expropiat derivada del retràs per un període superior a sis mesos, en la determinació del valor dels béns i drets, sempre i quan aquest retràs sigui imputable a l'administració expropiant i no resulti de l'obstrucció, inoperància o inactivitat de l'expropiat. Per tant, el "dies a quo" serà als sis mesos de l'aprovació definitiva de l'expedient d'expropiació dels béns i drets sense que s'hagi fixat el preu just i, el "dies ad quem" coincidirà amb la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa. Ara bé, també tenim l' article 26 del reglament d'Expropiació Forçosa que ens diu que "el acuerdo de adquisición se entenderá como partida alzada por todos los conceptos, y el pago del precio, libre de toda clase de gastos e impuestos, a tenor de lo dispuesto en el artículo 49 de la Ley, sin que proceda el pago por el premio de afección a que se refiere el artículo 47", que el Tribunal Suprem ha desenvolupat en el sentit d'entendre que quan el preu just es determina per mutu acord inclou els interessos que es puguin haver produït i meritat fins aquell moment, llevat que hagi hagut expressa reserva en relació a aquest concepte (STS 21 novembre 1979, 12 febrer 1985, 21 setembre 1990, 12 juny i 1 d'octubre 1991, 10 març 1997, 20 juny 2000 i 4 maig 2007, entre d'altres).

L'aplicació de la doctrina legal que hem extractat ens du a la conclusió de que els interessos de demora en la fixació del preu just només poden ésser reclamats per l'actora en el supòsit en què, dins l'acte de mutu acord, n'hagués fet reserva expressa cosa que no va fer, doncs així li ho demana la doctrina jurisprudencial esmentada i que no queda desvirtuada per les resolucions dictades per la secció tercera d'aquesta mateixa Sala.

Tercer. De conformitat amb el que disposa l' article 139 de la LJCA , no s'aprecia mala fe ni temeritat en cap de les parts i, per tant, no escau fer un pronunciament especial sobre les costes.

Fallo

1r. Desestimar el recurs.

2n. No condemnar en costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Així ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ

Avui el magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.