Sentencia Civil 3/2023 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 11, Rec. 673/2021 de 09 de enero del 2023

Primer. Apel·la la part actora la Sentència d'instància (f. 202 i ss.) pels següents motius:

1er) Explica que el contracte certament es va firmar el 4-4-2006; que, certament, havia pagar 4.000 lliures, 6.000 € al canvi d'aleshores, a 28-2-2006 per transferència al compte de Trampolín a Cajamar més altres 25.000 € que en data 31-3-2006 va ingressar al mateix compte (docs. 3-4); mai es va lliurar l'habitatge; Trampolín va incomplir la seva obligació d'assegurar la suma ni va dipositar les sumes en compte especial. Però Cajamar també va incomplir la seva obligació de vigilància en no exigir a Trampolín l'obertura de cap compte especial per a rebre ingressos a compte d'aquesta promoció. Es remet a la sent. TS de 21-12-2015 i a la posterior

2on) Es queixa de que l'interrogatori del Sr. Gustavo no es va poder dur a terme perquè no va funcionar la connexió virtual. Invoca indefensió pel fet que no s'hagués reiterat la prova o practicat com a diligència final. Però no reitera prova en alçada, segurament perquè no pot demanar l'interrogatori de la seva pròpia part.

3er) La sentència es basa únicament en considerar que l'entitat no tenia coneixement del cas. En discrepa el recurrent, que explica que les transferències es van fer dies abans de la data prevista al contracte per ser internacionals i tenir un lapse d'efectivitat de dos o tres dies. De manera que sí són pagaments referits al contracte i no pas al marge d'aquest. I fan referència a un habitatge de tres habitacions de la promoció. Ni és veritat, com afirma el banc en contestar, que no estigués especialment obligat a vigilar els moviments del compte de Trampolín a fi i efecte de detectar pagaments provinents de clients d'aquesta promoció. De la documentació aportada es veu que els ingressos de tots els clients són absolutament idèntics. Invoca la sent. TS d'1-6-2016 que remarca la finalitat tuïtiva de la Llei. El suposat desconeixement és una burda excusa. Que l'entitat quant menys podia conèixer que el Sr. Gustavo estava fent pagaments a compte d'aquesta promoció es deriva del propi objecte social de Trampolín; el seu sol nom ja identifica la promoció a fer a Campos del Río. El seu àmbit d'actuació es concentrava principalment a Múrcia. Les transferències indiquen el concepte. I quan Trampolín va obrir el compte Cajamar sens dubte li va exigir tota la documentació habitual. Invoca la sent. TS de 28-2-2018 que estableix que n'hi ha prou amb que l'entitat pogués saber que eren ingressos a compte d'una construcció per integrar la responsabilitat legal. I més encara, posa en cap del banc la càrrega de provar haver actuat diligentment. Deure de vigilància que remarquen sents. del TS com la de 9-3-206, 23-11-2017. Cajamar havia de detectar ingressos a compte de la promoció i exigir a la promotora obertura de compte especial als efectes de la Llei 57/1968

Postula la revocació total i l'estimació total de la demanda amb imposició de costes a la demandada.

S'oposa la part actora (f. 213 i ss.) pels següents motius:

1er) No li és atribuïble a aquesta part la responsabilitat derivada de l' art. 1.2 Llei 57/1968; certament es tracta de transferències molt anteriors a la data del contracte que no permetien relacionar-ho amb una compra sobre plànol. Cajamar era totalment aliena a la relació entre el Sr. Gustavo i Trampolín. Tampoc està acreditat que fora una compra amb finalitat d'habitatge habitual, sinó com a inversió. El que també exclouria l'aplicació de la Llei

2on) El judici ja es va suspendre una vegada per no assistència de l'actor. La desestimació d ela demanda és per no haver acreditat l'actor els fets constitutius de la mateixa. No es basa la sentència en cap ficta confessio.

