Sentencia Civil Nº 17/1998, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 22/1998 de 29 de Junio de 1998

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

Recurs de cassació núm. 22/98

S E N T È N C I A Núm. 17.

President:

Excm. Sr. Guillem Vidal i Andreu

Magistrats:

Il.lm. Sr. Luis Mª Díaz Valcárcel

Il.lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Il.lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il.lm. Sr. Lluis Puig i Ferriol

Barcelona, vint-i-nou de juny de mil nou-cents noranta-vuit.

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels Magistrats consignats

damunt, HA VIST el present recurs extraordinari de cassació interposat per la Sra. Raquel , representada pel Procurador Sr. Barba Sopeña i dirigida per la Lletrada Sra. Imma Marta

Brugarolas, contra la Sentència que va dictar en grau d'apel.lació la Secció 12ª. de l'Audiència

Provincial de Barcelona dimanant del judici declaratiu de menor quantia sobre impugnació de filiació

no matrimonial instat per lŽesmentada senyora Raquel contra el Sr. Juan Francisco i el

MINISTERI FISCAL davant el Jutjat de 1ª. Instància nº. 1 de Vilafranca del Penedès. No ha

comparegut en aquest Tribunal el Sr. Juan Francisco .

Antecedentes

PRIMER.- En data 23 dŽoctubre de 1995, Doña. Raquel va interposar demanda de judici declaratiu de menor quantia contra el Sr. Juan Francisco impugnant la paternitat del mateix respecta la menor Paula . LŽaital demanda va correspondre al Jutjat de 1ª. Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès.

SEGON.- El 2 dŽabril de 1996, lŽexpressat Jutjat va dictar Sentència desestimant la demanda, absolent al demandat, sense imposició de costes.

TERCER.- Apel-lada la sentència per la Sra. Raquel , el 15 de juliol de 1997 la Secció 12ª. de lŽAudiència Provincial de Barcelona va dictar sentència desestimant el recurs i imposant les costes del mateix a lŽapel-lant per prescripció legal.

QUART.- Prèvia la corresponent preparació davant del Tribunal 'a quo', la representació de la Sra. Raquel va formular en aquesta Sala el present recurs de cassació que va ésser admès; i no considerant-se necessària pel Tribunal la celebració de vista pública, el mateix va senyalar per la deliberació i decisió del recurs lŽaudiència del dia dŽavui 29 de juny actual, les quals tingueren lloc.

És Ponent el Magistrat de la Sala, Il.lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

Fundamentos

PRIMER.- El 23 dŽoctubre de 1995 Doña. Raquel va presentar demanda de judici declaratiu de menor quantia davant el Jutjat de 1ª. Instància nº. 1 de Vilafranca del Penedès, contra el Sr. Juan Francisco . En ella demanava que:

'a) Se declare que la menor Paula no es hija de Don Juan Francisco .

'b) Se atribuya la patria potestad y la guardia y custodia de la menor a mi representada (la actora).

'c) Se declare la nulidad del reconocimiento efectuado por Don Juan Francisco , con la subsiguiente cancelación de los asientos registrales correspondientes y se inscriba la menor con los apellidos de su madre, pero con el orden invertido, es decir, Paula '.

LŽesmentada demanda adduïa que: el demandat havia reconegut al Registre Civil com filla seva a la menor Paula el 27 de juliol de 1992, però que aquest reconeixement lŽhavia fet per complaure a lŽactora, Doña. Raquel , amb la qual el Sr. Juan Francisco mantenia una convivència extramatrimonial que havia començat el mes dŽabril de 1992 quan la Sra. Raquel ja estava embarassada de sis mesos dŽun altre home (del Sr. Carlos Jesús ). Invocava com a fonament de dret material de lŽacció dŽimpugnació de la filiació quan lŽexercici, termini i condicions de lŽacció, lŽ art. 13 de la Llei Catalana de Filiacions 7/1991, de 27 dŽabril ; i adduïa també lŽ art. 20 de la mateixa Llei quan als efectes que determina la filiació sobre els aliments, la pàtria potestat, els drets successoris i els cognoms.

