Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 81/2018, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 254/2016 de 29 de Marzo de 2018

Encabezamiento

JUZGADO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Nº 17 DE BARCELONA

Recurso nº:254/2016 M1 - Recurso ordinario

Parte actora:SITA SPE IBÉRICA, S.L.U.

Representante parte actora:SUSANA MANZANARES COROMINAS

Parte demandada:AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA (ARC)

Representante parte demandada:LLETRAT GENERALITAT

SENTÈNCIA NÚM. 81/18

Barcelona vint- i- nou març dos mil divuit

Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat numero 17 Contenciós Administratiu de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat la procuradora Susana Manzanares Corominas en representació de Sita Spe Iberica SLU assistit pel lletrat Rafel Audivert Arau contra Agencia de Residus de Catalunya. Generalitat de Cataluña , representada i assistida pel lletrat Josep Maria Tost i Borràs . Dicto sentència d'acord amb els següents

Antecedentes

Primer.El dia 12/07/16 va entrar al Jutjat un escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en què, després de concretar la resolució objecte de recurs, sol licitava que es tingués per interposat el recurs.

Segon.-Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un Decret de 09/09/16 i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.

Tercer.Mitjançant un Decret de 16/03/17 es va fixar la quantia en 116.059 € . A continuació, es va obrir a prova, i l'actora va demanar documental, y testifical-pericial i pericial i la demandada documental Les probes es van practicar segons resulta dels rams corresponents.

Quart.-A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va Arribar el seu torn corresponent, a través d'una provisió de 27/10 l'assumpte va quedar conclús per a sentència.

Cinquè.En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència no s'ha dictat en el termini legal per causa d'una llarga malaltia que afectà al Magistrat.

Sisè.Objecte del recurs.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul lativa exercitada a nom de Sita Spe Iberica SLU contra la resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat de 4 de maig de 2016 que desestima el recurs d'alçada interposat contra la resolució del director de l'Agencia de Residus de Catalunya de 14 de desembre de 2016 que acorda l'execució subsidiària d'un acte administratiu.

Setè. Pretensions i al legacions de les parts.

La part actora exposa en primer lloc una relació de fets que la part actora estima rellevant i no es troben inclosos en l'expedient administratiu, com són l'origen de la contaminació de la finca i les actuacions administratives dutes a terme i a aquests efectes cita una llarga sèrie d'actuacions i resolucions judicials a la qual em remeto. El 13 d'octubre de 2015 l'Agència envià a l'actora un requeriment prèvi a l' execució forçosa donant-li el termini d'un mes per donar compliment a la resolució de 18 de juliol de 2013 que implicava: la investigació de delimitació i detall en relació a l'existència d'afecció hidrogeologia fora de l'emplaçament a les finques adjacents; anàlisi de risc detallada de la problemàtica de contaminació d'acord amb el RD 9/2005 per a la protecció de la salut humana; en funció dels resultats de les investigacions i anàlisis un projecte de recuperació del sòl contaminat que minimitzi el focus de contaminació i redueixi la concentració de contaminants en el sòl, tot indican que el projecte ha de ser aprovat i executat d'acord amb les condicions tècniques procedents. En resposta a aquest requeriment l'actora va presentar el 20 de novembre de 2015 un document denominat: 'Proposta d'actuacions als voltants de les bases de llots existents en Sant Llorennc d'Hortons'. L'administració el 14 de desembre de 2015 va acordar procedir a l'execució subsidiària de la resolució de 18 de juliol de 2013, fixant com a cost d'execució la quantitat de 116.059 €. Enfront d'aquesta resolució es va interposar recurs d'alçada i el 22 d'abril de 2016 es va presentar informe complementari que ratificaven els arguments exposats en el recurs d'alçada. El Conseller va emetre resolució el 4 de maig de 2016 desestimant el recurs i contra aquesta resolució es genera el present procediment contenciós administratiu. El 12 de desembre de 2016 l'Agència va exigir el pagament de la quantia indicada en l'execució subsidiària. Com a fonaments de dret al lega que nega qualsevol responsabilitat en relació amb la contaminació generada, però no és l'objecte del procediment discutir el règim de responsabilitat ja que això correspon a altres procediments judicials. La resolució vulnera els pressupostos exigits per a l'execució forçosa segons l'article 95 i 96 LRJPAC per haver-se donat compliment requeriment de 18 de juliol de 2013 i estar executant directament els projectes presentats de forma coordinada amb l'Agència, ja que la part ha manifestat repetidament la seva voluntat d'executar requeriment de 2013 i ha aportat els documents d'informes precisos i en aquest sentit procedeix a citar les actuacions realitzades. Al lega igualment incompliment de l'article 89 de la Llei de procediment per inexistència de motivació jurídica i no resoldre totes les qüestions plantejades. Seguidament exposa les dificultats d'execució del requeriment de l'any 2013 per existència d'una greu problemàtica ambiental que transcendeixen l'àmbit de la finca afectada i requereix un tractament global ja que la contaminació existent en el lloc no afecta només la finca de la recurrent sinó a altres finques registrals i existeix impossibilitat tècnica de reparar la contaminació en la finca de referència sense un diagnòstic global de la zona. Per tot això sol licita que es dicti sentència per la qual es deixi sense efecte la resolució de 4 de maig de 2016 que s'impugna; la resolució de 14 de desembre de 2015 que acorda resoldre l'execució subsidiària de la resolució de 18 de juny de 2013 i reconèixer l'adequada execució per part de l'actora del requeriment de 18 de juliol de 2013.