3er) Si els pagaments es van fer abans de la data del contracte està clar que es van fer al marge d'aquest i res a veure hi tenen les diferències de dos o tres dies de que ens parla el demandant. Ni s'indica a les transferències que siguin per compra sobre plànol. Res indica que Cajamar hagués pogut conèixer que ho eren. Cajamar a més ni va finançar ni va avalar aquesta promotora.

4rt) Altrament, en cap moment consta que per l'ara actora s'hagués fet cap reclamació del preu pagat en part a la promotora, i el termini de lliurament era l'any 2009. Ni s'acredita que la finalitat de la compra fora un ús residencial habitual, a més, al contracte es reserva eld ret a cedir-ho a tercer.

5è) invoca la interpretació restrictiva que s'ha fet pel TS d'aquesta responsabilitat legal excepcional (sent. 16-11-2016, 8-3-2021).

Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda (6-6-2019), l'actor reclama de la demandada 31.000 € més altres 16.041,86 € d'interessos ja meritats, interessos des de demanda i costes, per incompliment de les seves obligacions invocant la responsabilitat legal de l' art. 1.2 Llei 57/1968. La tesi de l'actor és que va susbcriure contracte privat de compravenda amb Trampolín Hills Golf Resort SL la compra sobre plànol d'un habitatge de la promoció que havia de dur a terme aquella entitat a Campos del Río (Múrcia), més en concret l'habitatge model "Granada" bloc 19, escala 1a, planta 2a, per un preu total de 105.000 € (doc. 2, f. 17 i ss., contracte), contracte que indica el compte d'abonament, a l'entitat Cajamar, el plànol de situació i de l'habitatge i memòria de qualitats; de quina suma total va lliurar, per transferència internacional, 4.000 lliures esterlines (aleshores 6.000 €) en data 25-2-2006; i altres 25.000 € per transferència internacional a data 31-3-2006 (docs. 3-4, f. 22 i ss.; els rebuts són als docs. 5 i 6, f. 26 i ss.) al compte que l'empresa Trampolín tenia a Cajamar, acabat en 9197, compte que apareix al contracte. Cada transferència porta com a referència o concepte (traduït de l'anglès, Sic) "depósito para la vivienda de 3 habitaciones, bloque NUM000 granada" a la primera i a la segona "2º pago para la vivienda de 3 habitaciones del bloque NUM000 granada".

Sosté que Trampolín va incomplir la Llei 57/1968 en no assegurar el retorn de les sumes ni obrir compte especial a l'efecte. I Cajamar, ara demandada, per la seva part, en no obligar a Trampolín a obrir dit compte a l'entitat tot i poder conèixer que se li estaven ingressant sumes a compte d'aquesta promoció.

L'immoble mai fou lliurat. Fins i tot el propietari de Trampolín fou detingut per frau (doc. 9, f. 31, notícia a El País de 15-4-2010).

No va fer cas Trampolín de cap dels requeriments que se li van adreçar. El 13-10-2009 el Jutjat Mercantil núm. 3 de Múrcia la va declarar en concurs (BOE de 2-11-2009, f. 28 i ss.).

Es va comprar aquest habitatge amb finalitat de ser residència vocacional del comprador i la seva família (doc. 10, f. 33, consulta al Registres de la Propietat conforme no té cap immoble a Espanya). Li imputa a la demandada Cajamar la manca de diligència en no haver vigilat que estava rebent Trampolín pagamentsa compte i per compte de la promoció i no haver-hi exigit l'obertura d'un compte separat on ubicar aquests pagaments. Pagaments a compte per part d'aquest i altres clients. Invoca la sent. TS 21-12-2015. Acompanya correspondència amb el seu advocat (f. 29 i ss.) burofax de reclamació a Cajamar (doc. 11, f. 34 i ss. de 18-12-2018) i contesta de cajamar (doc. 12, f. 36, demanant poders al lletrat que l'envia i doc. 13, f. 37, negant tota responsabilitat en no constar el contracte, la referència a l'entitat com avalista, ni de la identificació del compte ni l'acreditació del pagament de la suma. Acompanya de doc. 14 (f. 38 i ss.) una liquidació d'interessos sobre la suma de 6.000 i 25.000 €.

