Sentencia Civil Nº 111/2009, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 344/2008 de 19 de Marzo de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 344/2008

Procediment ordinari núm. 571/2006

Jutjat Primera Instància 2 Cervera

SENTÈNCIA núm. 111/09

President/a:

SR ALBERT GUILANYÀ FOIX

Magistrats/ades jutges/esses:

SR ALBERT MONTELL GARCIA

SRA ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, dinou de març de dos mil nou

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de

procediment ordinari número 571/2006, del Jutjat Primera Instància 2 Cervera, en virtut del recurs interposat per la part demandada Sra Rosa , representat/da pel procurador/a CECILIA MOLL MAESTRE i assistit/da pel/per la lletrat/da ELISA VILALTA DE JUAN contra sentència de

data once de desembre de dos mil set dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 344/2008. La part actora TERROS AGRIC S.L., representat/da

pel/per la procurador/a ANA MARIA SUILS ARCON i assistit/da pel/per la lletrat/da JOSE MARIA DOMINGO NADAL s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta

resolució el/la magistrat/ada ALBERT GUILANYÀ FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data catorze de desembre de dos mil set, és la següent: "DECISIÓ.- FALLO QUE DEBO ESTIMAR Y ESTIMO íntegramente la demanda interpuesta por la Procuradora de losTribunales Sra Razquin en nombre representación de TERROS AGRIC, SL contra doña Rosa representada por la Procuradora sra Xuclà y en consecuencia:

1-Se condena a doña Rosa a satisfacer a TERROS AGRICS, SL la cantidad de VEINTISIETE MIL NOVECIENTOS CINCUENTA Y CUATRO EUROS 27.954 euros, más los intereses legales desde la interposición de la demanda.

2- Se condena a doña Rosa al pago de las costas procesales causadas en esta instancia. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, Rosa va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 19 de març de 2009 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada s'alça contra la sentència de primera instància i posa l'èmfasi solament en l'aspecte relatiu a la qualificació del desistiment que la sentència fa atès que, segons la part demandada, el jutge qualifica el desistiment com a voluntari quan en realitat va ser involuntari i derivat de la impossibilitat de segregar, de la finca matriu, aquella que havia de ser objecte de la venda. No és cert tampoc- continua dient l'apellant- que s'hagués actuat de mala fe atès que durant el temps que la part actora va tenir la finca en el seu poder va cobrar els lloguers que es van produir i per un import que ultrapassa els 15.000 ? (per bé que sembla que la part demandada s'ha reservat el dret a reclamar que se li retornin), sent que a més ja li ha retornat els diners que va lliurar a compte de la venda. Res té a veure el fet de que sigui o no explotació prioritària la de la seva mare ja que no li és necessari a aquella la seva acreditació al vendre-li la finca sencera i no solament en part com a l'actora. En definitiva demana la revocació de la sentència i la desestimació de la demanda.

La part actora apellada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència.

SEGON. El quid de la qüestió en la resolució de la present controvèrsia estaria, segons les parts que no segons la Sala, en el caràcter de voluntari o no del desistiment del contracte per part de la venedora i no solament en el caràcter penitencial o no de les arres (que també), aspecte que és l'únic que ha tractat la sentència apellada, atès que segons el redactat de la clàusula 2a del contracte, és clar que solament en cas de desistiment voluntària es preveu la entrada en funcionament de les arres penitencials pactades. A més, sosté la part apel·lada, quan es pacten arres penitencials és indiferent el motiu pel qual es desisteix del contracte i més encara quan qui ha signat el contracte com a venedor afirma que era plenament conscient en el moment de la signatura de l'abast del que són unes arres penitencials, al que cal afegir que el propi contracte ja es fa constar la necessitat d'una segregació per tal de procedir a la venda. Doncs bé, contestant al que es planteja (que com mes endavant veurem resulta un plantejament incorrecte), no podem estar d'acord amb l'afirmació de que sigui indiferent el motiu de desistiment, atès que la redacció del contracte no deixa massa lloc a dubtes quan parla de que cada part "podrà desistir", el que clarament denota un sentit de voluntarietat de manera que la causa no és indiferent, sense que tampoc afegeixi res el fet de que al contracte ja es fa constar que era necessari procedir a una segregació prèvia, a no ser que hagués quedat perfectament acreditat que la part venedora des d'un inici era sabedora d'aquella impossibilitat de segregació i per tant de la impossibilitat d'enejenar la finca en aquelles condicions, cosa que aquí no consta acreditada. Efectivament no sembla que la part demandada fos sabedora en el moment de la signatura del contracte que estava posant a la venda quelcom que no podia ser venut en aquelles condicions. De fet no albirem a entendre quina podria haver estat la finalitat que es perseguís amb un "engany" com aquest, més encara si veiem que de fet la part actora ha estat posseint la finca i cobrant els lloguers durant aquest temps, el que li ha comportat uns ingressos prou importants (més de 15.000 ?).

Assenyala la STS. de 19 de juny de 1986 que "...el desistimiento previsto en el art. 1454 del Código Civil implica el lícito ejercicio de una facultad o derecho potestativo concedido por el ordenamiento jurídico. Está claro, pues, que las arras penitenciales operan en el marco del desistimiento voluntario, no necesitado de justificación, o cuya justificación sea inatendible, como podría ser el simple deseo de obtener una ventaja económica apartándose del contrato. La sentencia del Tribunal Supremo de 19 de octubre de 1984 considera como desistimiento contractual con el efecto previsto en el art. 1454 la abstención de consumar el contrato porque el precio pareció muy elevado. Si concurre una causa justificada, basada por ejemplo en motivos de incumplimiento contractual de la otra parte o de vicios de voluntad, ya se sale de dicho marco y se entra en el de otras figuras jurídicas, con exigencias y efectos distintos."

