Sentencia Administrativo Nº 78/2016, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 380/2014 de 10 de Febrero de 2016

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU Nº 17 DE BARCELONA

Recurs nº: 380/2014 M1 - Recurs ordinari

Part actora: Virtudes

Representant part actora: FCO. JAVIER MANJARIN ALBERT

Part demandada: AJUNTAMENT DE SANT ESTEVE SESROVIRES

Representant part demandada: LAURA ESPADA LOSADA

SENTÈNCIA NÚM. 78/16

Barcelona deu de febrer dos mil setze.

Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat numero 17 Contenciós Administratiu de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el procurador Francisco Javier Manjarín Albert, en representació de Virtudes assistits pel lletrat Josép María Pesquer Garriga contra l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, representat per la procuradora Laura Espada Losada i assistit per la lletrada Anna Aris Perelló. Dicto sentència en nom de SM el Rei, d'acord amb els següents

Antecedentes

Primer. El dia 31/07/14 va entrar al Jutjat un escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en què, després de concretar la resolució objecte de recurs, sol·licitava que es tingués per interposat el recurs.

Segon.- Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un Decret de 01/09/14 i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.

Tercer. Mitjançant un Decret de 23/02/15 es va fixar la quantia en 63.130,59€ . A continuació, es va obrir a prova, i l'actora va demanar documental i testifical i la demandada va demanar documental. Les probes es van practicar segons resulta dels rams corresponents i gravació.

Quart.-A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va Arribar el seu torn corresponent, a través d'una provisió de 5/2/16 l'assumpte va quedar conclús per a sentència.

Cinquè. En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència s'ha dictat en el termini legal.

Sisè.Objecte del recurs.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Virtudes contra la desestimació per silenci administratiu de la seva sol·licitud de responsabilitat patrimonial presentada el 27 de juliol de 2011

Setè. Pretensions i al·legacions de les parts.

La part actora exposa en primer lloc una relació de fets als quals em remeto i com a fonaments de dret al·lega la concurrència dels elements constitutius de la responsabilitat patrimonial que reclama posat que la llicència sol·licitada i obtinguda de l'Ajuntament va quedar sense efectivitat al resultar impossible la construcció prevista per no haver definit l'Ajuntament les alineacions i rasants dels carrers adjacents a l'obra prevista i això des de la concessió de la llicència el 3 de maig de 2007, que va implicar la redacció del projecte bàsic i executiu i fins a l'acord d'11 de gener de 2011 data en la qual l'Ajuntament va deixar sense efecte la llicència d'obres, acordant reintegrar els imports dels pagaments efectuats per les liquidacions tributàries liquidades. Presenta la valoració de danys i perjudicis que reclama i en conseqüència sol·licita que s'estimi la demanda, s'anul·li la desestimació presumpta i es faci pagament en concepte d'indemnització de danys i perjudicis de la quantitat de 63.130,59 €, més interessos legals.

L'administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, i al·lega en primer lloc una relació de fets que em remeto. Com a fonaments de dret, en primer lloc sol·licita la inadmissió del recurs per extemporani. Nega l'existència de dany antijurídic per tractar-se d'una llicència subjecta a condició suspensiva. Al·lega igualment infracció de la doctrina dels actes propis i per tot això sol·licita la desestimació de la demanda.

Fundamentos

PRIMER. -Cal tractar en primer lloc sobre la causa d'inadmissibilitat que és al·legada per l'Ajuntament, consistent a entendre que s'ha superat el termini màxim per presentar la demanda, per transcurs de més de sis mesos des del moment en què es va produir la desestimació per silenci administratiu.

La postura de l'Ajuntament al·legant tal causa d'inadmissibilitat és obsoleta i absolutament rebutjable atès que ignora la doctrina constitucional aplicable a la matèria que dimana de la STC de 15.12.2003 , (amb cita de moltes altres) la qual expressa que :

