Sentencia Administrativo Nº 778/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 4, Rec 122/2005 de 25 de Octubre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ QUARTA

Rotlle d'apel·lació núm. 122/2005

Part apel·lant: Roberto

Representant de la part apel·lant: MIQUEL MARIA PANADES CORTES

Part apel·lada: DEP. D'ENSENYAMENT-GENERALITAT DE CATALUNYA i Carlos José

Representant de la part apel·lada: LLETRAT DE LA GENERALITAT i Mª. MAGDALENA AYMAMÍ BESORA

S E N T È N C I A NÚM. 778/06

Il·lms. Srs.:

PRESIDENT

EN EDUARDO BARRACHINA JUAN

MAGISTRATS

NA Mª LUISA PÉREZ BORRAT

EN FRANCISCO JOSÉ SOSPEDRA NAVAS

Barcelona, vint-i-cinc d'octubre de dos mil sis

LA SECCIÓ QUARTA DE LA SALA DE CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA s'ha constituït per examinar aquest recurs d'apel·lació entre les parts abans esmentades.

Aquesta Secció ha pronunciat la sentència següent en nom de SM el Rei.

Hi ha actuat com a ponent l'Il·lm. Sr. EDUARDO BARRACHINA JUAN.

Antecedentes

PRIMER.- El dia 9/03/2005 el Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Barcelona, en el Procediment abreujat seguit amb el número 380/2004, va dictar Sentència que declara la inadmissibilitat parcial del recurs contenciós administratiu interposat contra la pressumpta desestimació de la reclamació formulada contra la resolució tàcita de la directora general de Recursos Humans del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que desestimava el recurs de reposició formulat contra la resolució, de 12/5/04, en què es resolia el concurs convocat per la resolució, de 17/10/04. Sense imposició de costes.

SEGON.- Contra la esmentada sentència, es va interposar recurs d'apel·lació, el qual va ser admès a tràmit pel Jutjat de Instància amb remissió de les actuacions a aquest Tribunal i va correspondre el seu coneixement a aquesta Secció.

TERCER.- Realitzats els tràmits oportuns es va assenyalar dia per a la votació i decisió el 16 d'octubre de 2006.

QUART.- En la substanciació del present procediment s'han observat i s'han acomplert les prescripcions legals.

Fundamentos

PRIMER.- L'objecte d'aquest procés consisteix a determinar si és procedent el recurs d'apel·lació, interposat contra la Sentència dictada en data 9 de març de 2005 pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Barcelona .

En la Sentència objecte d'impugnació es raona sobre la inadmissibilitat parcial del recurs contra la resolució, de 19 de març de 2004, per la qual s'eleven a definitives les vacants provisionals corresponents al concurs de trasllat al·legada per primera vegada en l'acte de la vista oral, atès que s'apreciava l'existència de desviació processal. El recurs només havia de referir-se a la resolució, de 12 de maig de 2004, en què es resol el concurs convocat; no resulta aplicable, doncs, l' article 34 de la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa , pel que fa a l'acumulació de pretensions i pel que fa a la desestimació del fons de la qüestió controvertida.

En el recurs d'apel·lació s'al·lega error en la declaració d'inadmissibilitat del recurs amb relació a la resolució administrativa, de 19 de març de 2004, atès que es considera que es tractava d'un acte ferm i consentit; vulneració dels articles constitucionals que fonamenten els principis de mèrit i capacitat; vulneració de la resolució, de 17 d'octubre de 2003, en què s'anuncia la convocatòria de concurs de trasllat per proveir llocs de treball de la Inspecció d'Ensenyament.

Les parts codemandades en aquesta segona instància s'oposen al recurs d'apel·lació al·legant els raonaments jurídics que han considerat pertinents per sol·licitar que es confirmi la Sentència impugnada.

SEGON.- Aquest Tribunal comparteix per unanimitat els raonaments jurídics que s'exposen en la Sentència objecte d'impugnació, on es tenen en compte els fets que varen ser objecte d'impugnació en primera instància i són resolts en funció de la legislació aplicable, per tant, els seus raonaments jurídics es donen aquí per reproduïts, si bé s'hi afegeix el següent.

El recurs d'apel·lació, segons una constant jurisprudència del Tribunal Suprem, que és seguida també per aquesta Sala i que ha recordat en nombroses ocasions, només pot tenir contingut i finalitat quan s'impugna la resolució objecte d'impugnació, atès que no constitueixi una segona instància on s'hagin de repetir els mateixos arguments i proves, que varen ser objecte de resolució ja primera instancia. Només s'han de considerar, doncs, les impugnacions que es dirigeixin a acreditar l'error en què s'ha pogut incórrer en la Sentència que s'impugna, la manca de valoració deguda de la prova practicada o defecte en l'aplicació de la norma jurídica que resulti aplicable.

A més, les al·legacions i raonaments jurídics que hi ha en tot recurs, de la naturalesa que sigui, han de tractar de desvirtuar els Fonaments de Dret que impugnen en qualsevol resolució jurisdiccional.

No n'hi ja prou amb fer una infinitat d'al·legacions, sinó que aquestes per tal que produeixin efecte jurídic han d'anar acompanyades d'un raonament racional i de la prova corresponent.

