Encabezamiento
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU 1 LLEIDA
Recurs ordinari núm.:326/2015
Part actora: RENDA RUBI, S.L.
Representant part actora:BELEN FONT GONZALO
Part demandada: ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L. DIRECCIÓ GENERAL D'ENERGIA, MINES I SEGURETAT INDUSTRIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Representant part demandada: DAMIAN CUCURULL HANSEN ADVOCAT DE LA GENERALITAT
SENTÈNCIA 387/16
LLEIDA, a 5 de setembre de 2016.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de
PROCÉS ORDINARIen exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el
nombre 326 de l'any 2015, promogut per la mercantil RENDA RUBÍ SL, representada per la procuradora Sra. Belén Font Gonzalo i assistida pel lletrat Sr. Juan José Portolés Codina; enfront la DIRECCIÓ GENERAL D'ENERGIA, MINES I SEGURETAT INDUSTRIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, representada i assistida per l'Advocada de la Generalitat; enfront la mercantil a instància de la mercantil ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA SLU representada pel procurador Sr. Damià Cucurull i assistida pel lletrat Sr. Enric Carrera Albujer. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
Antecedentes
PRIMER.- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu mitjançant escrit registrat el 14 de juliol de 2015 contra la resolució de 13 d'abril de 2015 del Director General de Energia, Mines i Seguretat Industrial, de la Generalitat de Catalunya, per la què es desestimava el recurs d'alçada número ER-015/2014, interposat contra la resolució de 10 de febrer de 2014 dels Serveis Territorials de Lleida, número d'expedient RV-45/13, relatiu a la obligació tècnica del plec de condicions tècniques, per el subministrament elèctric definitiu de 184,78 kw, per a la promoció de vivendes en la població de Castelló de Farfanya, situades al carrer Algerri, número 21.
SEGON.-La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar sol·licitant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència estimant les seves pretensions.
Un cop personada l'Administració i remés l'expedient administratiu, exposats els arguments que motivaven la seva oposició a la demanda i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs presentat.
TERCER.
-Practicada la prova, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART.- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
Fundamentos
PRIMER.-Com s'anticipava en l'antecedent de fet primer, el recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu contra la resolució de 13 d'abril de 2015 del Director General de Energia, Mines i Seguretat Industrial, de la Generalitat de Catalunya, per la què es desestimava el recurs d'alçada número ER-015/2014, interposat contra la resolució de 10 de febrer de 2014 dels Serveis Territorials de Lleida, número d'expedient RV-45/13, relatiu a la obligació tècnica del plec de condicions tècniques, per el subministrament elèctric definitiu de 184,78 kw, per a la promoció de vivendes en la població de Castelló de Farfanya, situades al carrer Algerri, número 21.
La part actora interessa concretament que es declari no ajustada a dret la resolució impugnada ordenant a l'administració demandada que després de dur a terme els tràmits necessaris per la tramitació de l'expedient administratiu dicti una resolució expressa sobre el plec de condicions tècniques del Estudi tècnic en relació a les esmentades vivendes, determinant quines obligacions tècniques són de la empresa distribuïdora, y quines obligacions tècniques, com a drets d'extensió, es podien exigir a la part actora com usuari sol·licitant. Tot plegat es demana amb expressa condemna en costes en cas d'oposició amb temeritat i mala fe.
En la base de dita pretensió la part actora al·lega, en comprimida síntesi, que el termini de prescripció que aplicà l'administració demandada no tenia que ser de 3 anys sinó de 10 anys, de conformitat amb el previst en l'
article 121- 20 del CCCat . En aquest sentit s'afirma que l'acció que hauria d'exercitar l'actora és la prevista en l'
article 1101 del Codi Civil per remissió directa de la norma sectorial, concretament de l'
article 105.7 del Reial Decret 1955/2000 , el què implica l'aplicació de la prescripció de 10 anys esmentada (tot invocant resolucions com la ITSJ de 27 de abril de 2015, dictada en el recurs de cassació 29/2015).
Per altra banda, també s'argumenta una errònia apreciació de les relacions jurídiques hagudes entre l'actora i Endesa Distribución Eléctrica SLU i Endesa Energía SAU.
La representació processal de l'administració demandada posa de manifest que no s'impugna un mal servei o una prestació defectuosa sinó l'import del pressupost, tot sol·licitant a l'administració si el pressupost s'ajusta a dret. En aquesta direcció al tractar-se, no d'una obra o servei sinó d'una reclamació d'un dret de contingut econòmic, s'ha d'estar al principi general de que les accions neixen des de que es poden exercitar, tot adduint que si la recurrent no estava d'acord amb l'import dels drets ho podia reclamar abans, sense que consti cap reclamació judicial o extrajudicial entre l'abril i desembre de 2008, que és quan s'efectua el pagament, i març de 2014, que és quan s'efectua la reclamació. Finalment es conclou que el termini de prescripció que s'ha d'aplicar no és altre que el de tres anys previst en l'
article 121 del Codi Civil de Catalunya .
