Última revisión
11/01/2010
Sentencia Administrativo Nº 7/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 377/2006 de 11 de Enero de 2010
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 12 min
Orden: Administrativo
Fecha: 11 de Enero de 2010
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: MORATO-ARAGONES PAMIES, JORDI
Nº de sentencia: 7/2010
Núm. Cendoj: 08019330022010100033
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2010:265
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 377/06
Part recurrent: Europea de Derribos, S.A.
Procuradora: Eulàlia Castellanos Llauger
Advocat: Jesús Viladrich Peinador
Part contra la qual es recorre: Tresoreria General de la Seguretat Social
Procurador: Lletrat de la Tresoreria
Advocat: Lletrat de la Tresoreria
SENTÈNCIA NÚM. 7
Magistrades:
Núria Clèries Nerín
Maria Mercedes Delgado López
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 11 de gener de 2010
Antecedentes
Primer. La procuradora esmentada, en representació de la part actora, va interposar recurs contenciós-administratiu contra la resolució dictada per la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de 14 de juliol de 2006 que desestimava el recurs d'alçada contra la resolució de 15 de maig de 2006 que reclamava a l'empresa que recorre el pagament de 78.741,58 euros derivats de la responsabilitat empresarial en l'accident sofert pel treballador Marco Antonio .
Segon. Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció i les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·les l'acte objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.
Tercer. La interlocutòria de 7 de maig de 2007 va acordar no rebre a prova el procediment ja que es tracten qüestions estrictament jurídiques i es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que ha tingut lloc el dia 7 de gener de 2010.
Fundamentos
Primer. La representació actora impugna en aquest recurs contenciós administratiu la resolució dictada per la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de 14 de juliol de 2006 que desestimava el recurs d'alçada contra la resolució de 15 de maig de 2006 que reclamava a l'empresa que recorre el reintegre de prestacions per capital cost per un import de 78.741,58 euros i que deriva de la resolució dictada el 24 de novembre de 2005 per la Direcció Provincial de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social que declarava la responsabilitat empresarial per manca de mesures de seguretat i higiene en el treball i que van tenir com a conseqüència l'accident del treballador senyor Marco Antonio . Planteja la representació de l'actora en el seu escrit dues qüestions: si els termes en que ve conformada la reclamació que se li fa per part de la Tresoreria, són o no clars i, pel que fa als interessos de capitalització que també se li reclamen, són o no procedents. Per tot això, demana la revocació de la resolució recorreguda.
El Lletrat de la Tresoreria excepciona, en primer lloc, la litispendència i la inadequació del procediment per impugnar la resolució de l'INSS. Quant al fons, contesta i dona explicació a les dades i càlculs que s'han fet per fixar l'import del capital cost i, pel que fa als interessos de capitalització, diu que els imposa la pròpia normativa quan demana que sigui pagat el valor actual. Per tot això, demana la desestimació del recurs.
Segon. Per resoldre les excepcions formulades per la Tresoreria, tot i que l'actora fa una relació d'antecedents, el fet és que en cap moment planteja que aquest procediment hagi d'esperar a que sigui resolta per la jurisdicció social la impugnació de la resolució de l'INSS ni que en aquest procediment ens hàgim de pronunciar sobre algun dels aspectes que pertanyen a la jurisdicció social. L'objecte d'aquest procediment és la revisió de la legalitat de l'acord impugnat, en base i amb els límits de les pretensions concretes de la demanda i queda centrat en les al·legacions i qüestions derivades de la dita reclamació i no les derivades del reconeixement de responsabilitat empresarial en l'accident sofert pel treballador.
Així, aquesta qüestió ja ha estat resolta per aquesta Sala d'una forma reiterada i té el seu origen en els límits entre aquesta jurisdicció i la d'ordre social. El Tribunal Suprem, en la seva sentència -per totes- d'11 de juny de 2003, ja ens ha recordat que "deben distinguirse dos procedimientos uno, previo, de gestión de las prestaciones de la Seguridad Social, a cargo del Instituto Nacional de la Seguridad Social (ente gestor), sometido al Derecho Social y, otro, conexo al anterior, concatenado funcionalmente, que es el procedimiento administrativo de liquidación y recaudación de los recursos de la Seguridad Social, sometido al Derecho Administrativo y llevado a cabo por la Administración Pública Estatal (Ministerio de Sanidad y Seguridad Social- Tesorería General). Pues bien, ambos procedimientos desembocan en actos definitivos «in suo ordine», debiendo resaltar, y esto es muy importante, que en el segundo o sea en el recaudatorio, no pueden plantearse cuestiones propias del primero".
