Sentencia Administrativo Nº 947/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 81/2007 de 19 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA. BARCELONA

Rotlle d'apel·lació núm. 81/2007

Parts: ATENEU DEL XINO CONTRA AJUNTAMENT DE BARCELONA

SENTÈNCIA Núm. 947

Magistrats:

Il·lm. Sr. Emilio Berlanga Ribelles

Il·lma. Sra. Núria Clèries Nerín

Il·lma. Sra. M. Pilar Rovira del Canto

l·lma. Sra. M. Fernanda Navarro de Zuloaga

Il·lm. Sr. Javier Aguayo Mejía

Il·lm. Sr. Jordi Morató Aragonés Pàmies

Barcelona, 19 d'octubre de2007

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per

resoldre aquest recurs interposat per ATENEU DEL XINO, representat pel procurador SR ALBERTO RAMENTOL NORIA, i

assistit de lletrat; contra L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, representat pel procurador SR. CARLES ARCAS HERNÁNDEZ, i

defensat per lletrat. També hi ha estat part el Ministeri Fiscal

Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei.

Hi ha actuat com a ponent la magistrada II·lma. Sra. Núria Clèries Nerín, qui expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

Primer. El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Barcelona va dictar, en la peça separada de mesures cautelars del recurs d'empara ordinari núm. 53/2007, la interlocutòria la part dispositiva de la qual té el tenor literal següent: "DISPONGO.-Denegar la medida cautelar instada por la representación legal del ATENEU DEL XINO".

Segon. Contra dita resolució, es va interposar un recurs d'apel·lació, que va ser admès pel Jutjat d'instància, es van trametre les actuacions a aquest Tribunal, previ emplaçament de les parts. La part apel·lant és l'ATENEU DEL XINO i l'apel·lada, l'AJUNTAM,ENT DE BARCELONA.

Tercer. Tramitada l'apel·lació, es va assenyalar el 3 d'octubre del 2007 per a la votació i decisió.

Quart. En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals,

Fundamentos

Primer.-El legal representant del president de l'Associació Cultural Llibertària de l'Ateneu del Xino interposa un recurs d'apel.lació contra la interlocutòria dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Barcelona, en data 22 de març de 2007.

La interlocutòria impugnada, dictada en el procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals de la persona, denega la mesura cautelar sol·licitada consistent a deixar sense efecte l'actuació de precinte cautelar que s'havia de realitzar el dia 26 de gener de 2007.

El recurrent manifesta que "l'execució de l'acte pot fer perdre la finalitat legítima al recurs i causa al recurrent perjudicis de difícil o impossible reparació i que amb el precint de la seu social s'afecta els drets fonamentals dels seus socis en concret "reunió, llibertat de pensament i d'expressió" reconeguts en els articles 22,16 i 18 de la C.E ".

Per altra banda, entén que "Vulnera el dret a la tutel·la judicial efectua, per quant, no motiva suficientment en dret perquè concorre prevalència de l'interés general de l'administració demandada en quant al respecte de la legalitat urbanística demandada, quan es tracta d'una qüestió de mera legalitat ordinària, sobre un dret privat, el d'associació, d'alta intensitat en tant que connectat amb drets fonamentals i llibertats públiques, com es el dret de l'Associació i associats a exercitar els seus drets fonamentals, a la reunió i a les llibertats de pensament i d'expressió".

La lletrada consistorial s'oposa el recurs a l'entendre que la resolució impugnada és ajustada a dret.

Segon.En primer lloc, hem de recordar que ens trobem davant d'un procediment especial que té per objecte, com recull explícitament l' art. 114 de la Llei jurisdiccional , la protecció dels drets i llibertats previstos en l' article 53.2 CE . Aquest procediment guiat pels principis de preferència i sumarietat té limitat el seu objecte i les seves pretensions. El procediment seguit només té per objecte examinar si un acte de l'Administració conculca algun dret fonamental.

El recurrent en el seu escrit exposa d'una forma general i extensiva la possible vulneració de diversos drets generals. No es pot acceptar l'argumentació de ponderació de drets genèrics. Els drets fonamentals, com el de reunió o el d'associació, s'han d'exercir de conformitat amb la legalitat vigent, per això la seva regulació legal no pot quedar supeditada a l'exercici genèric del propi dret. La Sentència del Tribunal Constitucional, de 29 de gener de 1982, ho diu clarament "no existen derechos ilimitados".

La interlocutòria impugnada, després d'exposar la doctrina del Tribunal Constitucional referent al dret a la tutela i a l'adopció de mesures cautelars, estudia el cas en concret indicant que la petició del recurrent (que es deixi sense efecte l'actuació de precinte del local portada a terme el 26 de gener de 2007) "debería ser ventilada en fase de ejecución de la sentencia dictada por el TSJC de fecha 24 de enero de 2007".

Tal com indica la lletrada consistorial "el present recurs ha quedat sense objecte, atès que en data 13 de març de 2007 el Gerent del Districte va dictar resolució deixant sense efecte la part de la resolució d'incoació del procediment sancionador relativa a l'adopció de mesura cautelar de precinte, atès que l'establiment ha d'estar clausurat i precintat en virtut i en compliment de la sentència de 24.01.07 de la Sala (sentència 67/007)... L'objecte de l'esmentat pleit era l'ordre de precinte de l'establiment del c/ Robadors, 25 com a mesura d'execució forçosa de l'ordre de cessament de l'activitat per manca de llicència".

Queda acreditat que la resolució impugnada es va adoptar com a mesura cautelar dins un procediment que ha finalitzat per Sentència, que avui és ferma. La Sentència confirma l'actuació municipal i ordena la clausura del local. Per aquesta raó, el recurs no sols ha quedat sense objecte sinó que, a més, ha quedat confirmada la correcció de l'actuació municipal. Queda provat que la mesura es va adoptar dins un procediment i que tenia per objecte assegurar l'execució de la sentència. Per totes aquestes raons el recurs s'ha de desestimar.

Tercer.-De conformitat amb el que disposa l' article 139,2 de la LJCA , s'ha d'imposar el pagament de les costes processals a la part apel·lant.

Fallo

1.-Desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la interlocutòria dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Barcelona, amb data 22 de març de 2007 (procediment 53/07).

2.-Imposar el pagament de les costes processals a la part apel·lant.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts en la forma que la llei estableix i feu-los saber que no hi poden interposar cap recurs.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El dia d'avui i en audiència pública, la magistrada ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.