L'administració demandada compareix i s'oposa a la demanda al legant en primer lloc la problemàtica judicial concurrent sobre l'assumpte i que en tràmit d'execució de sentència l'administració va dictar la resolució de 18 de juny de 2013 per la qual es va declarar responsable a la Societat Ecocat S.L., actualment nomenada Spe Iberica SLU i la requeria per realitzar determinades actuacions tècniques; aquesta resolució va ser objecte de recurs contenciós administratiu que va resultar inadmès pel Jutjat 8, actualment en tràmit d'apel lació i també va ser objecte d'un incident d'execució de sentència seguit davant el jutjat 9 que va resultar desestimat en Interlocutòria de 7 de juny de 2014, que és ferma. Com a fonaments de dret al lega en primer lloc, la improcedència d'analitzar els motius d'impugnació que vénen referits a la resolució de 18 de juliol de 2013 per desviació processal i en virtut del principi de cosa jutjada; nega la vulneració dels pressupostos concurrents en l'execució forçosa i justifica la decisió administrativa per l'incompliment de l'actora dels requeriments previs cursats a aquest efecte, igualment nega l'existència d'una actuació obstaculitzadora per part de l'administració ja que l'execució forçosa es va iniciar una vegada transcorreguts més de dos anys des que es va dictar la resolució de 18 de juliol de 2013, l'inici del procediment d'execució forçosa es troba justificat i l'administració ha justificat la seva decisió i cap dels documents presentats donen resposta al requeriment de 18 de juliol de 2013. La resolució impugnada es troba motivat de forma suficient, tant per remissió als documents sobrants de l'expedient com per remissió a la proposta de resolució i lògicament no entra en la valoració de documents posteriors a la resolució administrativa impugnada. Quant a les dificultats d'execució del requeriment de 18 de juliol de 2013 l'administració entén que es tracta de qüestions pròpies de l'execució de sentència i no poden ser objecte del procediment. Per tot això sol licita que es desestimi la demanda.

Fundamentos

PRIMER. -Els antecedents necessaris per al correcte enteniment del cas resulten dels anteriors fonaments de fet.

SEGON .-Primer de tot convé delimitar la matèria que pot ser objecte d'aquest procediment, i la delimitació ve donada pels nombrosos antecedents judicials que concorren en aquest cas.

En primer lloc la Sentència de 3 d'abril de 2009 del Jutjat 9 de Barcelona i la de 7 de gener de 2013 TSJC, les quals afirmen que l'entitat Ecocat S.L. és responsable directa de la contaminació. Això resulta perfectament aplicable a l'actora, que es la mateixa societat per canvi de nom. . Ambdues parts estan d'acord en aquest punt.

Com sigui que una vegada fermes les anteriors sentències es va dictar la resolució de 18 de juliol de 2013 per la qual es requereix a la recurrent per realitzar determinades actuacions tècniques en el solar afectat per la contaminació, la recurrent acudeix al jutjat 9 i va presentar un incident d'execució de sentència en la qual pretenia que es declarés a una altra entitat com la causant de la contaminació. Aquest incident va ser desestimat per interlocutòria de 7 de juliol de 2014.