D'aquesta manera, aquesta Sala ha deixat clar que l'obligació de pagar el capital cost ve donada de l'acte de reconeixement de la pensió d'incapacitat (prestació) i del correlatiu acte d'imputació (subjecte obligat a la prestació), procediments que són regulats pel dret social i, consegüentment, impugnables davant la jurisdicció social (per totes, la sentència d'aquesta Sala i secció de 25 de març de 2002).
En conseqüència, les excepcions que planteja el Lletrat de la Tresoreria no poden reeixir.
Tercer. Quant a les qüestions de fons que planteja l'actora, convé destacar dos aspectes que són importants. El primer, que en el seu argumentari objecta manca de claredat de la resolució que impugna perquè adopta un coeficient que no sap d'on ve. I ho fa per error, ja que, fonamenta el motiu en el fet que el coeficient unitari de "7,188521" no figura en les Taules publicades a l'annex de l' Ordre TAS/4054/2005, de 27 de desembre , sense parar atenció al fet que aquestes taules, tot i publicades abans de que se li notifiqui la reclamació per la Tresoreria, no són aplicables al cas, doncs d'acord amb la Disposició transitòria única de l'Ordre esmentada , s'havien d'emprar les taules a les que fa referència el Decret 3581/62, de 27 de desembre , ja que l'accident va succeir el 27 de setembre de 2001 i la data d'efectes de la pensió és del 6 de maig de 2002.
El segon aspecte a examinar son les al·legacions de l'actora en relació a la manca d'explicació de les dades i càlculs que fa la Tresoreria per obtenir l'import que li reclama. Addueix que la "nota de cálculo actuarial de capital coste" que s'acompanya a la reclamació proporciona una sèrie de dades de les que l'actora en desconeix l'origen, fet que la porta a qüestionar que l'acte administratiu que afecta els seus drets ha d'informar dels motius en els quals es fonamenta i que li permetin conèixer com s'ha fet el càlcul del capital que per aquest motiu ha d'abonar. Entén que aquest principi queda vulnerat doncs només quan es pugui conèixer la metodologia emprada per l'Administració per a la determinació del capital cost, s'està en condicions de conformar-se amb la mateixa o, si escau, reaccionar contra aquesta determinació. Assenyala que la utilització de fórmules estereotipades no pot suplir la motivació suficient, tot fent esment d'una sentència de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de 9 de maig de 2003 que va estimar un recurs i va demanar a l'Administració que quantifiqués el capital cost exigible a l'empresari. Per resoldre la qüestió, cal dir que de les actuacions no s'infereix que ens trobem en un supòsit igual al de la sentència referenciada, tot i que, certament, el deure de motivació dels actes administratius ha de permetre a l'interessat conèixer -en casos com el que ens ocupa- la metodologia i les dades emprades i per obtenir les xifres que li son reclamades.
Si examinem les actuacions, trobem que al foli 6 de l'expedient administratiu consta la resolució de l'INSS que declara la incapacitat permanent al treballador senyor Marco Antonio en grau de total qualificada, derivada d'accident de treball. La dita resolució esmenta la base reguladora de la prestació (29.998,92 euros), la data de l'accident (27 de setembre de 2001) i la data d'efectes (des d'el 5 de maig de 2002) i, al foli 4, consta la imposició del recàrrec del 30% derivat de l'existència de falta de mesures de seguretat en l'accident de treball i la responsabilitat de l'actora en el mateix. Quant a la reclamació que se li fa a l'actora (folis 14 al 16) s'identifiquen les dades del treballador i dels efectes econòmics de la pensió que se li reconeix, així com les dades de la resolució de l'INSS que declara responsable a l'actora -dades ja conegudes per l'actora, com hem vist- i se li especifica la liquidació de se li fa, la seva composició i precepte en base el qual se li reclama, annexant-li la nota de càlcul actuarial que ha servit per determinar el càlcul, a banda d'una sèrie d'informacions generals i normativa relativa al sistema de recaptació de la Seguretat Social i informació de recursos. Per tant, del que es tracta és d'esbrinar si aquesta informació és o no suficient per entendre motivada, d'acord amb allò que hem dit, l'acte administratiu de reclamació d'aquest capital cost a l'actora.
