Sentencia Administrativo Nº 410/2015, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Lleida, Sección 1, Rec 141/2015 de 15 de Octubre de 2015

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA

C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.

Telèfon 973 700 133

PROCEDIMENT ABREUJAT 141/2015

Part actora: Serafina

Representant part actora:SANTIAGO MAS CAMI

Part demandada: AJUNTAMENT D'ALPICAT ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS S.A.

Representant part demandada: MARÍA FERRE TORNOS

SENTÈNCIA Núm. 410/2015

LLEIDA, a 15 d'octubre de 2015.

Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ABREUJATen exercici d'un RECURS CONTENCIÓS DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 141 de l'any 2015, promogut a instància de Doña. Serafina , representada i assistida pel lletrat Sr. Santiago Mas Camí; enfront l'Excel·lentíssim AJUNTAMENT D'ALPICAT, i enfront la companyia asseguradora ALLIANZ CIA. DE SEGUROS I REASEGUROS SA, representada per la procuradora Maria Ferré Tornos i assistida pel lletrat Miquel Antoni Portolés. Ha recaigut la present resolució en base als següents,

Antecedentes

PRIMER.- La part recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 27 de març de 2015, contra la desestimació de la responsabilitat patrimonial de data 30 de juliol de 2014, mitjançant la resolució de 16 de gener de 2015.

SEGON.-La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar sol·licitant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència estimant les seves pretensions.

Un cop personada l'Administració i remés l'expedient administratiu, exposats els arguments que motivaven la seva oposició a la demanda i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs presentat.

TERCER.- Practicada la prova i presentades, en aquest cas, les conclusions que les parts van considerar adients, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.

QUART.- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.

Fundamentos

PRIMER.-Com s'anticipava en l'antecedent de fet primer, la part recurrent interposà el recurs contenciós administratiu, contra la desestimació de la responsabilitat patrimonial de data 30 de juliol de 2014, mitjançant la resolució de 16 de gener de 2015.

Interessa la part recurrent que es condemni a l'Ajuntament a executar les obres que s'assenyalen en l'informe del Sr. Antonio i, subsidiàriament, a pagar a la part actora una indemnització total de 13.699,25 euros, actualitzats de conformitat amb l'Índex de Preus al Consum, calculats des de la data del sinistre fins el dia en que es dicti la Sentència que posi fi al procediment, més interessos i costes.

La part actora fonamenta la base de la seva pretensió en considerar que els desperfectes apareguts en la casa de l'actora es deriven de la no execució d'unes obres de reforç en la paret que dona a la plaça que llinda amb la casa de l'actora, al carrer DIRECCION000 número NUM000 d'Alpicat. La no execució d'aquestes obres de reforç en el moment d'urbanitzar la plaça Maria Rúbies, per mitjà de perfils metàl·lics, va causar, segons afirma la recurrent, una patologia viva tot entenent que els danys no es troben estabilitzats. També considera, amb remissió a l'informe Don. Antonio , que les esquerdes i fissures aparegudes no quedaran estabilitzades fins que en el díedre que conforma la mitjanera amb la façana de l'immoble no s'instal·lin unes esquadres, i en la mitjanera, uns perfils laminats de ferro i uns envans collats a la mitjanera.

També es demana que, com a complement de les mesures d'apuntalament i reforç assenyalades, s'instal·li una falda lateral protectora entre l'espai de la mitjanera i el teulat de nova execució per tal d'evitar la entrada d'aigua de pluja. A més, es demana la reparació de les fissures i les esquerdes i la reparació de la coberta plana.

La part demandada al·legà en la contestació, durant la vista i en comprimida síntesi, l'excepció de prescripció, la falta del nexe causal amb l'actuació de l'administració pública i la falta de legitimació passiva de l'Ajuntament demandat, derivant les responsabilitats envers el contractista.

Per tant, la primera qüestió controvertida que s'haurà de dirimir és la possible prescripció de l'acció exercitada que s'examinarà conjuntament amb el nexe causal.

