Sentencia Administrativo Nº 39/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 416/2007 de 23 de Enero de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA. BARCELONA

Recurs ordinari (Llei 1998) núm. 416/2007

Parts: AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLES, Jose Enrique i María Teresa

c/ JURAT D'EXPROPIACIO DE CATALUNYA. SECCIO BARCELONA

SENTÈNCIA Núm. 39

Magistrats:

Il·lm. Sr. Emilio Berlanga Ribelles

Il·lm. Sra. Núria Clèries Nerín

Il·lm. Sr. Javier Bonet Frigola

Barcelona, 23 de gener de 2013

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per resoldre el recurs ordinari (llei 1998) núm. 416/2007, el qual va ser interposat per l'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLES, representat pel procurador Sr. ANTONIO Mª DE ANZIZU FUREST, i pel Don. Jose Enrique i per Doña. María Teresa , representats per la procuradora Sra. I ANA ROGER PLANAS, i assistits del seu lletrat, contra JURAT D'EXPROPIACIO DE CATALUNYA. SECCIO BARCELONA, representat i defensat pel LLETRAT DE LA GENERALITAT.

Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei.

Hi ha actuat com a ponent la magistrada il·lma. Sra. Núria Clèries Nerín, qui expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

Primer.-La representació de la part actora va interposar un recurs contenciós administratiu contra resolució de data 15-05-07 que fixa el preu just de la finca nº NUM000 del registre de la propietat de Sant Cugat del Vallès, libro NUM001 , folio NUM002 , PARAJE000 ' PASSEIG000 NUM003 - NUM004 de Sant Cugat del Vallès. Afectats Jose Enrique i María Teresa . Expte. NUM005 . Acumulat la resolució de data 6-10-09 que va desestimar el recurs de reposició.

Segon.-Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst per la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van despatxar els tràmits conferits de demanda i contestació, en el seu moment i per ordre, i d'acord amb els fets i fonaments de dret dels seus escrits, van sol·licitar, respectivament i en els termes que hi consten, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest es desestimés.

Tercer.-Per interlocutòria es va obrir el procés a prova que es va fer d'acord amb el que es troba a les actuacions i tot seguit es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 16 de enero de 2013.

Quart.-En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals,

Fundamentos

Primer.-En data 15 de maig de 2007, el Jurat d'Expropiació de Catalunya va fixar el preu just de l'expropiació de la finca anomenada PARAJE000 ', ubicada al PASSEIG000 , núm. NUM003 - NUM004 , de Sant Cugat del Vallès, en la quantitat de 272.543,01 €, inclòs el 5% de premi d'afecció.

L'expropiació s'inicia per ministeri de la llei, i la valoració va referida al 30 de desembre de 2005. Per raons temporals hi és d'aplicació la Llei 6/1998, de 13 d'abril, del règim del sòl i valoracions i es calcula el valor de repercussió segons el mètode residual estàtic regulat en el RD 1020/1993.

La finca de naturalesa urbana esta qualificada de sistema viari bàsic (clau 5b), té una superfície de 1.325 m2.

El Jurat aplica l'aprofitament en el PGM per a la clau 20a/10 de 0,75 m2t/m2s, que considera predominant de l'entorn. Atès que la finca es troba ubicada en una zona marginal de Valldoreix, amb amplis espais sense urbanitzar, dedueix els percentatges de cessions en les àrees de reforma interior establertes en l'article 341 PGM del 18% per vialitat i aparcament i de 10% per zones verdes i dotacions, així com la cessió del 10% de l'aprofitament mitja.

El valor de venda l'extreu de nou mostres aleatòries, ubicades en la zona amb la clau 20a/10 i 20a/11, extretes a partir dels anuncis corresponents a la setmana 31 de gener al 6 de febrer de 2004, de la publicació i difusió gratuïta 'Tot Sant Cugat'

El cost de construcció l'obté de la revista EMEDOS, en el seu número corresponent al 4t trimestre de 2003, referent a la tipologia xalet unifamiliar, el qual el corregeix segons un coeficient que correspon al tipus d'obra.

