Sentencia Administrativo Nº 802/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 431/2004 de 17 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA. BARCELONA

Recurs ordinari (Llei 1998) núm. 431/2004

Parts: AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLES

c/JURAT D'EXPROPIACIO DE CATALUNYA. SECCIO BARCELONA, Juan Francisco i Dolores

SENTÈNCIA Núm. 802

Magistrats:

Il·lm. Sr. Emilio Berlanga Ribelles

Il·lma. Sra. Núria Clèries Nerín

Il·lma. Sra. Ma Pilar Rovira del Canto

Il·lm. Sr. Javier Aguayo Mejía

Il·lma. Sra. Laura Tamames Prieto Castro

Il·lm. Sr. Jordi Morató Aragonés Pàmies

Barcelona, 17 de setembre de 2008

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per

resoldre el recurs ordinari ( llei 1998) núm. 431/2004 , el qual va ser interposat per AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL

VALLES, representat pel procurador Sr. ANTONIO Mª DE ANZIZU FUREST, i assistit de lletrat, contra JURAT D'EXPROPIACIO

DE CATALUNYA. SECCIO BARCELONA, representat i defensat pel LLETRAT DE LA GENERALITAT, i codemandats Juan Francisco i Dolores , representats pel procurador Sra. ELENA SORIA VILLALONGA i defensats

per lletrat.

Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei.

Hi ha actuat com a ponent la magistrada II·lma. Sra. Núria Clèries Nerín, qui expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

Primer.- La representació de la part actora va interposar un recurs contenciós administratiu contra "Acuerdo de fecha 3 de diciembre de 2003 del Jurat de Expropiació de Catalunya, secció Barcelona, sobre justiprecio de la finca sita en c/ DIRECCION000 NUM000 de Valldoreix".

Segon.- Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst per la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van despatxar els tràmits conferits de demanda i contestació, en el seu moment i per ordre, i d'acord amb els fets i fonaments de dret dels seus escrits, van sol·licitar, respectivament i en els termes que hi consten, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest es desestimés.

Tercer.- Per interlocutòria es va obrir el procés a prova que es va fer d'acord amb el que es troba a les actuacions i tot seguit es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia. 10-09-2008.

Quart. En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals,

Fundamentos

Primer.- L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès finterposa un recurs contenciós administratiu contra l'Acord del Jurat d'Expropiació de Catalunya, de data 3 de desembre de 2003, pel qual es desestima el recurs de reposició interposat per l'Ajuntament sobre la sol·licitud de determinació del preu just de l'expropiació de la finca situada en el Passeig DIRECCION000 , NUM000 del Districte de Valldoreix.

La finca expropiada està classificada en el Pla General com a sòl urbà i zonificada com equipament de nova creació a nivell local, clau 7b.

L'Ajuntament de Sant Cugat fonamenta la seva impugnació en tres motius:

1.-L'acte impugnat ha estat adoptat prescindint del procediment establert, atès que la resolució del Jurat, de 17.12.2002, de substitució del vocal tècnic infringeix clarament les previsions del Decret 202/2000, de 13 de juny, Reglament del Jurat d'Expropiació de Catalunya .

2.-No existeix obligació legal d'expropiar la finca, atenent a la seva condició de sòl susceptible d'aprofitament privat.

3.-Error en el càlcul del preu just de la finca acordat pel Jurat. Vigència del valors cadastrals i en referència a la valoració dels arbres no és la que correspon a una porció de bosc.

Al recurs s'oposen tant l'Administració demandada com els propietaris expropiats. En síntesi al·leguen la presumpció d'encert de les resolucions del Jurat, i desviació processal en impugnar-se ara uns actes ferms i consentits.

Segon.- Per a un millor enjudiciament dels extrems proposats, exposarem de forma abreujada les actuacions més rellevants que consten en l'expedient administratiu 0094-01:

-Per escrit de 13.3.98 (foli 100), l'alcalde de Sant Cugat es va dirigir al Sr. Juan Francisco per tal de traslladar-li l'informe emès per l'arquitecte municipal el qual indicava "que tenint en compte el temps transcorregut des de l'entrada en vigor del planejament vigent i en coherència amb l' article 216.3 de les NN UU del PGM , el propietari de la parcel·la de referència pot acollir-se al que disposa l' article 103 del DL 1/90, de 12 de juliol ".

