Sentencia CIVIL Nº 262/2022, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 390/2020 de 25 de Abril de 2022

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0801942120188117387

Recurs d'apel·lació 390/2020 B

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 30 de Barcelona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 412/2018

Entitat bancària: Banc de Santander

Per a ingressos en caixa, concepte: 0657000012039020

Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274

Beneficiari: Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Concepte: 0657000012039020

Part recurrent / Sol·licitant: Nemesio

Procurador/a: Ana Maria Gomez Lanzas Calvo

Advocat/ada: JOSE AZNAR CORTIJO

Part contra la qual s'interposa el recurs: ZURICH SEGUROS

Procurador/a: Ignacio Lopez Chocarro

Advocat/ada: Roberto Valls De Gispert

SENTÈNCIA NÚM. 262/2022

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

María del Mar Alonso Martínez

Mireia Borguñó i Ventura

Barcelona, 25 d'abril de 2022

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 390/2020 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Gómez-Lanzas i Calvo, en representació del Sr. Nemesio, part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: 'FALLO.- Desestimando la demanda presentada por la procuradora Sra. Gómez-Lanzas Calvo, en representación de D. Nemesio, absuelvo a la entidad Zurich Insurance Plc sucursal en España de los pedimentos formulados en su contra. Todo ello sin hacer pronunciamiento condenatorio alguno respecto de las costas causades en este procedimiento'.

La provisió de data 10-2-2020 va denegar complement de sentència en constituir el demanat una veritable revisió del contingut de la sentencia.

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Gómez-Lanzas i Calvo.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. López i Chocarro.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 6 d'abril de 2022, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel·la la part actora la Sentència d'instància (f. 469 i ss.) pels següents motius:

1er) Incongruència omissiva amb infracció de l' art. 218 LEC: la sentència no valora la totalitat de la prova i assumeix al·legacions valoratives de testimonis que es poden considerar interessats (empleats de l'entitat mèdica assegurada o responsables dels fets que van actuar amb el resultat de lesió greu que ens ocupa); així s'omet l'anàlisi de la totalitat de la prova documental, quant a la comparació dels TACS de 26 de febrer i 18 de març, malgrat el relleu probatori que tenen aquí. Repassa el que considera fets provats: es parteix aquí d'una cefalea en ramells, és a dir, una sinusitis que va evolucionar a empiema cerebral en perforar la infecció l'os cranial infectant el cervell que va haver de ser intervingut; com a conseqüència del retard en l'assistència del perjudicat aquest ha quedat amb un quadre d'epilèpsies i en situació d'incapacitat laboral total per a la seva professió habitual, no pot fer cap activitat de risc, ni veure cinema i té necessitat d'assistència mèdica i farmacològica continuada. A la demanda vam assenyalar el cas com un exemple de dany desproporcionat; la sentència no es pronuncia sobre aquest punt. No té cap raó de ciència que un jove de 30 anys hagi quedat com ha quedat d'haver estat adequada l'assistència. La sentència per tant ha omès pronunciar-s'hi. Invoca la sent. TS 29-6-1999 i la sent. TS 23-3-2007. Invoca a més la doctrina de que en aquests casos, la càrrega de la prova és dels demandats atès el principi de facilitat probatòria. Invoca al respecte la sent. TS 18-6-2006, la de l'AP València -7a- de 29-11-2010 confirmada per TS en sentència de 18-6-2013, les sents. TS de 23-5-2007, 8-11-2007, de 23-12-2002 i moltes altres, així com la sent. AP Barcelona -17a- del Rotlle 285/2014 (Ponent Il·lma. Sra. Borguñó i Ventura).

2on) Infracció de l' art. 218.1 i 2 LEC: quant a si hi hagué retard o no en l'administració d'un antibiòtic en la visita del dia 13-3-2014 i si l'extracció de mucositats purulentes fet el 19-3-2014 hauria estat eficaç d'haver-se fet el 13, la sentència és contradictòria, doncs d'una banda ens diu que no hi ha mala praxi ni des de la perspectiva de la teoria de la pèrdua d'oportunitat, alhora que consigna que el Dr. Juan Ramón va reconèixer que en cas d'haver pautat algun tractament antibiòtic abans del 18-3-2014 potser s'hauria evitat l'abscés. La sentència es fixa en que no pot assegurar-se que dit tractament antibiòtic hauria donat resultat ni que no hi haguessin hagut complicacions afegides. I es recolza en el dictamen pericial de la Dra. Encarnacion, que lluny de tota lògica ens diu que l'administració d'un tractament antibiòtic no hauria servit per aturar el procés infecciós. Preguntat per si es podia haver intervingut per treure de les foses nasals el contingut purulent el dia 13, el Dr. Juan Ramón va admetre que sí. La sentència no valora això. Només després, de forma confusa, ens diu que l'advocat de la part actora hauria reconegut que en data 13 no hi havia infecció o no hi havia evidències clares d'aquesta. Aquí hi ha confusió: el que s'ha reconegut és que el 13 de març no hi havia infecció i així si es comparen els TACS de 26 de febrer i el de 18 de març es pot veure que en aquest darrer ja s'havia traspassat os i penetrat la infecció la cavitat cerebral. La bona praxi aconsellava actuar sobre dubtes o perspectives de poder haver-hi una infecció greu. El problema és què es va fer entre el 13 i el 18. El 18 de cop es troben amb una infecció que ha traspassat os i avança al cervell. No té cap lògica dir, davant d'això, que no hi ha hagut ni pèrdua d'oportunitat. El cas és que no es va donar tractament de cap tipus, ni antibiòtic ni d'extracció de mucositats. Invoca novament les sents. TS 18-6-2006, 23-5-2007 i 8-11-2007, la sent. AP Madrid -10a- d'1-2-2016.

3er) Errònia valoració de la prova: omissió de valoració sobre l'acomodació als protocols amb infracció del principi de valoració conjunta de la prova. La sentència no valora la nostra prova pericial i desacredita al Dr. Avelino dient que el seu informe és voluntarista i carent de rigor pericial a l'hora de criticar el suposat retard en fer un TAC; segons el recurrent no s'indica on està aquesta falta de rigor pericial. El Dr. Avelino es recolza en els protocols de la societat espanyola de neurologia i en el protocol de la sinusitis. No es pot pas dir el mateix dels peritatges dels Drs. Encarnacion. Ni té en compte la sentència la totalitat de la documental (història clínica) ni la posa en relació amb la resta de prova, ni amb els protocols d'actuació mèdica. Es va demanar complement de snetència al respecte i se'ns va remetre al recurs d'apel·lació. Es va demanar que es complementés sobre si: el pacient, a les visites que havia anat, consta anotat que feia 8 dies que patia cefalees punxants supraciliars dretes de gran intensitat, sonotofòbia, hipersensibilitat cutània a la zona, nàusees sense vòmit, sense alteracions visuals ni sensitivo-motores; si el 13 augmenten les nàusees i apareixen vòmits (10 en un dia), febre 37'5º, diaforesi generalitzada i calfreds, caiguda de parpella dreta amb llagrimeig en reagudització del dolor; si el resultat de l'analítica fou de 14,05 x 10, amb 79% de segmentats, si es va donar antibiòtic en aquella visita, si a l'informe del Dr. Encarnacion consta que el 13 de març, a la vista del quadre, es va fer un diagnòstic de cefalea en ramells que no es sostenia i si va ratificar aquesta afirmació al judici, si en data 17-3-2014 el pacient tornà a ser visitat a consultes externes de Neurologia amb els símptomes del 13 però agreujats (arribant a tancar-se-li la parpella per ptosi palpebral en dos dies, sense que se li donés tractament antibiòtic), si el Dr. Juan Ramón va assistir el pacient a l'Hospital de Sant Pau essent empleat del centre, si l'informe del Dr. Avelino (consideració 9) indica que una actuació mèdica i/o quirúrgica en fase anterior hauria evitat que la infecció arribés al cervell i si en les visites del pacient dels dies 19, 20 i 21de març de 2014 amb el Dr. Juan Ramón es planteja que el tractament pot ser insuficient, si s'havia d'optar per plantejar-se la cirurgia amb intervenció urgent per empiema cerebral. Aquesta part entén que hi ha hagut una clara negligència i manca de tractament adequat. Un error de diagnòstic d'entrada, i ja amb els símptomes i el resultat del TAC inicial que ens indica sinusitis des de 26-2-2014. L'informe del Dr. Avelino relaciona els símptomes amb els protocols d'actuació davant d'una clara sinusitis i fa una clara aposta pel tractament farmacològic i quirúrgic de desocupació dels sinus nassals, explica molt clarament les complicacions de la sinusitis i de les conseqüències del retard en l'administració de l'antibiòtic o de la pràctica de buidat de sinus. La sentència no valora aquesta manca d'activitat per part de la metgessa de capçalera. Aquesta inactivitat és no ajustada a la bona praxi mèdica. Per al Dr. Avelino resulta ben obvi que actuar aleshores hauria evitat l'evolució del quadre a empiema cerebral. La pròpia sentència admet que des de 26 de febrer es van accentuar els símptomes i no millorà amb els analgèsics. Contradictòriament afirma que no van aparèixer símptomes nous. No és cert, n'hi ha de nous a la cara. De la documental resulta que els símptomes de 26 de febrer són de sinusitis, no de cefalea; no es dona tractament; l'11 de març el pacient no pot dormir, el 13 la cefalea és punxant supraciliar i de gran intensitat, caiguda de parpella, etc. El propi perit Dr. Encarnacion ens diu que no és lògic mantenir el diagnòstic inicial en base a aquesta evolució a la visita que fa a urgències el 13 de març; ho ratifica al judici. Malgrat tot, la sentència diu que no s'encerta a albirar quines actuacions es van fer malament i quines no es van fer devent-se de fer. S'equivoca el servei d'urgències en mantenir un diagnòstic tan benigne com cefalea en ramells a la vista dl quadre. El Dr. Avelino ens diu on s'han equivocat de diagnòstic, en no detectar que es tractava d'una cefalea secundària a un problema clar de sinusitis a sinus paranasals i foses nasals. I que el tractament antibiòtic implantat al seu degut moment hauria estat eficaç. Hauria estat lògic fer un TAC si es sospitava sinusitis que anava avançant; no té sentit atendre preferentment el pacient a urgències i no passar-lo immediatament a visita neurològica el mateix dia; no es fa un seguiment continuat, se'l remet a una visita externa; l'onze de març va urgències i li donen l'alta; el 13 també; i el 17 també; sense tractament ni consulta especialitzada. El 18 l'ingressen però no se li fan les lentines (extracció de mucositats9 fins el 19; no és efectiu i s'hi torna el 20; i el 21 el Dr. Juan Ramón afirma que hem de pensar en un nou control per imatge i plantejar cirurgia; i afegeix que no creu que el tractament sol resolgui el problema. El tractament fou insuficient. Torna a insistir en comparar els informes de TAC (els fotocopia al recurs, f. 479), del darrer ja es veu la infecció a cervell.