Convé recordar que la Sentència del TS 3ª Sección 7ª, de 24 de març de 1998 , dictada en interès de Llei, on es diu el següent:

"...las bases de las convocatorias vinculan a la Administración y a los Tribunales o Comisiones de Selección y a quienes participen en las mismas, así como también establecen que las convocatorias pueden ser recurridas, pero lógicamente dentro de los plazos legales previstos al efecto, sin que pueda aceptarse la tesis de las partes entonces recurrentes en orden a admitir tal posibilidad impugnatoria junto al acto final de resolución del concurso, puesto que ello iría en contra del principio de seguridad jurídica que, sin duda, inspiró el art. 13.4 del Real Decreto 2223/1984, de 19 diciembre, del Reglamento General de Ingreso del Personal al Servicio de la Administración del Estado , según dichas sentencias, criterio este que, además, ha sido reiteradamente mantenido por esta Sala en Sentencias como las de 19 septiembre 1994, 20 marzo 1995 y 16 junio 1997 , conforme a las cuales, en síntesis, resulta que, al suscribir la convocatoria y al participar en las pruebas selectivas, el aspirante aceptó las bases de las mismas, que las bases y la convocatoria pueden ser impugnadas por los interesados, pero en los casos y en los plazos previstos, que aquéllas constituyen la ley del proceso selectivo, y que al concurrir a éste, sin impugnarlas, queda impedida la ulterior impugnación de la resolución que en el mismo recaiga por motivos, que en su día pudieron y debieron hacerse valer por medio del oportuno recurso, relativos a posibles defectos de la citada convocatoria ( arts. 3.2 del Decreto 1411/1968 , 13.4 del Real Decreto 2223/1984, de 19 diciembre , y Real Decreto 364/1995 de 10 marzo , citados en dichas sentencias)..."

Les bases de la convocatòria de selecció, "la veritable Llei" del concurs o oposició, és innegable el caràcter reglat de tals normes rectores del procés selectiu i el que l'Administració, en l'exercici de dita potestat reglada, es limiti a constatar el supòsit de fet legalment definit de manera completa i a aplicar en presència del mateix el que la mateixa Llei ha determinat, sent la decisió d'aquella obligatòria en presència del referit supòsit, quant al seu contingut no pot ser configurat lliurement per l'Administració, sinó que ha de limitar-se al que la mateixa Llei ha previst sobre aquest contingut de manera precisa i completa, reflexions aquestes, no obstant, no impedeixen que dins del caràcter reglat de les normes del concurs o oposició existeixin també elements que, malgrat que són propis de la potestat discrecional, estiguin eventualment reglats -cas de la determinació discrecional d'un quantum però dins de determinades magnituds-, atès que l'exercici de la potestat discrecional és un compositum d'elements legalment determinats i d'altres configurats per l'apreciació subjectiva de l'Administració executora, per la qual cosa, projectada aquesta doctrina sobre el supòsit fàctic d'aquest recurs contenciós administratiu, convé començar per l'exposició del fonament legal que les parts litigants discrepen en termes processals.

En aplicació del que s'ha dit anteriorment i en funció del que s'ha declarat en la Sentència objecte de revisió, la resolució, de 19 de març de 2004, és ferma, atès que no ha estat objecte de recurs, ni ha estat impugnada amb anterioritat a la data d'interposició del recurs, 19 de juliol de 2004, tal com degudament es raona en la mencionada Sentència, amb expressió dels terminis i el transcurs del temps exigit legalment per a la seva reclamació en via administrativa, sense que es pugui apreciar cap circumstància per entendre que l'interessat va recórrer en contra.

Pel que fa al fons de la qüestió controvertida, també es donen per reproduïts els raonaments jurídics de la Sentència de primera instància, atès que no s'hi aprecia vulneració processal o material de cap norma jurídica que hagi pogut crear una situació d'indefensió en la persona interessada. Això és així, ja que s'ha respectat el contingut de la Disposició Transitòria quarta, apartat segon, de la Llei orgànica 1/1990, de 3 de octubre, d'Ordenació del Sistema Educatiu .

No queda acreditat en funció del relat de fets que es contenen tant en la Sentència impugnada, com en els escrits presentats per las parts litigants, en aquesta segona instància, que s'hagi produït vulneració dels principis constitucionals de mèrit i capacitat, que regeixen no només en el moment de l'accés a la funció pública, sinó també posteriorment quan es produeixi la provisió de les places vacants, encara que no sigui amb la mateixa intensitat protectora.

Així mateix tampoc resulta vulnerat el principi d'igualtat, atès que els termes de comparació no constitueixen situacions jurídiques legalment equiparables. Els llocs de treball objecte de comparació no ha comportat una reconversió en el Cos de Mestres a llocs de treball de professores d'ensenyament secundari.

Així mateix tampoc resulta cap vulneració del contingut de l' article 60 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , pel que fa a la publicació de l'acte administratiu, en relació amb l' article 59.5 del mateix text legal , màxim, quan es tracta d'una pluralitat d'administrats en què la notificació personal pot ser substituïda per la publicació. Això s'adverteix amb tota claredat en el punt cinquè de la resolució administrativa de 12 de maig de 2004.

Per tota això, és procedent la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació plena de la Sentència dictada en primera instància, atès que no s'ha aconseguit desvirtuar-la legalment, amb imposició de les costes causades a la part recurrent, per imperativa aplicació del que disposa l' article 139 de la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa , ja que hi concorren els requisits exigits.

Fallo

1r. Desestimar el recurs.

2º Imposar les costes causades a la part recurrent.

Notifiqueu aquesta resolució en la forma legal i, un cop notificada, trameteu-ne un testimoniatge al Jutjat de procedència, a fi i efecte que en tingui constància i l'executi.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem.

Adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions principals.

PUBLICACIÓ

Barcelona, 31 d'octubre de 2006

El dia d'avui i en audiència pública l'Il·lm. Sr. Magistrat Ponent ha llegit la Sentència anterior, la qual ha estat signada per tots els Magistrats que han integrat el Tribunal. En dono fe.