-En data 9.05.2001, els Sr Juan Francisco i la Sra Dolores es van dirigir al Jurat i van presentar full d'apreuament per tal de fixar el preu just de l'expropiació de la finca de la seva propietat, iniciada pel tràmit previst en l' article 103 del Decret legislatiu 1/90 .

-En data 30.5.2001, el Jurat es dirigeix a l'Ajuntament per tal que designi vocal tècnic, així com el nom del seu suplent.

-El 29.10.2001, l'Ajuntament va designar a l'arquitecte municipal, Sr. Felix i, com a suplent, el Sr. Cosme (foli 59).

-El 13.2.2002, Jurat requereix el vocal tècnic perquè prepari proposta de valoració dels béns i drets afectats per l'expropiació.

-El 9.3.2002, l'Ajuntament presenta informe valoració, efectuat per l'arquitecte municipal Sr. Felix (Foli 74-77), el qual proposa no portar a terme l'expropiació del solar. I, en cas que així es fes, per calcular el valor del solar hauria d'aplicar-se el valor de la ponència actualitzat, i per valorar el vol, valorar els arbres a preu de volum de llenya.

-Per Acord adoptat el 8.4.2002, el Jurat revoca l'acord de designació de vocal tècnic, a l'empara de la disposició addicional del Decret 202/2002 , i acceptar nou vocal tècnic designat per l'Ajuntament, que ja ha presentat la seva proposta de valoració (foli 79).

-En data 23.4.02, el Jurat d'expropiació dicta el següent acord (foli 83) "En el solar del carrer DIRECCION000 , núm. NUM000 , no hi concorre cap dels supòsits de preferència de la titularitat pública que s'estableixen en l' art 216 NNUU del PGM , conseqüentment, el propietari es lliure de construir qualsevol tipus d'equipament de titularitat privada" (foli 85).

-En data 14.6.02, el Sr. Juan Francisco interposa un recurs de reposició, en el qual indica que l'Ajuntament anava contra els seus propis actes, atès que el propi alcalde, per escrit de 13.3.98 els va instar a iniciar el procediment d'expropiació pel tràmit previst en l' article 103 del Dleg. 1/90 .

-En data 7.10.2002, el Jurat revoca l'anterior acord i retrotrau les actuacions a la formulació de l'acord de preu just. Acorda convocar la pròxima sessió en el termini màxim de 15 dies, i requereix el vocal tècnic perquè presenti una proposta de valoració (foli 109).

-El Jurat, en data 17.12.2002, va considerar que s'havia exhaurit abastament el termini concedit al vocal tècnic designat per l'Administració expropiant per tal que informés de l'expedient del preu just, i va considerar que la inactivitat del vocal tècnic equivalia en la pràctica a la seva renúncia tàcita i, en conseqüència, va considerar que havia quedat tàcitament habilitat per designar un vocal tècnic d'entre els professionals inscrits a la seva base de dades.

-En data 24.2.2003, l'Ajuntament de Sant Cugat interposa un recurs de reposició contra l'acord del Jurat adoptat en sessió del dia 17.12.2002, relatiu a la substitució del vocal tècnic en representació de l'Ajuntament de Sant Cugat (Foli 125).

-Per Acord adoptat el 19.5.2003, el Jurat desestima el recurs de reposició (foli 158)-notificada a l'Ajuntament el 18.7.2002 (foli 162).

-En sessió celebrada el 30.6.2003, el Jurat fixa el preu just de l'expropiació (foli 166).

-En data 23.10.2003 l'Ajuntament de Sant Cugat interposa recurs de reposició (foli 182), per entendre que la classificació i zonificació de la finca faculta l'exercici de la titularitat privada, la qual cosa exclou la reserva de titularitat pública exclusiva. Hi adjunta com a motivació del recurs l' informe elaborat per l'arquitecte municipal, el qual aconsella interposar el recurs perquè "no és un terreny que s'hagi d'expropiar" i, com a comentari sobre la valoració inclosa en l'acord del Jurat, exposa "respecte de la taxació o determinació del just preu, que es d'aplicació en el supòsit que el solar hagi de ser efectivament expropiat, l'arquitecte que subscriu entén que és correcte i ajustat als valors de mercat de la zona, per la qual cosa no es formulen objeccions a la valoració" (foli 184).