L'entitat recurrent va interposar un recurs d'alçada contra la resolució de 18 de juliol de 2013 per la qual en execució de sentència es va declarar responsable de la recuperació del sòl contaminat a Ecocat S.L, i com sigui que aquest recurs d'alçada va resultar inadmès per l'administració, l'entitat va presentar demanda contenciós administrativa davant el Jutjat 8, el qual mitjançant interlocutòria de 7 de maig de 2015 inadmet la demanda per cosa jutjada, en relació amb la interlocutòria anteriorment indicada del Jutjat 9.

Tenint en compte que els motius en els quals es fonamenten els recursos són tres, a saber: no concurrència dels requisits exigits per a l'execució forçosa; falta de motivació de la resolució impugnada i dificultats per executar el requeriment de 18 de juliol de 2013, a la vista de les anteriors resolucions i més concretament de les actuacions de inadmissió dels Jutjats 8 i 9, no es pot entrar en el tercer motiu del recurs ja que totes les dificultats que pugui tenir la part actora en relació amb el compliment de l'acordat en resolució de 18 de juliol de 2013, ja sigui la problemàtica ambiental per concórrer situacions de contaminació en diverses finques a la mateixa zona, o bé la necessitat d'informació complementària, necessitat d'un diagnòstic global o qualsevol altre assumpte referit estrictament al compliment de la resolució, escapa la competència d'aquest Jutjat i ha de ser examinat pel Jutjat 9 per ser aquest el que va dictar la sentència principal i per tant qui té la competència per resoldre sobre l'execució d'aquesta sentència.

I això, per raó de competència segons l' article 103 LRJCA , més que per raons de cosa jutjada, com apunta la defensa de l'administració, ja que gens obsta al fet que la recurrent posi en relleu obstacles nous o desconeguts que puguin produir- se.

També, evidentment per raons de desviació processal que ens recondueixen al jutjat competent per raó d'haver estat qui va dictar la sentència en primera instància.

TERCER.-L'anterior, redueix el contingut del recurs a dos extrems. El primer d'ells és el referit a la falta de concurrència dels requisits que configuren l'execució forçosa.

.

L'art. 98 de la LPA estableix que:

«1. Habrá lugar a la ejecución subsidiaria cuando se trate de actos que por no ser personalísimos puedan ser realizados por sujeto distinto del obligado.

2. En este caso, las Administraciones Públicas realizarán el acto, por sí o a través de las personas que determinen, a costa del obligado.

3. El importe de los gastos, daños y perjuicios se exigirá conforme a lo dispuesto en el artículo anterior.

4. Dicho importe podrá liquidarse de forma provisional y realizarse antes de la ejecución, a reserva de la liquidación definitiva».

La sentencia del Tribunal Suprem de 18 de setembre de 1989 , declara que : «La doctrina jurisprudencial -S. 28-11-77 - establece que 'la ejecución subsidiaria como medio de ejecución forzosa, requiere que tal ejecución voluntariamente incumplida por el administrado se halle bien determinada en forma concreta e indubitada y si se alega imposibilidad de concretar las medidas a adoptar o los desperfectos a reparar, sí deben en todo caso, ser explicitados detallando los existentes, sin perjuicio de que se advirtiera de otras posibles deficiencias que por permanecer ocultas no fueron determinables'».

La sentencia del Tribunal Suprem de 28 de setembre de 1998 , matisa que és reiterada la jurisprudència d'aquesta Sala que exigeix a l'Administració, quan aquesta executa obres per substitució, en ús de la potestat que li atribueixen els arts. 104 i 106 LPA, que concreti i precisi adequadament les obres que s'han de realitzar i les notifiqui amb caràcter previ a l'interessat.

La sentència del Tribunal Suprem de data 23 de juny de 1999 , destaca que encara que la Sentència no ho hagi dit, és clar que, tractant-se d'una «execució subsidiària» ( art. 106 de la Llei de Procediment Administratiu ), l'Administració només pot actuar, i a costa de l'obligat, quan aquest no hagi realitzat el que li incumbeix en el termini que se li assenyali.

La sentència del Tribunal Suprem de data 22 de novembre de 2004 , incideix en l'exigència del previ requeriment i la desatenció del mateix, indicant que

«de acuerdo con la naturaleza de esas obligaciones su incumplimiento permite acudir al procedimiento de ejecución subsidiaria, para lo cual, de acuerdo con el art. 95.1 LRJ-PAC ha de dirigirse previamente al obligado el oportuno apercibimiento.»

