Sentencia Administrativo Nº 760/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 61/2007 de 30 de Julio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA

Recurs d'apel·lació núm. 61/2007

Part apel·lant: INSTITUTO EUROPEO DE FINANZAS, S.L.

Parts apel·lades: AJUNTAMENT DE BARCELONA, Carla i Fermín

SENTÈNCIA Núm. 760

Magistrats:

Il·lm. Sr. Emilio Berlanga Ribelles

Il·lma. Sra. Núria Clèries Nerín

Il·lma. Sra. Pilar Rovira del Canto

Il·lm. Sr. Javier Aguayo Mejía

Il·lm. Sr. Joaquín Herrero Muñoz Cobo

Il·lm. Sr. Jordi Morató Aragonés Pàmies

Barcelona, 30 de juliol de 2007

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per

resoldre el recurs d'apel·lació núm. 61/2007, el qual va ser interposat per INSTITUTO EUROPEO DE FINANZAS, S.L.,

representat pel procurador Sr. MIQUEL PUIG-SERRA SANTACANA, i assistit de lletrat, contra l'AJUNTAMENT DE

BARCELONA, representat pel procurador Sr. CARLES ARCAS HERNANDEZ, i defensat pel lletrat. Són codemandats

Carla i Fermín , representat pel procurador Sr. VÍCTOR DE

DANIEL CARRASCO-ARAGAY, i defensat per lletrat. Així mateix hi ha estat part el Ministeri Fiscal.

Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei.

Hi ha actuat com a ponent la magistrada II·lma. Sra. Núria Clèries Nerín, qui expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència objecte d'apel·lació, de data 1 de març de 2007, conté la part dispositiva del tenor següent:

"DECIDEIXO: Desestimar el recurs interposat per INSTITUTO EUROPEO DE FINANZAS, S.L. contra "la actuación del Ayuntamiento de Barcelona en vía de hecho en resolución de fecha 9.10.2006".

SEGON.- Contra la resolució esmentada es va interposar un recurs d'apel·lació, que va ser admès pel Jutjat d'instància, que va trametre les actuacions a aquest Tribunal, previ emplaçament de les parts, les quals s'hi van personar en el termini legal i en la forma escaient.

TERCER.- Tramitada l'apel·lació, finalment es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, les quals van tenir lloc el dia 23 de juliol de 2007.

QUART.- En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals,

Fundamentos

PRIMER.- La representació processal de la societat "Instituto Europeo de Finanzas, S.L." va formular, d'acord amb el procediment especial de defensa jurisdiccional dels drets fonamentals i llibertats públiques, previst a l' article 114 i s. de la Llei jurisdiccional , un recurs contra "la actuación del Ayuntamiento de Barcelona en via de hecho, en resolución de fecha 9 de octubre de 2006". Al·legava com a drets vulnerats: el dret a la integritat moral, a l'honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge ( art. 15 i 18 CE ), al dret a la tutela judicial efectiva ( art. 24 CE ) i el principi de legalitat en matèria infractora ( art. 25CE ) a més del dret a la igualtat ( art. 10 i 14 CE ).

Els fets que van motivar la resolució administrativa van ser el cessament, a causa del soroll, de l'activitat del local de cafeteria- bar que l'actora desplegava al carrer Muntaner, núm. 82.

Per Sentència dictada el dia 1 de març de 2007 es va desestimar el recurs.

Contra aquesta Sentència la societat recurrent formula un recurs d'apel·lació per manca de congruència de la Sentència i per vulneració de l' article 24 CE . També mostra la seva disconformitat en el contingut de diversos fonaments de dret de la Sentència que s'exposen en el tercer fonament.

SEGON.- En primer lloc, l'actora considera que la Sentència s'ha de revocar per incongruència, atès que recull manifestacions errònies referents a les medicions acústiques tant referents als instruments utilitzats com al procediment amb què es van fer.

No s'aprecia incongruència en la Sentència, la qual respon a tots els punts exposats en l'escrit de demanda. El recurrent, quan al·lega incongruència en la Sentència, en realitat el que exposa és la seva disconformitat com l'Administració va procedir i va valorar les proves sonomètriques realitzades i com el jutjador d'instància ha valorat els fets que es desprenen de l'expedient administratiu.