4rt) Deficient valoració de l'obligació d'informació al pacient: el consentiment informat va més enllà de l'acte mèdic o quirúrgic concret; el pacient i els familiars han de conèixer el diagnòstic, el pronòstic del tractament subministrat, els riscos inherents i les opcions existents de tot tipus, quirúrgiques fins i tot per poder decidir si continuar el tractament en el centre o demanar el trasllat a un altre més qualificat ( sents. TS 25-4-1994, 11-2-1997, 2-10-1997 i 16-10-1998). Entén el recurrent que aquí es donen els criteris de la sent. TC 37/2011 de 28 de març. S'hauria d'haver informat a data 13 al pacient per tal que pogués optar per trasllat i ingrés urgent en altre centre.

5è) Incongruència de la sentència per insuficient pronunciament quant a les accions exercitades, amb infracció dels arts. 1101 i 1104 CC en relació als arts. 1, 2, 25 i 28 de la Llei 26/1984 -LGDCU- i arts. 1 i 3 LCS quant a les obligacions que deriven del contracte d'assegurança. La sentència no recull les accions exercitades a demanda, concurrent aquí l'acció derivada del contracte d'assistència mèdica i d'assegurança; al FJ Segon aplica com criteri d'imputació l' art. 1902 CC exclusivament, prescindint dels criteris d'imputació de responsabilitat contractual, de les obligacions derivades de la legislació de consum, el que genera indefensió: en no aplicar-se la llei de consumidors no s'està exigint una prestació del servei amb la deguda diligència. Invoca la sent. TS 16-1-2012 i la sent. AP Alacant -5a- 17-10-2003.

6è) Es rectifica la quantitat reclamada per concepte de necessitat de tercera persona en el sentit de que, a la vista de la prova, només seria necessària vigilància i control per espai d'una hora diària, reduint-se la pretensió en aquest concepte a 315.000 €.

Postula la revocació total i l'estimació total de la demanda amb la rectificació expressada.

S'oposa la part demandada (f. 484 i ss.) pels següents motius:

1er) Explica els antecedents del cas: el Sr. Nemesio va anar per primera vegada al CAP el 4-2-2014 manifestant dues setmanes d'estrès i mal de cap dret; en haver millorat el dia de la consulta es decidí conducta expectant i es va diagnosticar estrès -migranya- i cefalea tensional.La següent visita és 16 dies després, el 20-2-2014, manifestant que continua la cefalea, que pot dormir i amb ibuprofè se li calma unes hores. Es demana TAC cranial que es practica el 26; el seu informe, d'11-3-2014 indica ocupació de foses nasals sinus frontals, maxil·lars i etmoidals sense troballes rellevants intracranials. L'11-3-2014 va a urgències de Sant Pau on s'inicia un assaig terapèutic amb indometacina, Sumatripan inhalat i oxigenoteràpia a altes dosis que no dona resultat; ell demana l'alta; torna el 13 per empitjorament manifestant que fa 8 dies que empitjora, amb sonotofòbia, hipersensibilitat a la zona cutània mal estat general, vòmits i diarrees amb presència de sang vermella, còlic abdominal i hipogàstric, tos i expectoració verdosa de tres dies d'evolució i febrícula. A l'exploració a urgències se li detecta ptosi palpebral, llagrimeig -ja presents d'abans-, no s'aprecien signes de focalitat neurològica ni meningisme, 37'1º, lleu leucocitosi (14.000) amb lleu desviació a l'esquerra (79% neutròfils), funció renal conservada, no anèmia ni alteracions de coagulació; se li administra oxigenoteràpia d'alt flux i Enantium i s'orienta diagnòstic cap a un quadre viral i cefalea en ramells; atès que no hi havia focalitat neurològica se li dona alta amb tractament analgèsic i es pauta controls habituals al CAP per a la propera setmana.El 17-3-2014 és visitat pel Dr. Juan Ramón del Servei d'Otorrinolaringologia que sol·licita nou TAC facial i de sinus que es fa el 18. L'informe indicasinusitis frontó-etmoidal anterior amb focus de destrucció per osteïtis, abscessos i cel·lulitis frontals i periorbitaris, abscessos epidurals i parenquimatós frontal dreti es decideix ingrés hospitalari, iniciant-se tractament antibiòtic endovenós; el 23 es fa un altre TAC on s'aprecia un augment de col·leccions a parts toves frontal i palpebral dret en relació amb el TAC del 26 de febrer; l'endemà (24-3- 2014) es fa una RMN cranial que conclou rinosinusitis complicada, abscés epidural frontobasal i meningoencefalitis amb focus frontal dret; se l'intervé el 24 mateix amb craniotomia bifrontal i evacuació i rentat d'empiema subdural i abscés frontal dret, sense complicacions i amb bona tolerància, amb evolució favorable, Glasgow 15, autònom i sense focalitats neurològiques clares, no febril la major part del temps. Per la bona evolució es decideix alta a domicili el 10 d'abril, amb antibioteràpia endovenosa i controls per dispensaris; és alta el 24 d'abril. Se li fa una RMN el 16 de maig. Sense constància de cap tipus d'assistència posterior (llevat de per un accident de moto el setembre de 2015 i el 3 de juliol de 2016 per caure-li damunt del cap un altaveu). I és en data 19-7-2016 quan se l'atén a urgències del Consorci Hospitalari de Vic per un quadre de desorientació i alteració; el 21 presenta un status epilèptic. Se'l trasllada a Vall d'Hebron on roman ingressat fins el 27 de juliol. Nou ingrés per crisi epilèptica el 16-12-2016 a Vall d'Hebron, fins el 21. Ens vam oposar a la demanda presentada, en reclamació de 890.417'33 € negant, en primer lloc, que hi hagués hagut retard quant a l'atenció de la seva sinusitis de la qual finalment va haver de ser intervingut cerebralment; en segon lloc afirmant que un tractament més precoç no hauria evitat l'evolució produïda i tercer, negant que el seu estat actual tingui relació de causalitat amb aquell episodi de l'any 2014; subsidiàriament es va invocar pluspetició i es va entendre que no es donava el supòsit per aplicar els interessos de l' art. 20 LCS. No estem d'acord amb la suposada incongruència de la sentència.

2on) En desacord amb la incongruència: una lectura mínimament atenta del FJ Sisè permet comprovar que es fa a la sentència una anàlisi exhaustiva de l'assistència prestada al pacient. Clar que el que diu la sentència no es correspon amb els plantejaments de l'ara recurrent, però això no pressuposa incongruència. La part actora pretén que les patologies actuals del demandant porten causa d'aquesta assistència discutida i la posterior intervenció. La sentència no arriba a entrar en la qüestió del nexe casal en apreciar que no hi ha hagut infracció de lalex artis ad hoc. No hi ha manca de motivació ( Acte TS 22-1-2020) i es pot discutir si l'apreciació de la prova és encertada -que ho és- o no, però no estem en cap cas davant d'una incongruència omissiva. No manca cap pronunciament.

3er) Pretesa infracció de l' art. 218.1 i 2 LEC: No hi ha tal infracció. Es diu que no s'ha valorat la prova practicada totalment. No és cert. A la vista del FJ Sisè està que s'ha valorat tota la prova amb examen d eles testificals i pericials evacuades al judici. L'apel·lant arriba a deduccions absurdes de fragments o cites parcials de la sentència i així diu que de la mateixa es desprenen coses com ara que el tractament antibiòtic aplicat no servia per a res. El que ha quedat acreditat és que no fou prou, no va funcionar. Però era necessari i es va implementar. Al FJ Sisè s'exposa tot l'iterassistencial des de la primera visita al metge de capçalera al CAP el 4 de febrer, fins l'operació que se li ha d'acabar fent el 24 de març. Analitza les declaracions dels diferents metges. I conclou que no hi ha hagut retard en el diagnòstic. L'actora va fonamentar les peticions de condemna en aquest retard. Com que la sentència aprecia que no hi ha hagut tal retard, desestima i absol. Es pot discutir la valoració d ela prova, però no que no s'hagi valorat tota ella.

