Sentencia Administrativo Nº 5/2016, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Lleida, Sección 1, Rec 707/2014 de 14 de Enero de 2016

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA

C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.

Telèfon 973 700 133

PROCEDIMENT ABREUJAT 707/2014

Secció C

Part actora: Feliciano

Representant part actora: ANNA CRISTOBAL SAMPERI

Part demandada: DIRECCIÓ GENERAL DE TRANSPORTS I MOBILITAT

Representant part demandada: LLETRAT DE LA GENERALITAT

SENTÈNCIA Núm. 5/2016

LLEIDA, a 14 de gener de 2016.

Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ABREUJATen exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 707 de l'any 2014, promogut a instància Don. Feliciano , assistit i representat pel lletrat Sra. Anna Cristóbal Samperi, enfront DIRECCIÓ GENERAL DE TRANSPORTS I MOBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, assistida i representada pel Lletrat de la Generalitat. Ha recaigut la present resolució en base als següents,

Antecedentes

PRIMER.- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 17 de febrer de 2015, contra la resolució de 22 d'octubre de 2014 de la Direcció general de transports i mobilitat de la Generalitat de Catalunya per la què es desestimà el recurs d'alçada interposat contra la resolució sancionadora per la qual s'imposava a l'actor una sanció de 2.000 euros per prestar servei de taxi sense la llicència o autorització preceptiva.

SEGON.-La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar sol· licitant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència estimant les seves pretensions.

Un cop personada l'Administració i remés l'expedient administratiu, exposats els arguments que motivaven la seva oposició a la demanda i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs presentat.

TERCER. -Practicada la prova, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.

QUART.- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.

Fundamentos

PRIMER.-Com s'anticipava en l'antecedent de fet primer, el recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, contra la resolució de 22 d'octubre de 2014 de la Direcció general de transports i mobilitat de la Generalitat de Catalunya per la què es desestimà el recurs d'alçada interposat contra la resolució sancionadora per la qual s'imposava a l'actor una sanció de 2.000 euros per prestar servei de taxi sense la llicència o autorització preceptiva.

La part actora interessa l'anul·lació de la resolució impugnada. En la base de dita pretensió s'oposa que no és cert que l'actor realitzés un servei de transport de viatgers.

En aquest sentit, s'afirma que el dia dels fets, el Sr. Feliciano tenia que desplaçar-se des d'Almacelles a Lleida per tal de fer algunes gestions en la ciutat. Casualment, va coincidir amb el Sr. Jose Manuel que també tenia que desplaçar-se a Lleida el mateix dia i estava esperant el transport públic d'autocar que realitza la ruta d'Almacelles a Lleida. Aquest últim, segons la versió de la part promovent d'aquest recurs, fou convidat a pujar al vehicle comprometent-se a assumir compartidament els costos de gasolina. Per aquest propòsit Don. Jose Manuel li va entregar 2 euros al Sr. Feliciano , amb l'únic objecte de compartir les despeses de gasolina. Per tant, s'entén que aquest transport en cap cas es pot considerar com la prestació d'un servei de taxi al no concórrer els requisits que defineixen el servei de taxi.

Per aquestes raons, considera la part recurrent que no s'ha comés la infracció prevista en l' article 39 a) de la Llei 19/2003, de 4 de juliol , reguladora del taxi en relació amb l'article 2 a) del mateix cos normatiu. Així, s'argumenta que el citat article 2 a), exigeix que per a que es tracti d'un transport de viatgers aquest s'ha de realitzar complint dos requisits: 1) que es tracti d'un transport per compte aliè 2) que aquest transport es realitzi mitjançant el pagament d'un preu.

El fet que el Sr. Feliciano no el realitzés per compte aliè i sense demanar un preu més enllà dels 2 euros per tal de sufragar els costos de gasolina, fan inviable subsumir la conducta amb el que es coneix com a transport de viatgers a nivell professional o normatiu.

