Sentencia Administrativo Nº 714/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 1647/2001 de 20 de Julio de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA

Recurs núm. 1647/01

Part recurrent: Donato

Procurador: Carlos Ram de Viu i de Sivatte

Advocat: Antoni Orradre i Pi

Part contra la qual recorre: Ajuntament de Vallirana

Procurador: Fabià Maymó Obradors

Advocat: Mercé Corton Gruñeiro

SENTÈNCIA NÚM. 714

Magistrats:

Emilio Berlanga Ribelles

José Antonio Mora Alarcón

Maria Fernanda Navarro de Zuloaga

Joaquín Herrero Muñoz Cobo

Jordi Morató Aragonés i Pàmies

Magistrat ponent: Jordi Morató Aragonés i Pàmies

Barcelona, 20 de juliol de 2006

Antecedentes

Primer. La actora va interposar recurs contenciós administratiu contra la desestimació per silenci de la pretensió formulada el 2 d'octubre de 2000 per la part reclamant en relació a indemnització per responsabilitat patrimonial de l'Ajuntament de Vallirana pels danys soferts al vehicle R-....-RN al passar per l'aigua embassada a l'alçada del numero 44 del carrer Arquitecte Baldrich de Can Batlle. Fixa la quantia en 288.087 pessetes.

Segon. Un cop admès, s'han seguit els tràmits legals d'aquest recurs ordinari amb demanda i contestació, on les parts van demanar el que volien d'acord amb els fets i raonaments jurídics que hi fan constar i van demanar, respectivament, l'anul·lació de l'acte recorregut i la confirmació del mateix.

Tercer. Per Interlocutòria de 10 de decembre de 2002 varem decidir obrir el procés a prova, fent-se les que van demanar les parts d'acord amb el que està incorporat a les actuacions. Seguidament, les parts van presentar llurs escrits de conclusions succintes i per Provisió de 18 de maig de 2006 varem senyalar el dia 19 de juliol de 2006 a les onze hores per la votació i decisió.

Fundamentos

Primer. La recurrent fonamenta el recurs en el fet que els danys soferts sobre les 14,15 hores del plujós dia 27 de setembre de 2000 pel vehicle de la seva dona marca Ford, model Escort, matrícula R-....-RN , quan circulava pel carrer Arquitecte Baldrich i, en arribar a l'alçada del numero 44, va trobar el mateix amb un notable nivell d'aigua embassada fet que va provocar que li entrés al vehicle i el malmetés. Considera un mal funcionament dels serveis públics de clavegueram de l'esmentat lloc i per un incompliment i manca de diligència per part de l'administració de les funcions de vigilància i control sobre el sistema públic de clavegueres que té encomanat. Demana la condemna de l'ajuntament de Vallirana dels imports dels danys soferts pel seu vehicle per import de 288.183 pessetes amb la seva actualització conforme a l'IPC i els interessos de demora d'acord amb la Ley General Presupuestaria i les costes del procediment.

Nega la representació de l'ajuntament de Vallirana la inexistència de relació de causalitat entre els que el demandant considera la causa del dany al·legat i el servei públic de l'administració demandada. Fa referència a que la pluja intensa -50/60 litres en una hora-d'aquell dia va produir importants desperfectes en la via pública per l'arrossegament de pedres i fang, situació que no es podia evitar en un interval de temps reduït. Oposa la temeritat del senyor Llinàs al voler passar per una bassa d'aigua que abraça de façana a façana del carrer, essent lògic pensar que s'està davant d'un perill potencial i el fet de travessar-la suposa un risc que en tot cas ha d'assumir el conductor. Demana la desestimació de la demanda.

Segon. L' article 9,3 de la Constitució garanteix la responsabilitat dels poders públics, concretant-la respecte del poder executiu en l' article 106.2 al disposar que "los particulares, en los términos establecidos por la ley, tendrán derecho a ser indemnizados por toda lesión que sufran en cualquiera de sus bienes y derechos, salvo en los casos de fuerza mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento de los servicios públicos".

