Sentencia Administrativo Nº 844/2013, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 361/2012 de 13 de Diciembre de 2013

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00844/2013

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ILLES BALEARS

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SENTÈNCIAnúm. 844

Palma, a 13 de desembre de 2013

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza Carmen Frigola Castillón

------------------------- VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 361 de 2012, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, el Sr. Claudio , representada a sí mateix en la seva condició de funcionari, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat.

L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 8 de febrer de 2012 pel director general de Relacions amb l'Administració de Justícia, la qual va desestimar el recurs d'alçada aixecat pel Sr. Claudio contra acord anterior de la Gerència del Ministeri de Justícia en Illes Balears, de 4 d'abril de 2011, que li va denegar la substitució retribuïda que havia interessat en escrit anterior del 22 de març de 2011.

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs el 4 de gener de 2012 en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional i en el Jutjat Central contenciós administratiu de l'Audiència Nacional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació. El 21 de març de 2012 el Jutjat Central núm. 5 va dictar interlocutòria declarant la seva falta de competència i remetent les actuacions a n'aquest Tribunal que la va assumir per altra interlocutòria de 8 d'octubre de 2012. Mentrestant s'havia interessat l'ampliació del contenciós a l'acte administratiu exprés que hem assenyalat a l'encapçalament ja que inicialment ho havia estat contra una desestimació presumpta.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora. Proposta i admesa que fou en forma documental, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions. Abans s'havia acordat la pràctica d'una prova anticipada tal i com consta.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 3 de desembre de 2013.

Fundamentos

PRIMER .- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada el dia 8 de febrer de 2012 pel director general de Relacions amb l'Administració de Justícia, la qual va desestimar el recurs d'alçada aixecat pel Sr. Claudio contra acord anterior de la Gerència del Ministeri de Justícia en Illes Balears, de 4 d'abril de 2011, que li va denegar la substitució retribuïda que havia interessat en escrit anterior del 22 de març de 2011.

Inicialment ho havia estat de la desestimació presumpta, operada per la ficció legal del silenci administratiu, doncs el contenciós s'instal·là en el Jutjat Central núm. 5 de l'ordre contenciós administratiu de l'Audiència Nacional el 4 de gener de 2012 i com hem dit la resolució expressa fou d'uns dies posterior, el 8 de febrer següent. El recurs fou, òbviament, ampliat.

Introito que fem en la consideració que a la demanda, articulada ja molts mesos més tard, concretament el 4 de desembre de 2012, el recurrent ho oblida i tan en el seu cos com a la pètita sembla ser que tan sols es fixa en la desestimació presumpta i que l'acte capdal és, no altre, la resolució de la Gerència del Ministeri de Justícia. Tesi, tàcitament, referendada al seu escrit de conclusions del dia 14 de maig de 2013.

En qualsevol cas, a la demanda s'addueix 1r.- La vulneració del dret dels administrats a la informació. 2n.- La vulneració de la necessària motivació de les resolucions administratives. 3r.- La vulneració del deure de congruència en les resolucions administratives. 4t.- L'existència de la Instrucció d'1 de desembre de 2006 de la Direcció general de relacions amb l'Administració de justícia. 5è.- La vulneració del principi de bona fe i confiança legítima. 6è.- La vulneració del principi d'inderogabilitat singular del Reglament. 7è.- La vulneració del principi d'igualtat i 8è.- La vulneració del dret de reincorporació al lloc de feina.

En congruència amb el que era el leif motiv del recurs, interessa a la pètita, a més de l'estimació i la declaració que el que es va impugnar no és concorde amb l'Ordenament jurídic i la seva conseqüent anul·lació, que s'acordi 'reconocer como situación jurídica individualizada, el derecho de la actora a ocupar la citada vacante, y todo ello con los derechos económicos y profesionales que de dicha situación me correspondan, retrotranyéndose los mismos a la fecha en que efectivamente se produjo la vacante'.