b) Admesa a tràmit la demanda per decret de 9-7-2019 (f. 42 i ss.), en contetar la demanda, Cajamar s'hi va oposar en considerar que mai havia estat l'entitat financera ni avalista de la promotora; i quant al lliurament a compte de pagaments a la promotora, sostingué que dits pagaments es van fer abans i, per tant, al marge del contracte. Va sostenir així mateix que l'entitat financera no tenia el deure de conèixer la procedència dels pagaments ni va poder saber en cap moment que eren pagaments destinats a anticipar el preu per la compra d'un habitatge en construcció, ja que es van fer a un compte genèric de Trampolín Hills Golf Resort SL; i perquè l'ara actor no va comunicar mai a l'entitat financera que els ingressos anaven destinats a anticipar-ne el preu de compra, ni tampoc va comunicar l'existència del contracte.

Independentment d'aquests raonaments, va reconèixer que la promotora efectivament no degué de complir els termes del contracte ni les obligacions que li imposava la Llei 57/1968.

Invoca la sent. TS 16-11-2016 i la de 19-9-2018 que exclou l'aplicació de la Llei a les compres no destinades a ús residencial dels compradors. Ús residencial que en aquest cas no consta acreditat.

Sosté que per a exigir responsabilitat, el banc hauria d'haver conegut o pogut conèixer que s'estaven fent pagaments a compte d'una compravenda sobre plànol. Sosté que Cajamar fou totalment aliena a la promoció. Reiterant que ni mai es va comunicar això per l'ara actor ni es tractava d'un compte especial.

Aporta moviments del compte Trampolín (f. 62 i ss.) d'on resulten ingressos d'altres clients al compte de Trampolín per imports de 6.000 € i 25.000 € en les mateixes o properes dates, entre 28 de febrer i 2 de març i entre 3 i 4 d'abril respectivament, així com una sent. del Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Múrcia de 18-2-2019 (f. 125 i ss.) que desestima una demanda similar (per no acreditar l'ús particular de l'habitatge comprat), de la que no consta sigui ferma.

c) La diligència de 17-9-2019 (f. 130 i ss.) va convocar les parts a audiència prèvia per al 14-1-2020; posteriorment, la diligència de 19-9-2019 la va ajornar per al 16-1-2020 (f. 135 i ss.); i la provisió de 9-3-2020 va ajornar-la encara per al 10-11- 2020.

d) Es va celebrar a la data prevista (DVD itinerat). L'actora va demanar com a prova la documental per reproduïda, va aportar documents per tal que es requerís Cajamar per tal que certifiqués els imports abonats al compte de Trampolín i va demanar oficiar l'AEAT per tal que certifiqués si l'actor havia presentat declaració d'IRPF o d'IVA a Espanya (denegada). La demandada va demanar la documental per reproduïda i l'interrogatori del demandant, Sr. Gustavo.

e) Es va demanar la compareixença telemàtica de l'actor (f. 143 i 145, adreces); Cajamar va demanar major termini per a la certificació requerida (f. 147); es va aportar aquesta per mitjà d'escrit de 24-4-2020 (f. 151); l'actora es va queixar de que no hi manifestés en ella el concepte (f. 167); la provisió de 8-7-2020 va denegar que es reiterés la prova en base a que no es va demanar que es certifiqués res més que els moviments (f. 168); s'insisteix (f. 173) i la provisió de 13-7-2020 mana estar al resolt el 6-7-2020 (f. 174); quant a la comissió rogatòria per a videoconferència, consta que fou retornada i que no fou ben tramitada (f. 157 i ss.); l'actora va evacuar al·legacions al respecte, tot sostenint que dit interrogatori no aportaria res de nou (f. 181) i la demandada en el sentit de que es mantingui. La provisió de 4-11-2020 va mantenir l'assenyalament (f. 182) i la provisió de 6-11-2020, a la vista de que no s'hi podria practicar la videoconferència, va instar les parts que demanessin la seva pràctica com a diligència final, o no (f. 184); la demandada va demanar que es practiqués com a diligència final. L'actora va reiterar el que ja havia manifestat al seu moment. A la vista de tot plegat, la diligència de 26-11-2020 va assenyalar el judici per al 15-4-2021 amb citació de l'actor per a que comparegués al Jutjat a declarar. L'advocat va demanar poder declarar en nom del seu client (f. 192); la demandada s'hi va oposar en tractar-se de fets personals (f. 195); la provisió de 14-4-2021 va acordar la pràctica telemàtica de la prova per webex (f. 197).