4rt) Pretès error en la valoració de la prova: se'ns diu que el Jutjat no ha valorat conjuntament la prova però el que en realitat li reprova és que hagi preferit el dictamen pericial del neurocirurgià Dr. Fernando i la neuròloga Dra. Encarnacion contra el dictamen del Dr. Avelino. La tesi del Dr. Avelino és que la infecció que finalment va irrompre al cervell ja estava present en el pacient des de la primera visita i que s'hauria d'haver diagnosticat a partir del TAC de 26-2-2014. L'informe de dita prova ens diu que hi havia ocupació de sinus nasals, frontals, maxil·lars i etmoidals. Encara que deia que no hi havia troballes rellevants a les aparences intracranials. Tant el Dr. Fernando (min. 11:07:50 DVD) com la dra. Encarnacion (min. 11:36:20 DVD) diuen que aquest tipus de troballes són molt habituals, per si soles no són motiu d'alarma.El Dr. Juan Ramón ens diu respecte del TAC de 26-2-2014 que admet que hi havia aquests signes d'ocupació de tots els sinus, però també que el pacient venia amb una poliposi nasal benigna que emmascara un xic els quadres i la imatge dels sinus(min. 9:44 DVD). Quan l'actora demana un complement de sentència el que en realitat demana és que es substitueixi el criteri del Jutjat pel seu propi. Tots els perits, llevat del Dr. Avelino, entenen que el diagnòstic de cefalea en ramells era compatible perfectament amb el quadre evidenciat. De fet, la pròpia actora reconeix que no hi ha canvis fins al 13 de març. L'assistència, però, s'ha de valorar com ajustada o no a la normopraxi en el moment que es presta, no un cop sabuts els resultats a posteriori, i la resposta que donen davant el quadre que presenta a 13 de març la sentència entén que no fou imprudent o contrària a lalex artis. Es va fer una analítica urgent, que va demostrar leucocitosi amb derivació esquerra sense que es determinessin paràmetres essencials en quadres realment infecciosos, es va fer una Rx de tòrax que no va mostrar alteracions, el tractament amb Enantium i oxigen va fer que el quadre millorés; no es va observar focalitat neurològica i sí un quadre compatible amb infecció vírica. L'actora ens diu que davant d'això calia un tractament antibiòtic. I que s'hauria d'haver pautat a 26 de febrer. Peròno és sostenible que abans del 13 hi haguessin signes d'infecció. La sentència admet que es podia haver decidit aplicar lentines ja el 13 de març. Potser era discutible el tema antibiòtics [no efectius contra virus, com és notori], però entén que cap de les dues possibilitats era necessitat imperiosa. L'evolució posterior, tan ràpida, no tindria, per tant, res a veure amb un dèficit assistencial. Malgrat tot, d'haver estat administrats antibiòtics, el resultat no hauria estat molt millor atesa l'especial resistència del focus, com després s'ha comprovat.Ho va explicar molt clarament la Dra. Encarnacion (min. 11:37:48 DVD), dient que fins i tot d'haver començat el tractament antibiòtic el febrer amb Augmentine (amoxicil·lina), si el focus dintre del sinus maxil·lar és resistent tal i com després es va demostrar, l'evolució és igual de dolenta, fa una osteïtis, destrueix l'os i passa a encèfal. La resistència es va veure el 18 quan s'adonen que no tots els abscessos s'han d'operar, però n'hi ha que sí. I ho reitera (min. 11:48 DVD) itampoc va funcionar la cefalosporina i Meropenem i teocoplanina. I reitera que implantat el tractament a 13 de març tampoc hauria funcionat (min. 11:50:48 DVD). A preguntes de la titular del Jutjat la Dra. Encarnacion afirma que una infecció vírica pot acabar sent bacteriana, diu que els bacteris són en aquests casos molt més agressiu que els virus per acabar dient que per a ella la mucositat no estava infectada fins que apareix la clínica del 13. Perquè és una infecció ràpida. Cap, per tant, dels arguments del recurs ve avalat per la prova. Invoca la sent. AP Barcelona -19a- de 4-2-2019. La pericial practicada ha estat la que ha estat i ha donat el resultat que ha donat. La seva valoració no ha estat arbitrària, ni il·lògica ni errònia.

5è) Quant a la pretesa deficitària valoració de la informació donada al pacient: manté el recurrent un retard en el diagnòstic correcte. I que no es va informar el pacient dels possibles tractaments. Per una patologia encara no diagnosticada. I amb la finalitat de que demanés o no el trasllat de centre. Mal es podia informar d'una patologia que els metges no s'havien plantejat. Fou intervingut al mateix Hospital de Sant Pau, centre prestigiós de tercer nivell.

6è) Pretesa incongruència de la sentència quant a les accions exercitades: No hi ha tal. Les accions que puguin derivar-se de la LGDCU i de la LCS no han estat exercitades per l'actora. Ni guarden relació amb els fets. Però en tot cas no hi ha incongruència des del moment que l'entitat assegurada és una Administració assegurada per la demandada contra qui s'adreça l'acció de responsabilitat ex art. 76 LCS i el fons, quant a l'actuació millor o pitjor de l'Administració, s'ha de judicar d'acord amb els paràmetres del Dret administratiu (sent. TS Ple de 5-6-2019) i aplica la sentència, per tant, la més moderna jurisprudència al cas.

7è) Subsidiàriament es manté per aquesta part que no hi ha relació de causalitat entre l'assistència prestada el 2014 i les crisi epilèptiques de 2016: fins i tot en cas de que s'acredités retard de diagnòstic negligent. Hi ha un alta a maig de 2014 i no consta res més a posteriori, més que un accident de moto el 2015 i un traumatisme cranial el 2016. Ha declarat l'expert neuròleg Dr. Luis Enrique, de Vall d'Hebron, que el més plausible és atribuir el que ha passat a una meningocòccia (min. 10:10:12 DVD). La Dra. Encarnacion ha manifestat en la seva declaració que no es pot assegurar quina ha estat la causa i admet que aquí hi ha diversos factors, l'abscés, la meningitis, la contusió per l'altaveu...(min. 11:41:40 DVD). No hi ha prova de la relació directa que se suposa.

8è) Subsidiàriament encara, formula pluspetició i improcedència de l'aplicació dels interessos de l' art. 20 LCS: s'ha proposat per l'actora i acceptat per la demandada l'aplicació al cas del barem d ela Llei 35/2015 per sa accidents de trànsit.

Així, 54 punts per la seqüela d'epilèpsia (per més de 3 crisis a l'any) és molt excessiu, tota vegada que només se n'han documentat dues el 2016; res des de desembre de 2016.

Els perits de l'actora han tractat de confondre parlant de status epilèptic, però com ha deixat clar la Dra. Encarnacion, especialitzada en epilèpsia, (min. 11:46:10 DVD) status se'n diu de la crisi que dura més de 5 minuts. Es tracta d'una epilèpsia de molt bon control (min. 11:41:56 DVD) i el Dr. Anselmo, perit de l'actora, no va tenir més remei que reconèixer que en aquests moments presenta una epilèpsia ben controlada amb tractament ben tolerat (min. 10:59:09 DVD); segons el barem, epígraf 01147 es valora entre 10 i 15 punts, molt lluny dels 54 demanats. Ajuntant-ho amb espatlla dolorosa serien 19 punts (Dr. Bernardino), el perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida (art. 108.4 Llei) serà moderat i en grau mínim, ja que no existeix una substancial modificació de les capacitats (10.000 €). Segons el Dr. Luis Enrique (min. 10:11:34 DVD) tindrà les restriccions legals pròpies d'un diagnòstic d'epilèpsia (pilot d'avió, policia) pels estímuls externs inherents, però pel demés, serà totalment autònom. El Dr. Luis Enrique descarta en aquest cas una epilèpsia fotosensible o reflexa (min. 10:16:42 DVD) a estímuls lumínics o sonors. També per la Dra. Encarnacion (min. 11:43:20 DVD). La Dra. Encarnacion a més diu que no li posaria cap limitació ni com a metgessa ni com a persona (min. 11:42:38 DVD) i entén que pot conduir fins i tot. Només se'ls recomana a aquests pacients que no facin activitats de risc com llençar-se en paracaigudes o parapent. Quan l'ha visitat no ha apreciat cap focalitat física ni cognitiva relacionada amb l'epilèpsia (min. 11:43:20 DVD).

Per tant, la pèrdua de qualitat de vida és moderada i mínima. També reclamava 630.275'62 € per ajuda de tercera persona que ara redueix a la meitat, 315.000 €. No procedeix perquè no estem davant d'una seqüela d'epilèpsia de difícil control (epígraf 01149). I si s'admetés d'una hora diària, el càlcul que es fa seria igualment erroni. Invoca els arts. 121 i 125 Llei, atesa la durada d'una hora diària i l'edat del pacient, com a molt serien 1.465'42 €. Tot sigui dit, a més, no va aportar a la demanda cap documentació acreditativa de la necessitat de tal ajuda. Ni que hagi suportat cap despesa al respecte.