SEGON .- Són antecedents fàctics a explicar, imprescindibles per una correcta comprensió del que s'ha actuat, els següents:

1r.- El dia 22 de març de 2011 va tenir entrada en el registre de la Gerència de justícia en Illes Balears, una petició signada pel funcionari de carrera del Cos de Tramitació processal, avui recurrent, Sr. Claudio , amb destí en el jutjat degà dels de Palma i que, a les hores, era alliberat sindical, per tal que se'l informés, entre d'altres preguntes que formulava, a si era possible que ocupés la plaça del Cos de Gestió, mentre es mantingués la vacant que en el citat jutjat es produiria a partir de l'1 d'abril següent per la jubilació prevista de la funcionaria que ocupava el dit lloc de feina.

En concret, a la sol·licitud es deia:

'Primero: Que se me informe (y que sea jurídicamente vinculante dicha información a los efectos legales pertinentes) de si es posible o no pedir esa plaza de gestión (en concepto de sustituto) estando en mi situación funcionarial actual.

Segundo: De ser posible lo previsto en el 'solicito primero', sirva el documento adjunto a los efectos legales oportunos.

Tercero: En caso contrario, es decir, de no ser posible lo previsto en el 'solicito primero', sirva el presente escrito para pedir mi reincorporación a la situación funcionarial que legalmente me corresponda.

Cuarto: Asimismo y una vez esté ocupando mi cargo de tramitador procesal, sirva también el presente escrito, junto con el documento que adjunto se acompaña, a los efectos legales oportunos.'.

Document que adjuntava i que consistia, precisament, en el model, foli 2 de l'expedient administratiu, en què es concretava la seva petició per tal d'ocupar la vacant del Cos de Gestió per la jubilació de la funcionaria que fins llavors l'ocupava.

2n.- El dia 4 d'abril següent es va produir la resposta de la Gerència. En ella s'indicava:

'En contestación a su escrito de 22 de marzo actual en el que solicita cubrir, como sustituto, la plaza del cuerpo de Gestión, vacante por jubilación en ese órgano, le comunico que, de conformidad con el artº 74,1 del Reglamento de Ingreso del Personal funcionario al servicio de la Admón. de Justícia, esta Gerencia considera que dicha plaza ha de ser cubierta por funcionario interino'.

La resolució li donava peu de recurs, concretament, el d'alçada.

3r.- En temps i forma el Sr. Claudio va interposar recurs d'alçada que fou rebutjat inicialment per esmenes ja que no estava signat. Fou esmenat el 20 de juny de 2011 i director general de Relacions amb l'Administració de Justícia s'hi va pronunciar el dia 8 de febrer de 2012. Datació posterior a aquella en la qual, el recurrent ja havia instal·lat el recurs contenciós contra la desestimació presumpta. No obstant, i ja ho hem dit abans, el recurs esdevé ampliat a l'acte exprés.

L'al·ludida resolució administrativa desestimava el contenciós en les consideracions que feia al voltant de la incidència en el cas del dit art. 74.1 del Reial decret 1451/2005 i les explicava.

TERCER .- Pel que fa a la possible vulneració del dret dels administrats a la informació que col·loca el recurrent en la infracció de l' article 35 de la Llei 30/192 , de 26 de novembre, ens diu que es produeix a partir del moment en què no se'l va respondre a sí era possible o no ocupar la plaça de gestió processal vacant mitjançant substitució donada la seva condició d'alliberat sindical.

Doncs bé, i com a resposta prèvia, el Sr. Claudio tenia informació. El mateix reconeix a l'escrit presentat, del que hem transcrit la seva petició, que disposava d'informacions contradictòries procedents de la Gerència de que en la seva situació no podia demanar la substitució de la plaça de Gestió. Ergo, quant menys tenia informació verbal.

En qualsevol cas, fos com fos, l' article 35.g) de la Llei 30/1992 ho configura com un dret que no ha estat vulnerat. La resposta anava implícita. A ell li interessava ocupar la vacant i ho va sol·licitar emplenant el model. La Gerència va fer ús del que ve contemplat a l' article 74.1 del Reial Decret 1451/2005 , és a dir:

'Los puestos de trabajo que se encuentren vacantes, o cuyo titular esté ausente por el disfrute de licencias o permisos de larga duración, con carácter excepcional y siempre que el Ministerio de Justicia y los órganos correspondientes de las comunidades autónomas con traspasos recibidos no consideren que hayan de cubrirse con funcionarios interinos, podrán ser cubiertos temporalmente por funcionarios titulares mediante sustitución'.