Al recurs d'alçada, l'actora ja qüestionava, com reitera en aquest recurs, la manca d'explicació de les dades i càlculs fets per obtenir l'import del capital en la resolució que se li notifica i, en aquest sentit, planteja que no sap d'on ve la xifra de "remuneración anual computable" ni la de la "pensión anual objeto de responsabilidad". Qüestiona l'intel·ligibilitat d'assignar un "1" a l'apartat "período de tramitación "m" així com l'assignació del "coeficiente unitario (incluido % pensión)". La resolució que en aquest recurs s'impugna li raona que el càlcul actuarial és una tècnica mecànica i instrumental que la recurrent pot fer aplicant les taules de mortalitat i d'interès tècnic que el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales tingui establertes en aquell moment i en base a uns paràmetres prèviament establerts i que ja figuren a la nota de càlcul actuarial que se'ls va annexar (remuneració anual computable o base reguladora, data de l'accident, data del fet causant, edat del beneficiari i data d'efectes de la pensió). Tot i això, la mateixa resolució ofereix a l'actora enviar-li un Informe Actuarial que inclogui tant les normes jurídiques com tècniques així com sobre el càlcul del capital cost impugnat, cosa que consta feta (folis 33 i següents de l'expedient administratiu) i que l'actora admet tenir-ne coneixença. Hem de dir que, la resolució impugnada, ha donat resposta al recurs i no l'ha privat ni dels motius de la seva desestimació -en la forma que ho fa- ni ha defugit donar una complida explicació de la metodologia de càlcul i origen de les dades que se li van comunicar junt amb la reclamació, cosa que, a més, el Lletrat de la Tresoreria, en la seva contesta a la demanda, en fa una detallada i completa explicació que desvirtua els questionaments puntuals de l'actora.
Dit això, toca ara examinar si les dades i informació que s'han proporcionat a l'actora a fi que aquesta pugui comprovar la correcció dels càlculs emprats per arribar a la xifra que se li reclama, són o no suficients als efectes d'entendre motivat l'acte administratiu de la dita reclamació. D'aquesta manera, la resposta ha de ser positiva, doncs la resolució esmentava els paràmetres bàsics per fer el càlcul (remuneració anual computable o base reguladora, data de l'accident, data del fet causant, edat del beneficiari i data d'efectes de la pensió) -d'altra banda ja coneguts per l'actora- i, quant a la metodologia del càlcul, ja s'esmenta que es tracta d'un càlcul actuarial i es referencien els instruments emprats pel mateix. A més, l'Administració, d'acord amb l' article 35 g) de la Llei 30/1992 , ha donat compliment a l'obligació d'informar i orientar l'actora en relació als aspectes tant tècnics com jurídics que donen suport al càlcul actuarial, i ho ha fet de manera que l'actora ha pogut conèixer-ho per poder-hi reaccionar o fer les al·legacions que ha considerat oportunes. En no haver-se obert les actuacions a prova, la qüestió ha quedat reduïda a la consideració estrictament jurídica de si -com hem dit- l'acte administratiu de reclamació de capital cost junt amb l'annex de la nota actuarial del seu càlcul, és o no suficient per entendre'l degudament motivat com demana la Llei 30/1992 i, així, el motiu s'ha de desestimar.
Quart. En relació amb la procedència o no dels interessos de capitalització que se li reclamen a l'actora, cal dir que, aquesta, aprofita la terminologia emprada per fer una interpretació de la mateixa, de manera que considera que la xifra del recàrrec només merita interessos des de que aquesta és líquida i si l'Administració no ha fet el càlcul abans, a qui recorre no li toca suportar la seva desídia. Per resoldre la qüestió s'ha de dir que l' article 201.1 del Text Refòs de la Llei General de la Seguretat Social ja parla de que les empreses han de constituir a la TGSS el valor actual del capital cost de les pensions causades per incapacitat permanent o mort degudes a un accident de treball i, en l' article 87.3 del mateix text legal , s'enten per capital cost el valor actual de les dites prestacions. Mentre que l' article 70.1 del RD 1415/04, d'11 de juny, de Reglament General de Recaptació , estableix l'exigència d'interessos de capitalització que no són els interessos civils de que parla l'actora, sinó aquells que permeten que el valor de la capitalització de la pensió en un moment determinat correspongui amb el valor que se li reclama a l'actora en el moment que se li fa. Per tant, el motiu no pot reeixir.
Cinquè. De conformitat amb el que disposa l' article 139 de la LJCA , no s'aprecia mala fe ni temeritat en cap de les parts i, per tant, no escau fer un pronunciament especial sobre les costes.
Fallo
1r. Desestimar el recurs.
2n. No condemnar en costes.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.
Així ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ
Avui el magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.