Per lucre cessant pretén l'actor que es computin com ingressos nets anuals 21.559,20 € quan aquesta xifra correspon a les bases de cotització de dos anys (doc. 6 demanda) i s'equivoca en els càlculs. Acceptant el 50% serien 21.611 €. Total, el perjudici màxim seria de 66.439,17 € i encara s'hauria d'aplicar un factor de correcció del 50% ja que el que produeix el dany és la malaltia que només s'hauria evitat probablement instaurant el tractament antibiòtic més aviat, una pèrdua d'oportunitat, per tant. No està justificat reclamar els interessos de l' art. 20 LCS. No ha col·laborat precisament el perjudicat ( art. 37.2 LRCSCVM) ja que reiteradament se'l va requerir informació que no ha donat. I subsidiàriament, de considerar- se procedents s'haurien de meritar només des de demanda ja que les reclamacions anteriors (la primera de 21-6-2016) no en ressenyaven els motius, ni s'aportava documentació ni es demanava quantitat concreta.

Postula la confirmació amb costes.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda (28-5-2018, EJCat) l'actor reclama contra l'asseguradora de l'ICS, Zurich, en reclamació de 890.417,33 €, més interessos de l' art. 20 LCS des de la primera assistència (4-2-2014) i costes. La tesi de l'actora és que el 4-2- 2014 va acudir al CAP de la seva demarcació on se li va diagnosticar 'estrès migranya/cefalea tensional'; a 20-2-2014 com l'evolució no era bona i el quadre seguia igual, es va decidir fer-li unTAC que es va realitzar el dia 26. Es va apreciar ocupació de sinus frontals, maxil·lars i etmoidals sense troballes rellevants a aparences intracranials. El 6-3-2014 el pacient va continuar amb cefalea que no el deixava dormiramb punxades doloroses. Se'l va donar baixa del treball i se li van prescriure fàrmacs sedants.En empitjorar els símptomes va anar a urgències de l'Hospital de Sant Pau a 11-3-2014 on se'l va diagnosticar de 'probable cefalea en ramells'. Va tornar al CAP el 13-3-2014 per agreujament de símptomes que no el deixaven dormir. Es va mantenir el mateix diagnòstic i tractament (ibuprofè i control per neuròleg a consultes externes) tot i que, segons l'actora, els símptomes ja no quadraven; es va sospitar quadre de virasi i s'augmentà l'analgèsia. No es va tenir en compte el que considera un signe neurològic clar com la caiguda de la parpella dreta.No es va fer cap estudi d'això. No es va fer RX de sinus paranasals. Ni TAC. El 17-3-2014és visitat a consultes externes i se li prescriu una medicació pròpia de la cefalea en ramells. L'evolució tampoc fou bona. El18-3-2014fa visita d'otorrinolaringòleg, on es va fer constar insuficiència respiratòria nasal dreta,sortida de mucositat purulenta i edema orbitari que li impedia obrir l'ull dret. Es va fer nou TAC amb contrast i ara sí es van detectar signes patològics (ocupació total del sinus maxil·lar esquerre, ocupació de totes les cel·les etmoidals mitges i anteriors, ocupació de sinus frontals, destrucció per lisi de paret posterior del sinus frontal que afectava als dos sinus i a l'envà intern, danys per cel·lulitis supraorbitària dreta, col·leccions intracranials i abscessos al cervell, amb afectació de la línia mitja, amb focus d'encefalitis a zona frontal i basal dreta i distorsió i compressió de les astes frontals.

Sosté l'actora que el quadre era ja de gravetat manifesta i que el retard en el procés assistencial havia portat al pacient a aquesta situació tan greu, amb perill d ela seva vida, en no haver estat preses les mesures necessàries per tal de comprovar la correspondència entre les troballes del primer TAC amb el diagnòstic inclòs al mateix, clarament discordant. Retard que va permetre l'increment de la infecció nasal, la ruptura de l'os i l'arribada d'aquesta al cervell. Mai se li va administrar tractament antibiòtic. Les analítiques ja marcaven una infecció important.El TAC de 23-3-2014 ja va indicar rinosinusitis complicada, abscés epidural a nivell frontó-basal i meningoencefalitis. La RMN del mateix 23-3-2014 va deixar clar que la infecció havia anat en augment i s'estenia a tot el cervell. Així que se'l va haver d'intervenir d'urgència practicant-se una craniotomia bifrontal i evacuació i neteja de l'empiema subdural i abscés frontal dret. Només després d'això el pacient va millorar i fou donat d'alta del servei de neurocirurgia el 10-4-2014 amb diagnòstic d'empiema epi/subdural evacuat, abscés cerebral frontal dret,sinusitis frontal, crònica, amb possible al·lèrgia a cefalosporines de tercera generació. El 24- 4-2014 és alta hospitalària i un TAC de 16-5-2014 determina que l'empiema i l'abscés estaven totalment curats.

El 19-7-2016 l'ara actor va patir un quadre de desorientació i agitació, amb alteració del comportament i, ingressat a l'Hospital de Vic se li va detectar una infecció elevada, signes d'afectació hepàtica, possible meningitis que finalment es va descartar després d'una punció lumbar i examen del líquid encefalo-raquidi i TAC. Se'l va traslladar a la Vall d'Hebron per la necessitat de donar cobertura a una possible meningo-encefalitis. Ingressat a l'UCi se li va fer una intervenció el 23-7-2016 per preluxació gleno-humeral (va tenir un accident de moto el 2015 i pocs mesos abans, l'abril de 2016, li va caure un altaveu al cap). Fou alta de neurologia el 27-7-2016, on se li va prescriure i programar visita a la unitat d'epilèpsia i el mateix dia fou alta. En els següents dos anys ha tingut episodis de luxació d'espatlla altra vegada a l'espatlla esquerra. Ha deixat de fer natació i té prevista una operació a finals de 2018 per elongació de tendó.

El 16-12-2016 fou ingressat novament a Vall d'Hebron per presentar estat de somnolència amb crisi tónico-clòniques generalitzades, sense recuperar el nivell de consciència, Glasgow 6, de manera que va haver de ser intubat i sedat. Una ECG va revelar status epilèptic d'etiologia estructural Se li va donar alta amb seguiment a unitat d'epilèpsia, detectant-se-li presència d'estreptococus viridians, amb bon perfil de tractament d'antibiòtics habituals.

La part actora afirma també absència d'informació durant tot el procés assistencial de 2014 privant-se'l de poder optar per proves o per obtenir un diagnòstic ràpid i cert.

S'Afirma la relació de causalitat entre l'assistència mèdic prestada de febrer a març de 2014 abans relatada i els danys patits pel pacient (atesa la negligència i retard en diagnosticar correctament i implantar un tractament adequat a la sinusitis que presentava, tractant-se d'un dany evitable), és a dir, el quadre epilèptic que ara pateix, que entén és secundari a la sinusitis i abscés cerebral patits al seu moment.

S'invoca expressament la doctrina del dany desproporcionat i que va existir una clara pèrdua d'oportunitat terapèutica en haver tardat excessiu temps en l'assistència, passant el quadre d'una sinusitis a una infecció cerebral.

La reclamació es desglossa en: 36 dies d'hospitalització a sant pau (6 a l'UCI), 2.160 €; 2 dies d'ingrés hospitalari a l'Hospital de Vic més 12 dies ingressat a Vall d'Hebron, 1.400 €; 566 dies de perjudici moderat des de 20-7-2016 al reconeixement de la invalidesa el 26-3-2018, 29.432 €; intervenció per empiema cerebral/abscés cerebral més intervenció d'espatlla, 2.000 € (1.400 + 600), seqüeles d'epilèpsia amb més de tres crisis a l'any (54 punts) i subluxació d'espatlla que precisa intervenció (4 punts), però acaba reclamant 56 punts, 127.329,71 €; perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida per seqüeles greus, 60.000 €; per assistència de tercera persona, 2 h. al dia, atenent a l'edat del perjudicat (32 anys) 630.275,62 € [ara rebaixat a 315.000 €] i que precisarà uns 1.000 € diaris a efectes de reconeixement de dany futur ( art. 113 LRCSCVM) i per lucre cessant per incapacitat total 37.820 €.

Acompanya dos DVDs f. 33 i 33bis) amb tota la documentació que es visiona davant de la LAJ del Jutjat el 18-9-2018 i de la que se'n lliura còpia a la demandada (f. 35)

b) En contestar la demanda, Zurich va invocar en primer lloc error en la normativa aplicable, atès que essent asseguradora d'una entitat pública, imputant-se la negligència al seu personal mèdic, depenent de l'ICS, l'existència de responsabilitat s'ha de determinar d'acord als paràmetres del dret administratiu.

Va demanar com a prova anticipada l'aportació de l'historial mèdic de l'actor i s'invoca prescripció parcial de l'acció quant a les activitats mèdiques dutes a terme el 2014, no així quant a danys resultants d'assistència prestada el 2016.

Quant al fons, nega que hi hagi hagut en aquest cas negligència mèdica. I de qualsevol infracció de la lex artis ad hoc. Quant al consentiment està clar que el pacient va haver de signar un consentiment informat abans de ser operat a l'Hospital de sant pau l'any 2014. Avança que els perits encarregats d'examinar els antecedents no han vist cap irregularitat ni cap retard en el diagnòstic ni cap deficiència en el tractament.