En la mateixa direcció la representació processal de la codemandada posa èmfasi en el fet que l'actor va donar conformitat i acceptar les condicions i la solució tècnica proposada per a donar subministrament, sense presentar cap mena d'objecció en el moment anterior a l'acceptació del pressupost.
SEGON.-Certament, tal com ho argumenten les parts demandades i ho reconeix la part actora, en el cas dels autes consta un pressupost emès el 12 de març del 2008. Aquest pressupost va ser abonat entre al 21 d'abril del 2008 i el 24 de desembre del 2008. També consta que la reclamació per l'elevat pressupost tècnic va ser segellada el 14 de novembre del 2013.
El
Reial Decret 1955/2000 preveu el següent en el seu article 98 :
'Las reclamaciones o discrepancias que se susciten en relación con el contrato de suministro a tarifa, o de acceso a las redes, o con las facturaciones derivadas de los mismos serán resueltas administrativamente por el órgano competente en materia de energía de la Comunidad Autónoma o Ciudades de Ceuta y Melilla, en cuyo territorio se efectúe el suministro, independientemente de las actuaciones en vía jurisdiccional que pudieran producirse a instancia de cualquiera de las partes, sin perjuicio de lo establecido en la
disposición adicional undécima. Tercero de la Ley 34/1998, de 7 de octubre (LA LEY
3779/1998), del Sector de Hidrocarburos.'En todo caso, así, pues, si no la Administración, fue la propia interesada la que dejó claramente expresada su voluntad en el sentido expuesto. La seriedad de la oferta cursada venía avalada por lo demás por un informe técnico evacuado a solicitud de la propia interesada (de 14 de diciembre de 2006, presentado asimismo en vía administrativa).'
Ara bé, l'administració actuant va considerar amb encert que el sol·licitant del subministrament va pagar i acceptar el pressupost elaborat per Endesa Distribución Elèctrica SLU, la qual cosa suposava donar conformitat a les condicions tècniques i econòmiques proposades al contracte. En aquesta tessitura, entenia que no hi havia discrepància entre el sol·licitant i la companyia elèctrica.
Efectivament, tot i que aquest jutjador tingui les seves reserves sobre el termini de prescripció que empra l'administració i algun altre Jutjat del Contenciós Administratiu, el cert és que tant de l'acceptació del pressupost, com de la seva execució consentida, sense que consti que s'hagi plantejat cap queixa o reclamació, com també del transcurs del termini des de la emissió del pressupost (12 de març del 2008) fins data de la presentació de l'escrit de queixa (14 de novembre del 2013), queda clar que el sol·licitant del subministrament va acceptar el pressupost i les condicions tècniques, sense que es desprengui cap indici que faci arribar a la conclusió que la mercantil actora no va acceptar la realització de obres del pressupost, o la distribució de la seva càrrega, o les clàusules signades el 15 de març del 2010. Ans al contrari, va procedir a satisfer-les sense presentar cap queixa o reclamació, deixant transcórrer un termini de més de 4 anys des de la emissió del pressupost, tolerant la realització de les obres, sense fer reserva o presentar reclamació de cap mena. Per tant, s'ha de coincidir amb el criteri recent emprat per la SJCA de Girona de 17 de febrer de 2016 que, alhora, fa una oportuna remissió a la
STS de 21 de febrer de 2014 que considera aplicable a la jurisdicció contenciosa administrativa la doctrina dels actes propis en casos com els que ens ocupa:
- La pertinencia de aplicar la doctrina de los actos propios en el ámbito de la jurisdicción contencioso-administrativo ha sido subrayada en pluralidad de ocasiones por nuestra jurisprudencia, por todas, valga la cita de
nuestra Sentencia de 4 de marzo de 2002
(LA LEY 4275/2002) (RC 8141/1995 ), que asimismo menciona otras resoluciones anteriores:
'Tiene dicho la jurisprudencia de
esta Sala (sentencias, entre otras, de 23 de junio de 1971
,
24 de noviembre de 1973
,
26 de diciembre de 1978
,
25 de noviembre de 1980
,
26 de septiembre de 1981
y
2 de octubre de 2000
) que la aplicación del principio que prohíbe ir contra los propios actos requiere, respecto de éstos, que se trate de actuaciones realizadas con el fin de crear, modificar o extinguir algún derecho, definiendo una situación jurídica de manera indubitada'
Lo que su aplicación requiere la concurrencia de los presupuestos necesarios a tal efecto. Nuestra resolución transcrita remite en este punto a la jurisprudencia civil elaborada también por este Tribunal Supremo:
'En esta misma línea, la jurisprudencia de la Sala de lo Civil de este
Tribunal Supremo tiene declarado (así, por todas, en la sentencia de 9 de mayo de 2000
):
''el principio general de derecho que veda ir contra los propios actos (nemo potest contra proprium actum venire), como límite al ejercicio de un derecho subjetivo o de una facultad, cuyo apoyo legal se encuentra en el
artículo 7.1 del Código Civil (LA LEY 1/1889) que acoge la exigencia de la buena fe en el comportamiento jurídico, y con base en el que se impone un deber de coherencia en el tráfico sin que sea dable defraudar la confianza que fundadamente se crea en los demás, precisa para su aplicación la observancia de un comportamiento (hechos, actos) con plena conciencia de crear, definir, fijar, modificar, extinguir o esclarecer una determinada situación jurídica, para lo cual es insoslayable el carácter concluyente e indubitado, con plena significación inequívoca, del mismo, de tal modo que entre la conducta anterior y la pretensión actual exista una incompatibilidad o contradicción, en el sentido que, de buena fe, hubiera de atribuirse a la conducta anterior; y esta doctrina (recogida en numerosas
sentencias de la Sala, como las de 27 enero
y
24 junio 1996
;
16 febrero
,
19 mayo
y
23 julio 1998
;
30 enero
,
3 febrero
,
30 marzo
y
9 julio 1999
) no es de aplicación cuando la significación de los precedentes fácticos que se invocan tiene carácter ambiguo o inconcreto (
sentencias de 23 julio 1997
y
9 julio 1999
), o carecen de la transcendencia que se pretende para producir el cambio jurídico''.