Els criteris i principis bàsics es troben a l' article 139.1 de la Llei 30/92, de 26 de novembre de RJAPyPAC que estableix que: "Los particulares tendrán derecho a ser indemnizados por las Administraciones Públicas correspondientes, de toda lesión que sufran en cualquiera de sus bienes y derechos, salvo en los casos de fuerza mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento normal o anormal de los servicios públicos". D'aquest mode la sentencia del Tribunal Supremo de 4 de novembre de 1997 estableix que: "Esta Sala tiene reiteradamente declarado que los presupuestos de la responsabilidad patrimonial de las administraciones públicas, (...) son, como reiteradamente ha expuesto la jurisprudencia, que el particular sufra una lesión en sus bienes o derechos que no tenga obligación de soportar y que sea real, concreta y susceptible de evaliación económica; que la lesión sea imputable a la Administración y consecuencia del funcionamiento normal o anormal de los servicios públicos; y que, por tanto, exista una relación de causa a efecto entre el funcionamiento del servicio y la lesión, y que no sea ésta consecuencia de un caso de fuerza mayor".

La responsabilitat de les administracions públiques es caracteritza per dues notes importants: és de tipus directe i objectiu. D'aquest mode, no es demana culpa o il·legalitat en l'autor del dany, a diferència de la tradicional responsabilitat subjectiva pròpia del dret civil. Como diu la sentència del Tribunal Supremo de 29 de maig de 1991 , es tracta d'una responsabilitat que sorgeix "al margen de cuál sea el grado de voluntariedad y previsión del agente, incluso cuando la acción originaria es ejercida legalmente". S'exigeix la concurrència d'una relació immediata, directa i exclusiva de causa a efecte entre el funcionament de l'administració i el dany o lesió. Fixada la concurrència dels requisits exigits pel naixement de la responsabilitat patrimonial de l'administració, es necessari concretar la obligació reparadora que sorgeix com conseqüència de la mateixa. La extensió de l'obligació d'indemnitzar respon al principi de reparació integral. D'aquí que la reparació afecti a tots els danys al.legats i provats pels perjudicats, això es, no sols als possibles interessos econòmics o directament valuables, com el dany emergent o el lucre cessant, car que excloent les expectatives o guanys dubtosos o contingents, sinó comprenent també els perjudicis d'altre tipus, com per exemple, les seqüeles o el dany moral o, amb caràcter més general, l'anomenat pretium doloris, concepte que revesteix una categoria pròpia i independent de les demés, i comprèn tant el dany moral com els patiments físics i psíquics patits pels perjudicats.

Tercer. De tot el que les parts han posat de manifest davant aquest Tribunal, ha quedat acreditat que la periodicitat en el manteniment i la neteja dels vials públics és de dos mesos; que el dia a què fa referència la reclamació l'Ajuntament va realitzar actuacions especials de pluges i que no es va detectar cap incidència al numero 44 del carrer Arquitecte Baldrich; que no hi ha dades oficials de la pluja caiguda degut a una avaria a l'estació meteorològica de Vallirana i, que el conductor del vehicle va observar la presència del bassal. Trenca el nexe causal la decisió de l'actor de travessar el bassal atesa la circumstància que va poder evaluar el risc que això comportava. En tot cas, corresponia a l'actor acreditar la relació de causalitat entre el dany sofert en el vehicle i un mal funcionament de la xarxa de clavegueram al carrer Arquitecte Baldrich. Per últim, l'informe de l'enginyer municipal permet assegurar que l'administració va actuar amb diligència quan va ser necessària la seva intervenció per les conseqüencies de la forta pluja d'aquell dia.

Per tot això, el recurs no pot prosperar.

Quart. De conformitat amb el que estableix l' article 139.1 de l'LRJCA , escau no imposar el pagament de les costes causades en aquest recurs.

Fallo

1. Desestimem el recurs.

2. No fem expressa imposició de les costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i feu-los saber que no hi poden interposar cap recurs ordinari. Així mateix, uniu-ne una testimoniança a les actuacions i retorneu l'expedient administratiu a l'administració d'on prové.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.- Avui en audiència pública el magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.

La secretària judicial