El valor mitjà de repercussió del sòl el xifra en 479,05 €/m2.

En concepte de despeses d'urbanització descompta 200,93 €/m2 en la superfície de vial i 40,19 €/m2 a la zona verda.

Pel que fa al valor del vol, el Jurat taxa el valor de l'arbrat en 1,50 €/m2 i els estanys en 2.340 €.

En data 6.10.2009, el Jurat va desestimar el recurs de reposició interposat per la propietat.

Contra l'Acord del Jurat interposen recurs contenciós administratiu l'Ajuntament de Sant Cugat i la propietat.

L'Ajuntament de Sant Cugat que, en l'expedient tramitat davant del Jurat no va fer al·legacions ni va formular full d'apreuament; en primer lloc, nega la seva condició d'Administració expropiant, i en segon lloc, discrepa de la valoració efectuada i, en concret, de la superfície considerada (1.325 m2), perquè el Jurat valora i indemnitza com a integrant de la finca un vial (681.45 m2) que forma part del domini públic per prescripció adquisitiva o usucapió consumada ja fa anys. En el tràmit de conclusions, introdueix els següents nous motius d'oposició. En primer lloc, s'oposa a l'expropiació perquè l'expedient va ésser iniciat tan sols pel propietari i usufructuari d'una meitat indivisa, i el propietari de l'altra meitat indivisa, el senyor Leovigildo , no ha comparegut com a interessat ni els ha atorgat la representació. En segon lloc, demana al Tribunal que prengui en consideració que en l'acord del JEF, de data 24.03.2009, es va acordar (i) l'acumulació de l'expedient expropiatori corresponent a la finca registral núm. 5.573 i, (ii) la suspensió d'ambdós expedients fins que els propietaris de les finques registrals afectades determinessin la superfície que, en conjunt, havia de ser objecte d'expropiació i, per últim, exposa que les valoracions del preu just de la finca acordat pel Jurat no són ajustades a dret.

En la pètita de la demanda, sol·licita que es dicti una sentència que estimi el recurs interposat.

Per la seva banda, els propietaris discrepen de l'aprofitament atribuït, atès que consideren que ens trobem davant d'un sòl urbà consolidat, i per altra banda, estan disconformes amb el valor de repercussió taxat, i amb l'import de les despeses d'urbanització deduïdes.

En la pètita de la demanda, sol·liciten que es fixi el preu just de l'expropiació en la quantitat de 955.443,51 €.

Segon.-En primer lloc, cal centrar quin és l'objecte d'aquest recurs i els motius d'impugnació. Al respecte, la Llei jurisdiccional és clara, les pretensions de les parts i els motius d'impugnació en què es fonamenta l'acció i la seva impugnació són els que s'expressen i recullen en els escrits de demanda i contestació ( art. 56 LJCA ). La prova es proposa en base als motius d'impugnació i oposició formulats en la demanda i contestació ( art. 61 LJCA ). Pel contrari, en el tràmit de conclusions les parts es limiten a presentar unes al·legacions succintes sobre els fets, la prova practicada i els fonaments jurídics en què basin les seves pretensions ( art. 64.1 LJCA ). En la demanda i la contesta a la demanda es delimita l'àmbit del recurs, raó per la qual els motius d'impugnació introduïts pel lletrat de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en el seu escrit de conclusions no poden ésser considerats. Acordar el contrari i entrar en el seu coneixement vulneraria el principi de seguretat jurídica que regeix el procediment i també el d'igualtat, atès que aquests motius han estat introduïts en un tràmit que no té aquest objecte, i en referència al qual la contrària no pot formular al·legacions, ni proposar i practicar la prova que consideri oportuna per tal de desvirtuar-los.