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Cataluña de 15 de desembre de 2009 , aclara que:

«Centrado el examen en la vía de la ejecución subsidiaria y a los efectos de la liquidación definitiva correspondiente - art. 98 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común , y en especial en su apartado 4-deberá señalarse que el procedimiento de liquidación definitiva no es más que un procedimiento administrativo a seguir por los trámites generales del procedimiento administrativo en el que debe no obviarse la elaboración de la liquidación que se tiene por definitiva con los informes correspondientes y con la sustancial garantía del trámite de audiencia que debe seguirse respecto al obligado para que pueda oponerse con las alegaciones y probanza que fuera de su interés y procedente para el caso».

L'examen de la jurisprudència exigeix que perquè l'administració pugui procedir a l'execució subsidiària d'un acte administratiu han de concórrer els següents requisits: 1º.- Que no es tracti d'un acte personalíssim, i que per tant pugui ser realitzat per una altra persona;2º.- Que l'obligació a realitzar es trobin ben determinada de forma concreta i indubtable; i requeriment o notificació prèvia a l'interessat.

Repassant tals requisits, anem al contingut de la resolució de 14 de desembre de 2015 que consisteix en :

Investigui i delimiti en detall si existeix afecció hidrològica fora de l'emplaçament a les finques adjacents.

Realitzi una anàlisis de risc detallada de la problemàtica de contaminació d'acord amb el Reial Decret 9/2005, on l'objectiu de protecció sigui la salut humana.

A partir dels resultats de les investigacions i de la anàlisis de risc, presenti davant de l'ARC un projecte de recuperació del sol contaminat, que minimitzi els focus de contaminació i redueixi la concentració de contaminants al sòl. El projecte serà convenientment aprovat per l'autoritat competent i executat d'acord amb les condicions tècniques que s'imposin.

És clar que la realització d'estudis, anàlisis i projectes d'activitat no constitueixen actes personalíssims i poden ser realitzats per qualsevol persona o entitat que disposi dels convenients coneixements tècnics.

L'obligació es troba perfectament delimitada atès que la resolució administrativa expressa amb claredat i precisió el que ha de fer l'obligat. En primer lloc una labor d'investigació referida a les finques adjacents; seguidament una anàlisi del risc en relació amb la salut humana; i després de les labors de diagnosis, la redacció i presentació d'un projecte de reparació per esmenar els problemes de contaminació al fet que fa referència l'acord.

Quan al requeriment previ, aquest existeix i el de 12 d'octubre de 2015, més el del 18 de juliol de 2013 ( que, recordem, va ser objecte d'impugnació judicial).

Evidentment, a més d'aquests requisits, perquè procedeixi l'execució subsidiària és imprescindible que es doni el pressupost de fet necessari és a dir incompliment per part de l'obligat a la realització de l'acte.

La part actora entén que ha donat compliment o està donant compliment a l'acordat per falta de resposta als seus requeriments sobre antecedents històrics de les finques afectades; per la presentació el 21 d'octubre de 2015 d'un denominat 'Projecte d'actuacions als voltants de les bases de Llots àcids existents a Sant Llorenç d'Hortons' i la presentació d'un projecte complementari al gener de 2016 així com d'un altre informe el 22 d'abril de 2016 a més, indica haver realitzat actuacions coordinades per l'Agència per implementar el projecte.

Aquí tornem al que s'ha dit en el FD 2ª d'aquesta sentència. Si l'entitat actora entén que ha donat compliment a l'acordat, el procedent seria manifestar-ho al Jutjat 9 amb la finalitat d'obtenir una declaració judicial d'haver complert amb l'ordenat. Davant la inexistència d'aquest fet, juntament amb la resposta negativa de l'administració, hem d'entendre ' prima facie', que no existeix compliment, i simplement constatar que es reuneixen els requisits formals necessaris perquè l'administració procedeixi a l'execució forçosa de les obligacions declarades en sentència.

De totes maneres és de notar que l'execució forçosa s'inicia al cap de dos anys de dictar-se la resolució de 18 de juliol de 2013; que existeix un procediment sancionador per incompliment de l'acordat; que el document denominat 'Projecte d'actuacions als voltants de les bases de Llots àcids existents a Sant Llorenç d'Hortons' va ser avaluat en el sentit que 'la documentació presentada no aporta dades que permetin valorar i quantificar els tres aspectes tècnics *requerits'; que la documentació complementària va ser presentada posteriorment al requeriment; que els terminis concedits per l'administració han estat àmpliament superats per la recurrent sense acreditar actuació alguna; que les al legacions sobre falta de cooperació de l'administració són genèriques i no estan documentades.. En definitiva existeixen suficients i amplis elements que permeten arribar a la conclusió que l'entitat actora efectivament no ha donat compliment a l'ordenat..