SEGON.-DE LA PRESCRIPCIÓ DE L'ACCIÓ

Els articles 142.5 de la LRJPAC i 4.2 del Reial Decret 429/1993 de 26 de mar ç, pel què s'aprovà el Reglament dels Procediments de les Adminsitracions Públiques en matèria de responsabilitat patrimonial -RPARP-, convenen a fixar un termini de prescripció per a la reclamació de la responsabilitat administrativa d'un any un cop produït el fet o l'acte que va motivar la indemnització o de manifestar-se el seu efecte lesiu.

Pel que fa a la distinció de danys permanents i continuats, s'ha de dir que la doctrina és molt clara quan afirma que les definicions d'ambdós conceptes han de respondre a criteris funcionalistes, és a dir, el que realment importa a efectes de fixar el dies a quoés el moment en que el damnificat va poder tenir coneixement de l'abast dels mateixos i els va poder quantificar en la seva totalitat amb independència del dia en que es va produir l'esdeveniment originador. Tant els danys continuats com els permanents es caracteritzen per perllongar-se en el temps, la diferència rau en que quan parlem de danys permanents ens referim a danys avaluables perquè l'evolució dels mateixos segueix una pauta que es pot determinar, en canvi, en els danys continuats es desconeix quina serà la seva evolució exacta i per tant, no es poden avaluar en la seva totalitat des d'un primer moment. En aquest últim cas, un cop es pugui saber la evolució dels danys causats, llavors començarà el dies a quoper al còmput del termini de prescripció.

Aquesta conclusió es desprèn de la copiosa doctrina que ens precedeix, d'entre la qual podem destacar la STS 10 de gener de 2014 que alhora fa una síntesi de la doctrina més rellevant en la matèria. De la mateixa podem destacar els següents fragments literals:

'Aquí se puede comprobar que, como decimos, la distinción entre daños continuados y permanentes lo que pretende es dar una respuesta a aquellos casos en los que no es posible valorar todos los perjuicios causados en el momento en que se produce el hecho generador del daño y en los que, por tanto, no puede tomarse esa fecha como ' dies a quo ' del plazo para reclamar. Y que, desde luego, no es una distinción trazada en razón del carácter definitivo o perdurable del daño, pues tanto los daños 'continuados' como los 'permanentes' tienen esa naturaleza.'

Al respecte, la part actora sosté que es tracta de danys no estabilitzats o de patologies vives i es remet a l'informe Don. Antonio . Però convé constatar que l'informe Don. Antonio no és prou definitiu ni solvent per a valorar la estabilitat de les esquerdes, en primer lloc perquè no s'observa la seva implicació directa en l'anàlisi de l'evolució de les lesions. Més aviat Don. Antonio , en el seu informe, es limità a proposar solucions partint de la idea que les patologies encara estaven vives per tal d'estabilitzar-les. De la sistemàtica emprada per la redacció del seu dictamen no s'aprecia que Don. Antonio es centrés en la comprovació de l'evolució de les esquerdes, tasca de la què es va ocupar específicament el Sr. Bernardo . Don. Antonio , tot repassant els documents i informes fets fins al moment i va preconcebir possibles solucions a aplicar. Aquest sembla que fou l'objecte de la seva perícia.

Aquest extrem es ratifica amb la lectura del seu informe. En aquest sentit, en la seva pàgina 6, quan tracta de les esquerdes i fissures i de la seva evolució i afirma el següent:

'És cert també que en l'immoble ja hi havia unes esquerdes i fissures, degudes a l'antigor de la construcció i que en la seva majoria ja estaven cobertes per reparacions de guix i pintura, però no és menys cert, que n'hi han aparegut de noves, pràcticament totes les aparents en l'actualitat, l'absència de pols intersticial i de dipòsits grisos ho denoten, i que també s'ha informat que encara no estaven estabilitzades segons opinió i informe de l'arquitecte Carles Bernardo i Pociello , opinió que comparteix qui subscriu (...) Pel fet que a la data de la redacció del present informe no s'aprecien canvis substancials en l'evolució de les esquerdes, encara que es possibleque hi hagin hagut noves fissures de descàrrega i repartiment (...)'

