Sentencia Administrativo Nº 438/2011, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 844/2003 de 31 de Mayo de 2011

Encabezamiento

Procedimiento: PROCEDIMIENTO ORDINARIO

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00438/2011

SENTÈNCIAnúm. 438

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 31 de maig de l'any dos mil onze

-------------------------

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 844

de 2003, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, els Srs. Jesús Carlos , Benito , Felicisimo , Lorenzo , Josefina i Vicente , representats per la procuradora dels Tribunals Sra.Ferrer Mercadali assistits per l'advocat Sr. Agustí

Cerveró Sánchez-Capilla, i, d'altra, com a Administració demandada,el Consell Insular de Menorca, representada per la

procuradora Sra.Montané Poncei assistida pel seu advocat Sr.Luciano Parejo. En la qualitat de part codemandada ha

intervingut l'ajuntament deEs Castell, representat pel procurador Sr.Barber Cardonai dirigit pel lletrat Sr.Nadal Aguirre.

L'objecte del recurs és l'acord plenari del Consell Insular de Menorca, adoptat el dia 25 d'abril de 2003, mitjançant el qual s'aprovava el Pla Territorial Insular de l'illa de Menorca, i publicat en el BOIB núm. 69, extraordinari del dia 16 de maig de 2003. Recurs posteriorment ampliat a dos acords del dia 27 d'octubre de 2003, un d'ells en relació a l'aixecament de la suspensió acordada respecte de l'inici d'eficàcia de les resolucions del Pla Territorial insular de Menorca relatives al litoral, i, l'altre, de rectificació d'errors i publicació, com annex, dels plànols que resulten modificats.

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998 .

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a les representacions de l'Administració demandada i de la codemandada perquè la contestessin, així ho varen fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora. Proposta i admesa que fou en forma documental, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 10 de maig de 2011.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de l'acord plenari del Consell Insular de Menorca, adoptat el dia 25 d'abril de 2003, mitjançant el qual s'aprovava el Pla Territorial Insular de l'illa de Menorca, i publicat en el BOIB núm. 69, extraordinari del dia 16 de maig de 2003. Recurs posteriorment ampliat a dos acords del dia 27 d'octubre de 2003, un d'ells en relació a l'aixecament de la suspensió acordada respecte de l'inici d'eficàcia de les resolucions del Pla Territorial insular de Menorca relatives al litoral, i, l'altre, de rectificació d'errors i publicació, com annex, dels plànols que resulten modificats.

A la pètita els actors interessen l'anul·lació, revocació i deixar sense efecte l'al·ludit Pla Territorial. Malgrat tot, però, a l'escrit de conclusions ens diuen, inicialment, que 'aquesta disposició, de naturalesa reglamentària, vulnera la constitució, les lleis i altres disposicions administratives de rang superior, per la qual cosa consideren que és nul de ple dret', per cloure en la petició inicial de la demanda, és dir, la de la declaració d'anul·lació.

La línia d'oposició, dins el cos de la demanda, s'empara en els següents punts d'oposició; a saber: 1r.- La manca de la preceptiva valoració econòmica dels recursos naturals afectats; 2n.- La manca d'avaluació de repercussions del PTI sobre les zones LIC i ZEPA; 3r.- Infracció dels béns de domini públic marítim terrestre, de titularitat estatal i dels usos, regulats a la Llei de Costes; 4t.- Vulneració de les competències autonòmiques respecte del règim hidràulic, i, 5è.- La modificació del PTI mitjançant el subterfugi de la rectificació d'errades. Ara bé, després, també dins l'escrit de conclusions, es va desistir de la primera d'elles en tant nosaltres, el Tribunal, ja l'havíem resolta a la sentència 1033 de 20 de desembre de 2007 dictada a les actuacions 165 de 2005 en relació a la conformitat o no a dret de la impugnació del Pla Territorial de Mallorca.