Quant al dany invoca pluspetició, en qualsevol cas, quant a seqüeles, entén que com a molt es podria parlar d'una epilèpsia controlada, valorada en una forquilla d'entre 5 i 15 punts segons barem. La subluxació de l'espatlla no té res a veure amb l'assistència mèdica prestada.

Quant a pèrdua de qualitat de vida, la part demandada entén que no s'ha acreditat cap substancial modificació de les capacitats del lesionat, de manera que om a molt procediria una indemnització com pèrdua moderada en grau mínim, 10.000 €, ja que es tracta d'una epilèpsia controlada i no procediria cap ajuda de tercer; o, alternativament, en un màxim de 12.456,04 €.

Quant al lucre cessant, els càlculs que fa l'actora són erronis i com a màxim procediria aplicar 21.611 €. S'oposa també als interessos de l' art. 20 LCS, doncs a banda que no hi ha cap resolució que reconegui la responsabilitat de l'Administració en aquest cas, la part actora es va negar a col·laborar facilitant la informació requerida el que ha de repercutir en que no s'apreciï mora. Es nega també que hi hagi hagut cap dany desproporcionat; cas d'apreciar-se algun dèficit assistencial, el màxim seria una pèrdua d'oportunitat terapèutica i s'hauria de moderar en qualsevol cas la xifra reclamada.

Acompanya (f. 63) cop de pantalla registrant el sinistre a partir de reclamació extrajudicial de 7-4-2017; també (f. 62) contesta a la reclamació de l'actora de 27-12-2016, de data 11-4-2017, on demana l'asseguradora més informació (autorització per demanar història clínica) i dictamen pericial (f. 65 i ss.) del Dr. Fernando, especialista en neurocirurgia, cap de secció i responsable del servei de neurocirurgia de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, qui, després d'analitzar les proves realitzades i la documentació mèdica disponible de l'historial del cas, remarca els antecedents d'asma i la relació que sovinteja entre asma i sinusitis crònica. Remarca també que l'operació a la que fou sotmès el pacient -a manca del full operatori- segons l'informe d'alta de Neurologia es va fer mitjançant una tècnica de rentat de la capa de pus per no lesionar el cervell, just a l'espai subdural o entre el cervell i la duramàter; per tant, no hi hagué cap alteració del lòbul frontal; també ens diu que el germen aïllat després en laboratori a partir de la mostra del pus extret fou un streptococus viridians, comú a les vies altes; que fou donat d'alta amb medicació profilàctica antiepilèptica a base de Keppra (Levetiracetam) a dosi habitual per tal de prevenir epilèpsia postquirúrgica, de la qual no hi ha constància de quant de temps la va prendre ni si l'any 2016 encara la prenia; que 18 mesos després hi ha una nota decurs de l'EAP Joanic 6A referint que va patir policontussions en un accident entre moto i bicicleta, suturant-se-li una ferida a l'espatlla esquerra i on consta que també fou visitat a Vall d'Hebron per bé que l'informe d'assistència no està entre la documentació (per tant, no se sap la importància del traumatisme ni si es va fer TAC o no); remarca que al DVD 2 hi ha el resultat de proves radiològiques d'espatlla i columna cervical i de turmell fetes a Vall d'Hebron el 31-8-2015 que evidencien lesions i que serien conseqüents a exploracions fetes amb motiu d'aquell accident). Remarca que no es pot saber si en aquest accident hi hagué contusió al cap que pogués afectar la zona operada per mecanismes d'acceleració-desacceleració. Tampoc hi ha informació de per què fou atès al servei d'urgències de Mútua de Terrassa el 3-7-2017. Quan el porten a urgències de Vic havien passat 2 anys i 4 mesos des de l'operació i no hi ha constància de cap crisi epilèptica en tot el temps transcorregut fins aleshores. També que el quadre d'agitació que presentava va fer pensar inicialment en ingesta de tòxics, però les analítiques, exhaustives, van donar negatiu; destaca que en alguns informes se'l descriu com fumador de cànnabis i en alguns com fumador habitual d'aquesta substància; destacant que hi ha literatura mèdica que ressalta el possible efecte beneficiós del cànnabis en processos epilèptics, la majoria entén que s'ha de prendre sota control mèdic, i que el seu consum pot produir pèrdues de memòria fins i tot un mes després d'abandonat el consum. I que l'activació de l'hipocamp -seu de la memòria- és menor quant major hagi estat el consum. També destaca que les concentracions de tetrahidrocannabinol a l'orina dels pacients són baixes, però alguns dels seus metabòlits, com el 11-OH-THC, hi són presents en concentracions elevades. En general. En aquest cas no hi ha prova de que el consum tingués res a veure amb aquell ingrés a Vic. L'analítica amb 27.000 leucòcits de predomini de neutròfils segmentats i PCR de 25.9 mg/dL indicava infecció. L'anàlisi d'LCR només destacava per unes proteïnes elevades de 60 mg/dL -sige d etumor, sagnat o inflamació- i per això es va sospitar una meningo- encefalitis i es va iniciar antibioteràpia empírica; i és estant en observació quan comença a experimentar episodis compatibles amb crisis epilèptiques, crisis parcials complexes, amb micrònia i rigidesa, amb repetició contínua i entrant en estatus epilèptic, el que va determinar intubació orotraqueal sota sedació. Destaca la freqüència amb la que una infecció meningítica s'acompanya de crisi epilèptica, de manera que no es pot descartar que aquest sigui l'origen d'aquest quadre comicial. Especialment perquè no hi ha constància de cap antecedent en 2 anys i 4 mesos des de l'operació. La valoració posterior a Vall d'Hebron, com sigui que no es va poder determinar la causa de la leucocitosi amb desviació a l'esquerra, l'elevat nivell d eproteïnes i de la PCR comenta que també és possible que un focus infecciós fora del sistema nerviós central causi aquest quadre, ateses les lesions frontals presents. Explica com la meningoencefalitis sovint es caracteritza per febre, rigidesa de nuca i canvi d'estat mental, però també destaca que aquesta tríada només es dona en el 44% de casos. Aquí hi havia febrícula i canvi d'estat mental; si afegim el mal de cap, són dos desl quatre signes. Comenta que si bé és veritat que les crisis comicials es poden presentar durant processos neuroquirúrgics i es poden apreciar en pacients monitoritzats mitjançant eectroencefalogrames transoperatoris i són freqüents en els postoperatoris de pacients sotmesos a cirurgies extenses intracranials. I l'epilèpsia es considera una seqüela típica dels abscessos cerebrals i en diverses publicacions s'ha comunicat que la freqüència arriba al 40% de casos. Es remet a la sèrie de Koszewski publicada a l'Acta Neurochirurgica de 1991 (113, 110-117) on la incidència fou del 37%. I destaca també que la localització de l'abscés influeix en l'aparició o no de l'epilèpsia, distingint aquesta publicació entre els casos en els que les crisi apareixen en l'inicia de la malaltia d'aquells altres en que l'epilèpsia no es presenta abans del tractament. Comenta que als diferents electroencefalogrames realitzats al llarg de 2016 es van evidenciar components lents i signes disfuncionals però en cap d'ells hi havia clars paroxismes crítics. Per acabar dient que és una qüestió molt i llargament controvertida si en el postoperatori d'un pacient que no hagi tingut mai abans de la intervenció crisis comicials s'ha de pautar una profilaxi antiepilèptica -com aquí es va fer- i, de fer-ho, durant quant de temps. Aquí sabem que es va fer però no durant quant. No consta que ho estigués prenent quan ingressa a Vic. Hi ha autors com Legg (Epilèpsia després d'abscesos cerebrals, Un estudi clínic i d'EEG sobre 70 pacients, 1973) que recomanaven una profilaxi durant 5 anys. Però gairebé tothom està d'acord en interrompre la farmacologia quan el pacient està lliure de crisis quant menys durant 2 anys després de la cirurgia i sempre que l'electroencefalograma no presenti activitat epilèptica. Quan l'ingrés havien passat més de dos anys sense constància de cap crisi ni de cap seguiment amb EEG. A les seves conclusions creu que no hi hagué demora en el TAC i sí en l'informe, que el diagnòstic de Sant Pau d'11-3-2014 és poc valorable ja que el pacient demana l'alta voluntària i se'n va abans de completar la valoració, que no és comprensible mantenir el diagnòstic de cefalea en ramells a la visita del dia 13-3-2014 i que no hi ha documentació directa del que va passar entre el 14 i el 19, només un informe radiològic que confirmà una sinusitis frontoetmoidal anterior amb focus de destrucció per osteïtis, abscessos i cel·lulitis frontals i periorbitàries, abscessos epidurals i parenquimatosos frontals drets, destacant que la intervenció fou l'adequada, amb recuperació excel·lent, destaca la manca de seguiment posterior, la manca de l'informe d'alta a Vall d'Hebron que permeti descartar que l'accident de moto d'1-9-2015 pogués tenir algun influx en el que va passar després, no hi ha informe de l'ingrés a Terrassa el 30-7-2017 i no es pot determinar si fou una meningitis el que va presidir l'ingrés a Vic.