Tercer.- Com abans hem indicat, el primer motiu d'oposició es fonamenta en l'afirmació que l'acte impugnat ha estat adoptat prescindint del procediment establert, atès que la resolució del Jurat de 17.12.2002, de substitució del vocal tècnic infringeix clarament les previsions del Decret 202/2000, de 13 de juny, mitjançat el qual s'aprova el Reglament del Jurat d'Expropiació de Catalunya .

L' article 2.1b) del Decret 202/2000 disposa que el vocal tècnic ha de ser designat per l'Administració expropiant, i l'art 6.2 exposa els supòsits en què ha d'actuar el vocal tècnic substitut designat. Per tant, la representació legal de la Corporació municipal considera que el Jurat ha prescindit del procediment legalment establert, en recórrer directament a la facultat que li atribueix la disposició addicional primera del Decret esmentat i nomenar un altre vocal tècnic sense cridar prèviament el vocal tècnic substitut designat per l'Administració expropiant.

Ara bé, sense entrar a conèixer la pertinència dels arguments exposats, hem de recordar que tal qüestió ja va ésser exposada en el recurs de reposició presentat el 24.2.2003 per l'Ajuntament de Sant Cugat, el qual tenia per objecte la impugnació de l'Acord del Jurat adoptat en sessió del dia 17.12.2002, relatiu a la substitució del vocal tècnic en representació de l'Ajuntament de Sant Cugat (foli 125).

Aquest recurs va ésser desestimat per acord de 19.5.2003 (foli 158). Contra aquest acord que exhauria la via administrativa, l'Ajuntament no va interposar cap recurs jurisdiccional i, per tant, l'acte va esdevenir ferm i consentit. Raó per la qual, en ocasió de la impugnació de l'Acord del Jurat, que fixa el preu just de l'expropiació i que es va interposar el 12.2.2004, no és possible reproduir un motiu d'impugnació respecte al qual en el seu moment la recurrent va acceptar.

En aquest sentit, el Tribunal en data recent i també en referència a un recurs interposat per mateix Ajuntament, ha dictat la Sentència núm. 41/2008, de 22 de gener en la qual ja vàrem dir "..no se promovió recurso contencioso-administrativo para su impugnación jurisdiccional autónoma o separada de la resolución que hubiera de poner fin al expediente...ha de considerarse ahora que se trata de un acto firme por consentido, sin que al socaire de la ahora sí, impugnación de la resolución final del expediente de justiprecio pueda traerse aquel estado de cosas que quedó pacifico con motivo de ilegalidad".

Quart.- Qüestió similar succeeix respecte al segon motiu d'impugnació. L'Ajuntament considera que no existeix obligació legal d'expropiar la finca, atenent a la seva condició de sòl susceptible d'aprofitament privat, tal com recull l' article 216.3 de les Normes urbanístiques del PGM i, per tant, no era d'aplicació l'article 103 del Decret legislatiu 1/90 .

El plantejament de l'Administració en el seu dia va ésser admès pel Jurat, que en data 23.4.02 acordar que "En el solar del carrer DIRECCION000 , núm. NUM000 , no hi concorre cap dels supòsits de preferència de la titularitat pública que s'estableixen en l' art 216 NNUU del PGM , conseqüentment, el propietari és lliure de construir-hi qualsevol tipus d'equipament de titularitat privada".

Ara bé, com abans hem exposat contra aquest acord la propietat va interposar un recurs de reposició. El recurs es fonamentava amb l'escrit dirigit per l'alcalde el 13.3.98 que instava la propietat a iniciar els tràmits del procediment previst en l' article 103 del Decret legislatiu 1/90 .

En data 7.10.2002, el Jurat va estimar el recurs, i considerà que la finca era expropiable i en conseqüència va revocar l'anterior acord i ordenà retrotraure les actuacions a la formulació de l'acord de preu just. Va acordar convocar la pròxima sessió en el termini màxim de 15 dies, i requerir el vocal tècnic perquè presentés una proposta de valoració (foli 109).

Contra aquest acord l'Ajuntament de Sant Cugat no va interposar cap recurs jurisdiccional i, per tant, la qüestió relativa a si la finca era o no expropiable va quedar decidida, atès que l'Administració es va aquietar a aquesta decisió.

