Sentencia Administrativo Nº 750/2013, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 204/2012 de 13 de Noviembre de 2013

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00750/2013

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ILLES BALEARS

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SENTÈNCIAnúm. 750

Il·lès. Srs. PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 13 de novembre de 2013

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 204 de 2012, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, la Fundació privada escola Vicenciana, representada per la procuradora dels Tribunals Sra. Truyols Álvarez Novoa i assistit per l'advocat Sr. González Sabater, i, d'altra, com a Administració demandada, la de la Comunitat Autònoma de les Illes Baleares, representada i assistida pel seu advocat.

L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 31 de març de 2010, per la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear, la qual va desestimar el recurs d'alçada interposat per la Fundació privada escola Vicenciana contra anterior de la Direcció general de personal docent de 16 de novembre de 2009, denegant l'abonament dels costos de substitució d'un docent.

La quantia es fixà en 9.702,52.

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts, prèvia la seva declaració d'inadmissibilitat. Causa de la qual es va donar trasllat a la part recurrent que va efectuar les al·legacions que va estimar més oportunes.

4r.- A través del corresponent Acte es va denegar la recepció del plet a prova per falta de compliment dels requisits contemplats a l' article 60.1 de la Llei jurisdiccional . Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita, ordenant-se portar les actuacions a la vista amb citació de les parts per a sentència i acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 29 d'octubre de 2013.

Fundamentos

PRIMER .- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada el dia 31 de març de 2010, per la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear, la qual va desestimar el recurs d'alçada interposat per la Fundació privada escola Vicenciana contra anterior de la Direcció general de personal docent de 16 de novembre de 2009, denegant l'abonament dels costos de substitució d'un docent.

A l'escrit instaurador del recurs es va afegir que el recurs també anava dirigit 'contra todos los actos que sean causa o consecuencia de los anteriores'.

A la pètita de la demanda, es va interessar, expressament, la declaració de disconformitat a dret de les referides resolucions, transcrites en el primer paràgraf, i a més, que es condemnés a l'Administració demandada a abonar-li la quantitat corresponent a la substitució. Quantitat que va dir era de 9.702,52 € i a la qual se'l havia que computar els interessos legals des de la seva sol·licitud.

A la redacció fàctica de la dita demanda, i referint-se a la documental presentada, abonament de nòmines, es refereix al període comprés entre l'11 de setembre de 2009 a 30 de juny de 2010. Efectua la corresponent liquidació i que el cost real fou de 25.109,46 €. D'aquesta xifra li fou abonada la de 15.406,94 €, faltant dons la reclamada de 9.702,52 €.

La diferència estrebava en què l'Administració estimava que determinades hores no eren lectives sinó que corresponien a la suplència d'una professora que ostentava la prefectura d'estudis del centre Sant Josep de Maó. Centre docent concertat. Mentre que aquest últim deixava clar que la substitució ho era per totes les hores lectives ja que la substituta no ho feia respecte a la prefectura d'estudis. En definitiva, les 24 hores setmanals de la jornada laboral ho eren per la totalitat que no pas 15 de lectives i 9 per la referida condició.

SEGON .- La demandada a l'hora de contestar la demanda va plantejar causa d'inadmissibilitat de la qual es va donar trasllat a la recurrent que va efectuar les al·legacions que va estimar més adients al seu dret de defensa. Causa d'inadmissibilitat que ha d'obtenir prosperabilitat.

Efectivament, l'objecte del contenciós ha quedat ben delimitat. És més, la pètita de la demanda guarda, com no podia ser d'altra manera, intrínseca relació de causa a efecte amb el que fou l'escrit inicial. En el cos de la demanda, no obstant, la part actora introdueix el debat des de la perspectiva del curs acadèmic 2009 - 2010, la qual cosa no era possible, ja que si bé és cert que va efectuar una sol·licitud de ben nou pel referit curs el dia 21 d'octubre de 2009, també és cert que el dia 18 de desembre de 2009 es va dictar resolució denegant-se-la i no hi ha constància que hagués estat recorreguda. Ergo, va esdevenir ferma i executiva.

Les resolucions administratives recorregudes aquí i ara, per tant objecte de la present revisió, ho son de 16 de novembre de 2009 i 31 de març de 2010 en resposta a una sol·licitud del dia 25 de maig de 2009 que abastava al període comprés entre els dies 26 de maig al 30 de juny, ambdós inclosos, de 2009, per molt que s'hagués afirmat la seva extensió a actes futurs en l'escrit instaurador i en la mesura que, precisament, aquest, ho fou de data posterior, és a dir de l'1 de setembre de 2010, quan ja coneixia les citades al paràgraf anterior i no havia reaccionat contra elles.

És evident que en el cas s'ha produït una desviació processal ja que, en cap moment, ni tampoc a l'escrit de conclusions, la recurrent ha assenyalat quin fou la despesa real de la substituta Sra. Loreto i les diferències que havia d'abonar-li l'Administració pel període a revisar.

Desviació que deriva de tot allò que hem indicat fins ara i quina és o són, en definitiva, l'actuació o actuacions administratives sotmeses a revisió jurisdiccional.

Per comprendre la 'desviació processal' en el món del Dret Administratiu cal considerar els quatre moments o etapes successius en què el particular planteja la seva petició. La sol·licitud en via administrativa (amb recurs o sense de reposició o alçada), l'escrit d'interposició, l'escrit de demanda i l'escrit de conclusions.

