Sentencia Administrativo Nº 496/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 47/2008 de 29 de Mayo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle núm. 47/08

Part recurrent: Luis María

Procuradora: Ascensión Vila Ripoll

Advocat: Xavier Figueras Claret

Part contra la qual es recorre: Ajuntament de Sant Cugat

Procurador:Antonio Maria de Anzizu Furest

Advocat: Albert Abulí Núñez

Part contra la qual es recorre: Daniel

Procurador: Daniel Font Berkhemer

Advocat:

SENTÈNCIA NÚM. 496

Magistrats:

Javier Aguayo Mejía

Maria Mercedes Delgado López

Magistrat suplent i ponent:

Jordi Morató Aragonés i Pàmies

Barcelona, 29 de maig de 2009

Antecedentes

Primer. La sentència apel·lada -de 27 de desembre de 2007 - té la següent part dispositiva: "Primero: Desestimar el recurso contencioso administrativo interpuesto contra el acto administrativo impugnado que, en consecuencia, se confirma por ser plenamente conforme a derecho; Segundo: No efectuar condena en costas".

Segon. Contra aquesta resolució la part actora va interposar recurs d'apel·lació que va ser admès pel Jutjat d'instància i va remetre les actuacions a aquest Tribunal, previ l'emplaçament de les parts, que s'han personat en temps i forma tant qui apel·la com qui defensa la sentència d'instància.

Tercer. Desenvolupada l'apel·lació, finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 28 de maig de 2009.

Fundamentos

Primer. La representació de la part actora recorre la sentència d'instància perquè incorre en incongruència omissiva al no pronunciar-se sobre les pretensions de l'actora, cosa que li suposa una lesió del dret a la tutela judicial efectiva; perquè incorre en infracció de l'ordenament jurídic urbanístic i, finalment, perquè incorre en manca de motivació al resoldre la qüestió prescindint de fer cap valoració de la prova pericial practicada. Per tot això, demana la revocació de la sentència apel·lada, que es declari que l'acord impugnat no s'ajusta a dret i sigui reconeguda la impossibilitat jurídica i material d'acordar la reversió a favor de la codemandada i s'ordeni, en tot cas, a favor de l'apel·lant.

La representació de l'Ajuntament de Sant Cugat s'hi oposa i nega el vici d'incongruència omissiva denunciat, que tampoc infringeix l'ordenament jurídic ni incorre en falta de motivació. Per tot això, demana que sigui desestimat íntegrament el recurs.

Per la seva banda, la representació del senyor Daniel s'hi oposa i contesta els motius d'impugnació, tot assenyalant que, per primer cop, s'introdueix l'element de l'equidistribució i repartiment equitatiu de les càrregues i beneficis del planejament. A més, diu que el primer dictamen pericial no té valor probatori i el segon tampoc pot merèixer credibilitat. Per tot això, demana la desestimació del recurs d'apel·lació, la confirmació de la sentència recorreguda i la imposició a qui recorre de les costes processals.

Segon. Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar que es reiterada i constant la doctrina del Tribunal Suprem que ens diu que l'apel·lació, entès com un procés especial per raons jurídico-processals, la finalitat del qual és la depuració d'un resultat processal obtingut amb anterioritat, essent un tràmit fonamental del mateix el de les al·legacions de la part que apel·la que, amb la seva crítica de la sentència concreta els aspectes i fonaments de la seva disconformitat. De manera que, como se assenyala la sentencia del Tribunal Suprem de 22 de desembre de 1998 , es la crítica de la sentencia apel·lada la que ha de servir de base per la pretensió substitutòria del pronunciament fet en la primera instància. En aquest sentit, la mateixa apel·lant reconeix que aquest tipus de recurs no està concebut com una repetició del procés d'instància, sinó com una revisió de la sentència dictada i, per això, és necessari que qui apel·la sotmeti a una crítica raonada els fonaments de la sentència recorreguda. Es així com planteja que la sentència incorre en incongruència omissiva per no fer una completa pronuncia sobre tots els temes plantejats i per no valorar la proba pericial practicada i en infracció de l'ordenament jurídic urbanístic.