Com a doc. 5 (f. 86 i ss.) acompanya l'informe pericial de la Dra. María Virtudes, especialista en neurologia, qui, després d'examinar tota la documentació disponible, sense haver visitat el pacient, conclou que tot el procés de diagnòstic i tractament de l'any 2014 fou mèdicament correcte i que la intervenció fou adequada.

d) la diligència de 2-10-2018 va fixar l'audiència prèvia per al 28-2-2019 (f. 92-939.

e) En resposta als oficis del Jutjat, Mútua de Terrassa va fer arribar (f. 95 i ss.) el comunicat d'assistència de data 3-7-2016 que revela que la causa fou un traumatisme directe en zona mal·lar dreta i espatlla i contusió costal esquerra en caure-li un altaveu. Durant l'observació (Glasgow 15) es va mantenir conscient i orientat, no va perdre el coneixement ni va fer foaclitats neurològiques agudes aparents, sense mareig, cefalea ni símptomes vegetatius acompanyants. Sense hematomes ni deformitats. Ni tumefaccions visibles. Dolor a la palpació a nivell AC 8arc costal) dret, no impotència funcional, mobilitat passiva conservada, mobilitat activa limitada per dolor. Dolor a arcs costals posteroinferiors esquerres. No crepitació. Dolor no augmentat amb inspiració ni amb esforços. Rx no van evidenciar lesions òssies agudes. Diagnòstic: policontusions. Se li va pautar repòs relatiu, fred local, ibuprofeno 600 mg cada 8 h., control al CAP de zona. Per la seva part el CAP Pare Claret va enviar historial clínic (f. 102 i ss.) on no hi consten antecedents importants (f. 103) més enllà de diarrees i gastroenteritis algunes d'etiologia infecciosa. És interessant que s'hi fa constar tractament amb Depakine Crono 500 mg 3 cada 24 h. fins 9-11-2018 i Levitracetam Bluefish 1000 mg 1 cada 12 h. fins 9-11-2018. Consta també que el 18-10-2017 va anotar-se control per epilèpsia Renovaicon RE i el 24-10-2017 se li van llegir resultats d'analítica i prescriure Valproato a nivell terapèutic; i que el 18-7-2017 havia fet un PC, que estava asimptomàtic. A partir d'ara es diu control ICAM (el juny no es presentava a recollir el PC). Consta així mateix que va ingressar per crisi epilèptica el 16-12-2016 després d'un quadre de bronquitis de quatre setmanes d'evolució (tractament amb amoxicil·lina/àcid clavulànic per possible aspiració) Se'l dona d'alta el 21-12-2016. N'havia tingut altres (a 9-11-2016 consta que és tècnic de so, que no podrà conduí en 6-12 mesos, i que no recull els PC), com el 29-7-2016 coincidint amb una subluxació espatlla esquerra. Aleshores prenia Levetiracetam amb pronòstic de tractament indefinit, Paracetamol i Tramadol per 2 setmanes; consta l'episodi de l'accident de moto pel que fou atès a Terrassa l'1-9-2015 i a Vall d'Hebron el 15. Consta també que el 23-10-2017 va patir una luxació d'espatlla a la dutxa autoreduïts, un altre cop el 9-11-2017; i es fa constar que aquests episodis són freqüents i fa uns dos anys que li passa. També a 2-5-2017 i 9-11-2017 se'l tracta per sinusitis crònica per hipertròfia de cornets sense infeccions, sense pòlips i càlcul salivar. A 12-1-2017 té ocupat sinus maxil·lar esquerre. Al f. 130 consta que se li va fer una polisomnografia (prova de la son) el 7-2-2017 amb enregistrament de video i EEG que va determinar discrets signes de disfunció neuronal en regions anteriors de l'hemisferi dret, sense paroxismes epilptiformes (a banda d'apnees-hipoapnees obstructives de la son -SAHOS- en grau lleu posicional), al f. 155 i ss. hi ha un informe d'EEG de 16-12-2016 que revela signes de disfunció neuronal d'extensió bilateral, en el context de sedació, però amb distribució asimètrica i afecció neuronal en regions frontocentrals, cosa que ja era evident a exploracions prèvies. Sense enregistrar-se crisi. A l'EEG de 26-7-2016 presentava (f. 159) signe s d'afecció neuronal a l'hemisferi dret, amb predomini en regions frontó-centro-temporals i amb repercussió en regions anteriors de l'hemisferi contra lateral; el component lent predomina en regions frontó-temporals, però s'associa amb discret component irritatiu a la regió frontó-central. Nogensmenys no s'ha objectivat franca activació que recolzi específicament un caràcter comicial. Consta també informe de RM cerebral sense contrast realitzada el 21-7-2016 on, a banda dels canvis a la calota postquirúrgics, no es van mostrar alteracions del parènquima cerebral, cerebel·lós ni del bulb raquidi. Sí signes de sinusopatia frontal bilateral. Al f. 170 es reitera l'informe de l'EEG convencional fet el dia 19-12-2016 revela signes de marcada afecció neuronal a l'hemisferi dret, amb predomini en regions frontó-centro-temporals, sense enregistrament de paroxismes que objectivin específicament comicitat. Consta també, del període postoperatori, un informe de RM cranial de data 16-5-2014, feta sense contrast, pel que sembla, on es diu a conclusions que l'empiema epidural i abscés frontal dret es va resoldre aparentment, apreciant canvis postquirúrgics i una mínima lesió frontal dreta d'aspecte residual (f. 185) i un TAC cranial de 1-4-2014 (f. 186)que compara amb el anterior, postquirúrgic, de 25-3-2014 on s'aprecia una milloria de l'afectació parenquimatosa frontal dreta, amb reducció de l'edema frontal dret i desaparició de l'efecte de massa sobra l'asta frontal, persistint imatge sospitosa de restes d'empiema frontal i de la col·lecció palpebral. Per la seva part, l'Hospital de Vic (f. 194 i ss.) envia la documentació del cas de l'ingrés de 20-7-2016: allí es diu que fou portat al srvei d'urgències pel seu pare per un quadre de desorientació i agitació amb inici a la tarda i desorientació a nivell de no reconèixer la casa i no saber anar d'una habitació a l'altra, sense febre, palides acutània, mal estat general, conscient, desorientat en temps i espai, inquiet, agitat, pupil·les isocòriques i normorreactives, parells cranials normals, força i sensibilitat conservades, mobilitata les 4 extremitats, sense signes de meningitis i resta de difícil valoració per manca de col·laboració; leucocitosi 23700 (NS 88%, L 9%, M 3%), INR 1.14, fibrinògen 492, glucosa 127, urea 43, creatinina 1.34, FG 70,58, Lactat 1.3, Na 138, K 4, PCR 25.9; TAC dona correcte. Tòxics i alcohol negatiu, punció lumbar descarta infecció. A la tarda evoluciona a episodis compatibles amb crisis parcials complexes (miociònies i rigidesa) pel que se li administren fins a 10 mg de Diazepam amb repetició contínua dels episodis; se li adminiustra impregnació de Kepra (2 gr.) i s'inicia antibioteràpia empírica per sospita de meningoencefalitis -menorepem, aciclovir i ampicil·lina (al·lèrgic a ciclosporines)-; atès que es troba en status epilèptic es practica intubació orotraqueal sota sedació i es comenta el cas amb Neurologia de vall d'Hebron; el diagnòstic aquell dia era de meningoencefalitis. El tractament a l'alta és aciclovir, diazepam, ampicil·lina, dipirona magnèsica, enoxaparina, suero fisiològic, levetiracetam, menopenem, metoclopramida, paracetamol i valproat sòdic. Consta així mateix l'informe de l'assistència a Vall d'Hebron on fou traslladat des de Vic (f. 218 i ss.) on consta que es va arrencar una via, que va presentar febrícula el 19 i no va presentar crisi. En aquet informe consta que també va tenir un ingrés el juliol (24-27) procedent de traumatologia, a l'informe (f. 220 i ss.) sobre el curs clínic es diu que ingressa el 22 per estatus epilèptic i rabdomiòlisis 8tambÂ?ñe coincideix amb una luxació d'espatlla). Sembla ser que no va fer cap més crisi (f. 224, infome de curs clínic9 ja que a 24-10-2017 es constata que fa sis mesos, des del darrer control, que no té crisi (en aquell moment està a l'atur i es constata que va treballar quan se li va acabar la baixa per ILT però que no pot degut a l'estrès i l'elevada càrrega laboral que implica la seva feina de tècnic de llum i so) Sota tractament amb Keppra i Dekapine. Consta un informe neuropsicològic de la dra. Concepción i cavaller, de vall d'Hebron, de 2-6-2017 (f. 233-234) que revla perfil cognitiu dintre d ela normalitat, rendiment per damunt de l'esperat en memòria verbal, capacitat de denominació i memòria de treball; en fluència audioverbal el rendiment és més baix en comparació amb la resta de funcions executives avaluades encara que dintre de l'esperat ateses les seves característiques prèvies. Sense signes de trastorn emocional o conductual. Ni ell ni la seva família perceben dificultats en el seu rendiment executiu en la vida diària. L'informe neurològic del Dr. Luis Enrique de data 21-6-2017 (f. 239)diu que està medicat amb Keppra i Dekapine amb bona tolerància, referint queixes de memòria després dels status epilèptics de juliol i desembre de 2016. Seguirà controls de Neurologia. A l'informe de 3-5-2017 deia que presentava trastorn de memòria des d ela cirurgia dels abscessos (f. 240).