La sentència del Tribunal Suprem de 29 de gener de 1992 , digué:

'según se deduce del contenido de los arts. 41 , 42 , 43 , 57 , 67 y 60 LJCA y es reiterada doctrina jurisprudencial, en el proceso C-A la delimitación del objeto litigioso se hace en dos escritos distintos, uno, en el de interposición del recurso, en que habrá de indicarse el acto o disposición contra el que se formula, y otro, en el de demanda, en el que con relación aquellos se deducirán las pretensiones que interesen, sin que sea lícito extenderlas a actos distintos de los inicialmente delimitados, ya que el permitirlo supondría prescindir de la naturaleza y el carácter esencialmente revisores del orden jurisdiccional Contencioso- Administrativo conculcándose el espíritu y la letra de los arts. 1 y 37 LJCA al incidirse en desviación procesal'.

També a sentències posteriors, i serveix d'exemple la de 13 de març de 1995 , es va afirmar:

'como esta Sala tiene declarado - así sentencias de 2 de octubre de 1990 y 6 de febrero de 1991 - en el proceso contencioso- administrativo la delimitación del objeto litigioso se hace en dos escritos distintos, uno, en la interposición del recurso, en que habrá de indicarse el acto o disposición (también la inactividad o actuación, art. 43 LJCA contra el que se formula, y otro, en el de demanda, en el que con relación a aquellos se deducirán las pretensiones que interesen, sin que sea lícito extenderlas a actos (disposiciones, inactividad o actuaciones) distintos de los inicialmente delimitados sin haber guardado los requisitos propios de la acumulación. Es, pues, en el escrito de interposición del recurso donde debe precisarse el acto (disposición, inactividad o actuación) contra el que el mismo se dirige'.

A la vegada i segons altra sentència del Tribunal Suprem, aquesta més recent, de 10 de maig de 2010 , la desviació processal no és esmenable, i així podem llegir:

'es indudable que la discordancia que aquí nos ocupa va mucho más allá de un simple error en la calificación o denominación de un recurso. Por ello mismo, tampoco cabe considerar que se haya infringido el artículo 138.2 de la Ley reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa , pues aquí no se trata de una deficiencia formal del escrito de demanda cuya subsanación pudiese ser requerida conforme a lo previsto en ese precepto -o, más específicamente, aunque la parte recurrente no lo invoca, en el artículo 56.2 de la misma Ley - sino de una sustancial alteración del objeto del debate. Por lo demás, cuando las partes demandadas plantearon la inadmisibilidad del recurso por este motivo, la parte actora no intentó subsanación alguna, sin duda persuadida de que no era posible, limitándose a manifestar en su escrito de conclusiones que había habido un error material en la designación de los actos impugnados.'

Nosaltres, a la sentència núm. 886 de 5 d'octubre de 2010 , actuacions 313 de 2008, en relació a la suposada existència de desviació processal, diguérem:

'El proceso contencioso-administrativo no permite la desviación procesal, esto es, no cabe que en sede jurisdiccional se formulen cuestiones nuevas sobre las que la Administración no tuvo ocasión de pronunciarse.

En consecuencia, no es admisible que se produzca una discordancia objetiva entre lo que se ha pedido en vía administrativa y lo que se pretende en sede jurisdiccional.

En efecto, el carácter revisor de la jurisdicción contencioso-administrativa comporta, en lo que aquí puede interesar, la imposibilidad de solicitar ante ella lo que no se pidió a la Administración.

Por tanto, si bien no existe impedimento alguno para que en sede jurisdiccional se esgriman cuantas alegaciones y motivos nuevos se quieran en apoyo de las pretensiones, sin embargo, la articulación de pretensiones no planteadas en vía administrativa constituye desviación procesal.

Concurre causa de inadmisión del recurso contencioso-administrativo por desviación procesal cuando, primero, existe discrepancia entre lo impugnado en sede administrativa y lo que se impugna en vía contencioso-administrativa, esto es, cuando en el recurso contencioso se plantean pretensiones no planteadas antes en vía administrativa -por todas, sentencia del Tribunal Supremo de 4 de noviembre de 2003, recurso número 3142/2000 -. Concurre también desviación procesal cuando existe un cambio sustancial en el objeto de impugnación delimitado en el escrito de interposición del recuso contencioso-administrativo y el objeto de impugnación delimitado en la demanda -en ese sentido, sentencia del Tribunal Supremo de 10 de mayo de 2010, recurso 2338/2006 -. Y concurre igualmente desviación procesal cuando en el escrito de conclusiones se incorporan pretensiones no precisamente esgrimidas en la demanda -en ese sentido, sentencia del Tribunal Supremo de 3 de mayo de 2004, recurso número 7025/2000 -.

Llegados a este punto, importa también señalar que, como recuerda la sentencia del Tribunal Supremo de 10 de mayo de 2010 , la desviación procesal es una sustancial alteración del objeto del debate, esto es, no se trata de una mera deficiencia formal y, por tanto, no es subsanable, de manera que no es preciso el requerimiento de subsanación a que se refieren los artículos 56.2 . y 138.2. de la Ley 29/1998 '.

Aquí, i ara, el Tribunal entén que no ha d'entrar a analitzar el debat des de la perspectiva de fons argumentada per la part recurrent. Procedeix en canvi la declaració d'inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu per una clara desviació processal com ha quedat indicat abans. Declaració d'inadmissibilitat contemplada a l' article 69.c) posat en relació amb els 31 i 45, tots ells de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa 29/1998, de 13 de juliol.

El recurs contenciós administratiu esdevé, doncs, inadmissible.

TERCER .- No s'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional donades les circumstàncies del cas i que hi ha raonaments suficients per considerar que no s'han d'imposar.

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.-Declarar inadmissible el present recurs contenciós administratiu per desviació processal .

SEGON.-No s'hi fa una expressa imposició de costes processals .

Contra la present no hi cap recurs ordinari

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.