SEGON.- La sentència de lŽAudiència que ara és objecte de la present cassació, en acceptar els fonaments de la de primera instància, dona per acreditat que el demandat Don. Juan Francisco no és el pare biològic de la menor Paula , sinó que aquesta paternitat li va esdevenir pel reconeixement que ell va fer juntament amb la Sra. Raquel , davant lŽencarregat del Registre Civil. Però la sentència afegeix que el reconeixement de paternitat és un acte unilateral, personalíssim, formal i, sobre tot, irrevocable ( art. 4 de la llei catalana 7/1991, de 27 dŽabril, de filiacions , i arts. 120, 1 i 741 del Codi civil ) que únicament perd la seva força legal si sŽacredita que sŽha incorregut en algun vici de la voluntat (error, violència o intimidació) segons lŽ art. 14 de lŽesmentada llei catalana i els arts. 138 i 141 del Codi civil ; i comque al present cas hom no pot parlar dŽerror en el reconeixement de la menor doncs ambdós litigants coneixien en fer el reconeixement que la menor era fruit de les relacions sexuals que hi havia hagut entre lŽactora i un tercer, lŽacció exercitada -diuen ambdues sentències dŽinstància- no pot prosperar perquè el

reconeixement va ser fet amb la voluntat conscient dels dos litigants, sense haver-hi concorregut cap vici de la voluntat.

TERCER.- El primer motiu de cassació, que la representació de la Sra. Raquel articula per la via del núm. 4 de lŽ art. 1692 de la llei dŽenjudiciament civil , denuncia la infracció, per falta dŽaplicació, de lŽ art. 13 de la repetida llei catalana i lŽaplicació indeguda , de lŽ art. 14 de la mateixa llei i dels arts. 138 i 141 del Codi civil .

El motiu ha de prosperar perquè com resta dit al primer fonament legal anterior, el que la Sra. Raquel impugna des de la demanda, amb invocació expressa de lŽ art. 13 de la llei catalana de filiacions, i amb petició adequada i congruent , és la paternitat de la menor Paula respecta al seu aparent pare el demandat (apartat a de la súplica de la demanda); i sols com conseqüència derivada, demana després, que es declari nul el reconeixement de paternitat de la criatura que el demandat va fer (apartat c de la mateixa súplica); i es que, òbviament, si primer es declara que el demandat no és el pare de la criatura, la conseqüència immediata i obligada és que sŽha de declarar també després la nul-litat del seu reconeixement de paternitat inveraç, ja que la nul.litat del reconexeiment inveraç es simple conseqüència de la declaració de no paternitat com ja varem dir a la nostre Sentència de 16 de desembre de 1997, i ara tenim ocasió de repetir; doncs com exposavem en ella, lŽ art. 13 de la Llei catalana de filiacions autoritza impugnar la filiació no matrimonial 'pels qui en resultin afectats' sense més condició que el que figuri com pare, en la realitat no ho sigui, ja que per lŽèxit dŽaquesta acció lŽúnic decisiu és la dada objectiva de la realitat biològica perquè es tracta dŽadequar la filiació a aquesta realitat fent desaparèixer tota falsa i inexacta aparença contrària a la veritat, per molt formal que sigui lŽaparença; perquè la llei no vol que ningú sigui tingut per fill dŽun pare si de veritat no ho és, doncs com diu lŽExposició de Motius de la Llei Catalana de filiacions , és principi general informador de la matèria lŽanomenat principi de veracitat o de adequació de la paternitat i de la maternitat jurídica-formal a la biològica; i quan lŽart. 13 reconeix legitimació per a impugnar la filiació a tots 'els que en resultin afectats', no fa cap excepció, i no exceptua de la seva aplicació al reconeixedor inveraç no progenitor (reconeixement de complaença), perquè,