SEGON.- Dins un marc de conceptes generals, i d'aquesta manera donem resposta a la impugnació dels articles ressenyats a l'anterior fonament de dret, hem anat assenyalant a les sentències 124, 239 i 240 de 14 de febrer i 21 de març de 2003, reproduïda, després, a la núm. 338 de 5 de maig de 2011 , entre moltes d'altres, en tesi plenament vigent, que:

'La distinción entre los conceptos 'ordenación del territorio' y 'urbanismo' es siempre difusa cuando se trata de llevar al análisis de una actuación concreta. Las definiciones genéricas sobre la 'ordenación del territorio' lo vinculan con 'el conjunto de actuaciones públicas de contenido planificador cuyo objeto consiste en la fijación de los usos del suelo y el equilibrio entre las distintas partes del territorio' ( STC 36/1994 ) por lo que no solo tiene un visión territorial más amplia que el 'urbanismo', sino que además incide en aspectos competenciales más globales, sin limitarse al simple examen del uso urbanístico del suelo. La ordenación del territorio conlleva actuaciones coordinadoras de las diversas partes del territorio con un enfoque global, no sólo del uso del suelo, sino del equilibrio socioeconómico del ámbito afectado lo que implica un análisis de la política de transportes, equipamientos sanitarios, docentes, turísticos, etc... . En suma , la ordenación del territorio comporta una visión global porque necesariamente el ámbito espacial es más amplio y porque afecta a políticas económicas, socioculturales, medioambientales,etc.., de todo este territorio, no limitándose al simple análisis de los usos del suelo.

Pues bien, toda la dificultad de deslindar los campos propios del urbanismo y de la ordenación territorial, se acrecienta en territorios limitados como el insular en el que los ámbitos horizontales de las distintas competencias se superponen con mayor intensidad en atención a que se concentran sobre superficies espaciales más limitadas

En todo caso, basta una somera lectura de los arts. 15 y ss de la Ley 6/1999 , incluso del art. 2 de la Ley 14/2000, de 21 de diciembre que contempla como actuaciones de ordenación territorial cuestiones como regular las dimensiones físicas de los asentamientos, incluidos los vinculados a los sectores productivos secundario y terciario, o fijar los núcleos de población que, por sus características y posibilidades, deban ser impulsores del desarrollo socioeconómico de una zona, o definir las áreas territoriales que, por su idoneidad actual o potencial para la explotación agrícola, forestal o ganadera, o por lariqueza paisajística o ecológica, deban ser objeto de especial protección, lo que sin duda constituyen contenidos en los que puede confluir tanto la ordenación territorial como las medidas propiamente urbanisticas. Más acentuado se aprecia si se atiende al art. 9 de esta última norma'.

Per a continuació, al cinquè fonament de dret de la primera de les assenyalades, afegir:

'La ordenación del territorio, que comprende la delimitación de los distintos usos del suelo, no difiere de las materias y funciones que opera el urbanismo, bien que no atiende al ámbito local sino supralocal y sus decisiones atañen a la estructura, disposición y composición de las actividades más determinantes sobre el territorio, vinculando a los planes urbanísticos - artículos 13, 17, 18 23 y 28 de la Ley 8/87 , ahora artículos 9 y 15 de la Ley de la Comunidad Autónoma 14/2000 , y artículo 4 de la Ley de la Comunidad Autónoma 6/99 -.

En ese sentido, la Ley 6/99 admite que los Planes Territoriales Parciales puedan incidir sobre las características básicas de las áreas de desarrollo urbano - artículo 11 - o que los instrumentos de ordenación territorial puedan establecer limitaciones en las áreas de prevención de riesgos - artículos 21 y 25 - o que los Planes Territoriales Parciales entren en el suelo urbano para crear áreas de reconversión territorial con el objeto de emprender operaciones de esponjamiento y recalificación de zonas degradadas de los núcleos urbanos, así como para mejorar o restituir el paisaje rural o urbano - artículos 28 y 37 - o que se difiera a los Planes Territoriales Parciales la misión de controlar el crecimiento del suelo urbano - artículo 33 y Disposición Transitoria Cuarta - o, en fin, que el Plan Territorial Parcial atienda en la ordenación de la isla a los criterios de reconversión territorial y estructuración de procesos de desarrollo urbano - artículo 42 -'.