És a dir, la tasca en descrita en l'inici de l'informe, no només confirma que no hi va haver per part seva un seguiment meticulós de l'evolució i el nombre d'esquerdes, sinó que les mateixes paraules emprades en l'informe Don. Antonio , confirmen que els seus pronunciaments es basen en les referències que tenia després d'analitzar l'informe del Sr. Bernardo . Per altra banda, també confirma que no va poder apreciar canvis substancials en l'evolució de les esquerdes i, és més, afirma que 'és possible'que hi hagin hagut noves fissures. Malgrat tot, aquesta afirmació és gratuïta i no s'acompanya de cap comprovació addicional ni cap element demostratiu d'aquestes fissures el que denota, o bé que l'informe va ser poc exhaustiu pel que fa aquest extrem, o el què és més probable, que realment no van aparèixer noves fissures en la data de redacció del seu dictamen. De lo contrari, la part actora segurament hagués demanat una ampliació de fets fent ús de les possibilitat que li atorga la LJCA, maniobra jurídica que no s'ha fet en cap moment, malgrat la càrrega de la prova pesa sobre les seves espatlles processals i el temps de prescripció corre en la seva contra.

És cert que el pèrit també afirma que 'en la seva opinió'les esquerdes no estan estabilitzades, però no justifica en absolut la mateixa, fet que fa pensar que més aviat s'està referint a les dades que apareixen en el dictamen del Sr. Bernardo . I finalment, la mera manifestació d'una opinió no fonamentada no pot tenir-se en consideració (fonamentada, per exemple, en l'acreditació de noves esquerdes).

Certament, Don. Antonio digué en l'acte de la vista que havia estat 3 o 4 vegades en l'immoble i que l'última visita va ser feia 7 o 8 mesos, tot manifestant que les esquerdes eren progressives. Però resulta que, malgrat la facilitat probatòria que assisteix a la part demandant, no s'ha aportat cap acreditació d'aquesta progressió. I per acabar-ho d'adobar, més endavant, Don. Antonio , va confirmar que aquestes variacions en els esquerdes consistien en obrir-se i tancar-se en l'estiu i l'hivern. Aquesta afirmació fa concloure inevitablement que aquesta acció de dilatació i contracció era deguda als canvis meteorològics, però no a cap altra circumstància imputable a l'acció o inacció de l'administració pública. El Sr. Bernardo també ho confirmà el dia de la vista, manifestant que algunes esquerdes és dilaten i contrauen pel cicle estacional. Doncs bé, s'ha de descartar de pla que aquesta mena de dilatacions i contraccions puguin obstar a considerar les patologies com a estabilitzades. Aquest moviments són i seran repetitius i previsibles i per tant entren dins del concepte d'estabilitat, i afirmat això, pels pèrit de la mateixa actora no s'estima presentada cap altra prova solvent que desvirtuï aquest fet i que apunti de manera raonablement clara a cap altre focus originador d'aquestes dilatacions i contraccions.

Per tant, s'haurà d'entrar en l'anàlisi de l'informe realitzat pel Sr. Bernardo . Per començar, cal fixar-se en que l'informe del tècnic està subscrit a l'agost del 2012. La reclamació patrimonial davant de l'administració es presentà el dia 30 de juliol del 2014, un cop havia passat amb escreix el termini d'un any previst en l'article 142.5 de la LRJPAC (foli 1 de l'expedient administratiu). Per tant, tot el que s'ha exposat fins ara apunta a que, malauradament, l'acció estaria prescrita.

Per altra part, aquest jutjador no ha de defugir de l'anàlisi de l'informe del Sr. Bernardo , en el què es fa un detallat anàlisi comparatiu de l'evolució de les esquerdes. En aquest sentit s'observa que la pràctica totalitat de les mateixes es trobaven estabilitzades el dia 13 de juny del 2012 ( vidquadre comparatiu superior del foli 63 de l'EA). La única excepció vindria constituïda per les esquerdes descrites com a PB-1 i PB-5, en relació a les quals si s'observa una progressió a diferència de les restants. Com bé descriu l'informe:

'Els punts de control números PB-1 i PB-5 es troben situats en la mateixa vertical propera a la cantonada del mur mitger amb l'immoble situat al carrer DIRECCION000 número NUM000 , el primer en planta baixa i el segon en plata primera. Aquesta mitgera és la oposada a la que es troba colindant a la plaça.'