f) La vista es va celebrar el 15-4-2021 (DVD itinerat). No es va poder practicar la declaració de l'actor per problemes de senyal d'Internet (tot i que la sentència genèricament diu que es van practicar les proves acordades a l'audiència prèvia).

Tercer. La Sentència d'instància, de data 19 de abril de 2021 (f. 199 i ss.) desestima íntegrament la demanda.

Entén que l'ara actor i Trampolín Hills Golf Resort SL van subscriure un contracte privat de compravenda el 4-4-2006 d'un habitatge sobre plànol, respecte del qual l'ara actor va fer un primer pagament de 4.000 lliures esterlines en data 28-2-2006 en concepte d'arres i un altre de 25.000 € com a segon termini del pagament del preu (constant -docs. 3-4, com dipòsit per a un habitatge de tres habitacions - for 3 bed flat- al bloc 19, escala 1, planta 2g) que la promotora va ingressar al compte acabat en 9197 sota una referència numèrica. L'habitatge estava previst que fora lliurat el 2-1-2009 però mai ho va ser, trobant-se Trampolín actualment en concurs i en fase de liquidació.

Entén que sí és aplicable a aquesta operació la Llei 57/1968 perquè certament es van anticipar pagaments a la promotora sense haver estat encara construïda l'obra. La Llei certament permet rebre a compte quantitats però s'han d'assegurar de caució i dipositar-les en un compte especial obert amb separació de qualsevol altre classe de fons pertinents al promotor i de quin contingut només en podria disposar per atendre la construcció.

Entén, seguint la jurisprudència del TS, en concret sents. 13-1-2015, 30-4-2015 i 1-6-2016 queal banc se'l pot reclamar encara que mai hagi existit aquest compte especial, sinó que s'hagin ingressat els diners a qualsevol compte de la promotora.

Però alhora entén que l'acció no pot prosperar si es demostra que el banc mai va saber ni va poder saber la procedència i destinació dels diners ingressats.

Remarca que la demandada sempre ha sostingut que quan es fan els ingressos no se'n va fer constar la finalitat. I que es tracta de pagaments fets abans, no coetàniament al contracte. De forma diferent a la pactada.

Entén així mateix que no hi ha constància de cap indicació de que els ingressos es fessin a compte del preu d'un habitatge encara no construït.

I conclou que no són ingressos al compte del promotor fets pel client, supòsits també emparats per la norma, segons la jurisprudència.

Conclou la sentència que són pagaments al marge del contracte.

I remarca que a dit contracte mai hi apareix Cajamar com a dipositària. Ni consta que se li encomanés la gestió de cobrament dels rebuts. Ni mai Trampolín va fer ingressos que indiquessin aquesta finalitat.

Conseqüentment, desestima íntegrament la demanda i absol.

Sense costes per dubtes de Dret.

Resoldrem els motius de recurs sense seguir l'ordre de la seva exposició per raons de sistemàtica.

Quart . En el segon motiu del recurs, la recurrent es queixa de que no es va poder verificar l'interrogatori del Sr. Gustavo. Però en cap moment en demana la reiteració com a prova d'alçada. Com correspondria d'acord a l' art. 460 LEC .

De manera que no es pot acollir l'argument de que això hagi provocat indefensió a l'ara recurrent. Altrament, cal recordar que l'interrogatori de part només fa prova quant als fets perjudicials admesos per aquesta.

