Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 39/2017, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 4, Rec 139/2014 de 20 de Febrero de 2017

Encabezamiento

Jutjat Contenciós administratiu núm. 4 de Barcelona

Procediment ordinari 139/2014- E

SENTÈNCIA Nº 39/17

Data: 20 de febrer de 2017

Lloc: Barcelona

Jutgessa que la dicta: Montserrat Raga Marimon

PARTS

Demandant: Aribau 1530, S. L.

Demandada: Ajuntament de Barcelona

Antecedentes

Primer.-La representació processal de la part actora va interposar un recurs contenciós administratiu davant de la inactivitat de l'Administració, en relació a la sol.lictud de desprecinte d'activitta de restaurant musical titularitat de l'entitat actora ubicada al carrer Aribau, 153 baixos de Barcelona, respecte al precinte executat en data 28 de febrer de 2013, en l'expedient AUT 02-2012-00752.

Es va admetre a tràmit, es va requerir a l'Administració demandada la remisió de l'expedient administratiu i un cop rebut, es va emplaçar a la part actora perquè presentès la demanda en el termini de 20 dies.

Segon.-La part actora va presentar demanda en la que desprès d'al.legar els fets i fornaments de dret que va entendre aplicables va fer la pètita que consta a la demanda i que dono per reproduïda.

Així mateix, la part demandada va presentar la contestació a la demanda, en la que després d'al.legar els fets i fonaments que va creure adients i va demanar la desestimació de la demandada.

Tercer.-Per interlocutòria es va admetre el procediment a prova i per Decret es va fixar la quantia del present procediment com a indeterminada.

Un cop practicada la prova que es va considerar pertinent i útil, les parts van presentar l'escrit de conclusions, i no considerant necessari l'utilització de la previsió de l'article 61.2 , van quedar les actuacions concloses per dictar sentència.

Fundamentos

Primer.- Concepte inactivitat

L' article 29 de la llei jurisdiccional estableix'1. Quan l'Administració, en virtut d'una disposició general que no requereixi actes d'aplicació o en virtut d'un acte, contracte o conveni administratiu, estigui obligada a fer una prestació concreta en favor d'una persona determinada o de diverses, els que hi tinguin dret poden reclamar a l'Administració el compliment d'aquesta obligació. Si en el termini de tres mesos des de la data de la reclamació l'Administració no ha donat compliment a la sol licitud o no ha arribat a un acord amb els interessats, aquests poden deduir recurs contenciós administratiu contra la inactivitat de l'Administració.

2. Quan l'Administració no executi els seus actes ferms, els afectats poden sol licitar la seva execució, i si aquesta no es produeix en el termini d'un mes des de la petició, els sol licitants poden formular un recurs contenciós administratiu, que s'ha de tramitar pel procediment abreujat que regula l'article 78.'

La sentència de la Sala contenciosa administrativa del TSJ de Madrid de 26 de juliol de 2013 ens diu'CUARTO.-.- La resolución de las siguientes cuestiones litigiosas nos exige efectuar una primera consideración previa acerca del concepto de inactividad administrativa , tal y como viene definido en el artículo 29 de la Ley Jurisdiccional , es decir, referido únicamente a los supuestos en que la Administración no ejecuta sus actos firmes o no cumple con la obligación de realizar una prestación concreta en favor de una o varias personas determinadas, siempre que esa obligación le venga impuesta por una disposición general que no precise de actos de aplicación, o en virtud de un acto, contrato o convenio administrativo.

La propia Exposición de Motivos de la Ley aclara que el recurso contra la inactividad administrativa , que se dirige a obtener de la Administración una prestación material debida o la adopción de un acto expreso en ciertos procedimientos iniciados de oficio, si bien le otorga al ciudadano un instrumento para combatir la pasividad y las dilaciones administrativas, por su naturaleza no puede poner remedio a todos los casos de indolencia, lentitud e ineficacia administrativas, ni permite a los órganos judiciales sustituir a la Administración en aspectos de su actividad no prefigurados por el derecho ni a invadir funciones que son propias de la Administración, de ahí la limitación de supuestos y la configuración del contenido de la eventual sentencia condenatoria, que habrá de ordenarle estrictamente a la Administración el cumplimiento de sus obligaciones en los términos en que las mismas vengan establecidas.