Per tant, mentre la resta d'esquerdes van quedar estabilitzades, només van progressar (fins a data acreditada de l'informe) les esquerdes situades a la mitgera oposada. Les causes d'aquestes esquerdes que apareixen en un lloc allunyat de les obres realitzades, no s'han explicat pels dictàmens dels tècnics, que no han sabut discernir els motius de la diferent evolució del dos tipus d'esquerdes. La evolució diferent s'ha de presumir per la raó que les diferents esquerdes obeeixen a causes originàries diferents. I els tècnics i les actuacions reparadores dutes a terme, venen a significar que les esquerdes aparegudes en la paret mitgera oposada al lloc de les obres podrien no tenir cap relació amb les obres que es van dur a terme. Per exemple, el Sr. Melchor , en el seu informe i de manera molt indicativa, només centra els seus esforços a esbrina les causes i les solucions aplicables a les esquerdes aparegudes en la paret mitgera, sense tenir en consideració ni fer cap valoració de les esquerdes PB- 1 i PB-5. Aquest fet ja denota que aquestes esquerdes podrien no tenir res a veure amb les obres dutes a terme. Però el que és més important, de ser així la part actora i els dictàmens pericials que ha presentat, no han estat capaços d'explicar el perquè les esquerdes aparegudes a la mitgera afectada per les obres s'han estabilitzat i les altres (les de la mitgera allunyada de les obres) no. És a dir, no s'acredita de manera solvent la relació de causalitat de les obres dutes a terme per l'administració pública amb les esquerdes de la façana oposada, i a més, aquestes últimes no es poden tenir en compte per a deturar el còmput del termini de prescripció.

Però és més, com s'ha dit no s'observa cap seguiment de les esquerdes posterior a l'agost del 2012 i les manifestacions Don. Antonio , mancades d'un examen exhaustiu propi (pel que fa a l'evolució de les esquerdes) i fetes amb referència amb l'informe del Sr. Bernardo , no es poden reputar una prova solvent de l'evolució de la patologia, de manera que permeti afirmar amb certesa que les esquerdes van continuar creixent una vegada conclòs l'informe del Sr. Bernardo . Però es que, a major abundància, aquest informe mostra una clara tendència a l'estabilitat de les escletxes en el moment de la seva finalització (amb excepció de les esquerdes PB-1 i PB-5 com s'ha explicat oposades a la paret mitgera). Aquest fet implica, necessàriament, que la prova de la seva evolució i la seva causa ha de ser més resolutiva que mai. Tot i que aparentment si varen sorgir algunes esquerdes arran de les obres dutes a terme, no s'ha demostrat la seva evolució més aviat els dictàmens apunten a la seva estabilització. Tot això sense comptar que un cop fetes les obres, no apareixen o no es presenten indicis externs o interns, nous o evolutius, del moviment de desplaçament que podria patir la casa (fractures en l'obra nova o noves fractures produïdes en la mateixa casa).

Per aquest propòsit, es podia, per exemple, encomanar la continuació de l'estudi al Sr. Bernardo , amb un informe annex o presentar fotografies de noves patologies que s'han de presumir no aparegudes. No s'ha d'oblidar que un cop invocada i justificada l'excepció de prescripció amb indicis suficients, és la part actora la que s'ha d'encarregar de combatre'ls amb prova enervant suficient, que a més té una facilitat probatòria evident en el cas que ens ocupa, al tractar-se d'esquerdes aparegudes en la seva pròpia llar.

