Sentencia Administrativo Nº 61/2014, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 541/2012 de 06 de Febrero de 2014

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00061/2014

SENTÈNCIAnúm. 61

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 6 de febrer de 2014

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 541 de 2012, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, l'entitat Urbamar SL., representada per la procuradora dels Tribunals Sra. Cuart Janer i assistida per l'advocada Sra. Moreno Nogué, i, d'altra, com a Administració demandada, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i assistida pel seu advocat.

L'objecte del recurs és la inactivitat de l'Administració envers l'abonament del que s'havia acordat pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de les Illes Balears el 17 de desembre de 2010 a l'expedient de preu just 50/2010 i dels convenis que de mutu acord es signaren el dia 4 de març de 2010.

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional en forma de demanda conforme a les previsions de l'article 45.5 , se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés una ampliació a la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 14 de gener de 2014.

Fundamentos

PRIMER .- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la inactivitat de l'Administració envers l'abonament del que s'havia acordat pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de les Illes Balears el 17 de desembre de 2010 a l'expedient de preu just 50/2010 i dels convenis que de mutu acord es signaren el dia 4 de març de 2010.

Tot això en relació a l'abonament del preu just pels béns i drets expropiats corresponents a les finques números 20, 20.1, 21 i 22 del terme municipal de Calvià (Mallorca). Finques afectades per a l'execució del projecte de 'perllongació de la PM-1. Desdoblament Palmanova - Peguera'.

El recurs contenciós administratiu fou iniciat en forma de demanda conforme a les possibilitats atorgades per l' article 45.5 de la Llei reguladora de la Jurisdicció 29/1998, de 13 de juliol. Demanda que, posteriorment, quan es rebé l'expedient fou ampliada. Doncs bé, a la pètita interessa l'abonament immediat de les quantitats corresponents al preu just de la finca núm. 20 segons l'acord citat de 17 de desembre de 2010 i el de les finques 20.1, 21 i 22, fixat en els respectius convenis de 4 de març anterior. Amb més els corresponents interessos de demora en la fixació del preu just i l'abonament, calculats des del dia de la formalització de l'acta d'ocupació de 26 de juny de 2004 i fins el seu efectiu abonament. També interessa, com a forma d'anatocisme, els interessos sobre els interessos de demora en la fixació del preu just des de la data de presentació del primer escrit de reclamació, el 4 de maig de 2012 i fins la seva plena efectivitat i/o materialització.

SEGON .- Cal a dir aquí, com a declaració de principis, que si estem en presència d'una inactivitat de l'Administració - i aquest, i no altre, és l'objecte del contenciós - hi haurà que partir d'allò que disposen el segon paràgraf de l' article 25 i el 29 de la Llei Jurisdiccional de 1998 , és a dir, existirà inactivitat en el moment que l'Administració està obligada a realitzar una prestació concreta a favor d'una o varies persones determinades, bé en virtut d'una disposició general, bé en virtut d'un acte, contracte o conveni administratiu, i, a més a més - segon paràgraf de l'esmentat article 29 -, si l'Administració no executa els actes ferms.

Estem parlant d'una inactivitat real, que determini 'per se' l'entrada en joc d'allò que es preveu en els al·ludits articles 25 i 29 de la citada Llei de 1998. És obvi, i la Sala n'és conscient de la problemàtica envers la inactivitat de l'Administració, l'avanç que suposa la creació d'un recurs contra la referida inactivitat. L'Exposició de Motius de la Llei 29/1998 , s'han fa ressò del que era una petició llargament reclamada per la doctrina, i la seva aplicació a altres Ordenaments Jurídics de Països Europeus.

És, no hi cap dubte, un instrument per a combatre la passivitat de totes i cadascunes de les dilacions administratives. En aquest sentit, ja a la sentència del Tribunal Suprem 21 de gener de 2002 , en relació a l'aplicació de l' article 29.1 de la Llei Reguladora d'aquesta Jurisdicció , es va dir:

'Desde tal punto de vista, y, en concreto, de que se recurre una determinada inactividad de la Administración, ha de ponderarse, antes de cualquier otra consideración, que, a tenor del art. 29,1 de la Ley Reguladora de esta Jurisdicción , quienes tuvieran derecho a una determinada prestación pueden reclamar de la Administración el cumplimiento de la obligación de realizarla, si dicha prestación concreta, en favor de una o varias personas determinadas, deriva de una obligación de la Administración en virtud de una disposición general que no precise de actos de aplicación o en virtud de un acto, contrato o convenio administrativio, pudiendo deducirse recurso contencioso-administrativo contra dicha inactividad si, en el plazo de tres meses desde la fecha de la reclamación, la Administración no hubiera dado cumplimiento a lo solicitado o no hubiera llegado a un acuerdo con los interesados',

Per a continuació, la dita sentència, afegir:

'tal como, además, resulta de la Exposición de Motivos de la Ley, de valor interpretativo indiscutible, cuando con claridad expresa que este «remedio» (el recurso contra la inactividad) no permite a los órganos jurisdiccionales sustituir a la Administración en aspectos de su actividad no prefigurados por el derecho, incluida la discrecionalidad en el cuándo de una decisión o actuación material, ni les faculta para traducir en mandatos precisos las genéricas e indeterminadas habilitaciones u obligaciones legales, «pues en tal caso estarían invadiendo las funciones propias de aquélla» (de la Administración), por no poder ser el recurso contencioso-administrativo hábil instrumento para poner remedio a todos los casos de indolencia, lentitud e ineficacia administrativa -según el texto de la Exposición de Motivos- sino sólo para «garantizar el exacto cumplimiento de la legalidad», lo que particular reflejo puede tener en un ámbito de discrecionalidad, al margen de su eventual control jurisdiccional, que se inserta en otro ámbito de autoorganización difícilmente sustituible en vía de jurisdicción cuando a potestades administrativas de organización atañen'.

