Última revisión
27/05/2016
Sentencia Administrativo Nº 85/2016, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 49/2015 de 15 de Febrero de 2016
Relacionados:
Tiempo de lectura: 10 min
Orden: Administrativo
Fecha: 15 de Febrero de 2016
Tribunal: Juzgado de lo Contencioso Administrativo Barcelona
Ponente: VIDAL GRASES, FEDERICO
Nº de sentencia: 85/2016
Núm. Cendoj: 08019450172016100053
Núm. Ecli: ES:JCA:2016:465
Núm. Roj: SJCA 465:2016
Encabezamiento
Procediment abreujat núm. 49/2015
Barcelona, quinze de febrer dos mil setze.
Federico Vidal Grases, Magistral del Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el procurador Ivo Ranbera Cahis en representació de Gas Natural Distribución SDG , assistit per la lletrada María Llorens Delgado , contra l'Ajuntament de Sant Vicençs dels Horts representat i defensat pel lletrat Jordi Manresa Molins i Mapfre, representat pel procurador Alfredo Martínez Sanchez y defensat per la lletrada Gloria Jiménez . Dicto sentència en nom de SM el Rei.
Antecedentes
Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Gas Natural Distribución SDG contra la desestimació per silenci administratiu de la seva sol·licitud de reclamació de responsabilitat patrimonial presentada el 25/07/14.
La part actora exposa que és propietària de la xarxa de distribució de gas en el municipi, que el dia 20/05/14 l'Ajuntament efectuava treballs de manteniment en la via pública amb neteja d'arbrat i els operaris de la brigada municipal van danyar amb un destral la comesa del edifici de l'Avinguda del Ferrocarril número 32, va intervenir el servei d'urgències que reparar els danys, ocasionant un cost de 1151,23 euros. Al·lega fonaments de dret se sol·licita que s'anul·li i deixi sense efecte l'acte administratiu objecte del procediment i es condemni a l'administració al pagament de la quantitat reclamada, interessos i costes.
L' Administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, i en primer lloc al·lega inadmissibilitat per pèrdua sobrevinguda del objecte del recurs per no haver-se ampliat el procediment a la resolució expressa dictada per l'Ajuntament una vegada presentat aquest recurs. Sobre el fons de l'assumpte, s'oposa per falta de nexe causal degut a la incorrecta col·locació de la comesa i falta de senyalització de la mateixa i manifesta que les obres es realitzaven en un lloc on no era previsible que es trobés cap instal·lació d'aquest tipus. Plus petició. Per tot això sol·licita que es desestimi la demanda amb imposició de costos.
L'entitat asseguradora s'oposa a la demanda per entendre que no existeix nexe causal i plus petició per la qual cosa sol·licita la desestimació amb imposició de costes.
Fundamentos
L' article 36.4 LRJCA indica:
L'apartat primer d'aquest article indica:
La interpretació correcta d'aquesta norma no és la que exposa el Lletrat de l'Ajuntament, ni tampoc la que resulta de la jurisprudència a la qual al· ludeix, atès que el seu contingut no es comparteix i en conseqüència no s'aplica.
En realitat, el que estableix l' article 36 LRJCA en relació amb el supòsit bastant freqüent en el qual l'administració dicta una resolució expressa, una vegada es troba judicializat el conflicte, no és una obligació sinó una mera potestat, tal com ha d'entendre's de la dicció literal de la norma. I així, l'actor pot, si li interessa, ampliar el procediment a la nova resolució expressa, però si no li interessa no ve obligat a realitzar cap activitat processal ampliatoria del procediment a un acte administratiu nou. Si l'actor amplia, evidentment el Jutjat té en compte el nou acte administratiu, però si no amplia el nou acte no existeix en el procediment.
I per descomptat, en cap cas i en cap concepte la falta d'ampliació a un acte nou implica una pèrdua sobrevinguda d'objecte, ni la resolució expressa nova es converteix en un acte ferm i executiu.
Això és així, perquè qui no compleix amb la seva obligació de donar resposta en el termini previst és l'administració i qui incompleix, difícilment pot exigir el compliment de terminis als afectats pel seu incompliment. Es comprendrà fàcilment que resulta contrari al principi 'pro actione' ( d'altra banda reiteradament recordat pel nostre Tribunal Suprem, vegeu per exemple la STS de 3 de juliol de 2013 , especialment contundent en aquest sentit), i a més contrari a un mínim sentit de lògica jurídica i equitat que l'administració que incompleix amb els terminis que li obliguen, exigeixi el compliment d'aquests terminis precisament a les persones o entitats enfront de les quals va incomplir.
No és ajustat a dret l'obligar a l'actor a desplaçar l'objecte del procediment a un nou acte administratiu, quan ja existeix un i contra el qual ja s'ha deduït la corresponent demanda. La consideració que aquest acte nou, es configura com una nova 'càrrega processal' per a l'actor, resulta contrari al principi de litispendència i al principi d'igualtat de parts en obligar reaccionar enfront d'un element sorprenent i inesperat, com és la resolució expressa extemporània. La tesi a més resulta absurda ates que el contingut de l'acte exprés és idèntic al de l'acte presumpte, en ser tots dos desestimatoris.
La construcció que pretén utilitzar l'Ajuntament no és més que una argúcia processal tendent a obstaculitzar l'exercici d'un dret per part de l'actor.
En conseqüència, la causa d'inadmissibilitat haurà de desestimar-se.
Segons resulta de les STS de 10 d'octubre de 1998 , 14 d'abril de 1998 , 14 d'abril de 1999 i 7 de febrer de 2006 , entre moltes altres, els requisits perquè prosperi aquesta acció són els següents: a) que el particular pateixi una lesió dels seus béns o drets real, concreta i susceptible d'avaluació econòmica; b) que la lesió sigui antijurídica, en el sentit que el perjudicat no tingui obligació de suportar-la; c) que la lesió sigui imputable a l'Administració i conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics; i d) que, per tant, existeixi una relació de causa-efecte entre el funcionament del servei i la lesió, i aquesta no sigui aquesta conseqüència d'un cas de força major.
Les fotografies aportades de l'escrit de demanda acrediten l'escassa profunditat a la qual es trobava la conducció.
Amb independència que existeixi o no obligació legal de senyalitzar la conducció o de protegir-la mitjançant algun tipus de reforç, la qual cosa sí resulta evident és que aquesta conducció es trobava en un lloc imprevisible per als operaris municipals, (a 15 cm del sòl) i a més sense coincidir amb la perpendicular de la clau de pas dels habitatges a les quals servia.
Per tant, en realitzar-se una obra essencialment superficial que no pretenia aprofundir en el sòl, hem de coincidir amb les parts demandades en les circumstàncies de que aquesta canonada hauria d'haver estat objecte d'una protecció especial o senyalització al moment de la seva col· locació, (encara quan això no fos legalment exigible), ja que per la seva situació tan superficial resultava ser un element fàcilment vulnerable i per tant necessitat d'una protecció superior.
Tampoc era exigible que els operaris municipals requerissin els plànols del subsòl, ja que els treballs previstos no exigien per res aprofundir en el subsòl.
En conseqüència procedirà desestimar la demanda per entendre que encara quan es reuneixin tots els restants requisits de la responsabilitat patrimonial, falla el del nexe de causalitat per tractar-se o bé d'un fet fortuït o bé d'un fet derivat de la falta de protecció de la conducció.
Fallo
.
Sense costes.
Contra aquesta sentència no escau cap mena recurs, per la qual cosa és ferma.
Així ho mano i ho signo.
El Magistrat Jutge