Però es que a més, la falta d'acreditació de noves patologies (tant en la casa com en la nova obra feta) i la estabilització de les que van aparèixer prop de la paret mitjanera, indiquen la inexistència de cap moviment de desplaçament que pugui comprometre l'edifici. En conclusió, la realitat més recent és la que ens fa entendre que les obres fetes de micro-pilotatge i fonamentació han estat suficients i efectives per dotar a la vivenda de l'estabilitat necessària. Per tant, a banda de la prescripció, que com a excepció s'ha d'anteposar a la falta del nexe causal, també s'observa la falta de nexe causal entre les obres que es demanen i les patologies aparegudes.

El mateix succeeix amb els danys del teulat, on el termini de prescripció començaria a comptar des de la seva instal·lació. En aquest cas però, no s'ha acreditat que l'estat actual del teulat provoqui problemes d'humitat reals a l'edifici. A més, els dos testimonis-pèrits proposats per la part demandada van declarar sota jurament que la mateixa actora es va oposar a que es dugués a terme el rematat del teulat. Davant aquestes manifestacions s'ha de recordar que quan l'acció de la pròpia part damnificada es suficientment influent en la causació del dany que s'invoca, es pot acabar interrompent el nexe causal, fet que succeeix en el cas que ens ocupa. Per tot plegat, aquesta petició de la part actora tampoc pot tenir favorable acollida.

TERCER.-Finalment, s'ha de fer referència a la petició de data 1 de juny del 2010 que en opinió de la part demandada no va ser inclosa en l'expedient administratiu. Aquest document es presenta com a baluard per defensar la manca de prescripció. Efectivament, en aquest document hi apareix una sol·licitud en la qual s'aprecia com la part actora ja va demanar a l'Ajuntament en aquella data que dugués a terme:

'(...) les pertinents actuacions de consolidació i reparació dels paraments afectats de la seva vivenda de la seva representada, així com garantir l'estabilitat del conjunt de l'immoble afectat (...)'

El primer que cal observar és que la reclamació patrimonial que ha originat el present procediment no és altra què l'actora segellà davant l'Ajuntament el dia 30 de juliol de 2014 (foli 1 de l'expedient administratiu). En aquest sentit es pot comprovar com en la demanda que s'interposà per principiar aquest procés, la part actora es va abstenir de fer cap mena de referència a la sol·licitud del 1 de juny de 2010, centrant l'objecte del procediment en la reclamació de responsabilitat patrimonial de 30 de juliol de 2014, on, per cert, tampoc es feia referència a aquella sol·licitud.

Cal observar també que aquell document no va ser presentat fins al mateix dia de la vista, el 7 d'octubre de 2015, malgrat haver estat en disposició de la part actora durant tot el temps en què durà tant la tramitació administrativa com contenciosa administrativa. Per altra part, el dia de la vista el representant de la part actora va esgrimir una possible indefensió processal que podria venir donada de la mateixa estructura del procediment abreujat, procediment que permet a la part demandada formular el dia de la vista les excepcions que tingui per convenients. Aquesta indefensió venia referida específicament a l'excepció de prescripció plantejada.

A banda que no es pot sostenir de cap manera una indefensió que procedeixi de la mateixa estructura del procediment abreujat, doncs és sabut que el dret de defensa és un dret de configuració legal, resulta que la mateixa excepció resultava altament previsible i, segons sembla, fou prevista per la representació de l'actora de bell antuvi, quan en la seva demanda exposa literalment que 'El informe del arquitecto Sr. Bernardo era para acreditar que nos hallamos ante una patología viva y que los daños no están esbilizados'.

Malgrat aquesta previsió, la part actora no va fer cap referència ni va presentar el meritat document fins al mateix dia de la vista. Tampoc va sol·licitar l'ampliació de l'expedient administratiu, guardant silenci fins l'últim moment.

En aquesta tessitura, resulta que no es poden tenir per acreditades les afirmacions sostenen que l'expedient al què donà lloc aquesta altra sol·licitud no va ser degudament resolt en el seu moment. El moment de la presentació denota una mateixa maniobra sorpressiva que no combrega amb els postulats de la bona fe processal i no es pot traduir en una acreditació automàtica dels fets que invoca la part actora, concretament que l'esmentada sol·licitud no va ser resolta.