SEGON.-Efectivament l' article 2 a) de la Llei 19/2003, de 4 de juliol , preveu el següent:

'Servicios de taxi: el transporte de viajeros con vehículos de una capacidad de hasta nueve plazas, incluida la persona que los conduce, que se efectúa por cuenta ajena mediante el pago de un precio.'

Per tant, certament l'al·legat de la part actora podria tenir viabilitat si realment fossin certes les seves manifestacions. Ara bé, examinat l'expedient administratiu es comprova que el Sr. Feliciano no pretenia cobrar dos euros Don. Jose Manuel sinó un total de cinc, preu que supera el cost de gasolina i que podria fer viable el servei. Aquest fet es constata de l'Acta de manifestació que obra en el foli 3 de l'expedient administratiu on es poden llegir les següents observacions Don. Jose Manuel (que signa l'acta):

' Que el conductor del vehicle li demana 5 euros però li respon que només porta 2 euros (...) que el Sr. Darío ocupa el seient posterior del vehicle. I manifesta que no coneix al conductor (...) que Don. Darío reitera que no coneix al conductor i que tant sols li ha pagat perquè el porti d'Almacelles a Lleida '

Per tant, en l'acta de manifestació esmentada es concentren un seguit d'indicis que apunten a fer verídica la tesis sostinguda per l'administració pública, especialment per provenir d'una persona que reuneix notes d'imparcialitat i credibilitat, precisament per no conèixer el Sr. Feliciano . I el fet que el transportés al vehicle en la part de darrera, a més de reforçar la versió que sosté que no eren persones conegudes, també indica l'absència d'enemistat prèvia entre les dues parts. De fet, la part actora no indica aquest extrem ni discuteix que les dues persones no es coneixien.

Essent així, el preu estipulat de 5 euros s'estima suficient per considerar el servei com de taxi. En aquest sentit s'ha de donar major credibilitat als 5 euros afirmats pel Don. Darío que als 2 euros que afirma el mateix denunciat, precisament per les majors notes d'imparcialitat que s'han de conferir Don. Darío en la seva condició de persona no sancionada.

Corol·lari de l'anterior, s'han d'entendre acreditats els fets denunciats que un cop presenciats pels agents i valorades les circumstàncies descrites en conjunt, enerven el dubte raonable que inspira el principi de presumpció d'innocència. En aquesta tessitura, no s'han aportat elements de descàrrec suficients o convincents per tal de considerar com a certes les manifestacions de la part actora que entren en contradicció amb els fets constatats a la denúncia.

En definitiva, no hi ha més remei que procedir a desestimar el recurs presentat confirmant la resolució impugnada, donant resposta al que disposen els article 70 i 71 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol , reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

TERCER.-Essent d'aplicació l' article 139 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa resulta procedent imposar les costes a la part actora per haver-se desestimat íntegrament el recurs, amb un límit quàntic de 500 euros. Al tractar-se d'un beneficiari de l'assistència jurídica gratuïta s'haurà de procedir de conformitat amb el que preveu l'apartat segon de l' article 36 de la Llei 1/1996 de 10 de gener , reguladora de l'Assistència Jurídica Gratuïta.

Vistos els preceptes legals i els demés de general i pertinent aplicació a la causa;

Fallo

Que desestimantel present recurs contenciós administratiu interposat pel Don. Feliciano contra l'activitat administrativa que es descriu en l'antecedent primer d'aquesta Sentència, s'ha de confirmar i es confirma que s'ajustava al dret aplicable. Tot això es pronuncia amb expressa imposició de costes per a la part actora amb un límit quàntic de 500 euros, però que s'hauran d'ajustar a les previsions de l' article 36 de la Llei d'Assistència Jurídica Gratu ïta.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts amb l'advertiment que es ferma i que envers la mateixa no s'hi pot interposar recurs.

D'aquesta resolució se n'ha d'expedir testimoni per a la seva unió a la causa. L'original s'haurà d'arxivar al llibre de Sentències.

Per aquesta la meva sentència, la pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.El Sr.Jutge ha llegit i publit la Sentència anterior que la subscriu en audiència pública i a les estrades del Jutjat. En dono fe.