Cinquè. El primer motiu de recurs relata els fets de la contractació i pagaments realitzats a compte d'aquest apartament comprat sobre plànol i que mai es va construir. I considera que Cajamar fou negligent en no exigir a la promotora Trampolín l'obertura del compte especial exigit per la Llei 57/1968, ja que clarament es tracta d'un habitatge destinat a finalitat residencial del comprador.

No es pot acollir.

És cert que l'actor va fer, amb anterioritat a la signatura del contracte, les transferències que invoca a un compte de Trampolín a Cajamar. Però sense que consti cap indicació concreta d'haver estat fetes com a part del preu a compte del total per la compra d'aquest pis sobre plànol pendent de construcció. L'expressió emprada a les transferències no és del tot precisa. Potser sí que, entre parts, identifica la promoció i la ubicació d'aquesta. Però no resulta així de clar per a l'ara demandada, un tercer. Ja que no indica on rau dita promoció ni la identifica de forma exacta. Fins i tot l'expressió "granada" no resta clar objectivament si es refereix a un model d'apartament (com es desprèn del contracte, que només les parts coneixen) o a la ciutat andalusa del mateix nom.

Tractant-se d'un únic apartament residencial, sí que cal presumir que es tractava d'una compra amb finalitat residencial, vocacional o per a una futura jubilació, del comprador, en no constar que es tractés d'una operació amb finalitat inversora o especulativa (com es podria deduir en cas de compra de diversos departaments). En aquest cas, per tant, no s'està en el cas de les sents. TS de 16-11-2016 i 19-9-2018 que invoca la demandada, ja que en elles es partia de que no constava acreditat de cap manera l'ús particular de l'objecte de la compra. Ni tampoc en el cas de la sent. TS 1-6-2016 (ROJ STS 2567/2016) clarament referida a un professional inversor.

És cert que s'han acreditat pagaments d'altres clients iguals o molt semblants als de l'actor, que consten recollits als contractes, també de dates properes. Però també és cert que no consta que els mateixos siguin clarament aquells als que fa referència la Llei 57/1968.

Cajamar perfectament podria haver-se esforçat en saber que es tractava de pagaments per compte d'alguna promoció si aquesta hagués estat situada a la zona on estava ubicat el compte, però no en cap altre cas. I el que aquí resulta acreditat és que el compte on va fer l'actor els pagaments estava situat a una sucursal de San Pedro del Pinatar (zona pràcticament a la costa del Mar Menor), que, certament, no és un municipi de la zona de la promoció (Campos del Río, a 68 km. de distància, a l'interior, en plena vega murciana), encara que la titular del compte fora aleshores una promotora que era notori que actuava com a tal a la regió.

Ni tampoc consta que l'entitat demandada fora avalista de la promoció en concret. El que és molt important, atesa la jurisprudència generada a l'efecte. Ens referirem a la més recent.

Així, certament, la sent. TS 9-3-2016 (ROJ STS 987/2016) va responsabilitzar Caixabank per haver avalat l'operació i haver estat ingressats els pagaments en compte de dita promotora a l'esmentada entitat, encara que no hi havia compte especial.

La sent. 28-3-2022 (ROJ STS 1173/2022), confirmant la finalitat residencial de l'habitatge i tenint en compte que es comprava un únic habitatge, que no constava que els compradors tinguessin altres propietats, ni finalitat especulativa que es pogués inferir de dita operació, tot i haver-hi una clàusula de cessió a tercers, responsabilitza l'avalista col·lectiva (Caixabank SA) per les sumes lliurades a compte encara que no s'ingressessin a cap compte de la promotora.