La Sala, també, i a més a més, al voltant de les citades qüestions generals digué, a les sentències 278 i 282 del dia 3 de juny de 2008 , dictades a les actuacions respectives 936 i 723 de 2003 on s'analitzava l'adequació a dret de l'acord plenari de 25 d'abril de 2003, si més no, però, referits a altres indrets de l'illa de Menorca, més concretament als termes municipals des Castell i Sant Lluís, pel que feia als Plans Territorials Insulars i sobre els Consells Insulars, quin era el paper del Pla Territorial i el predomini dels interessos supramunicipals, en tesi que cal reiterar, que:

'Los Planes Territoriales Insulares, que en su día sustituyeron a los Planes Territoriales Parciales a que se refería la Ley de la Comunidad Autónoma 8/87 , son instrumentos de la ordenación del territorio que, tal como señala el artículo 8 de la Ley 14/00 , se dictan en desarrollo de la Ley de la Comunidad Autónoma 6/99 , de Directrices de Ordenación Territorial, sin que su papel quede ahí detenido puesto que, para que cada isla ordene autónomamente su territorio, el Plan Territorial, con el referente de la Ley 14/00 y la Ley 6/99 , regula la materia y ámbito definidos en aquella, de modo que se trata de norma reglamentaria conformadora.

Los Planes Territoriales Insulares, disposiciones generales especiales, como instrumentos de ordenación del territorio, título competencial con ámbito material de enorme amplitud, según ya antes hemos señalado, inciden -y se imponen- en el planeamiento urbanístico ya que comprenden la delimitación de los distintos usos del suelo, precisamente en la ineludible búsqueda del equilibrio entre las distintas partes del territorio; pero de esa supremacía no cabe deducir que el Plan Territorial Insular pueda clasificar el suelo cuando no concurre un interés supramunicipal.

En efecto, el Plan Territorial Insular, instrumento de ordenación global del territorio, siendo esa precisamente la naturaleza y finalidad que le atribuye la Ley 14/00 , en definitiva, no puede desvirtuarla, esto es, por ejemplo, el Plan Territorial Insular no puede contrariar las determinaciones del planeamiento urbanístico y clasificar determinados terrenos como suelo urbano o urbanizable, objetivo puramente urbanístico, es decir, local y desligado por tanto de interés supramunicipal cualquiera.

El Plan Territorial Insular establece un marco general de aplicación y cuida de la ordenación estructurante del territorio, de manera que, siempre en atención a los intereses supramunicipales concurrentes, como veremos, podrá desclasificar suelo, pero no podrá atribuirse -ni se le puede imponer- función que no le corresponde, es decir, que haga aquello que, acaso, incumbe al planeamiento urbanístico, esto es, clasificar terrenos como suelo urbano o urbanizable.

El Plan Territorial Insular, como ya hemos dicho, se impone al planeamiento urbanístico; y ello es así precisamente por la prevalencia de lo supralocal, que es lo que aquél representa, sobre lo local, que es a lo que se ciñé el planeamiento urbanístico. De esa supremacía no deriva vulneración de la autonomía local puesto que, tal como ya hemos señalado en anteriores ocasiones -por todas, en las sentencias de la Sala números 42, 83 y 94 de 2003 -, si bien el artículo 25 de la Ley 7/85 atribuye a los municipios la competencia en materia de ordenación urbanística, no cabe olvidar que tal atribución lo es únicamente en los términos fijados por las leyes, estatales o de la Comunidad Autónoma'

Afegíem, a continuació, al sisè fonament de dret, i en relació al paper del Pla Territorial Insular i el predomini dels interessos supramunicipals, i tenint present la consolidació dels Consells Insulars com a institucions de la Comunitat Autònoma i també institucions de govern de la illa, segons es desprèn de l' article 61 de l'Estatut d'Autonomia aprovat per la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer , de reforma de l'Estatut aprovat per Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer , que, aquesta, la consolidació, es posava de relleu:.