No és possible ara, en motiu de la impugnació de l'Acord que fixa el preu just de l'expropiació, tornar a qüestionar la procedència de l'expropiació quan aquesta qüestió ja va ésser expressament rebutjada pel Jurat i acceptada i consentida per l'Administració. Per altra banda hem de tenir en compte que l' article 216 de les NNU del PGM en el supòsit d'equipaments de nova creació a nivell local (clau 7b) regula la preferència de titularitat pública però en cap supòsit estableix l'obligatorietat d'un tipus de titularitat. L'article 216,3 estableix que en el supòsit que s'hagi aprovat el Pla Especial que determini l'afectació del terreny a un tipus d'equipament o bé hagin transcorregut tres anys des de l'aprovació del PGM, i un any des que hagi requerit a l'Ajuntament d'expropiació, el propietari "quedará libre para la construcción de cualquier equipamiento que por su naturaleza sea susceptible de titularidad privada". Així doncs, davant la manca de reacció de l'Administració la llei faculta i no obliga el propietari per construir un equipament que sigui susceptible de titularitat privada. Facultat que no tindria si el Pla Especial hagués concretat la destinació del terreny a un equipament de titularitat pública.

Així doncs, atesa la manca de Pla Especial que fixés la destinació del terreny a un equipament de titularitat privada atesa la manca de reacció de l'Administració quan el Jurat va acordar que el terreny era expropiable, no queda sinó rebutjar el segon motiu d'impugnació.

Cinquè.- Per últim, i en referència a la impugnació de l'Acord del preu just, la Corporació Municipal entén que la resolució del Jurat té un error en el càlcul del preu just, perquè ha calculat el valor de la finca a partir del mètode residual, i ha ignorat la vigència de les Ponències cadastrals que determinen el valor real de repercussió de la mateixa finca. Per altra banda, la indemnització donada per a l'arbrat no és la que correspon a una porció de bosc.

El representant legal dels propietaris expropiats entén que el recurs ha d'ésser desestimat ja que tal qüestió no va ésser exposada en via administrativa.

Certament que l' article 56.1 de la Llei jurisdiccional exposa que "1. En els escrits de demanda i de contestació, s'hi han de consignar amb la separació deguda els fets, els fonaments de dret i les pretensions que es dedueixin, en justificació de les quals es poden al·legar tots els motius que siguin procedents, tant si han estat plantejats o no davant l'Administració."

Ara bé, cal distingir el supòsit on en via administrativa no s'ha exposat un motiu d'impugnació d'aquell que clarament s'ha expressat la seva posició.

Recordem que el preu fix de l'expropiació es va acordar en la sessió celebrada el 30.6.2003.

Contra aquest acord, en data 23.10.2003, l'Ajuntament de Sant Cugat va interposar un recurs de reposició, per entendre que la classificació i zonificació de la finca faculta l'exercici de la titularitat privada, la qual cosa exclou la reserva de titularitat pública exclusiva.

En l'escrit del recurs expressament indica que hi adjunta com a motivació del recurs l'informe elaborat per l'arquitecte municipal, el qual aconsella interposar el recurs perquè "no es un terreny que s'hagi d'expropiar" i, com a comentari sobre la valoració inclosa en l'acord del Jurat exposa "respecte de la taxació o determinació del just preu, que es d'aplicació en el supòsit que el solar hagi de ser efectivament expropiat, l'arquitecte que subscriu entén que és correcte i ajustat als valors de mercat de la zona, per la qual cosa no es formulen objeccions a la valoració" (foli 184).

Del contingut del recurs de reposició, hem de concloure que no ens trobem davant d'un supòsit incardinable en l' article 56 de la LJCA , sinó en el cas que l'Administració diu de forma expressa que està d'acord amb la valoració realitzada, per tant, no és possible ara en via jurisdiccional impugnar aquest extrem concret atès que en cas contrari estaríem vulnerant la doctrina que l'Administració no pot anar contra els seus propis actes. Raó per la qual ha d'ésser desestimat aquest motiu d'impugnació, com també ho ha d'ésser la impugnació de la valoració de l'arbrat de la finca, atès que la valoració efectuada per la vocal tècnica, prèvia inspecció de la finca, no ha estat desvirtuada, i l'Administració en cap cas ha acreditat quines són les raons que aconsellen valorar l'arbrat de la finca com si fos bosc i obtenir el preu just sense tenir en compte el preu de l'arbre i valorar-lo a preu de llenya.

Setè.- No s'aprecien motius a efectes d'un pronunciament sobre el pagament de les costes processals ( art. 139 LJCA ).

Fallo

1.- Desestimar el recurs.

2.- No fer atribucions de costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Així ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ

Avui el magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.