La substitució, doncs, és potestativa. La primera consideració és la d'acudir, com així va fer la Gerència de justícia, a la borsa d'interins. Vist el resultat, era irrellevant, en aquell moment, acudir a major consideracions sobre el que es sol·licitava si no es perd de vista que el que es volia era, precisament, ocupar la vacant com a substitut donada la seva condició de funcionari de carrera del Cos de Tramitació processal, ara aquí, i ja, independentment a si era o no alliberat sindical. No hi ha, i això, és terminant, una preferència per part dels funcionaris de carrera, en cas de vacant, per ocupar-la i exigir-la via substitució.

QUART .- En relació a la vulneració de la necessària motivació de les resolucions administratives hem de dir, com ja ho férem, entre d'altres, a la sentència núm. 17 de 19 de gener de 2011 , per no fer-ne una cita més exhaustiva, que la correcta motivació de les resolucions no tan sols és un pur requisit formal sinó, a més a més, un mecanisme de garantia per a l'administrat, el qual, d'aquesta manera, pot conèixer les raons de les resolucions administratives i, conseqüentment, combatre-les en allò amb el qual s'estigui en desacord. El deure de l'Administració de motivar els seus actes està previst a l' article 54 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú

A més a més, permet a la Jurisdicció contenciosa, en la funció revisora que té encomanada, controlar l'actuació administrativa, de manera que la falta de motivació de l'acte, comporta la impossibilitat de conèixer el raonament administratiu que ho ha originat i per a l'administrat li impedeix una efectiva defensa en contra seu. La falta de motivació en la mesura que causi indefensió, és motiu d'anul·lació de les resolucions administratives, per la qual cosa el rellevant no és tant l'anàlisi de la motivació expressada, com la realitat de l'indefensió eventualment provocada.

Agradarà o no al recurrent la motivació, en qualsevol cas, no es podrà afirmar que no va existir o fou insuficient. És suficient, i més si ho contemplem en la última de les resolucions administratives, la que ja es va esgotar culminant la via administrativa i propiciar el present contenciós.

CINQUÈ .- L'al·legat al voltant de la vulneració del deure de congruència en les resolucions administratives també ha de desestimar-se.

La incongruència, segons constant jurisprudència, ha de ser examinada a la llum dels articles 24.1 i 120.3 de la Constitució , de manera que, per definir-la, no basta en comparar la pètita de la sol·licitud i de resposta de l'Administració, sinó que ha d'atendre's també a la causa petendi d'aquella i a la motivació d'aquesta, perquè la incongruència es produeix essencialment quan no hi ha correlació entre les pretensions de les parts i la decisió que adopta l'acte administratiu.

Ara bé, aquí en el cas, no s'encerta en assenyalar quin tipus d'incongruència existeix - d'existir -, si és omisiva per ultra pètita o extra pètita. La Gerència no va concedir ni més ni distint del que se'l va demanar.

Pel que fa a l'existència de la Instrucció d'1 de desembre de 2006 de la Direcció general de relacions amb l'Administració de justícia. Hem transcrit la redacció literal de l'apartat 1 de l' article 74 del Reial Decret 1451/2005 . També, en el 3r. fonament de dret in fine hem afirmat que no hi havia, i això, és terminant, una preferència per part dels funcionaris de carrera, en cas de vacant, per ocupar-la i exigir-la via substitució. És, no altra cosa, una potestat de caràcter discrecional. Potestat no menyspreada per la Instrucció; Instrucció dictada per la pròpia Direcció general de Relacions amb l'Administració de justícia i que ella mateixa a l'hora de resoldre el recurs d'alçada no va prendre en compte donada la redacció de l'article 74.1 fins ara reiterat. La qual cosa no podia ser d'altra manera ja que la Instrucció no entra en contradicció amb el Reial decret, i més en concret amb el tan reiterat article, i d'haver-ho fet, que no és el cas, s'imposarien el principis de jerarquia normativa i de legalitat.

SISÈ .- Pel fa a la vulneració dels principis de bona fe i confiança legítima, d'inderogabilitat singular del Reglament, del d'igualtat i del dret de reincorporació al lloc de feina han de seguir idèntic itinerari. El de la desestimació amb la conclusió que l'actuació administrativa impugnada s'adequa a l'Ordenament jurídic.