' Sobre el tema que nos ocupa hemos declarado. en reiteradas ocasiones, que la Administración no puede verse beneficiada por el incumplimiento de su obligación de resolver expresamente en plazo solicitudes de los ciudadanos. pues este deber entronca con la cláusula del Estado de Derecho ( art. 1.1 CE ). así como con los valores que proclaman los arts. 24.1. 103.1 y 106.1 CE (por todas. SSTC 6/1986. de 21 de enero . FJ 3; 204/1987. de 21 de diciembre. FJ 4; 180/1991. de 23 de septiembre. FJ 1; 86/1998. de 21 de abril. FFJJ 5 y 6; 71/2001. de 26 de marzo. FJ 4; y 188/2003 de 27 de octubre FJ 6). Por este motivo hemos dicho también que el silencio administrativo de carácter nega- tivo se configura como «una ficción legal que responde a la finalidad de que el administrado pueda previos los recursos pertinentes llegar a la vía judicial superando los efectos de inactividad de la Administración». de manera que. en estos casos. no puede calificarse de razonable aquella interpretación de los preceptos legales «que prima la inactividad de la Administración. colocándola en mejor situación que si hubiera cumplido su deber de resolver» [ SSTC 6/1986. de 21 de enero . FJ 3 c); 204/1987. de 21 de diciembre. FJ 4; 180/1991. de 23 de septiembre. FJ 1; 294/1994. de 7 de noviembre. 4; 3/2001. de 15 de enero. FJ 7; y 179/2003. de 3 de octubre. FJ 4].

Así. con base en la anterior doctrina hemos concluido en la reciente STC 188/2003 . anteriormente citada que «[si] el silencio negativo es una institución creada para evitar los efectos paralizantes de la inactividad administrativa, es evidente que ante una resolución presunta de esta naturaleza el ciudadano no puede estar obligado a recurrir siempre y en todo caso so pretexto de con- vertir su inactividad en consentimiento con el acto presunto exigiéndosele un deber de diligencia que no le es exigido a la Administración. Deducir de ese comportamiento pasivo -que no olvidemos. viene derivado de la propia actitud de la Administración- un consentimiento con el contenido de un acto administrativo que fue impugnado en tiempo y forma supone una interpreta- ción absolutamente irrazonable desde el punto de vista del derecho de acceso a la jurisdicción como contenido esencial del derecho a la tutela judicial efectiva previsto en el art. 24.1 CE pues no debemos descuidar que la Ley no obliga al ciudadano a recurrir un acto presunto y sí a la Administración a resolver de forma expresa, el recurso presentado» (FJ 6).

També ignora la doctrina del TS sobre la interpretació restrictiva de les causes d'inadmissió i prevalença del principi 'pro actione', segons refereix la Sentència de 3 de juliol de 2013 :

'Finalmente, no está demás recordar que, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 117.3 de la CE , los tribunales de este orden de jurisdicción contencioso-administrativo quedamos compelidos a interpretar las normes procesales, cuando del derecho de acceso a la jurisdicción se trata, no sólo de manera razonable y razonada, sin sombra de arbitrariedad ni error notorio, sino en un sentido amplio y no restrictivo, esto es, conforme al principio pro actione, con interdicción de aquellas decisiones de inadmisión que, por surigorismo, por unformalismo excesivo por cualquier otra razón, se revelendes favorables para la efectividad del derecho a la tutela judicial efectiva o resulten desproporcionadas entre los fines que se pretenden preservar y la consecuencia de cierre del proceso(por todas, SSTC 118/1987, de 8 de julio, FJ 3 ; 88/1997, de 5 de mayo, FJ 2 ; 3/2004, de 14 de enero, FJ 3 ; y 187/2009 ,

de 7 de septiembre, FJ 2), o, como se declara en la STC 220/2012, de 26 de noviembre , conforme a la cual '(...)las decisiones de inadmisión ha de verificarse de forma especialmente intensa, dada la vigencia en estos casos del principio pro actione, que es de obligada observancia por los Jueces y Tribunales y que impide que determinades interpretaciones y aplicaciones de los requisitos establecidos legalmente para accedir al proceso obstaculicen injustificadamente el derecho a que un órgano judicial conozca o resuelva en Derecho sobre la pretensión a él sometida. Así, se ha destacado que puede verse conculcado este derecho por aquellas interpretaciones de las normes que sean manifiestamente erróneas, irrazonables o basadas en criterios que por su rigorismo, formalismo excesivo o cualquier otra razón revelen una clara desproporción entre los fines que la causa legal aplicada preserva y los intereses que se sacrifican (por todas, STC 22/2011, de 14 de febrero , FJ 3).