Así, pues, la voluntad expresada ha de ir encaminada a la creación, modificación o extinción de un derecho y ha de tratarse asimismo de una actuación concluyente e indubitada, según se precisa, con una significación inequívoca, de tal manera que existiría con incompatibilidad o contradicción entre dicha conducta y otra ulterior.
- No es fácil que sea así, pero lo cierto es que todas estas circunstancias concurren en el supuesto de autos, porque, en efecto, una vez resuelto el expediente de reparcelación forzosa atinente al Sector Benisaet en Torrent (Resolución de 17 de diciembre de 2007) y acordado en su consecuencia el pago a la representada de la parte actora de una indemnización ascendente a la cantidad de 155.042,30 euros, resulta que ésta procede a promover recurso contencioso-administrativo contra la indicada Resolución y a cuestionar en el mismo su propia valoración de la finca de su titularidad, desvinculándose así por completo de su propuesta precedente: con base asimismo en un nuevo informe técnico que acompaña, viene ahora a cifrar la indemnización procedente por la entrega de su finca en la cantidad de 432.653 euros.
Y concurriendo las exigencias requeridas en este caso, se impone así la aplicación de la doctrina de los actos propios y la necesidad de estar a sus consecuencias en punto a la sustanciación del litigio.'
I realment, per les circumstàncies del cas exposades
'ut supra'i reconegudes per les parts, l'administració actuant va entendre que no hi havia discrepància en aplicació de la doctrina dels actes propis. Aquesta postura ha estat mantinguda en la via contenciosa administrativa per les dues parts passives, i el cas que ens ocupa és semblant al que fou resolt per la SJCA de Girona de 15 de desembre de 2015 que ja va explicitar amb encert que en els casos en els què de l'actuar del sol·licitant es desprengui una acceptació prèvia de l'execució de l'obra i del repartiment del dispendi que suposa, s'està davant d'un acte propi d'acceptació que és incompatible amb la queixa o discrepància a la que fa referència l'
article 98 del Reial Decret 1955/2000 ; i són precisament raons de seguretat jurídica les que impedeixen que es reobri una discrepància després d'una acceptació conscient.
Corol·lari de l'anterior, no hi ha més remei que desestimar el present recurs donant compliment al que preveuen els
article 70 i
71 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol , reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
TERCER.-Essent d'aplicació l'
article 139 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa resulta procedent imposar les costes a la part demandada per haver-se estimat la seva demanda amb el límit quàntic de 200 euros.
Vistos els preceptes legals i els demés de general i pertinent aplicació a la causa;
Fallo
Que desestimantel present recurs contenciós administratiu interposat per la mercantil RENDA RUBÍ SL, contra la resolució que es descriu en l'antecedent primer d'aquesta Sentència, s'ha de confirmar i es confirma la legalitat de la mateixa Tot això es pronuncia
condemnant a la part actora a la satisfacció de les costes processals amb un límit quàntic de 200 euros.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts amb l'advertiment que no es ferma i que envers la mateixa s'hi pot interposar
recurs d'apel·lacióen el termini de 15 dies a comptar del dia següent en que sigui notificada davant d'aquest mateix Jutjat. Per a l'admissió a tràmit del recurs prèviament s'haurà de constituir dipòsit de 50 euros, de conformitat amb el que disposa la
Disposició addicional quinzena de la L.O 6/1985 del Poder Judicial , excepte en els supòsits d'exclusió previstos (Ministeri Fiscal, Estat, Comunitats Autònomes, Entitats Locals i organismes autònoms que depenguin dels anteriors) o beneficiaris d'assistència jurídica gratuïta.
D'aquesta resolució se n'ha d'expedir testimoni per a la seva unió a la causa. L'original s'haurà d'arxivar al llibre de Sentències.
Per aquesta la meva sentència, la pronuncio, mano i signo.
PUBLICACIÓ.El magistrat jutge ha llegit i publicat la Sentència anterior que la subscriu en audiència pública i a les estrades del Jutjat. En dono fe.