En canvi la de 28-2-2018 (ROJ STS 720/2018 -infracció processal) va exculpar Caixabank en tractar-se d'una entitat que només va concedir crèdit hipotecari a la promotora-constructora, restant aliena a tot el relacionat amb els pagaments a compte. Ni va avalar l'operació ni sabia res del contracte entre parts. Mentre que la de 23-11-2017 (ROJ STS 4115/2017) va condemnar l'entitat finançadora de la promoció (Abanca), aplicant la sent. del Ple 459/2017 de 18 de juliol segons la qual seguia la de Ple 733/2015 de 21 de desembre que va responsabilitzar les entitats de crèdit on s'haguessin dipositat pagaments a compte d'un pis en promoció encara que fora en compte no especial, sobre la base de considerar que l'entitat havia de conèixer o no podia desconèixer l'existència i identitat de la promoció, entenent que els ingressos fets en un sol compte indiferenciat del promotor, sense exigir, l'entitat, l'obertura del compte especial, despulla als compradors de la protecció legal especial de l' art. 1.2 Llei 57/1968. En aquest cas el coneixement estava ben clar. I, a més, remarcava la responsabilitat d eles entitats quant al control del compte especial, quina obertura es deia havien d'exigir sempre que advertissin que s'estaven fent pagaments a compte dels previstos a l' art. 1.2 Llei 57/1968.

La sent. 4-4-2022 (ROJ STS 1377/2022), així com les sents. TS de 19-4-2022 (ROJ STS 1561/2022 i ROJ STS 1548/2022) van responsabilitzar l'entitat avalista de la promotora de pagar als compradors les quantitats lliurades en efectiu a la promotora, previstes al contracte a compte del preu, encara que dites sumes mai fossin ingressades a cap compte de dita entitat promotora (seguint allò que es va establir a les sentències de 23-11-2021, 22-9-2021 i tres més de 13-9-2021), remarcant la segona que dita responsabilitat mai pot dependre de que l'ingrés s'hagi fet en compte de la promotora.

El que importa en aquests casos és, d'una banda, que l'avalista respon de l'incompliment de la promotora i que aquesta incompleix quan ha rebut diners a compte i no ha edificat ni lliurat el pis o habitatge per compte de quin preu va rebre els pagaments.

La sent. TS 3-5-2022 (ROJ STS 1762/2022) va seguir la mateixa línia, remarcant que es respon encara que els pagaments, efectivament rebuts, no haguessin estat ingressats mai per aquesta en compte de la mateixa, ja fora en l'entitat avalista o en qualsevol altra.

La sent. TS de 5-7-2022 (ROJ STS 2896/2022) va refermar una doctrina pròpia, assentada amb anterioritat, segons la qual l'avalista de la promotora Trampolín (en aquell cas Caixabank SA) havia d'indemnitzar, com avalista col·lectiva de Trampolín, als clients quant a les quantitats pagades segons el previst al contracte i per ells avançades, encara que no s'ingressessin a cap compte de la promotora (així es va dir també a les sents. TS de 3-5-2022, 19-4-2022, 28-3-2022, 14-3- 2022, 7-3-2022, i altres sis de data 21-2-2022); en el d'aquesta darrera s'havien ingressat en part en un compte de la promotora a l'entitat avalista i la resta en efectiu, segons el previst al contracte, ja com arres o senyal o com a primer pagament a compte, a data de la signatura del contracte. Una segona sentència de la mateixa data (ROJ STS 2737/2022) conté idèntica doctrina. Una sent. TS de 30-5-2022 (ROJ 2145/2022) també segueix aquesta línia doctrinal (hi hagué un pagament a compte que es corresponia amb el previst al contracte per ser satisfet a la signatura del contracte). La mateixa doctrina la segueixen les sents. de 17-5-2022 (ROJ STS 1942/2022 i ROJ STS 1943/2022); i de 23-5-2022 (ROJ STS 2074/2022 i ROJ STS 2075/2022).

Una segona sent. TS de 30-5-2022 (ROJ STS 2147/2022), però, també contra banc avalista de la promotora, va desestimar la tesi del comprador en aplicar el TS, en aquest cas, el decidit a la seva sentència 1/2020 -la línia d'avals no esmentava la Llei 57/1968- i el decidit a la 411/2019 -perquè no s'identificava la promoció concreta de les vàries que feia la promotora-.