...en lo relativo a la interpretación de la actuación procesal de las partes con relevancia para el adecuado cumplimiento de los requisitos de admisibilidad de una acción, que los órganos jurisdiccionales ordinarios han de llevar a cabo una ponderación de los defectos que adviertan en los actos procesales de las partes, guardando la debida proporcionalidad entre el defecto cometido y la sanción que debe acarrear, procurando siempre que sea posible la subsanación del defecto, favoreciendo la conservación de la eficacia de los actos procesales y del proceso como instrumento para alcanzar la efectividad de la tutela judicial (por todas, STC 194/2009, de 28 de septiembre , FJ 1), ...

En definitiva, en aplicació de tan destacada i coneguda doctrina i a la vista que l'Ajuntament ha incomplit amb la seva obligació de resoldre dins del termini, no pot aquest al·legar ara, l'incompliment del termini per interposar el recurs, per la qual cosa en realitat si ens trobem una situació de silenci administratiu no existeix cap termini i l'interessat pot recórrer en al moment que estimi oportú.

SEGON.-Els fets que justifiquen la present demanda són els següents:

El 28 de febrer de 2007 l'actora va sol·licitar a l'Ajuntament llicencia d'obres majors per a la construcció de dues naus industrials en la parcel·la situada al carrer Ricardo de la Cierva número 27-29 del Polígon Industrial Sesrovires, aportant la documentació necessària a aquest efecte.

El 3 de maig de 2007 l'Ajuntament va concedir la llicència. En aquell moment ja es trobava redactat projecte executiu degudament visat.

La parcel·la a construir coincideix amb un tram de carrer sense urbanitzar i sense que el seu rasants definitives es trobin determinades.

El 4 de març de 2010, seguint la situació de falta de definició d'alineacions i rasants l'actora sol·licita la devolució de les quantitats abonades per liquidacions tributàries.

El 18 de maig de 2010 el Cap de Llicencies, Obres i Via Publica de l'Ajuntament informa que a la vista de la falta de concreció de la rasants del carrer adjacent no pot edificar-se, recomana no dur a terme la construcció i preveure un ajornament provisional fins a l'execució de les obres del carrer Marconi. Indica igualment que la regulació de les normatives vigents fa impossible executar un projecte visat de l'any 2007.

L'11 de gener de 2011 l'Ajuntament deixa sense efecte la llicència d'obres i retorna l'import dels pagaments corresponents a liquidacions tributàries.

El 27 de juliol de 2011 es presenta a la reclamació de responsabilitat patrimonial que genera el present procediment.

TERCER.-. D'acord amb l' art. 139.1 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú , els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, excepte en els casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics. En tot cas, l'apt. 2 afegeix, el dany al·legat ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones.

Segons resulta de les STS de 10 d'octubre de 1998 , 14 d'abril de 1998 , 14 d'abril de 1999 i 7 de febrer de 2006 , entre moltes altres, els requisits perquè prosperi aquesta acció són els següents: a) que el particular pateixi una lesió dels seus béns o drets real, concreta i susceptible d'avaluació econòmica; b) que la lesió sigui antijurídica, en el sentit que el perjudicat no tingui obligació de suportar-la; c) que la lesió sigui imputable a l'Administració i conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics; i d) que, per tant, existeixi una relació de causa-efecte entre el funcionament del servei i la lesió, i aquesta no sigui aquesta conseqüència d'un cas de força major.

Si entrem en l'examen d'uns tals requisits cal indicar:

QUART.-En primer lloc és evident que existeix una lesió en béns i drets, real, concreta i susceptibles d'avaluació econòmica posat que el titular de la llicència no va poder dur a terme la construcció que pretenia.

CINQUÈ.-L'apartat antijuricitat concorre en el present cas.

El fet que la lesió sigui antijurídica implica que l'afectat no té el deure jurídic de suportar-la, per la qual cosa la antijuricitat desapareix quan concorre una causa justificativa que legitimi el perjudici, 'un títol que imposi a l'administrat l'obligació de suportar la carrega' - S. de 3 de gener de 1997 - 'o algun precepte legal que, imposi al perjudicat el deure sacrificar-se per la societat' - S. de 27 de setembre de 1997 . També ha precisat la jurisprudència que perquè el dany sigui antijurídic és necessari que el risc inherent a la utilització del servei públic hagi sobrepassat els límits imposats pels estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social, ja que en aquest cas no existirà haver de de el perjudicat de suportar el dany, i per tant, l'obligació d'indemnitzar el dany o perjudici causat per l'activitat administrativa serà a ella imputable.