legalment, no pot reconèixer qui no és pare, ni ser reconegut qui no és fill, per la qual cosa el reconeixement fet en aquestes condicions dŽinveracitat, és ineficaç i invàlid, amb nul litat absoluta i impugnable a lŽempara dŽaquest art. 13 que és el que en aquest cas cal aplicar, com ho ha demanat des dŽel primer moment de manera adequada la demanda i com ho postula ara aquest primer motiu de cassació que es obligat acollir, perquè concorren aquí tots els requisits materials i processals per lŽèxit dŽaquesta acció dŽimpugnació de paternitat de lŽ art. 13 de lŽexpressada llei catalana , doncs exercita lŽacció persona manifestament afectada (ho és palesament la mare de la menor) dins el termini de 4 anys des de lŽinici de lŽestat que sŽimpugna, havent confós les sentències dŽinstància aquesta acció dŽimpugnació de la filiació de lŽart. 13 que era lŽaquí exercida, amb la dŽimpugnació del reconeixement fet mitjançant error, violència o intimidació de lŽ art. 14 de la mateixa llei que aquí no sŽexercitava, per la qual cosa el present motiu de cassació que denuncia la falta dŽaplicació de lŽart. 13 i lŽaplicació indeguda del 14, ambdós de la repetida llei catalana de filiacions, ha de progressar i procedirà declarar el que la súplica de la demanda sol licita, éssent viable la pretensió dŽinversió dels cognoms de la mare segons lŽ art. 55 de la llei del Registre Civil , com ho demanda lŽapartat c de la súplica de la demanda.

QUART.- LŽacolliment del primer motiu de cassació fa superflu lŽestudi dels tres restants.

Caldrà retornar a la recorrent el dipòsit que va constituir per a formalitzar la cassació.

CINQUÈ.- En declarar-se haver-hi lloc al recurs, no procedeix fer imposició especial de les costes del mateix havent dŽestar-se al que disposa lŽúltim incís del primer paràgraf del nº. 2 de lŽ art. 1715 de la Llei processal ; i quan a les costes de la primera i de la segona instància ( arts. 523 i 710, respectivament, de la Llei dŽenjudiciament civil ), la Sala aprecia en aquest cas la concurrència de les circumstàncies excepcionals a que es refereixen els aitals preceptes per a la seva no imposició al demandat, ja que el mateix en cap moment ha fet oposició a les

justes peticions de la Sra. Raquel , sinó que les ha facilitat amb la seva conducta processal, i, per tant, no mereix ser sancionat amb les costes de les instàncies.

Per tot lŽanterior, en nom del Rei i per lŽautoritat que li atorga la Constitució,

Fallo

LA SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, HA DECIDIT:

Estimar el recurs de cassació interposat per Doña. Raquel contra la Sentència de 15 de juliol de 1997 dictada per la Secció 12ª. de lŽAudiència Provincial de Barcelona en el recurs dŽapel.lació interposat per la Sra. Raquel contra la Sentència de 2 dŽabril de 1996 pronunciada pel Jutjat de 1ª. Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès en el judici ordinari de menor quantia interposat per lŽesmentada Sra. Raquel contra Don. Juan Francisco sobre impugnació de la filiació no matrimonial de la menor Paula ; anul lem la sentència de lŽAudiència i també la dictada en la primera instància, i en el lloc dŽambdues, amb plena i total estimació de la demanda inicial del procés, DECLAREM que:

a) La menor Paula no es filla del senyor Juan Francisco .

b) Atribuïm a la seva mare, la senyora Raquel , la pàtria potestat i la guarda i custòdia de lŽesmentada menor.

d) Declarem nul el reconeixement que Don. Juan Francisco va fer com pare de la repetida menor al Registre Civil de Vilafranca del Penedès el dia 27 de juliol de 1992; manem que sigui cancel lat lŽaital reconeixement fet pel Sr. Juan Francisco als llibres dŽaquell Registre; i ordenem que lŽexpressada menor sigui inscrita en ell amb el nom i cognoms de Raquel .

d) No fem cap esment sobre les costes del present recurs ni de les costes de las instàncies.

Serà retornat a la recorrent el dipòsit que va constituir per la interposició del recurs.

SŽha de lliurar el testimoni corresponent al President de la Secció 12ª. de la

Audiència Provincial de Barcelona i sŽhan de retornar les actuacions i el rotllo que van trametre. Doneu la publicació establerta legalment a aquesta sentència.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Aquesta sentència ha estat llegida, signada i publicada el mateix dia de la seva data i en acte dŽaudiència pública, pel Magistrat dŽaquesta Sala, Il.lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté, designant ponent en aquestes actuacions. En dono fe.