'al haber recibido de la Ley 14/00 la atribución de la elaboración y aprobación del Plan Territorial Insular, resultando de todo ello, primero, el recorte o reducción del contenido de la figura de ordenación territorial originaria, esto es, de las Directrices de Ordenación Territorial - norma con rango de Ley, con contenido regulador, desde luego, pero también indicativo o directivo - y, segundo, el realce del Plan Territorial Insular, que no se ciñé al desarrollo de la Ley sino que, tomándola como referente, operará como instrumento derivado, pero general y trascendental, de la ordenación del territorio, es decir, como norma reglamentaria dictada por remisión, no limitada, pues, a la ordenación de las áreas geográficas supramunicipales de características homogéneas o que requerirán una organización de infraestructuras y equipamientos de tipo comarcal, justamente para que cada isla, a través de sus instituciones propias y de manera autónoma, ordene su territorio - artículos 8 y 9 de la Ley 14/00 -.

De acuerdo con lo previsto en la Ley 14/00 y en la Ley 6/99 , el Plan Territorial Insular ha de contener como determinaciones esenciales las áreas homogéneas de carácter supramunicipal, las áreas sustraídas al desarrollo urbano, las áreas de desarrollo urbano y el sistema de infraestructuras y equipamientos, objetivos para cuya consecución el Plan Territorial Insular puede crear áreas de reconversión territorial, establecer determinaciones relativas a los asentamientos humanos y a las actividades y usos a realizar sobre el territorio, ubicar los equipamientos de interés comarcal y establecer determinaciones tendentes a evitar desequilibrios funcionales entre zonas limítrofes de los diferentes municipios, esto es, medios de actuación que se extienden a la totalidad de las islas y que, en consecuencia, inciden sobre todo el suelo, urbano, urbanizable y rústico.

Se entiende que predominan los intereses supramunicipales en la regulación del Plan Territorial Insular, primero, cuando se trata de los objetivos y principios a que se refieren los artículos 1, 2 y 9 de la Ley 14/00 y, segundo, cuando se trata de las atribuciones por la Ley 6/99 o de las habilitaciones de la Ley 1/91 y de la Ley 6/97 , de tal modo que el Plan Territorial Insular, donde el Consell Insular ejercita competencia propia, esto es, sin contacto, pues, con cualquier supuesto de subrogación, se equipara a los instrumentos de planeamiento urbanístico en cuanto a la regulación del suelo rústico -que es con el que especialmente casan los instrumentos de ordenación del territorio- en tanto que respecto al suelo urbano y urbanizable el Plan Territorial Insular también puede tener una intervención menor, pero de notable envergadura, en concreto, atribuyendo usos, atribuyendo coeficientes de edificabilidad o creando zonas de reconversión; determinaciones todas ellas que prevalecerán sobre el plan urbanístico.

La intervención del PlanTerritorial Insular en la regulación urbanística, que alcanza a la desclasificación de suelo, supuesto singular que incide sobre el derecho de propiedad, precisa -y encuentra- fundamento que arranca de las atribuciones y habilitaciones legales ya antes señaladas; y cuenta también con el punto de apoyo del reforzamiento de la participación municipal en su procedimiento de elaboración, participación que se inicia en relación al documento de avance, que sigue con la consulta en cuanto a competencia municipal, que continua con consulta en caso de discrepancias sustanciales a la vista de las objeciones formuladas en la consulta anterior y que incluso se extiende en caso de modificación de la redacción inicial.

Con el ineludible respeto, pues, del ámbito propio de la ordenación urbanística, esto es, sin penetrar en aspectos puramente locales, pero también con la necesidad de asegurar insoslayablemente la supremacía de la ordenación del territorio, supremacía que arranca del protagonismo que la Ley 14/00 -artículo 2.a .- atribuye a los instrumentos de ordenación del territorio, mediante los cuales las Administraciones competentes tienen que regular las dimensiones físicas de los asentamientos, incluidos los vinculados a los sectores productivos secundarios y terciarios, y supremacía que se traduce en que el plan urbanístico debe adaptarse, deber cuyo cumplimiento se asegura también con medida coercitiva indirecta - artículo 5 y Disposición Transitoria Tercera de la Ley 14/00 -, en definitiva, debemos señalar ya que el predominio de la ordenación territorial ha de ser manifiesto cuando opera, como aquí ocurre, sobre un territorio singular, frágil y limitado, es decir, sobre la isla.

