Sentencia Civil Nº 238/2011, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 363/2010 de 13 de Julio de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 363/2010

Incidents núm. 12/2010

Jutjat Mercantil 1 Lleida

SENTÈNCIA núm.238/2011

President/a:

SR. ALBERT GUILANYA FOIX

Magistrats/ades :

SR. ALBERT MONTELL GARCIA

SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, tretze de juliol de dos mil onze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de incidents número 12/2010, del Jutjat Mercantil 1 Lleida , en virtut del recurs interposat per la part demandada, FID EDICIONS PUBLICITARIES, SL, representat/da pel procurador/a MªJOSÉ ALTISENT CAMARASA i assistit/da pel/per la lletrat/da Pablo Simarro Dorado contra sentència de data vuit de març de dos mil deu dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 363/2010. La part actora, ADMINISTRACIÓN CONCURSAL DE FID EDICIONS PUBLICITARIES SL, representat/da pel lletrat/da PAU SANTALLUSIA BRUSAU s'oposició l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vuit de març de dos mil deu , és la següent: "FALLO

ESTIMO la demanda incidental presentada por ADMINISTRACIÓN CONCURSAL, en este procedimiento de INCIDENTE CONCURSAL núm. 12/10 (referido al concurso núm. 208/09) y en consecuencia, decido

1.declaro que el pago de la deuda realizado por FID a CAIXA DE TERRASA, por importe de 11,102 € de fecha 29 de mayo de 2009, es perjudicial a la masa activa de la sociedad deudora, procediendo a su rescisión.

2.declaro la ineficacia del pago de la deuda reseñado.

3.condeno a CAIXA DE TERRASSA a reintegrar a la masa activa la suma de 11.102 € más sus intereses legales

4.ordeno la realización cuantos actos y formalidades fueren precisas a efectos de que la extinción del acto rescindico surta plenos efectos. También aquellos que fueren consecuencia de tal rescisión.

Todo esto con más la expresa condena a la parte demandada FID EDICIONS PUBLICITARIES S.L., de las costas procesales causadas en el curso de este procedimiento. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, la representació processal de FID EDICIONS PUBLICITARIES, SL va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 12 de juliol de 2011 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- La sentència de primera instància estima l'acció de reintegració exercitada per l'administrador concursal de FID Edicions Publicitàries SL. Aquesta interposa recurs per considerar que no concorren els requisits establerts a l' art. 71 de la LC . És cert, tal i com diu l'apel·lant, que la pòlissa de préstec que FID havia subscrit amb Caixa de Terrassa el 18-2-04, no va ser pagada per ella mateixa, si no que ho va ser pel fiador, el Sr. Agapito . I atès que ho certifica el BBVA, s'ha d'entendre que aquest pagament el va efectuar el Sr. Agapito gràcies a un préstec amb garantia hipotecària per import total de 245.000 €. Aquests diners van ser ingressats en un compte que el Sr. Agapito tenia al mateix BBVA, i a càrrec seu, el dia 29-5-09, va lliurar un xec bancari per pagar a Caixa de Terrassa la quantitat de 12.711,90 €. És cert, doncs, que aquest pagament no el fa la prestatària principal FID, si no que el fa el Sr. Agapito i amb data anterior a la interlocutòria declarant el concurs de la primera, que és de 2-7-09.

SEGON.- Ara bé, existeixen tres dades importants que han de ser correctament valorades. En primer lloc, el Sr. Agapito no és només el fiador del préstec que FID havia subscrit amb Caixa de Terrassa, si no que, a més, i segons consta al seu llibre major, i no ha estat negat per la concursada ara apel·lant, era també deutor de FID per 13.804,79 €. Com a conseqüència, a la seva comptabilitat, FID compensa el dret de crèdit que tenia contra el Sr. Agapito amb el pagament que aquest va fer del deute que tenia FID amb Caixa de Terrassa com a prestatària principal. En segon lloc, el Sr. Agapito no és un mer fiador desvinculat de la societat afiançada, si no que és el seu administrador social. Així, doncs, el Sr. Agapito es troba dintre del cercle de subjectes que l' art. 71.3.1 anomena com a "persones especialment relacionades amb el concursat". Aquesta categoria subjectiva la defineix l' art. 93.2.2 de la LC , segons el qual es consideren persones especialment relacionades amb el concursat que sigui persona jurídica, els seus administradors, de fet o de dret, i els apoderats amb poders generals de l'empresa, entre altres. I, en tercer lloc, ens trobem que aquest pagament del préstec efectuat pel fiador que, a la vegada, és l'administrador de la prestatària i deutor seu en virtut d'un altre deute, es realitza quan la pòlissa encara no estava vençuda, procedint a la seva amortització o cancel·lació anticipada.