Tesi que varen plasmar nosaltres, també, a les sentències núm. 685 de 26 de juliol de 2007 , actuacions 814 de 2001 i núm. 292 de 2 d'abril de 2013, actuacions 647 de 2008, entre d'altres.

TERCER .- Aquí, i ara, com s'ha destacat en el primer fonament jurídic, conflueixen dues situacions distintes, a saber, una derivada d'un acord del Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa en relació a la finca núm. 20 i preu d'1.852.431,06 € i altra dels convenis signats entre les parts en relació al preu just de les finques 20.1, 21 i 22 i imports respectius de 9.450, 55.485 i 58.572 €.

Doncs bé, pel que fa al primer acord, la dita valoració fou impugnada i va donar lloc a les actuacions 440 de 2011. Actuacions que, a hores d'ara, ja han estat resoltes per la sentència núm. 806 que dictàrem el passat dia 4 de desembre de 2013 i on es va disminuir, després d'una estimació parcial del recurs interposat per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el quantum a indemnitzar, ja que la partida referida al demèrit per fragmentació que havia estat fixada inicialment en 715.711,17 € va quedar, a la fi, en la de 125.249,65 €. Per tant, un total de 1.261.969,53 €.

En relació al preu dels convenis, hi ha que destacar que de les dues primeres finques 20.1 i 21, en el moment d'interposar-se la demanda, restaven pendents en la seva totalitat, mentre que, i en canvi, en relació a la finca núm. 22 s'havia efectuat un abonament de 34.714,74 € i en restaven aleshores 23.857,26 €.

El 14 de novembre de 2013, a les presents actuacions 541 de 2012, es va dictar provisió donant-se per concloses les actuacions i pendents d'assenyalament per a votació i decisió. Assenyalament que es va fer pel dia 14 de gener següent. Hem dit que la sentència que dictàrem a les 440 de 2011 fou datada al 4 de desembre de 2013 , per tant era assumible l'al·legat de la part demandada respecte a què ens trobàvem, en relació al preu just de la finca núm. 20, amb una situació de litispendència i que mai hi havia hagut inactivitat. Tot el contrari, ja no tan sols ella, la part demandada, sinó, a més, la pròpia actora, la qual després va desistir, havia interposat sengles recursos contra l'acord del Jurat.

En qualsevol cas, fos com fos, sia com sia, és evident que no es donen els requisits per l'entrada en joc de la possible inactivitat envers aquesta concreta parcel·la. Afirmació, que sense més consideracions, ens porta a la desestimació de la referida pretensió.

Altra conclusió ens fa arribar, no obstant, el que es refereix a les tres parcel·les números 20.1, 21 i 22, fixat en els respectius convenis de 4 de març de 2010. Aquí, en canvi, entra plenament la tesi de la inactivitat de l'Administració. En definitiva, sí que es donen els pressuposts determinants. Precisament, contra aquestes parcel·les en concret, la defensa de l'Administració no ha sabut rebutjar de forma fefaent els motius pels quals no va abonar el preu acordat ni el seu silenci sobre la referida falta d'abonament.

Es produeix, doncs, l'estimació del contenciós en aquest punt. S'hauran d'abonar els imports pendents amb més els interessos legals guanyats des de la signatura del conveni el 4 de març de 2010.

Pel que fa a l'anatocisme, també reclamat a la demanda, és a dir, respecte als interessos dels interessos, en tractar-se de quantitats líquides, vençudes i exigibles, procedeix el seu abonament. Són els interessos resultants de l'aplicació de l' art. 1109 del Codi Civil .

Aquests interessos es deuen, segons el dit precepte legal, des de la interposició del recurs contenciós administratiu i fins al seu efectiu abonament; així podem citar les sentencies del Tribunal Suprem de 18 de desembre del 2001 i 23 de desembre del 2009 , entre altres. Ara bé, quan la quantitat reconeguda sigui líquida, o dit d'una altra manera, que estigui determinada la quantitat a satisfer en concepte d'interessos i només requereixi per a la seva concreció d'una simple operació matemàtica. Aquí, és el cas. Per tant, procedeix també estimar aquest apartat.

QUART .- No s'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional i cadascuna de les parts haurà de fer-se càrrec de les generades a la seva instància, donada l'estimació parcial del contenciós.

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- ESTIMARparcialment el present recurs contenciós administratiu.

SEGON.- DECLARARla inactivitat de l'Administració respecte a l'abonament del preu just pels béns i drets expropiats corresponents a les finques números 20.1, 21 i 22 del terme municipal de Calvià (Mallorca). Finques afectades per a l'execució del projecte de 'perllongació de la PM- 1. Desdoblament Palmanova - Peguera'.

TERCER.- La part actora té dret a percebre immediatament les quantitats pendents del preu just acordat en els convenis signat el dia 10 de març de 2010 amb més els interessos legals guanyats des de la referida datació i amb més l'anatocisme aplicat des de la data d'interposició del contenciós el 10 de desembre de 2012.

QUART.- Desestimem la pretensió d'inactivitat referida a la finca núm. 20 i que ha estat objecte de debat a les actuacions 440/2011 i resoltes per la sentència núm. 806 de 4 de desembre de 2013

CINQUÈ.- No s'hi fa una expressa imposició de costes processals.

Contra la present no hi cap recurs ordinari

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.