Tercer.-L'Ajuntament de Sant Cugat exposa que l'Administració expropiant havia de ser l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, i critica que els expropiats en tot moment es van dirigir a l'Ajuntament de Sant Cugat com a Administració expropiant i en cap cas es van dirigir a l'EMD de Valldoreix. Exposa que el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, reconeix clarament la competència de les EMD en l'exercici de la facultat expropiatòria. (i fa referència a una sentència dictada per aquesta Secció el 30.05.2005 , la qual va desestimar el recurs interposat per l'EMD de Valldoreix contra l'Acord del JEC que determinava el preu just de l'expropiació amb què l'EMD havia d'indemnitzar les propietàries d'una finca situada en el seu territori). Per aquest motiu, considera que s'ha de declarar la nul·litat de l'Acord del Jurat, en primer lloc, d'acord amb el que disposa l' article 62.1.e) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, LRJAP - PAC, per no haver-se seguit el procediment legalment establert en no intervenir l'EMD. En segon lloc, perquè, de conformitat amb el que preveu l' article 63 de la Llei 30/1992 , per infracció de l'article 83.3 de la Llei municipal en determinar que l'Administració expropiant era l'Ajuntament, i en tercer i últim lloc, perquè, segons el mateix art, 63.1, per vulneració del principi de prohibició d'enriquiment injust es produeix a l'obligació a l'Ajuntament a abonar l'import del preu just als codemandats expropiats.

Contràriament a aquest plantejament, el representat dels propietaris entén que l'oposició fonamentada en aquesta causa es extemporània, i que el Conveni urbanístic que va tenir lloc el 8.11.1995, entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD de Valldoreix, enlloc reconeix a favor de l'EMD la competència de les expropiacions promogudes per ministeri de la llei.

Per altra banda, exposa que els acords adoptats per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès que declina el coneixement de l'expropiació de la finca han estat impugnats judicialment. En aquest sentit a) l'acord de la Junta de Govern de l'Ajuntament adoptat el 28.09.2009, en virtut del qual sol·licita al JEC que declari que l'EMD de Valldoreix és l'administració competent expropiant de la finca, i b) l'Acord de la Junta de Govern de l'Ajuntament de 5.10.2009, que denega la sol·licitud de l'EMD de Valldoreix per aquest Ajuntament tramiti i resolgui l'expropiació de la finca. D'aquests recursos ha tingut coneixement el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona (recurs 483/2007), el qual per Sentència núm. 236/2009 ha establert que la competència expropiatòria dels qualificats pel PGM com a sistema viari bàsic (clau 5) i parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local (clau 6b) ubicats a Valldoreix correspon a l'Ajuntament de Sant Cugat.

En efecte, la Sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 va ésser confirmada per la dictada per aquesta Secció en data 30.11.2010 ( Sentència 793/2010 ), la qual recull el que va dir aquest Tribunal en la Sentència 777/2010, de 24 de novembre , i declara ' la falta de competència de la EMD Valldoreix para la expropiación interesada, al no haber sido motivo dicha competencia objeto de delegación, con lo que debe desestimarse el motivo invocado'.

Contra aquesta Sentència, l'Ajuntament de Sant Cugat va interposar recurs de cassació en interès de llei davant del Tribunal Suprem (recurs 1470/2011 ), el qual va ésser desestimat per Sentència, de 10 de febrer de 2012 (Roj: STS 1251/2012 ).

Quart.-Així mateix, la Corporació municipal propugna la nul·litat de l'Acord del Jurat perquè es valora i indemnitza com a integrant de la finca un vial que forma part del domini públic per a prescripció adquisitiva.

Exposa que la superfície reconeguda per l'Acord del Jurat es fonamenta en la descripció registral de la finca, però que segons l'informe emès per l'arquitecte municipal dels 1. 325 m2 de sòl valorats pel JEC hi ha 681,45 m2 que de forma pública, notòria i continuada pertanyen al domini públic per prescripció adquisitiva, raó per la qual la superfície real és de 643,55 m2. Fonamenta aquesta afirmació amb una ortofoto que consta en l'arxiu municipal presa abans de 1970 i en la qual ja apareix el vial a què es refereix, i que en el cadastre consta com a vial públic i no com a propietat privada.