La Ley 6/99 -artículo 17 - comporta, desde luego, que el Plan Territorial Insular deberá atenerse a la Ley, pero también que el Plan Territorial Insular pueda contener determinaciones diversas, lo que, sumado a las previsiones de los artículos 2 y 9 de la Ley 14/00 y a que de su Disposición Adicional Tercera, apartado 2.g ., ha de resultar que el Plan Territorial Insular pueda llevar a cabo aquello que igualmente puede hacer el plan urbanístico, aún sin adaptarse a la Ley 14/00 , en definitiva, todo ello conduce a que la intervención municipal en materia de urbanismo, esto es, la que resulta ahora del Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1976, se haya visto adelgazada al abrirse paso la intervención en ese ámbito del Plan Territorial Insular, de tal modo que, con base siempre en razonables motivos de interés insular, el Plan Territorial Insular, cabe reiterarlo, puede regular materia como la que al caso puede importar, es decir, primero, la desclasificación de suelo formalmente clasificado como urbano pero que, por la razón que sea, no reúne las condiciones materiales requeridas por la legislación urbanística, segundo, la desclasificación del suelo urbano en tanto que suelo urbanizado sobredimensionado y apto para iniciar el proceso edificatorio y, tercero, la desclasificación del suelo urbanizable.

En ese sentido, debe tenerse en cuenta igualmente que el artículo 9 de la Ley 14/00 fija el contenido necesario pero no establece agotadoramente el contenido del Plan Territorial Insular. Pues bien, del artículo 9 de la Ley 14/00 , como de su artículo 2 y de la Disposición Adicional antes mencionada, y también del artículo 17 de la Ley 6/99 , ha de resultar que el Plan Territorial Insular, bien que sin que pueda contrariar esas leyes, sin embargo, a partir de ahí, puede efectivamente incidir en el régimen de propiedad urbana definido en el planeamiento municipal -a ese respecto, por todas, sentencias del Tribunal Constitucional números 37/87 y 164/01 , sentencia de la Sección Quinta de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, de 22 de febrero de 2003 , y sentencias de la Sala números 42, 43, 45, 84,86, 92, 93, 240 y 662 de 2003 -'

TERCER.- Pel que fa a la possible manca d'avaluació de repercussions del PTI sobre les zones LIC i ZEPA, cal dir que ve acreditat a les actuacions que el Pla Territorial fou dictaminat per la Comissió Balear de Medi Ambient el dia 16 d'abril de 2003 en compliment d'allò que es preveu a l' article 85 de la Llei 6/1999, de 3 d'abril : 'Tots els instruments prevists a aquestes directrius contindran un estudi d'acord amb la normativa específica d'avaluació d'impacte ambiental....', exigència contemplada a la Llei 11/2006 de 14 de setembre , que afegeix a la Llei 14/2000, l'article 13 bis .

També s'ha acreditat, resta clar, de forma documentada, que l'informe ambiental presentat respecta el que ve contemplat a l'Annex I de la Directiva europea 2001/42/CE . Fou, no hi cap dubte, un informe favorable amb sis condicions i una recomanació. Aquest tenia com a suport altra evacuat el dia 10 de desembre de 2002 de forma exhaustiva i acurada en relació, bàsicament, a les possibles afeccions ambientals derivades de la planificació territorial de l'illa de Menorca. En el 4t. Apartat de la pàgina 24 hi trobem la valoració de les àrees que venen més significades. Més endavant, dins el referit informe, hi podem llegir:

'..................se da la circunstancia de que buena parte de los espacios naturales más sobresalientes, que han sido objeto de protección urbanística como Áreas Naturales de Interés Especial (y Áreas Rurales de Interés Paisajístico) y como espacios naturales protegidos por la LEN de 1991, así como aquellos incluidos en la propuesta en firme para la Red Natura 2000 (Lugares de Interés Comunitario y Zonas Especiales de Protección para las Aves), constituyen ámbitos geográficos sometidos a significativas presiones de uso privado y público: entornos de suelos urbanos y urbanizables, actividades recreativas, intensificación localizada de la actividad agropecuaria sobre la base de un uso no controlado del agua.....................................'.