Per la seva part l'Hospital de sant Pau va aportar tota la documentació de proves diagnòstiques de la història clínica de l'actor en 2 CDs obrants al f. 316 i informes en paper (f. 318 i ss.) relatius a tot el procés del 2014.

f) per escrit de 4-1-2019 (f. 375 i ss.) la demandada va anunciar l'aportació d'una pericial; la diligència de 8-1-2019 va donar tarsllat a l'actora per tres dies (f. 378); aquesta va evacuar al·legacions i es va mostrar conforme al reconeixement del demandant pel Dr. Bernardino (f. 379 i ss.); la provisió de 16-1-2019 va requerir el demandant de ser reconegut pels dos perits de la demandada (f. 381). La demandada va aportar els dictàmens per mitjà d'escrit de 12-2-2019 (f. 382 i ss.). Al f. 386 i ss. el dictamen del Dr. Avelino exmina tota la documentació i la cronologia dels fets i a conclusions (f. 407) assenyala que els antecedents d'asma i de fumador d etabac i cànnabis poden influir en el procés de sinusitis objecte d ela demanda, que el diagnòstic inicial de cefalea tensional era dequat ates ala clínica que referia i l'exploració, que fou correcte, a la segona visita, demanar un TAC cranial i que no hi hagué demora en la seva realització, sí quant a l'emissió de l'informe; que el diagnòstic de probable cefalea en ramells a 11-3-2014 era poc valorable atès que el pacient va demanar l'alta abans d'acabar el procediment de valoració; que no era comprensible mantenir aquest criteri a la visita de 13-3-2014 atesa la clínica que presentava; que esl símptomes clínics , l'exploració ORL oftalmologia i neurocirurgia i l'informe de radiologia confirmen l'existència de sinusitis frontoetmoidal anterior amb focus de destrucció per osteïtis i abscessos i cel·lulitis frontals i periorbitaris, epidurals i parenquimatós frontal dret, i que atès tot això la preparació i tractament quirúrgic fou l'adient i la recuperació psoterior excel·lent, no havent-hi documentació relativa al temps que va mantenir la profilaxi antiepilèptica després de la intervenció; que manca un informe d'alta de vall d'Hebron quant a l'accident de moto de 31-8-2015 que permeti descartar que en ell hi hagué cap contusió cranial; que fou tractat a Mútua terrassa el 3-7-2017 per contusió malar dreta i no es va fer TAC cerebral; que l'ingrés de Vic fou per un quadre compatible amb meningoencefalitis; que la primera crisi epilèptica constatada és de dos anys i quatre mesos després de la intervenció de 2014; i que no es pot determinar la causa de la meningoencefalitis diagnosticada a Vic. L'informe de la Dra. María Virtudes (f. 410 i ss.) conclou que l'atenció donada l'any 2014 a atenció primària i pels demés metges de Sant Pau fou correcta, que el TAC de 26-2- 2014 fou valorat correctament quant a diagnòstic i teràpia, perquè el pacient presentava una simptomatologia compatible amb la cefalea en ramells i la ocupació dels sinus pot ser una troballa causal quan no hi ha signes d'alarma en la cefalea (que no presentava quan es va fer el TAC de 26-2-2014), considera que es va fer el nombre de proves diagnòstiques correcte ates ala simptomatologia que presentava el pacient i que aquesta no havia variat respecte de la que tenia quan el TAC de 26-2-2014; i per això no es fa cap TAC nou fins que no hi ha nous símptomes; considera que davant el primer diagnòstic de rinosinusitis el tractament fou correcte i, per tant, que el procés diagnòstic i terapèutic del pacient fou en tot cas correcte. Per la seva part el Dr. Bernardino emet el seu dictamen (f. 418 i ss.) quant a determinació i avaluació del dany corporal, entén que la situació actual del pacient és de curació amb seqüeles fisiològiques definitives i irreversibles consistents en una epilèpsia (15 punts) i una limitació de l'articulació de l'espatlla esquerra (4 punts); que la sanitat hauria estat de 223 dies impeditius (37 d'ells d'hospitalització); segons resolució d el'INSS de 14-2-2018 téuna incapacitat laboral permanent en grau total per malaltia comuna, s'hauria d'aplicar el factor corrector per perjudicis econòmics per ingressos anuals nets, un factor de correcció per disminució per pèrdua d'oportunitat.

g) L'audiència prèvia es va celebrar el 28-2-2019 (DVD itinerat). Cada part va mantenir la seva tesi.

L'actor va demanar la documental per reproduïda així com la documental tramesa pels diferents centres m`pedics que s'ha aportat amb posterioritat; i pericial dels perits Drs. Avelino i Herminio.

La demandada va demanar la documental per reproduïda, tant l'acompanyada a la contestació com l'aportada després, testifical-pericial del Dr. Juan Ramón, del Dr. Maximino i del Dr. Luis Enrique, pericial del Dr. Fernando, d ela Dra. María Virtudes i del Dr. Bernardino. Fou admesa tota la prova proposada. Es va assenyalar judici per a l'11-11-2019.

h) El judici es va celebrar l'11-11-2019 (DVD itinerat).

Declaren en qualitat de testimonis:

1) el Dr. Juan Ramón (min. 3:03 i ss. DVD 1), otorrinolaringòleg, manifesta que treballa a Hospital de Sant Pau i va tractar el malalt a partir de març de 2014. Ha consultat el cas. (a partir del minut 10 se sent malament) Va ser un cas especialment complex. Quan el veu el 18 de març de 2014 li deriven per una cefalea en ramells i va veure coses que no quadraven: l'estat general no era bo, l'analítica indicava clarament un procés infecciós inflamatori i un signe d'alarma evident com era l'edema sobre la parpella: Creu que el tenia de forma fluctuant uns dies abans. Va demanar un TAC immediatament i es va fer immediatament. El TAC va donar resultat d'ocupació total dels sinus i ruptura de l'envà nasal posterior i hi havia abscessos. Va veure el TAC de febrer que diu no mostrava cap complicació intracerebral i discordava molt amb la d'ara. Ara hi havia una ocupació total maxil·lar i nasal. Però s'ha de fer constar que el malalt tenia un quadre anterior de poliposi nasal que emmascara aquests processos, crònica; emmascara les imatges dels sinus que es presenten sempre una mica velats. El quadre de 27-2-2014 no feia penesar amb una complicació robitària ni cerebral però que s'havia de mirar amb precaució. El 19 mateix parla amb el neurocirurugià, se li fa scanner, tractament antibiòtic endovenós per 'refredar' el procés i poder anar am cirurgia amb més seguretat. Es va ingressar immediatament i control monitoritzat. Es va repetir scanner vuit dies després. El brot infecciós era brutal. La clínica d'aquell dia era molt cridanera. La història clínica antiga donava dades per a pensar amb una cefalees en ramells. Si se li hagués donat antibiòtic uns dies abans, el 10 i següents, no se sap del tot. En els darrers deu anys han vist complicacions estranyes com aquesta que abans no es veien. El tractament amb amoxicil·lina hauria estat l'adient valorant el quadre. Però no es va veure fins al final. Ni es podria administrar sense comprovar que hi havia una infecció bacteriana, no vírica.

L'ocupació de sinus de febrer sense apreciar fractura de la paret del sinus, el diagnòstic seria sinusitis. No sempre és infecciosa. Tenia poliposi nasal. El scanner de finals de febrer tant pot ser una poliposi com una sinusitis. Sense endoscòpia no se sap. La infecció és de la mucosa sinusal. No hi havia lesions cerebrals aleshores. Ocupació de sinus. No està reflectit com a sinusitis. Progressa perquè la paret posterior és molt fina i pot ser transpassada. A 18 de març sí que la infecció ha passat al cervell. En tres setmanes. No és normal que es tardi tants dies a fer l'informe, encara que és relativament freqüent. Quan li van donar l'alta amb la parpella caiguda ell ja no sap què haurien hagut de fer, no ho ha vist. No és fins que el neuròleg veu que no és clar és quan li ho deriven. El tractament endovenós va ser per millorar el quadre local i poder intervenir amb més seguretat. Aleshores ja sabien que era pacient quirúrgic. Indopren i Bancomicina li van donar. A la pregunta de si amb això i lentines s'hauria arribat tan lluny, diu que les lentines són un tractament coadjuvant i prou, no són la solució, milloren però no resolen. L'antibiòtic endovenós no es posa en cas que no hi hagi una sospita greu. El 13 no sap si la infecció havia arribat ja al cervell. El 18 sí. Creu que sí hauria estat oportú fer el scànner el 13.

2) el Dr. Maximino (min. 21:54 i ss. DVD 1), no té relació amb les parts, metge de Sant Pau el 2014, va tractar al demandant, no recordava el cas fins que el Dr. Juan Ramón li ha ensenyat una còpia abans d'entrar; segons ha pogut veure el va tractar a partir del 20; era resident de quart any; va participar al tractament però no a la intervenció; no li consta si va facilitar-li el consentiment informat; com a neurocirurgià diu que no és freqüent un quadre així tan complicat; és força infreqüent; pot aparèixer l'abscés si no hi ha signes clars i no es donen antibiòtics sense acreditar la infecció. Una sinusitis pot ser bacteriana i vírica i no totes es tracten amb antibiòtics. L'evolució després d ela intervenció va ser bona. Fins l'any passat el va estar visitant Juan Ramón sense problemes. Ell no l'ha vist mai més. Ell ara treballa al Trueta de Girona.