En el mateix sentit es pronuncien les Sentències de l'Audiència Provincial de Barcelona de 10 d'octubre de 2000, 23 de maig de 2002 o darrerament la de 18 de juliol de 2006 que diu el següent: "... Es el desistimiento el que comporta la pérdida de las arras, conforme a lo previsto en el artículo 1.454 del Código Civil , pero no la negativa a consumar una compraventa cuando la finca objeto de la misma no reúne las características pactadas. Los frustrados compradores no pueden, por tanto, perder las arras. Pero tampoco puede hablarse de que hubiese desistimiento por parte del vendedor, con las consecuencias derivadas del aludido artículo 1.454 . De lo que se trata es de la existencia de una carga que no puede ser cancelada por el vendedor, pues no depende de su voluntad. Había una imposibilidad de cumplimiento por parte del vendedor, una inidoneidad del objeto vendido, que ha de comportar la resolución del contrato, conforme entendió el Juzgado y según previene el artículo 1.124 del Código Civil , al no poder cumplir la parte vendedora aquello a lo que se comprometió. La consecuencia de ello ha de ser que se restituya a los demandantes la cantidad que éstos aportaron, pero no la pérdida de las arras por el vendedor (o sea la devolución de lo que recibió y la entrega de otro tanto), pues dicho efecto está previsto legalmente para los supuestos de desistimiento voluntario del contrato, no para los de imposibilidad de cumplir por parte de una de las partes.".

Tampoc sembla que sigui quelcom exigible a la part venedora el que procedeixi a la segregació de la part de finca en que està ubicada la masia, per tal de agregar-la a una finca de la seva mare i així poder procedir a la compravenda, ja que això suposa una clara alteració del contracte inicial.

Per últim, diu la part apellada que la demandada no ha actuat de bona fe, atès que res va dir d'aquella impossibilitat de vendre i no ha estat sinó fins que al part actora ha acudit al registre que ha pogut adonar-se'n de la venda de la finca a una tercera persona. De fet -afegeix la part apellada- no ha estat sinó fins que s'ha presentat una denuncia penal al Jutjat de Cervera per doble venda que la part demandada ha deixat de cobrar les quantitats que se li han anat lliurant a càrrec de la compravenda i ha retornat el que havia percebut fins aquell moment. Novament és aquest un argument que res afegeix al fet de que el desistiment sigui voluntari o no, aspecte aquest que és l'únic que interessa a l'hora de resoldre sobre les arres en la forma en que les parts han plantejat el debat.

TERCER. Ara bé dit l'antecedentment assenyalat i contestat ja el recurs en la forma que les parts ho han proposat, escau reconduir el tema al que en dret correspon, i així escau distingir clarament el que pot arribar a ser el desistiment, voluntari o no, d'un contracte de compravenda (amb les corresponents conseqüències rescabalatòries per la via de les arres, si escau), del que pot ser la impossibilitat de compliment del contracte, que al entendre de la Sala, és precisament el que aquí succeeix. És a dir, que no es tracte de que una o altra part hagin desistit d'un contracte vàlid amb un objecte i una causa licita o que sent-ho inicialment desprès esdevé invalida o illícita, sinó que des d'un inici aquell contracte era d'impossible compliment atès que tant quan es va signar com quan es pretén l'atorgament de l'escriptura publica, la segregació de la finca per davall de l'unitat mínima de cultiu no era possible, el que fa que la compravenda estigues mancada de causa per illicitud de l'objecte tant en el moment de la signatura del contracte com desprès. Arribats a aquest punt, el tractament que el Codi Civil fa dels contractes amb manca de causa o amb causa illícita, entenen per tal tant la que s'oposa a les lleis com a la moral, és la de considerar que aquells no produeixen cap tipus d'efectes entre les parts, i així l' article 1275 del Codi Civil fa " Els contractes sense causa o amb causa illícita, no produeixen efectes de cap tipus. És illícita la causa quan s'oposa a la llei o a la moral". La conseqüència a la realització d'un contracte amb causa illícita la trobem al seu torn als articles 1305 i 1306 que distingeixen segons la causa torpe constitueix delicte o falta o no, o sigui imputable a un o als dos contractants amb conseqüències ben diverses, però que aquí no escau analitzar atès que no s'ha substanciat el procediment en exercici de cap d'aquestes accions, el que faria que la Sala fos incongruent si resolgués de conformitat a aquelles, al que cal afegir la indefensió que es podria produir a les parts. El que en tot cas sembla evident, és que l'acció de la part actora per la via de la consideració de l'existència d'un desistiment voluntari, no pot prosperar.

QUART. L'antecedentment argumentat ens ha de menar a la necessària imposició de les costes a la part apel·lant atès que és incert que qualsevol tipus de desistiment havia de comportar el pagament de les arres i independentment de la causa voluntària o no d'aquell (argument que sosté en la demanda i en la contestació al recurs) sense que sigui possible l'apreciació d'un dubte de fet o de dret, perquè a més que com clarament ha quedat pales, no estàvem davant d'un desistiment voluntari del contracte amb les conseqüències demanades sinó davant d'una il·licitud de la causa amb un tractament ben divers.

Fallo

ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Moll contra la sentència de data 11 de desembre de 2007 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Cervera i per les causes esmentades en els fonaments de dret, la REVOQUEM i en el seu lloc ABSOLEM a la demandada dels pediments de l'actora i tot imposant les costes d'ambdues instàncies a la part apel·lant.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.