Però es que a més, la sol·licitud de 10 de juny de 2010 bé devia suposar l'obertura del corresponent expedient administratiu i, fins i tot en el cas que no fos resolta, no consta que la part recurrent reaccionés contra la desestimació presumpta interposant el corresponent recurs. Enlloc d'això, més de quatre anys després, presentà una nova sol·licitud en la que no es fa cap referència a la sol·licitud del 10 de juny del 2010. Aquest acte és un símbol inequívoc d'abandonament i aquietament davant la resposta o la desestimació presumpta d'aquesta primigènia petició. Concretament, la reclamació patrimonial de 30 de juliol de 2014 implica, sinó un abandonament del que es demanava davant l'administració, si una renúncia a reclamar judicialment en relació a la suposada desestimació presumpta de la sol·licitud del 10 de junys del 2010, tot plegat per iniciar una nova reclamació (més documentada) que oferís a la part actora una nova possibilitat d'obtenir una resolució administrativa favorable eludint la via judicial pertinent.

A més, aquesta sol·licitud primigènia probablement va obrir el seu propi expedient administratiu, diferent del que és objecte del autes (l'únic aportat a la causa), i tant la sol·licitud com l'expedient administratiu que el generà, no van ser inclosos en l'escrit de demanda com a fets propis de l'objecte d'aquest procediment (ni tant sols com a 'Hechos', vidfet primer). Aquest procedir ha impedit portar al procés aquest expedient administratiu.

Tanmateix, la mateixa part demandant que lliurement va fixar el dia de la reclamació patrimonial en la data 30 de juliol de 2014, ara no pot anar contra les seves pròpies manifestacions i actuacions.

I finalment cal dir que el meritat document, en el que resulta pertinent a la present causa, acredita que les esquerdes aparegudes en la paret mitgera van ser reparades el 22 d'abril del 2010. Tampoc es reclama per les obres del teulat, essent estèril per deturar el temps de prescripció que corre al respecte de les mateixes. Però especialment, com s'ha raonat 'ut supra',la relació de causalitat de les obres amb les esquerdes aparegudes en la part oposada no s'ha acreditat pericialment i, més aviat sembla que no hi té res a veure, tal com ho indica el fet que no han aparegut noves esquerdes en la zona pròxima a la paret mitgera i tampoc en l'obra nova. Aquesta mateixa estabilitat trenca el nexe causal que hi ha d'haver entre els danys causats per l'administració pública i les obres d'estabilització que es demanen.

Corol·lari de l'anterior, de la valoració global de la prova practicada, s'ha d'entendre que no només no consta acreditat el nexe causal sinó que a més l'acció estaria prescrita en atenció al que disposa l'article 142.5 de la LRJPAC.

Per totes aquestes raons, no queda més remei que haver de desestimar el recurs presentat i confirmar que l'activitat administrativa impugnada s'ajustava al dret aplicable, donant així resposta al que preveuen els articles 70 i 71 de la Llei 29/1998 de 13 d'abril , reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

QUART.-Essent d'aplicació l' article 139 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa , resulta procedent imposar les costes a la part actora per haver-se desestimat íntegrament la seva demanda. No obstant, es fixa el límit quàntic de 300 euros.

Vistos els preceptes legals i els demés de general i pertinent aplicació a la causa;

Fallo

Que desestimantel present recurs contenciós administratiu interposat per Doña. Serafina contra la resolució administrativa descrita en l'antecedent primer d'aquesta Sentència, s'ha de confirmar i es confirma que s'ajustava al dret aplicable. El pronunciament es fa amb expressa imposició de les costes per la part demandant, amb el límit quàntic de 300 euros.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts amb l'advertiment que es ferma i que envers la mateixa no s'hi pot interposar recurs.

D'aquesta resolució se n'ha d'expedir testimoni per a la seva unió a la causa. L'original s'haurà d'arxivar al llibre de Sentències.

Per aquesta la meva sentència, la pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.El jutgeha llegit i publit la Sentència anterior que la subscriu en audiència pública i a les estrades del Jutjat. En dono fe.

Lleida,