I tot això porta la desestimació del primer motiu de la demanda.

QUART.-Entrem a continuació en el segon motiu de la demanda que és la falta de motivació de la resolució objecto del procés.

El requisit de la 'motivació' de l'acte administratiu, recollit en l' article 54, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú , que té per finalitat la que l'interessat conegui els motius que condueixen a la resolució de l'Administració, amb la fi, si escau, de poder rebatre'ls en la forma procedimental regulada a aquest efecte. I per complir aquesta fi, no és suficient la redacció d'una mera fórmula convencional, estereotipada o simplement litúrgica, sinó que en la motivació s'han de plasmar els concrets criteris seguits per l'Administració per fixar els fets que s'imputen, la norma aplicable, i les circumstàncies d'aplicació de la mateixa. En definitiva, es tracta d'evitar que l'administrat quedi en indefensió per desconeixement dels criteris utilitzats per l'Administració .Les decisions han d'estar motivades -com succeeix també, i per idèntiques raons, amb les decisions judicials, segons exigeix l' Art. 120,3 de la Constitució - atès que això és requisit sine qua non perquè el seu destinatari pugui entendre perquè es va decidir en un sentit o en un altre, i perquè pugui saber com i perquè motivo oposar-se via de recurs a una decisió adversa. Si aquesta manca de raons, difícil és raonar enfront d'ella.

Ara bé, com el Tribunal Constitucional ens ensenya, motivació no és equivalent a motivació exhaustiva, aclaparant, cabalosa de raons i arguments. L'exigència legal es compleix també amb una motivació breu, succinta, esquemàtica, - fins i tot per via de remissió-.

Aquesta *via de revisió , la denominada ' motivació in allunde ', és un supòsit en el qual es considera motivat l'acte administratiu sempre que l'interessat pugui trobar en l'expedient les raons per les quals l'administració actua.

Per exemple la STS de 15/01/2009 diu:

'El cumplimiento de esta exigencia de la motivación de los actos, con sucinta referencia a los hechos y fundamentos en que se basa, previsto en el artículo 54 de la Ley 30/1992 , se salvaguarda mediante la severa consecuencia de la anulabilidad del acto administrativo no motivado, en caso de incumplimiento. Ahora bien, esta ausencia de motivación puede ser un vicio invalidante, como hemos señalado, o de mera irregularidad en el caso de que no se haya producido ese desconocimiento de los motivos y razones en que se funda la decisión administrativa. Dicho de otra forma, debe atenderse a un criterio material en orden a determinar si efectivamente se ha cumplido, o no, la finalidad que exige la motivación de los actos, es decir, si el destinatario ha llegado a conocer las razones de la decisión adoptada por la Administración, pues solo si se conocen pueden impugnarse. Se trata, en definitiva, de valorar si concurre la indefensión a que se refiere el artículo 63.2 de la Ley 30/1992 cuya existencia es necesaria para incurrir en el vicio de invalidez señalado. El defecto de forma 'solo determinará la anulabilidad cuando el acto carezca de los requisitos formales indispensables para alcanzar su fin o de lugar a la indefensión de los interesados', nos indica el citado artículo 63.2.

En este sentido, la motivación puede contenerse en el propio acto, o bien puede realizarse por referencia a informes o dictámenes, ex artículo 89.5 de la Ley 30/1992 , cuando se incorporen al texto de la misma. Ahora bien, esta exigencia de la incorporación de los informes, contenida en el mentado artículo 89.5 'in fine', ha sido matizada por la jurisprudencia de este Tribunal Supremo --Sentencias de 21 de noviembre de 2005 , 12 de julio de 2004 , 7 de julio de 2003 , 16 de abril de 2001 , 14 de marzo de 2000 y 31 de julio de 1990 -- en el sentido de considerar que si tales informes constan en el expediente administrativo y el destinatario ha tenido cumplido acceso al mismo, la motivación mediante esta técnica 'in aliunde' satisface las exigencias de la motivación, pues permite el conocimiento por el receptor del acto de la justificación de lo decidido por la Administración.'