Aquesta última informació no ha estat corroborada, perquè ni en l'expedient administratiu ni en el judicial consta cap informació procedent del cadastre. L'Ajuntament empara la seva posició tan sols amb l'ortofoto.

Aquest motiu d'oposició ja ha estat formulat per l'Ajuntament de Sant Cugat amb varis recursos, que han estat resolts, entre d'altres, per la Sentència núm. 703/2010, de 28 d'octubre . En tots ells, l'Ajuntament no ha aportat cap certificat procedent del cadastre, ni ha realitzat cap medició topogràfica. En tots aquests recursos aquest Tribunal ha dit que la jurisdicció contenciosa administrativa no és la competent per decidir sobre una pressuposada usucapió. Atès que no consta ni per medició ni suport documental que anteriorment ja s'hagués cedit pels mitjans que determina la llei la part qualificada de vial, i que aquesta hagués passat a formar part del domini públic, s'han d'entendre correctes les manifestacions realitzades per l'actora i entendre com a superfície afectada per l'expropiació la de 1.325 m2 que és la que deriva de la certificació registral.

Cinquè.-La propietat discrepa de l'aprofitament atribuït pel Jurat, el qual parteix de l'edificabilitat del 0,75 m2t/m2s, corresponen a l'edificabilitat neta corresponent a clau majoritària del sector 20a/10, al qual dedueix, segons disposa l'article 341 del PGM, unes cessions del 18% per a vialitat, 10% per a zones verdes i dotacions, un 10% a més de la cessió del 10% de l'aprofitament, el que dóna una edificabilitat bruta de 0,486 m2t/m2s.

Els recurrents considerem que ens trobem davant d'un sòl urbà consolidat, i que la finca es troba ubicada dins de la malla urbana de Valldoreix, i en una de les zones més exclusives d'aquesta entitat descentralitzada. Aquesta seria susceptible de llicència directa, sense que s'hagués d'incloure dins d'un planejament derivat amb la cessió del 10% de l'aprofitament mitjà. Extrems no apreciats pel Jurat, el qual entén que el terreny no es troba a prop del nucli de Sant Cugat, tot i que es digui que és proper a la seva àrea urbana. Tampoc és el sector representatiu i millor comunicat de Valldoreix, ateses les distàncies a l'estació dels FFCC i l'antiga església, però fins i tot no es troba en el centre de Can Cadena.

El perit judicial, l'arquitecte senyor Anibal , ha informat que la situació concreta de la finca és anomenada PARAJE000 . Es tracta d'un indret centrat en relació amb Mirasol i al nucli de Sant Cugat. La finca queda inclosa en el polígon fiscal núm. NUM006 de la ponència de valors urbans 1995 de Sant Cugat, la qual assenyala que la qualificació urbanística majoritària (92,38%) és la clau 20a/10 que li correspon segons el planejament del PGM 1976. Aquesta norma urbanística determina la zona d'ordenació en edificació aïllada (20a), on es distingeix la subzona unifamiliar VII (20a/10) amb una edificabilitat neta de 0,75 m2t/m2s i superfície de parcel·la mínima de 600 m2, i la subzona unifamiliar VIII (20a/11) amb edificabilitat neta de 0,50 m2st/m2s i superfície de parcel·la mínima de 1.000 m2.

El perit informa que tant la propietat com el Jurat consideren els terrenys de referència com a inclosos en un sector de reforma interior i que, per tant, detrauen a la superfície de la finca el 30% i el 28% respectivament de la seva superfície.

Aquesta actuació el perit judicial la considera errònia, atès que es tracta d'una actuació aïllada d'expropiació d'una finca sense atribució d'aprofitament lucratiu per afectació a la reserva de sistema de comunicacions, i tampoc està inclosa en cap àmbit de gestió, i li correspon, a l'efecte de la seva valoració, que es determini el seu aprofitament amb el resultat de la mitjana ponderada dels aprofitaments del polígon fiscal en què aquest estigui inclòs.