En el present cas, però, no s'ha acreditat que l'entitat bancària demandada fora fiadora o avalista de la promotora quant a l'obra de la promoció en qüestió. Ni asseguradora.

Altrament, les transferències no es fan a un compte del lloc on hi ha previst fer la promoció, són anteriors al contracte i no identifiquen bé la promoció.

De manera que no es pot responsabilitzar la demandada, sinó exclusivament la promotora (criteri de la sent. TS Ple de 13-1-2015 -ROJ STS 275/2015-, on es va acabar condemnant l'asseguradora Generali -successora de Banco Vitalicio- de l'operació conjuntament amb la promotora pel total avançat, no pel total assegurat, que reitera l'establert prèviament a les de 8-3-2001, 30-12-1998 i 7-6-2013) ja que la obligació d'obrir el compte especial i dipositar-hi els pagaments a compte és de la venedora-promotora. La sent. TS 30-4-2015 (ROJ STS 1930/2015) també va establir la plena responsabilitat de l'asseguradora de l'operació.

S'ha invocat per la demandada en aquest procediment el cas de la sentència del TS de 8-3-2021 (ROJ STS 882/2021). Tenen molts punts de similitud ambdós casos. Allí com aquí l'entitat demandada (Cajasur) no finançava -ni avalava- la promoció, els pagaments es van fer en compte ordinari i no en l'especial que indica la Llei 57/1968 i en compte de localitat diferent (Peligros, Granada) d'on es feia la promoció (Pulianas, Granada, a uns 6'7 kms. de distància), per bé que es diferencia aquest cas que ens ocupa d'aquell en que aquí sí hi ha transferències que indiquen pagaments per compra d'un pis (allí eren rebuts domiciliats que només donaven fe del pagament) però, com ja hem avançat, no identifiquen la promoció ni el lloc d'ubicació d'aquesta.

Sisè. El tercer motiu de recurs insisteix en que la demandada podia conèixer raonablement que les transferències anaven destinades ser pagament a compte de la promoció en qüestió.

No es pot acollir.

Com ja hem avançat més amunt, els termes en que s'expressa l'ordenant de les transferències en fixar el concepte no són objectivament clarificadors, contràriament al que sosté el recurrent. Tampoc són de dos o tres dies anteriors a la signatura del contracte. Que l'ara demandada no coneixia.

No estem en el cas de la sentència del TS 23-11-2017 i altres a les que aquella es remet que van posar especial èmfasi en l'obligació del banc -declarant a l'ensems no traslladable la seva prova al comprador- de vetllar per l'obertura del compte especial (i de l'ingrés a dit compte per part de la promotora) perquè entenem que manca prova de que en aquest cas hi haguessin indicis suficients de que s'estaven fent pagaments a compte d'una promoció concreta.

Tot el que ha de determinar la desestimació íntegra del recurs i la plena confirmació de la sentència.

Setè. Quant a les costes de l'alçada, la desestimació total del recurs i la plena confirmació de la sentència d'instància obliga a imposar-les al recurrent ( art. 398 LEC ). No comparteix la Sala que el cas, quant menys en alçada, estigui presidit per la concurrència de seriosos dubtes de fet o de Dret.

Vuitè. Atès allò que disposa l' art. 208.4 LEC s'informa a les parts litigants que aquesta sentència no és ferma. I que contra la mateixa cabrà interposar recurs extraordinari per infracció processal i/o de cassació sempre que la quantia ultrapassi els 600.0000 €. Cas de que la quantia sigui inferior a 600.000 € només podrà interposar-se recurs de cassació per interès cassacional, conjuntament amb el recurs extraordinari per infracció processal, ja sigui davant el TSJCat. (si la cassació es fonamenta en infracció del Dret Civil català o la jurisprudència del TSJCat.) o bé davant del TS (si la cassació es basa en infracció de normativa civil estatal o jurisprudència del TS) atenent allò que disposen els arts. 477.2.3er i 3, 478.1 i D. Final 16a LEC i els arts. 2 i 3 de la Llei 4/2012 de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de Dret Civil Català.

Fallo