És evident, d'entrada, que el primer no pot entrar en joc ja que tan sols afecta a aquells actes que han tingut com a destinataris al mateix administrat i no em tenim constància, el contrari ni s'ha dit ni s'ha provat, que mai hagués estat, el Sr. Claudio , nomenat per cobrir cap vacant en règim de substitució des de la seva condició professional, com a funcionari de carrera, de tramitador processal a la de gestor.

És més, segons la doctrina del Tribunal de Justícia de les comunitats Europees i la jurisprudència del Tribunal Suprem, el principi de confiança legítima comporta que l'autoritat pública no pugui adoptar mesures que resultin contràries a l'esperança induïda per la raonable estabilitat en les decisions d'aquella, i en funció de les quals els particulars han adoptat determinades decisions; i resulta especialment aplicable quan es basa en signes externs produïts per l'Administració prou concloents, unit a uns perjudicis que raonablement es cregui que no s'anaven a produir. No és el cas.

Tampoc observem el 'tertius comparationis' per acudir a una possible infracció del principi d'igualtat. És cert que a les conclusions s'ha queixat el recurrent de la denegació de determinades proves i que no havia estat practicada i que consistia, segons les seves pròpies paraules, 'en identificar la normativa que rige la retribución de las sustituciones y en acreditar la existencia de funcionarios que cobran servicios de guardia sin realizarlas'. Però, ni una ni altra ens donaven la infracció a la qual aspirava com a efecte comparatiu. No són situacions iguals.

Calgui aquí, tan sols, per no fer-la exhaustiva, la cita de la sentència del Tribunal Constitucional 1372 de 1992 , on es pot llegir:

'La jurisprudencia constitucional a través de varios pronunciamientos ha logrado decantar el contenido del principio de igualdad establecido en el artículo 33 de la Constitución , señalando que por medio de él, se prohibe hacer diferencias entre dos o más personas que se encuentren en una misma situación jurídica o en condiciones idénticas, sin que pueda pretenderse un trato igual cuando las condiciones o circunstancias son desiguales, se acuerda, en principio, un trato igual a situaciones iguales y se posibilita un trato diferente a situaciones y categorías personales diferentes Pero la exigencia de igualdad no legitima cualquier desigualdad para autorizar un trato diferenciado, para determinar si realmente se justifica una discriminación, hay que analizar si el motivo que la produce es razonable, es decir, si atendiendo a las circunstancias particulares del caso se justifica un tratamiento diverso'.

No és admissible la cita a la inderogabilitat singular del Reglament que no entenem que fa aquí i perquè la formula. La resposta anava completada en el darrer apartat de l'anterior fonament de dret. Dient-ne, no obstant, que el principi d'inderogabilitat singular impedeix que l'autoritat que va dictar un reglament, o bé una altra superior, pugui derogar el reglament per a un cas concret, això és, establir excepcions privilegiades en favor d'una persona determinada. Aquesta regla està prevista a l' article 52.2 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú , 30/1992:

'Las resoluciones administrativas de carácter particular no podrán vulnerar lo establecido en una disposición de carácter general, aunque aquéllas tengan igual o superior rango a éstas'.

De dictar-se serien nul·les. La prohibició de dispenses singulars injustificades es fonamenta en el principi constitucional d'igualtat ( Art. 14 CE ), però està també vinculada amb els principis constitucionals de seguretat jurídica i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics. Aquí ni hi ha hagut una resolució singular ni una dispensa.

Per últim, i ja per cloure el debat, la part actora assenyala que s'ha vulnerat el seu dret a la reincorporació al lloc de feina - Sic. -. No es mereixem més comentaris. La petició anava com a subsidiària i encadenada a la substitució. En el moment en què aquesta no va operar ja no tenia sentit. Ara bé, si el recurrent vol retornar al seu lloc de feina, fer-ho és molt senzill i no trobarà cap entrebanc administratiu. Òbviament, no hi retornarà mentre ostenti la condició d'alliberat sindical.

Ja ho hem avançat. Desestimem el recurs contenciós administratiu

SETÈ .- S'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals a la part recurrent de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional .

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- DESESTIMARel present recurs contenciós administratiu.

SEGON.- DECLARARadequats a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

TERCER.- Es fa una expressa imposició de costes processals a la part recurrent.

Contra la present no hi cap recurs ordinari

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.