Concorre la antijuricitat atès que la part actora no té cap obligació de suportar el dany, i a més perquè, en el present cas no resulta

d'aplicació la doctrina sobre l'excés de risc en relació amb l'estàndard de seguretat exigibles segons la consciència social

SISÈ.-En la consideració de l'existència o no de imputabilitat a l'administració de la lesió és on rau el centre de la qüestió debatuda.

L'Ajuntament entén que la llicència concedida quedava condicionada al projecte de reparcel·lació i projecte d'urbanització en virtut del com es fixarien les alineacions i rasants del carrer adjacent i que permetrien l'edificació.

No és cert que existeixi tal condicionament. El text de la llicència no esmenta per res aquesta condició. És més, l'acord de concessió obliga a iniciar les obres en el termini de tres mesos i a concloure-les en el termini de dos anys, la qual cosa és incompatible amb l'existència d'una hipotètica condició consistent en l'aprovació prèvia d'un altre projecte urbanístic. Cap informe tècnic previ a la concessió cita per res l'existència de tal condició.

L'informe municipal de 18 de maig de 2010 també rebat de forma clara l'existència de tal condició, ja que no la cita per res i a més recomana no iniciar les obres.

En conseqüència, no existeix la condició a la qual al·ludeix l'Ajuntament.

El que existeix, és una patent i notòria inactivitat de l'administració que eludeix la seva obligació d'urbanitzar, i en conseqüència la seva obligació d'aprovar el projecte de reparcel·lació que permetrà l'edificació, i amb això causa un dany al titular de la llicència d'obres.

És palès que la lesió és imputable a l'administració com a conseqüència d'un funcionament anormal dels serveis públics, funcionament anormal que consisteix en no complir amb la seva obligació de desenvolupar els instruments urbanístics procedents per fixar l'alineació del carrer adjacent i així permetre l'ús de la llicència concedida.

SETÈ.-Quant a la relació de causalitat la mateixa també resulta evident, la part actora tenia confiança legítima en què l'administració en un termini raonable actuaria en la forma deguda, i això és el que pot esperar qualsevol ciutadà de l'actuació administrativa. En conseqüència va assumir les despeses inherents al projecte edificador que no va poder culminar per causa de la negligència administrativa.

Existeix per tant relació de causalitat entesa com la relació existent entre els dos elements- lesió en sentit tècnic i títol d'imputació-, això és, entre el funcionament del servei públic concernit i el dany o lesió produïts que present a aquest, sent el factor dominant i idoni del dany causat, el anormal funcionament del servei públic, sense que aparegui trencat aquest nexe per les causes d'exoneració de la responsabilitat administrativa conegudes com a falta o culpa de la pròpia víctima o subjecte danyat, fets o conducta de terceres persones o força major.

A tot això cal afegir que la doctrina d'actes propis manca de tota relació amb el present cas.

VUITÈ.-Per tant escau estimar la demanda íntegrament i per la quantitat sol·licitada, a la vista que la defensa de l'Ajuntament no discuteix els imports reclamats.

Al import de la quantitat objecte del procediment , escau afeixí el import dels interessos meritats de del dia de la presentació de la sol·licitud fins al dia del pagament.

NOVÈ.-Segons l'article 39 de la llei de procediment escau fer imposició de costes. A la vista de la quantia del assumpte i aranzels orientatius del Col·legi d'Advocats i Procuradors es fixa l'import de les costes fins a un topall de 10.000 €.

Fallo

ESTIMOel recurs que ha presentat. Virtudes contra la desestimació per silenci administratiu de la seva sol·licitud de responsabilitat patrimonial presentada el 27 de juliol de 2011 i ANUL.LOla resolució objecte d'impugnació.

COMDEMNOa l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires a abonar a Doña Virtudes la quantitat de 63.130,59 €, més els interessos meritats des del dia 27 de juliol de 2011 fins el dia del pagament.

Amb expressa imposició de costes a l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires fins a un topall de 10.000 €.

Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel·lació davant el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.