Por ello, según la precitada Exposición de Motivos, el objeto del recurso no es en tales casos la desestimación, por silencio administrativo, de una reclamación previa, sino directamente la inactividad misma de la Administración, por lo que el ejercicio de la acción no se atiene en dichos supuestos al carácter revisor del recurso contencioso administrativo, ni puede considerarse que la falta de estimación, total o parcial, de la reclamación constituya propiamente auténticos actos administrativos, expresos o presuntos, restringiéndose la función de la reclamación previa en sede administrativa a dar a la Administración la oportunidad de resolver el conflicto y de evitar la intervención judicial, pero no la de originar un acto susceptible de recurso jurisdiccional'

La part actora relata que l'Administració va acordar, prèvia instrucció d'expedient, el cessament de l'activitat de Bar Musical amb karaoke. Aquest cessament no es va atendre, i l'Administració va acordar el precinte de l'activitat.

Davant d'aquests fets, la part actora esmena les deficiències trobades en l'activitat, presenta la corresponent documentació, i un cop revisada la mateixa, entén que si l'Administració considera acomplerts els requeriments fets i arxiva l'expedient, hauria d'aixecar el precinte, havent presentat, l'actora, vàries sol.licituds en aquest sentit.

Anem a l'expedient. La part actora presenta el recurs davant de la inactividad realitzada en l'expedient AUT-02-2012- 00752. En el mateix, consten inspeccions fetes arran de denúncia, en les quals es detecten vàries infraccions. S'acorda el cessament de l'actvitat de bar musical amb karaoke i portes obertes ja que no presenta llicència. Aquesta ordre de cessament es realitza en el mes de gener de 2013, i en el mes de febrer es constata la seva manca de compliment. Aquest fet duu a que per resolució de 21 de febrer de 2013 s'acordi el precinte d'aquesta activitat En aquesta ordre de precinte es diu ' Aquesta mesura de precinte es mantindrà fins que es presenti i valori de manera favorable per part d'aquest servei de Llicències i Inspecció, documentació tècnica, degudament signada per un tècnic competent, que justifiqui les mesures que s'han prés per tal de garantir el funcionament de l'actvitat d'acord amb la llicència que té atorgada. Concretament, caldrà especificar les mesures que impedeixen que aquest local funcioni com a ' Bar musical/after'.

El precinte es realitza el dia 28 de febrer de 2013. La part actora realitza els treballs d'acondicionament del local d'acord amb la llicència. Fet informe d'inspecció es manifesten una sèrie de deficiències que segueixen com són ' cal aportar documentació de la segona sortida d'emergència tal i com es va legalitzar en l'expedient 02-2006L00575' i en l'informe de data 11 d'octubre de 2013 es diu que com que no s'ha donat compliment a demostrar el recorregut de la segona sortida d'emergència, no es pot desprecintar el local'.

Altrament, i en data 5 de desembre de 2013, el cap de Departament de Llicències i Inspecció del Districte dicta resolució amb el següent contingut ' A la vista del contingut del present expedient i un cop comprovat que les causes que van originar-lo han desaparegut atès que s'ha donat compliment als requeriments d'aquest Districte, es procedeix al seu arxiu sense perjudici d'informar novament en el cas que es torni a reproduir alguna queixa al respecte'.

Arran d'aquest resolució, la part actota presenta escrit instant, novament, el desprecinte.

Davant d'aquests fets, la part demandada es limita a dir que existeix una obra contigua que impossibilita la deguda evacuació d'emergència, sense aportar cap documentació que ho acrediti, ni la incoació d'expedient en relació a aquesta deficiència. També s'al.lega l'existència d'una resolució sancionadora posterior, en el full 229 de l'expedient. Certament, existeix aquest procediment sancionador que deriva de la inspecció realitzada en el local el dies 17 de maig de 2012 i 12 d'octubre de 2012, i que van donar lloc al precinte del local. Si bé, res te a veure amb el fet que atesa l'existència d'una resolució del mateix Ajuntament que manifesta que les deficiències ja estaven esmenades es procedís al seu arxiu.

Entenc, per tant, que hi ha una manca d'activitat de l'Administració, activitat que li venia donada per la resolució de data 5 de desembre de 2013, en la qual l'Administració valora la documentació presentada i entén que hi ha no concorren més causes perquè el precinte segueixi, i per això, es procedeix al seu arxiu. per tant, l'Administració hauria d'haver procedit a decretar el desprecinte de l'establiment, i en el cas que entengués que la sortida d'emergència no compleix els requisits tècnics per a la seva aprovació, hauria d'haver obert nou expedient, ja que d'acord amb la resolució de data 5 de desembre de 2013, les mancances que van donar lloc a l'incoació de l'expedient AUT 02-2012-00752 ja s'havien esmenat.