En relació a l'al·legada incongruència omissiva, hem de recordar que el Tribunal Suprem (per totes, STS 13 d'abril i 17 de desembre de 2007 ) ens ha dit que per satisfer el deure de congruència no és necessari, ni exigible, que el raonament del jutjador repliqui a cada un dels arguments adduïts o respongui de forma exhaustiva a totes les al·legacions realitzades pels litigants. D'aquesta manera, la congruència requereix una anàlisi dels diversos motius d'impugnació però no dels arguments jurídics, que no integren la pretensió, ni constitueixen, en rigor, qüestions, sinó el discurs lògic de les parts vers les pretensions front l'organ judicial. A més, el Tribunal Constitucional ja ens assenyalava en la seva sentència 226/92 que l'absència de resposta judicial expressa no és susceptible d'èsser resolta amb un criteri unívoc que en tots els supòsits porti a considerar un silenci com lesiu del dret fonamental, sinó que s'han d'examinar les circumstàncies en cada cas concret per establir si el silenci de l'òrgan judicial pot o no ser raonablement interpretat com desestimació tàcita.

Dit això, hem de confrontar allò que demanava l'apel·lant amb el contingut de la sentència per esbrinar si s'ha donat resposta o si, com denuncia qui recorre, s'ha incorregut amb un vici d'incongruència. I així, ens trobem que la part actora demana la nul·litat de la resolució impugnada per falta de notificació a la mateixa de l'expedient seguit per acordar la reversió de 584,21 m2 a favor del senyor Daniel ; la improcedència d'aquesta reversió perquè la parcel·la revertida no és susceptible d'aprofitament independent ni procedeix la indemnització substitutòria i, finalment, que de procedir la reversió s'ha d'iniciar un cop notificat al recorrent l'acord de desafectació del vial i el de reversió, a més de demanar al senyor Daniel prova de que tenia inscrit aquest dret al Registre.

Tercer. Vistos els termes en els que s'ha plantejat el debat entre les parts, aquesta apel·lació ve enmarcada pels mateixos sense que se'n puguin obrir de nous i/o plantejar-nos d'ofici situacions o punts de vista diferents. Nogensmenys, s'ha de dir que, s'ha qualificat com reversió una cosa diferent d'allò que, sota aquest títol, ve previst a la Llei d'Expropiació Forçosa. Dit això i, en aplicació de la doctrina jurisprudencial abans esmentada, hem de dir que no s'ha produït cap mena d'incongruència omissiva doncs el jutge "a quo" ha donat resposta d'una manera completa als plantejaments que la part actora li va fer en la seva demanda, cosa que no vol dir que aquesta hagi necessariament de compartir les conclusions a les que el jutge ha arribat però, en tot cas, si que aquest li ha donat resposta. De la mateixa manera, la manca valoració del dictamen pericial que denuncia l'apel·lant, no s'ha d'interpretar com una manca de motivació de la resolució, sinó que, vist el contingut del mateix i les qüestions ja resoltes per la sentència, la valoració s'ha d'entendre fet de forma global i completa en la decisió que queda configurada en els raonaments jurídics de la sentència d'instància.

Per això, revisats els elements de fet i de dret considerats per la sentència impugnada, així com els elements de crítica a la mateixa que exterioritza l'apel·lant, hem de concloure que la sentència dona resposta a allò que se li demanava en la instància i d'acord amb els termes en que venia configurat el debat de manera que, en apel·lació no podem entrar en qüestions alienes o diferents als plantejaments inicials. En conseqüència, el recurs s'ha de desestimar.

Quart. De conformitat amb el que disposa l' article 139 de la LJCA , s'imposen les costes d'aquest recurs a la part apel·lant.

Fallo

1r. Desestimar el recurs.

2n. Condemnar l'apel·lant amb les costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Així ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ

Avui el magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.