Ara bé, ens trobem davant d'un procediment especial que té per objecte, com recull explícitament l' art. 114 de la Llei jurisdiccional , la protecció dels drets i llibertats previstos en l' article 53.2 CE . Aquest procediment guiat pels principis de preferència i sumarietat té limitat el seu objecte i les seves pretensions. El procediment seguit només té per objecte examinar si un acte de l'Administració conculca algun dret fonamental, i les qüestions al·legades per la recurrent són d'estricta legalitat ordinària. En cap cas el recurrent indica quin dret fonamental se li ha vulnerat, raó per la qual no pot prosperar el recurs interposat.

TERCER.- Entrant ja en el fons de la Sentència, el recurrent entén, en primer lloc, que s'ha vulnerat l' article 24.1 CE per haver-se adoptat una mesura cautelar (adoptada el 24 de març de 2006) i omès el tràmit d'audiència: "al haberse acordado la clausura temporal sin haberse informada de los hechos imputados".

Com bé indica la Sentència d'instància la clausura provisional de l'activitat no és objecte d'aquest recurs, atès que el recurrent havia interposat un recurs prèviament davant del Jutjat Contenciós núm. 4 de Barcelona contra aquesta resolució i, per tant, el recurs "s'haurà de limitar en tot cas a les actuacions posteriors a aquesta resolució, això és, al manteniment de la suspensió i el precinte de l'activitat després que l'actora hagués presentat la documentació i les successives peticions d'aixecament de la mateixa, doncs la mida de suspensió en si mateixa està bé en situació de litispendència si el procés esmentat no ha finalitat, bé en situació de cosa jutjada si ja s'ha dictat sentencia ferma". Aquest Tribunal ha tingut coneixement que el 24 de maig de 2006, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 4, en el procediment núm. 195/2006, ha dictat una interlocutòria en què té per desistida "Instituto Europeo de Finanzas, S.L." del recurs abans esmentat.

Es bo recordar que el procediment que ens ocupa s'inicia amb l'escrit d'interposició en què es recorre contra "la actuación del Ayuntamiento de Barcelona en via de hecho de fecha 9 de octubre de 2006" i, per tant, no troba encaix en aquest procediment l'examen d'una actuació realitzada en motiu del compliment d'una resolució dictada el 24 de març de 2006.

QUART.- En segon lloc, el recurrent impugna la Sentència al·legant, per una banda, que existeix una inactivitat administrativa i, per altra, mostra el seu desacord amb l'apreciació de l'existència d'un acte tràmit: la resolució de 9 d'octubre de 2006.

Coincidim amb l'apreciació que fa el magistrat d'instància que "hi ha una notable confusió en l'objecte del procés, doncs s'inicia l'escrit d'interposició amb un plantejament contradictori en què s'impugna simultàniament una inactivitat material i alhora una via de fet". Del simple examen de fets que han succeït en la tramitació administrativa i exposats en el relat de fets provats de la Sentència, es conclou que no es pot parlar d'inactivitat administrativa ni tampoc de via de fet. Per altra banda, la resolució de 9 d'octubre de 2006, que en realitat és un informe de la lletrada del Departament de llicències del districte de l'Eixample, ha de tenir la consideració d'acte tràmit, atès que no decideix directa o indirectament sobre el fons de l'assumpte, determina la impossibilitat de continuar el procediment, ni produeix indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims ( art. 25 LJCA ).

Ens trobem davant d'un procediment especial que té el seu objecte limitat al coneixement d'una possible vulneració dels drets fonamentals de la persona i no, davant d'un procediment de revisió de possibles vicis de legalitat ordinària, i la recurrent, malgrat l'extens relat del recurs, ni tan sols ha exposat quin és el possible dret fonamental vulnerat.

CINQUÈ.- Per últim i sota el títol de principi d'igualtat, exposa que la Sentència d'instància no recull "el hecho probado de que, la vecina infringe la normativa urbanística, según anexo I del decret 259/2993 de 21 de noviembre sobre requisitos mínimos de habitabilidad en los edificios de vivendas y de la cedula de habitalbilidad..." un cop més la lletrada, a banda de no argumentar en què consisteix la vulneració del principi d'igualtat, exposa temes que són qüestions de legalitat ordinària.

Per totes les raons exposades, el recurs ha d'ésser desestimat.

SISÈ.- Segons disposa l' article 139 de la Llei jurisdiccional , correspon imposar el pagament de les costes processals a la part que ha vist desestimades totes les seves pretensions.

Vistos els articles esmentats i la resta d'aplicació general i pertinent,

Fallo

1r. Desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la Sentència núm. 77/2007, d'1 de març de 2007, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona .

2n. Condemnar la part recurrent al pagament de les costes processals.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma legal i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions principals.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El dia d'avui i en audiència pública, la magistrada ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.