L'única actuació que consta per part de l'Administració amb posterioritat al dictat de la resolució de data 5 de desembre de 2013, és una inspecció realitzada en data 24 de juliol de 2014 en la qual es fa palesa l'existència de la construcció d'una habitació en el pati interior realitzada per la comunitat de propietaris

Semblaria ser que aquesta construcció impossibilitaria la utilització de la sortida d'emergència, que d'acord amb la mateixa acta d'inspecció està realitzada d'acord amb els requeriments realitzats i degudament senyalitzada. No obstant, estaríem davant d'un fet posterior que hauria d'haver estat objecte d'un altre expedient.

Segon.- Indemnització

La part actora difereix la determinació de la indemintzació a la fase d'execució de sentència. No obstant, aquesta pretensió no la puc admetre.

L' article 71.1 d) de la llei jurisdiccional estableix 'd) Si s'estima una pretensió de rescabalar danys i perjudicis, cal declarar en tot cas el dret a la reparació i assenyalar així mateix qui està obligat a indemnitzar. La sentència també ha de fixar la quantia de la indemnització quan ho demani expressament el demandant i constin provats en les actuacions judicials elements suficients per a això. Si no és així, s'han d'establir les bases per a la determinació de la quantia, la concreció definitiva de la qual ha de quedar diferida al període d'execució de sentència'.

L' article 219 LEc estableix '1. Quan es reclami en judici el pagament d'una quantitat de diners determinada o de fruits, rendes, utilitats o productes de qualsevol classe, la demanda no es pot limitar a pretendre una sentència merament declarativa del dret a percebre'ls, sinó que s'ha de sol licitar també la condemna al pagament i quantificar-ne l'import exactament, sense que se'n pugui sol licitar la determinació en execució de sentència, o fixar clarament les bases d'acord amb les quals cal fer la liquidació, de manera que consisteixi en una pura operació aritmètica.

2. En els casos a què es refereix l'apartat anterior, la sentència de condemna ha d'establir l'import exacte de les quantitats respectives, o fixar amb claredat i precisió les bases per a la liquidació, que ha de consistir en una simple operació aritmètica que s'ha d'efectuar en l'execució.

3. Tret dels casos anteriors, el demandant no pot pretendre, ni es permet al tribunal en la sentència, que la condemna s'efectuï amb reserva de liquidació en l'execució. No obstant això, es permet al demandant sol licitar, i al tribunal sentenciar, la condemna al pagament d'una quantitat de diners, fruits, rendes, utilitats o productes quan aquesta sigui exclusivament la pretensió plantejada i es deixin per a un plet posterior els problemes de liquidació concreta de les quantitats. '

En la demanda no es fixen ni tant sols les bases per al càlcul de la quantia indemnitzatòria en fase d'execució. Correspon a la part actora determinar i acreditar aquests extrems, els quals es podien haver concretat en el moment de la interposició de la demanda, atès que estàvem davant d'un local que havia estat en funcionament, amb uns treballadors contractats i abonant un lloguer, pel que no es tractava d'una prova diabòlica, prova necessària per estimar la pretensió, i que no s'ha realitzat en el cas que ens ocupa.

Tercer.- Costes

D'acord amb l' article 139 de la llei jurisdiccional cada part abonarà les costes causades a la seva instància i les comunes per meitats.

Fallo

ESTIMO en part el recurs contenciós administratiu interposat per la representació processal de l'entotat Aribau 1530, S.L. . davant de la inactivitat de l'Administració. Si bé no es reconeix el dret de l'actor a ser indemnitzat atès que no ha provat els danys i perjudicis soferts.

Cada part abonarà les costes causades a la seva instància i les comunes per meitats.

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i feu-los saber que contra la mateixa hi poden interposar, d'acord amb l'article 81.1 de la llei 29/1998 un recurs d'apel.lació en el termini de 15 dies davant d'aquest Jutjat i que serà resolt per la Sala Contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Així ho acordo i ho signo.

PUBLICACIÓ.La magistrada jutge ha llegit i publicat la sentència anterior el dia de la data en audiència publica. En dono fe