Després, s'hi va afegir, al darrer paràgraf del 5è punt, foli 26 de l'informe:

'Una lectura del Plan en su conjunto, revela, en este sentido, la coherencia y la integración de las previsiones y el sentido cualitativo y cuantitativo del crecimiento con el objetivo de salvaguarda, mejora y aprovechamiento sostenible del patrimonio natural y cultural de Menorca.'

Informe que, per cert, abans, a l'hora de referir-se a la seva naturalesa ja hi deixava constància que hi incloïa:

'Cualesquiera problemas de importancia para el plan o programa, incluyendo áreas de especial importnacia ambiental como los espacios propuestos para integrar la Red Natura 2000'.

Calgui dir, per arrodonir aquesta dissertació, que la citada Directiva europea, que ho és del dia 27 de juny de 2001, possibilitava al Estats membres de la CEE fins el dia 27 de juny de 2004, tres anys després, l'adaptació a ella de la seva normativa estatal o autonòmica. El Pla Territorial Insular sotmès a revisió fou aprovat definitivament el dia 25 d'abril de 2003. Per tant, les normes de protecció ambiental de la xarxa natura 2000 no li eren d'aplicació - vide l' article 13.3 de la referida Directiva en relació als espais temporals, preparació i tramitació d'un pla...... -.

Les afirmacions de la direcció lletrada dels actors envers al fet que no hi consten analitzades les conseqüències de la seva implantació en les zones LIC i ZEPA han de ser rebutjades ja que, amb independència que en la demanda no hi ha cap suport argumental que justifiqui aquesta asseveració, perquè la part es limita a proclamar l'afirmació i a citar articles i jurisprudència del Tribunal Europeu, i en especial la referència a la sentència del Tribunal Suprem de 7 de juliol del 2004 , s'ha d'afirmar, segons es constata dins l'expedient administratiu i les proves documentals aportades a les actuacions, que el Pla Territorial compta amb una àmplia Avaluació Ambiental Estratègica que en el seu dia va ser objecte d'informació pública i, també, amb la intervenció dels òrgans competents de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear.

En aquest sentit, i precisament la sentència del Tribunal Suprem de 7 de juliol de 2004 que cita la part actora, en el 9è fonament de dret, va afirmar:

'En consecuencia, el Real Decreto Legislativo 1302/1986 y la Ley 6/2001 , solo afectan a proyectos, obras y otras actividades, ya que en lo referente a la evaluación de planes y programas que pudieran afectar a espacios incluidos en la Red Natura 2000 no existe norma taxativamente aplicable, no obstante lo dispuesto en el artículo 6 de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de mayo , relativa a la conservación de los hábitat naturales y de la fauna y flora silvestres, por cuanto tanto esta norma como la de transposición interna española ( Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre ) se limitan a realizar una simple remisión, y, en ausencia de normativa autonómica específica sobre EAE, solo quedaría aplicar, por extensión la normativa relativa a EIA, lo que, como venimos reiterando, en modo alguno se acomoda, a las EAE, habiendo perdido -posiblemente- la norma estatal de transposición la ocasión para establecer, en tal operación, un correcto contenido y alcance de la EAE, anticipándose, en el ámbito concreto a que afecta, a la entrada en vigor de la Directiva 2001/42/CEE, de 27 de junio, el próximo 24 de julio de 2004 '.

A més a més, i ja per cloure aquest apartat, dins la prova documental hi trobem un plànol on es delimiten els terrenys sotmesos a protecció, d'acord amb la proposta d'inclusió en ells a la xarxa natura 2000.

QUART.- La inicialment tercera, ara segona, controvèrsia d'impugnació és la referida a la possible infracció dels béns de domini públic marítim terrestre, de titularitat estatal i dels usos, regulats a la Llei de Costes.

Empara la part recurrent aquesta afirmació, en el seu escrit de demanda, en què la Cap del servei d'informes de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient va assenyalar que la petició d'informe havia tingut entrada el dia 28 d'abril de 2003, és dir, tres dies més tard d'aquell en què fou aprovat el Pla Territorial, i en la incidència, en el cas, de l'incompliment de l' article 111 de la Llei de Costes . Acaba la seva reflexió: 'Es constata, doncs, l'incompliment de la Llei de Costes , fruit de les presses i corregudes en voler aprovar definitivament el PTI.'.