La finca de referència, com el seu entorn, és sòl urbà consolidat, que ja ha estat transformat i no està inclosa en cap àmbit de gestió: ni en sectors de reforma interior (PEMU o PERI), ni en cap polígon o unitat d'actuació urbanística, ha assolit, doncs, la condició o categoria de sòl urbà consolidat.

Així conclou el pèrit que, atès que el solar expropiat no té atribuït aprofitament pel planejament, ni es troba inclòs en cap àmbit de gestió, i de conformitat amb l'article 29; l'aprofitament a tenir en compte als únics efectes de la valoració serà el resultant de la mitjana ponderada dels aprofitaments referits a l'ús predominant, del polígon fiscal en què, a efectes cadastrals, aquest estigui inclòs. I en el cas que no estigui inclòs en cap polígon fiscal, serà la mitja ponderada dels aprofitaments de l'entorn de la finca. Segons exposa el perit judicial, el polígon fiscal NUM006 té una edificabilitat neta de 7.128 m2st/m2s i per les raons abans exposades no li és d'aplicació capo més cessió per a sistemes que les ja realitzades i completades en el seu procés de transformació.

Ara bé, malgrat que aquest Tribunal consideri que la prova pericial ha desvirtuat la presumpció d'encert de què gaudeixen els acords del Jurat, i que ens trobem davant d'un sòl urbà consolidat per la urbanització, el cert és que la mateixa recurrent reconeix que en el seu moment no va fer les cessions urbanístiques a què l'obliga la Llei. El lletrat de l'Ajuntament informa que el sòl que envolta la finca es va desenvolupar mitjançant planejament derivat i en cada un d'aquests instruments urbanístics els propietaris varen realitzar les cessions per vials, espais verds i equipaments corresponents per tal de poder consolidar el seu dret a edificar.

Els terrenys objecte d'expropiació no tenen atribuït aprofitament lucratiu, però que cal avaluar-los com si el tingués i, per tant, s'haurà de partir del mateix procés de transformació que els terrenys de l'entorn als quals s'equipararà a efectes de valoració expropiatòria. És a dir, per tal de salvaguardar el principi del repartiment equitatiu entre beneficis i càrregues que regeix l'execució urbanística, si l'expropiat vol el reconeixement d'aprofitament urbanístic privatiu haurà de patir les cessions d'aprofitament i les imputacions de despeses d'urbanització que han patit els terrenys edificables de l'entorn per adquirir la condició de solar, circumstància que comporta aplicar els paràmetres de l'art. 341 NNUU del PGM, que preveu per als sòls qualificats com a clau 20a/10 (residencial unifamiliar en zona d'ordenació en edificació aïllada), els quals se sotmeten a processos de reforma interior en sòl urbà, ja que el lloc on es troba la finca, atesa la seva manca de determinació urbanística, fa necessària l'elaboració d'un instrument de planejament especial.

El mateix recurrent en el seu full d'apreuament reconeix aquesta obligació pendent, atès que, i en base a la mateixa disposició esmentada pel JEC (art. 341 PGM), es dedueix el 30% en concepte de cessions. (foli 19 EA).

Per les mateixes raons, i malgrat que l' article 43 de la Llei 2/2002, de 14 de mar ç, es refereixi al sòl urbà no consolidat, els recurrents hauran de cedir el 10% de l'aprofitament urbanístic. Així, doncs, i atès que el Jurat fixa un percentatge final de cessions es confirma en aquest extrem l'acord del Jurat.

Cinquè.- Davant el valor de repercussió fixat pel Jurat de 479,05 €/m2, la propietat reclama que se'n fixi un de 955,25 €/m2.

La recurrent considera que el valor que ella proposa està més fonamentat que l'acordat, i critica que les mostres seleccionades pel JEC es limiten a un mer anunci, i que en resulti impossible la identificació. Així mateix, la data de selecció de les mostres gener-febrer 2004 no es correspon amb la data d'inici de l'expedient de preu just desembre 2005. Tanmateix aquest defecte també s'aprecia en relació amb el cost de construcció, atès que va referit a desembre 2003.