Així ens ho diu la pròpia concursada a la seva contestació a la demanda, quan diu que: "fue el Sr. Agapito , quien conocedor de la situación de la sociedad prestataria, y en su calidad de avalista, y para evitar que le fuese reclamado el importe íntegro del préstamo cedido a la concursada, com más intereses costas y gastos, se avino a liquidar a su excluxiva costa el citado préstamo". I afegeix al Fet Quart de la contestació a la demanda: "fue el Sr. Agapito quien, con sus propios fondos, pagó anticipadamente el préstamo, pues al tener noticia de que FID Edicions Publiciatàries SL había perdido capacidad económica para el sucesivo abono de las cuotas mensuales, prefirió liquidar el saldo pendiente de forma anticipada, lo cual, constituyó un ahorro para el avalista, quien no tuvo que pagar intereses remuneratorios por dicha operación, ni arriesgarse a tener que pagar intereses moratorios, costas y gastos". A l'efectuar aquest pagament anticipat, concorre la presumpció, que no admet prova en contrari, de l' art. 71.2 , que considera que hi ha perjudici patrimonial per a la massa activa del concurs, quan es tracta de pagaments o actes d'extinció d'obligacions el venciment de les quals sigui posterior a la declaració de concurs. I, així, resulta que si el pagament es va realitzar el 29-5-09, la interlocutòria declarant el concurs és de 2-7-09, però, a més, i tal i com figura als seus antecedents de fet, la sol·licitud de concurs voluntari es va presentar el 3-6-09, és a dir, cinc dies després de realitzat el pagament. D'aquesta manera, un creditor, Caixa de Terrassa, ha vist satisfet el seu crèdit sense necessitat de passar per les regles de la solidaritat i la igualtat de tractament dels creditors del concursat ("pars conditio creditorum"), a diferència dels altres creditors que s'hi han vist abocats. I, al mateix temps, s'extingeix per compensació gran part del deute que el Sr. Agapito tenia amb FID, a costa d'extingir anticipadament un crèdit que encara no era vençut. La presumpció de perjudici de l' art. 71.2 eximeix de la necessitat de la seva prova. En qualsevol cas, i atès que aquest concepte ha estat llargament debatut per la recorrent, no ens podem esta d'esmentar el concepte que ens ofereix la SAP de Madrid, secció 28, de 15-1-10 , segons la qual: "Hemos de señalar que el perjuicio para la masa activa también puede provenir de una reducción del activo, aunque le acompañe una minoración de pasivo, si de resultas de la misma se produce una disminución de la posibilidad de dar satisfacción al colectivo de los acreedores concursales, según la regla de paridad de trato. Porque la regla de la "par conditio creditorum" subyace en el proceso concursal, de manera que también operaciones que no solo entrañan disminución del activo patrimonial, sino además del pasivo, no se consideran de carácter neutro, sino perjudiciales, porque entrañan infracción del principio de igualdad de trato a los acreedores según las reglas predeterminadas legalmente. Lo que ocurre cuando dentro del período patrimonialmente deficitario se satisface tan solo el derecho de algunos elegidos en perjuicio del interés del conjunto de los acreedores, que comprueban que mientras se sobreseía el pago de sus créditos se disminuía, en cambio, el activo que a todos interesaba a costa de atender los intereses particulares de algunos de ellos. Se justifica en tal caso la retroacción a favor de un trato más justo e igualitario del colectivo de afectados por la situación concursal mediante la reintegración de todo aquello que debiera formar parte del patrimonio a liquidar en el procedimiento universal. Así lo ha considerado también la jurisprudencia cuando, para salvar al acto de la nulidad por la retroacción, ha atendido a la falta de connivencia de ningún tipo entre la quebrada y la acreedora demandada para dar preferencia a ésta y discriminar a los demás acreedores, en perjuicio, por tanto, de la masa de la quiebra, y con lesión de la "par conditio creditorum" ( sentencia del TS de 13-9-07 )". I a la sentència de la mateixa Secció de l'AP de Madrid, de 28-9-10 reitera: "Que la regla de la "par conditio creditorum" subyace en la redacción delartículo 71 de la LC , y debe orientar su interpretación, lo demuestra el tenor de varias de las presunciones que se contienen en los números 2 y 3 del dicho precepto legal, en los que se contemplan algunas operaciones que no solo entrañan disminución del activo patrimonial, sino también del pasivo, pero que no se consideran de carácter neutro, sino perjudiciales, porque entrañan infracción del principio de paridad de trato a los acreedores. Este criterio resulta de aplicación, a los efectos de rescindir negocios jurídicos, en principio eficaces y aunque se hubiesen realizado sin intención fraudulenta, con cierta proximidad a la manifestación externa de la insolvencia (dentro de los dos años anteriores a la declaración de concurso), cuando como consecuencia de aquéllos se satisfizo tan solo el derecho de un acreedor singular en perjuicio del interés del conjunto de los acreedores, que comprueban como se disminuyó el activo que a todos interesaba a costa de atender el interés particular de uno de ellos. Se trata de una interferencia que el derecho concursal introduce en el principio de seguridad del tráfico, de mucho menos entidad, desde luego, que el antiguo principio de retroacción absoluta de la quiebra, en aras a garantizar la recuperación de aquellos bienes que hubiesen salido del patrimonio del deudor en un tiempo inmediatamente anterior a su declaración en concurso con la finalidad de posibilitar un trato más justo e igualitario al colectivo de afectados por la situación concursal mediante la reintegración de todo aquello que debiera formar parte del patrimonio a liquidar en el procedimiento universal". Finalment, només afegir que, davant la demanda de reintegració, la creditora codemandada Caixa de Terrassa, va assentir a la mateixa.

TERCER.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de FID Edicions Piublicitàries SL, contra la sentència dictada pel Jutjat Mercantil de Lleida, en procediment d'incident concursal núm. 12/10 , que confirmem, i condemnem l'apel·lant a pagar les costes causades en aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.