Com podem observar, i això és tot, l'argument és força lacònic i ve despullat de qualsevulla altra consideració. Més lacònica encara és en aquest punt l'argumentació feta a l'escrit de conclusions, amb l'excepció que ara ens cita la infracció dels articles 3, 4, 5, 6 i 117.2 de l'al·ludida Llei de Costes . És més, abans a l'hora d'interessar la pràctica de mitjans de prova, fins a quatre d'ordre documental, cap referència es va fer sobre aquesta qüestió als efectes de provar el que afirmava. Tampoc aquí, a l'igual que en el anterior, hi trobem un suport argumental que justifiqui aquesta asseveració.

Res a veure tenen els articles 3, 4, 5 i 6 de la Llei de Costes amb la temàtica que ens preocupa; resta clar, sens dubte, el demani dels béns de domini públic marítim terrestre. Altra qüestió, en canvi, és la mancança i conseqüent necessitat de l'informe que assenyala l' article 117. 2 de la reiterada . Escull superat pel propi acord d'aprovació definitiva del dia 25 d'abril de 2003, en tant en quant al segon paràgraf del primer dels punts, va disposar:

'No obstant l'anterior, l'aprovació de les determinacions del Pla territorial insular relatives al litoral queda sotmesa, quant que condició suspensiva de l'eficàcia d'aquestes, al resultat favorable del tràmit previst en l' article 117.2 de la Llei 22/1988, de 22 de juliol , de costes, en relació a les competències pròpies de l'administració de costes'.

Ve acreditat que, després, l'informe de Costes es produí i que ho fou amb prescripcions. Prescripcions complimentades pel Consell Insular de Menorca, la qual cosa va determinar l'aixecament de la suspensió en allò en què s'havia acordat; és dir, 'en les determinacions del Pla territorial insular relatives al litoral'.

CINQUÈ.- En relació a la presumpta vulneració de les competències autonòmiques respecte del règim hidràulic, la part actora afirma que el Pla Territorial Insular de Menorca, en el seu annex I, matriu d'ús de sòl rústic - transcrivim part, pràcticament totalment, del que ens digué al seu escrit de conclusions -, 'quan prescriu expressament que els regadius nou solament podran autoritzar-se si són mitjançant la reutilització d'aigües depurades, incorre en extralimitació competencial i viola la normativa de rang superior; en particular la Llei 29/1986, de 2 d'agost d'aigües i del Reglament del domini públic hidràulic , aprovat mitjançant el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril , s'ha aprovat per Reial Decret 378/2001, de 21 d'abril, el Pla Hidrològic de les Illes Balears '. Citava, a més a més, la sentència 244 de 24 de març de 2004 que dictàrem a les actuacions 480 de 2002 - sentència, per cert, que res a veure té en el cas, doncs el seu àmbit d'aplicació era altre, l'Illa de Mallorca, i altra era la qüestió controvertida, un conflicte de competències entre la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l'Estat -.

En definitiva, argumentació que pateix del mateix que s'afirmava a l'anterior, el seu laconisme i la mancança de petició de prova en aquest punt.

La conjunció del que disposen els articles 55 i 56 del Reial Decret 378/2001 , de 21 d'abril, i l'article 60 del Pla Territorial insular de Menorca , aclareixen la qüestió. No s'ha produït la vulneració. Vèiem el primer dels referits - 55 - que parla de quin són els criteris generals sobre la millora en els regadius:

'1. Se integra en el Plan lo que al respecto determina el Plan Nacional de Regadíos, siempre con el objetivo fundamental de mejorar en la eficiencia del uso del agua y cualquier otra forma de limitar el consumo de recursos hídricos convencionales con fines de riego.

2. Como norma general no se otorgarán nuevas concesiones para implantación de regadíos o ampliación de los ya existentes con agua de pozos, manantiales, azudes o embalses que proporcionen o puedan proporcionar agua apta para abastecimiento urbano.