El perit judicial ha realitzat un estudi exhaustiu de les ofertes del mercat immobiliari de Valldoreix referides a la data de la valoració. Les mostres estan degudament identificades i homogeneïtzades, i al valor resultant per tractar-se d'ofertes el perit el desminueix en un 5%. Pel rigor en què s'ha realitzat la prova pericial i pels greus defectes observat en la valoració del Jurat, s'ha d'acceptar el valor de venda calculat pel perit de 635,18 €/m2. Pel que fa al cost de construcció, el perit es refereix al publicat en el BEC del 4t Ttre 2005, seguint la mateixa tipologia i coeficients que els utilitzats pel Jurat, si bé aquest últim ho feia en relació amb la revista EMEDOS. Aplicats aquest imports a la formula recollida pel mètode residual estàtic regulat en el RD 1020/1993, en resulta un valor de repercussió de 763,62 €/m2.

En referència a les despeses d'urbanització, el perit critica els imports considerats pel Jurat si bé no justifica els que ell proposa, això no obstant, entén que, atès que s'ha considerat que ens trobem davant d'un sòl urbà consolidat, aquestes s'han de reduir a la urbanització del PASSEIG000 , el qual el perit ha estimat en 72.060 €, dels quals corresponen a la finca expropiada la quantitat de 8.617 €. En aquest extrem s'ha de confirmar la resolució del Jurat, atès que no ha quedat acreditat que l'import d'urbanitzar un vial i una zona verda no siguin ajustats i també perquè les despeses d'urbanització que l'expropiat ha de pagar no fan referència al vial a construir, sinó a l'execució de la urbanització dels terrenys cedits (18 % per vials i 10% de zona verda).

Així, doncs, el preu just de l'expropiació del sòl i seguint el mateix ordre que el Jurat es xifra en la quantitat de 438.486,12 € (més el 5% de premi d'afecció).

1.325 m2 x (763,62 €/m2 x 0,486 m2st/m2s - 0,18 x 200,93 €/m2-0,1 x 40,19 €/m2)

Pel que fa al vol, el Jurat valora els arbres existents a raó de 1,5 €/m2 (en total 1.987,50 €). La propietat critica que el Jurat es limiti a valorar tot l'arbrat sense especificar quins arbres valora ni el seu nombre, l'edat, el seu eventual valor ornamental, etc., raó per la qual considera que hagués estat més adequat assumir l'import expressat en el seu full d'apreuament de 63.361,96 €, calculat pel mètode de la norma granada i en base a un informe lliurat per l'Oficina Tècnica de Arbortist, S.L.

Respecte aquest extrem, la recurrent no ha desvirtuat la presumpció d'encert de què gaudeixen els acords del Jurat, atès que el pèrit judicial després d'examinar la finca informa que 'el vol plantat existent presenta degradació i queda desdibuixat front l'avanç silvestre de la vegetació de l'entorn, de manera que no pot concretar una valoració específica altra que referir-se de manera prudent al valor unitari genèric que fa el Jurat'.

En referència a la valoració dels estancs, el Jurat va assumir la quantitat reclamada per la part.

Sisè.De conformitat amb el que disposa l' article 139 de la LJCA , no s'aprecia mala fe ni temeritat en cap de les parts i, per tant, no escau fer un pronunciament especial sobre les costes.

Fallo

1.- Desestimar la demanda formulada per l'Ajuntament de Sant Cugat.

2.- Estimar parcialment la demanda formulada per la senyora María Teresa i el senyor Jose Enrique .

3.- Fixar el preu just de l'expropiació del sòl en la quantitat de 460.410,43 € (inclòs el 5% de premi d'afecció). Quantitat que meritarà els interessos legals que correspongui.

4.- Confirmar l'acord del Jurat en la resta dels seus extrems i fonaments.

5.- No fer pronunciament sobre el pagament de les costes processals.

Contra aquesta Sentència no es pot interposar cap recurs.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Així ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ

Avui el magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.