En aplicació d'aquesta doctrina, ha de descartar-se l'al legació de falta de motivació atès que en l'expedient administratiu es troben els informes que justifiquen l'actuació administrativa i el recurrent els va conèixer i en conseqüència va conèixer les raons d'aquesta actuació.

D'igual manera, en el present cas i en qualsevol, l'extensa fonamentació continguda en la proposta de resolució, permet perfectament a l'actora conèixer les raons de l'actuació administrativa, sense que calgui que aquest raonament es traslladi de forma idèntica i exacta a la resolució en si mateixa.

I en relació amb els documents que segons l'actora no van ser tinguts en consideració aquests són posteriors fins i tot a la proposta de resolució i cal tenir igualment en compte, que aquests documents van ser objecte d'una valoració específica i negativa, amb la qual cosa tornem a estar en un supòsit de motivació ' in alliunde'.

CINQUÈ.- En un altre ordre de coses, perquè la falta de motivació generi la nul litat de l'acte, això es produeix només quan l'interessat es veu, de forma injustificada, impossibilitat per impetrar la protecció judicial dels seus drets i interessos legítims o quan la vulneració de les normes processals o procedimentals porta amb sí la privació del dret a la defensa, amb el consegüent perjudici real i efectiu per als interessos de l'afectat en quedar privat del seu dret a al legar, provar i, si escau, per replicar les argumentacions contràries (SSTCS 31, 48 i 70/84; 48/86, 155/88, 58/89, entre moltes altres), indefensió que no es produeix si qui la denúncia s'ha col locat per si en tal situació.

La doctrina ve entenent que el concepte d'indefensió aplicat al procediment administratiu, és un concepte relatiu, la valoració del qual exigeix col locar-se en una perspectiva dinàmica o funcional, és a dir, en una perspectiva que permeti contemplar el procediment en el seu conjunt i l'acte final com a resultat de la integració de tràmits i actuacions de diferent classe i procedència, en els quals el particular va tenint oportunitats successives de defensar-se i de posar en relleu a l'Administració els seus punts de vista , de manera que el vici d'indefensió és instrumental i manca de virtualitat en si mateix, doncs existirà si ha suposat una disminució efectiva, real i transcendent de garantia incidint així en la decisió de fons. Així és constant en la jurisprudència concedir eficàcia esmenadora no només a les successives oportunitats d'intervenció que al llarg de la via prèvia administrativa es dóna a l'administrat -especialment mitjançant la possibilitat de recórrer en alçada i/o reposició-, sinó també a la pròpia via jurisdiccional en si i els seus tràmits com, per exemple, la posada de manifest de l'expedient remès per l'Administració per formular la seva demanda (cf. SSTS de 3 i 21 de setembre , 9 i 30 d'octubre , 14 de novembre de 1990 ).

Hi haurà indefensió només i quan hagi estat real, efectiva o material, per aquest motiu si analitzem pas per pas tots i cadascun dels tràmits o moments del procediment administratiu en els quals es plasma el principi de defensió o contradicció, serà molt difícil deduir regles generals de quan en relació a cada tràmit la seva omissió o imperfecta plasmació irroga o no indefensió.

Només hi ha indefensió si és real i efectiva, o material i si existeix ha de portar a la nul litat, conjugant-se: 'amb la cura i moderació amb que han de ser aplicades aquestes nul litats, exigint, perquè tan greu efecte es produeixi, que els vicis siguin essencials i hagin produït indefensió...', (* STS 30 de març de 1989 , *FJ 3º).

En el present cas, en forma alguna podem considerar l'existència d'indefensió atès que la part actora ha pogut accedir perfectament davant la jurisdicció i en ella al legar tota les raons de forma i de fons que ha estimat oportunes, i amb perfecte coneixement dels fets i del dret aplicats per l'administració.

QUART.-En conseqüència, escau desestimar la demanda amb imposició de costes a la part actora i sense les limitacions habituals en aquesta jurisdicció per entendre que la present demanda té essencialment intenció dilatòria .

Fallo

DESESTIMOel recurs que ha presentat. Sita Spe Iberica SLU contra la resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat de 4 de maig de 2016 que desestima el recurs d'alçada interposat contra la resolució del director de l'Agencia de Residus de Catalunya de 14 de desembre de 2016 que acorda l'execució subsidiària d'un acte administratiu. iCONFIRMOla resolució objecte d'impugnació.

Amb expressa imposició de costes a Sita Spe Iberica SLU.

Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel lació davant el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.