3. Por el contrario se potenciarán las actuaciones y revisiones que supongan un mayor ahorro de agua: cultivos y prácticas de bajo consumo y reutilización de aguas depuradas'.

L' article 56 , en relació a les actuacions bàsiques, preveu:

'1. La sustitución de aguas subterráneas por aguas residuales depuradas en usos agrícolas se considera actuación básica del Plan. En este sentido el Plan incluye un programa para la definición de las prioridades de actuación y las obras a realizar por la propia Administración.

A partir del Plan de Reutilización, en el cuadro 56.6 se relacionan las EDAR en donde es más recomendable o aprovechable, desde el punto de vista hidrogeológico, la reutilización de aguas residuales con fines agrícolas. En cualquier caso, en todos ellos, deberán realizarse estudios hidrogeológicos de detalle como paso previo a los estudios de viabilidad.

2. Se considera también actuación básica del Plan (Programas e Infraestructura), la delimitación dinámica de las superficies de regadío, distribución de cultivos, dotaciones reales, consumos, origen del agua y control periódico de los volúmenes y caudales realmente suministrados, todo ello con el fin de mejorar el conocimiento del consumo real de agua en cada unidad hidrogeológica, dato indispensable para una mayor fiabilidad en la asignación y reserva de recursos'.

A l' article 60 del Pla Territorial que regula l'Ordenació urbanística de les àrees naturals d'especial interès, les àrees de rurals d'interès paisatgístic, les àrees d'alt nivell de protecció situades fora de les àrees naturals d'especial interès i les àrees d'interès territorial, i que ostenta la consideració de norma directiva prevalent sobre i vinculant de l'ordenació urbanística, tot l' article, al seu punt 2.3.3.1 , podem llegir

' Prohibició de convertir conreus de secà en regadiu, llevat que es garanteixi la reutilització d'aigües depurades. S'exceptuen del requisit de reutilització d'aigües depurades els conreus d'horta i fruita'.

En definitiva, concreció d'allò que ve determinat en forma general al segon punt de l' article 55 del Reial Decret esmentat .

SISÈ.- L'últim punt de controvèrsia és el de la modificació del PTI mitjançant la rectificació d'errades. La part actora, vide l'escrit de demanda, tan sols ens cita, i transcriu, l' article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , i acaba: 'Nosaltres consideram que la modificació del PTI, mitjançant el subterfugi d'invocar unes preteses errades és il·legal'. A l'escrit de conclusions hi afegeix el contingut literal de les correccions d'errors que foren publicades en el Butlletí oficial de les Illes Balears, el dia 14 de novembre de 2003. Cap tipus de comentari ens fa.

La pregunta que calia respondre, fetes les oportunes observacions, era 'on hi havia les presumptes vulneracions?'. La cita legal de la part actora és correcta, l' article 105.2 de la Llei 30/1992 , diu el que diu, que 'Las Administraciones públicas podrán, asimismo, rectificar, en cualquier momento, de oficio o a instancia de los interesados, los errores materiales, de hecho o aritméticos existentes en sus actos'. Però en el debat no hi ha res més. Quina rectificació no era possible?. A hores d'ara no s'ha donat cap tipus d'explicació o raonament sobre aquesta temàtica. En conseqüència, i sense més consideracions, hem de desestimar el recurs contenciós administratiu. L'acord administratiu impugnat fou conforme amb l'Ordenament jurídic.

SETÈ.- No s'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional .

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.-DESESTIMARel present recurs contenciós administratiu.

SEGON.-DECLARARadequats a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats els qualsCONFIRMEM.

TERCER.- No s'hi fa una expressa imposició de costes processals.

Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem, en el termini de 10 dies des de la seva notificació, conforme als requisits contemplats a la Llei 29/1998 , Reguladora de la Jurisdicció, i previ dipòsit de 50 € com ve estipulat a la Llei Orgànica 1/2009 .

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.

PUBLICACIÓN: En la misma fecha fue leída y publicada la anterior resolución por el Ilmo. Sr/a. Magistrado que la dictó, celebrando Audiencia Pública. Doy fe.

DILIGENCIA: Seguidamente se procede a cumplimentar lanotificación de la anterior resolución. Doy fe.