No es donen antibiòtics fins que no hi ha imatge o diagnòstic clar. No té constància de res més. El TAC de 18 de març no l'ha vist ara; no en té consciència; en el seu moment suposa que va veure el TAC de febrer. Com és que ha evolucionat així no ho sap. No recorda. La progressió es pot donar. Pot veure's. El full d'urgències del 13 no l'ha vist. No sap ara si hi havia el quadre que es diu. Fa cinc anys. No recorda. El va informar en el seu moment i li va donar el consentiment. Per operar-lo. El va haver d'informar del per què, per a què, resultats possibles i complicacions.

3) El Dr. Luis Enrique (min. 29:54 i ss. DVD 1), no té relació amb les parts, neuròleg, de Vall d'Hebron, ha tractat a l'ara actor, la primera vegada que hi va és el juliol de 2016, no recorda bé; va tornar el desembre; creu que no ha tingut cap més crisi. Tant pot ser degut a la operació com a una meningoencefalitis. El més lògic és pensar en la meningoencefalitis degut al temps passat. La meningoencefalitis pot ser vírica o bacteriana. Si és bacteriana, pot penetrar meninges des de qualsevol punt del cos. En principi no té relació amb l'operació de 2014. El 2018 no tenia crisi. Actualment també, pel que consta. Explica que pot fer vida força normal si té mesos sense crisis. Només les restriccions legals preventives. Porta un tractament antiepilèptic. Lliure de crisis, per conduir p. ex., és un any. La darrera és de desembre de 2016. Per treballar cap problema menys pilot o policia, p. ex.. Com a tècnic de so no tindria cap problema. No necessita ajuda de tercera persona. Que sàpiga. Ha de prendre la medicació, això sí.

A 4-10-2016 fa un informe on hi consta que ha perdut memòria en part des de l'operació. Pot ser. Li dona tractament antiepilèptic. Reajustant-lo poc, però es fa un seguiment. El 2018 es reajusta per problemes psiquiàtrics, irritabilitat, tremolor de mans, etc. És tributari de tractament farmacològic sempre. Pot fer vida pràcticament normal. De tècnic de so també. Les epilèpsies quant a llums i sons només es disparen per llums i sons les fotosensibles i les de sobresalt. Que pot passar per qualsevol circumstància, com un clàxon. Però no és el cas. Res fa sospitar que estiguem davant d'una epilèpsia reflexa. No sabia que l'INSS li va donar incapacitat total.

Actualment el segueix tractant, però la darrera visita fa temps. No sap si vol seguir. Fa més d'un any que no l'ha vist.

Declaren en qualitat de perits:

1) el Dr. Avelino (min. 42:25 i ss. DVD 1), es ratifica en el seu dictamen, diu que hi ha una interpretació errònia del TAC de 26 de febrer. Ja hi ha una sinusitis. Ocupació de sinus frontal, etmoidal i maxil·lar. Encara no complicada. La clínica és només cefalea. I recorda un dictamen on ja es parla de pressió sobre l'envà ossi. S'informa com a normal i aquí està l'error, no és normal. Si s'hagués confrontat amb la clínica d ecefalea frontal o ciliar, que no va bé, ja es podia concloure que hi havia una sinusitis. Mai hi hagué cefalea en ramells. Durant l'evolució del cas consulta vàries vegades per una cefalea frontal, que va progressant amb més signes. La cefalea en ramells no evoluciona. Sumant símptomes. Tampoc atès que se li posa oxigen i Sumatriptan i no respon, quan hauria de respondre. El diagnòstic fou erroni. A més la cefalea en ramells és ocular, retroocular, unilateral, i aquí hi ha símptomes bilaterals, pot anar amb mucositats, però ha d'evolucionar episòdicament, entre 15 i 180 minuts, no continu com és el cas. I no ha de ser atribuïble a altre trastorn i aquí el TAC hauria de ser net i no de sinusitis.

I que són contradictoris els dictàmens de Jesús. Ha vist els informes Encarnacion. El 13 de març ja s'havia d'haver reaccionat a la vista de que la cefalea no anava bé i progressava, s'havia d'haver fet una analítica immediata. Com es va veure el 13. A la vista del TAC s'havia d'haver posat bacterioteràpia. Es va deixar evolucionar la sinusitis i va fer les complicacions normals si no es tracten. Vírica podria ser, però no és freqüent, i són molt autolimitades. No s'hauria estès tant. El cos les acaba resolent. Però es pot sobre-infectar amb una quadre bacterià i això sí és freqüent, sobretot en casos de llarga evolució com aquest. Amb una cefalea frontal clarament ciliar sense resposta, amb una segona demanda i TAC d'ocupació, s'havia de posar antibiòtic sí o sí. Un TAC canvia en dies. Amb una evolució com aquesta s'havia d'haver repetit el TAC més aviat. Coneix el darrer TAC i conclou que allí ja hi havia infecció arribant al cervell. Havia sortit del sinus i afectava per davant a parpella i darrera per cervell; l'empiema cerebral és acumulació de pus; i edema cerebral; i abscés, és a dir, teixit ja mort; i edema del cervell i compressió de l'asta frontal del ventricle; una gran infecció. Se l'intervé de l'empiema i degut a l'operació es treu l'abscés fent un forat al cervell; s'ha extret un troçque mai més rebrotarà; deixa una cicatriu i dona pèrdua de material neuronal. Això acompanyarà tota la vida. D'haver-lo operat el 18 o 19, o fent tractament amb lentines abans, no ho sap. Amb antibiòtics abans no hauria passat res. La finestra era entre el primer i segon TAC. No hauria calgut cap cirurgia. Dos anys després hi ha una epilèpsia. No sap la causa, diu que va donar negatiu en cànnabis, però tenint un dany estructural al cervell, lòbul frontal, afectat, i això predisposa; quan hi hagi factors desencadenants; febre, falta de son, etc. Més probablement. Li ha passat dues vegades. Res a veure amb el cànnabis. Té un risc d'epilèpsia i per això precisa de tractament preventiu. Amb un sol fàrmac va repetir i a partir de dos no. A Sant Pau li van donar Levatinacetam i després li posen dos. Des de que en porta dos no ha tingut res més. El seguiment per neurologia és normal. A malalties infeccioses i neurologia, segur. Perquè sempre tindrà propensió a crisis o efectes secundaris dels antiepilèptics. No pot fer de tècnic de so, al seu parer, tot i ser pacient normal: ha de fer un ritme clar de son, evitar llums, flashos i estímuls lumínics, i essent tècnic de so pot incórrer en alguna d'aquestes contraindicacions; no hauria de jugar amb videojocs; quan es vol provocar per fer un encefalograma es posen flashos. Al cinema també pot passar si és fotosensible. Necessita vigilància de per vida per la lesió estructural. Els EEG amb un fàrmac donen encara positiu i amb dos no. Necessita farmacologia preventiva de per vida.

No ha visitat al pacient. Aclareix que el 13 de març no hi havia dany cerebral encara. El 18 sí. Tractant-lo no amb amoxicil·lina sinó amb altres fàrmacs millor tolerats, que es podien posar. Ara bé, l'amoxicil·lina és un fàrmac bo. Amb antibiòtics no hauria passat res. Amb cinc dies fins al 18 potser ja es podria haver evitat. Possible, segur no. Si es trenca la paret del sinus en qüestió d'hores apareix el quadre infecciós cerebral. No li consta que sigui una epilèpsia reactiva a estímuls externs sonors o visuals. Però trastorns de la son, etc. sí poden donar desencadenaments. Només hi ha hagut dues crisis. Però aclareix la diferència entre una crisi i un status. Té epilèpsia amb tendència a status. Duraria més de 30 minuts. Ingressos n'hi ha hagut dos amb denominació d'estatus epilèptic, que és molt més greu. Està lliure de crisi. Això vol dir que fa temps que no té convulsions de cap classe. Es fa servir per valorar si fer canvis a la medicació.

Està lliure de crisis per contenció farmacològica. No són habituals els canvis, sobretot per la lesió estructural que hi ha.

2) el Dr. Herminio (min. 12:40 i ss. DVD 2), es referma en el seu informe, manifesta ha fet informe de valoració del dany, i manifesta que discrepa del Dr. Bernardino; 566 dies enlloc de 233 d' Bernardino; perquè Bernardino no ha tingut en compte tot el quadre; no té en compte l'evolució; aquí és l'evolució des del dany cerebral fins la seva incapacitació. Diu que són 54 punts de seqüeles per l'estatus perquè té una modificació anatòmica al cervell que provoquen crisis epilèptiques sa controlar de per vida, no es curarà mai; una marca que dona inducció a epilèpsia i se'l medica per això. És estatus epilèptic; i incapacitat total concedida per l'INSS; ell va fer servir el barem de 2016; és la incapacitat més alta perquè limita també aspectes del dia a dia, no pot conduir, pot tenir risc de crisis en qualsevol moment; la indemnització per les intervencions és perquè no s'havia d'haver arribat a neurocirurgia cerebral. Ajut de tercera persona també la planteja entre una o dues hores segons barem; pot ser una o dos. A nivell clínic s'ha de comprovar. La diferència són 12.500 e per any. Ell ho multiplica pels anys que li manquen fins els 85 anys perquè és un dany estructural irreversible en termes de risc i vigilància, limitacions, etc. Per això s'amplia a tota la seva possible supervivència.

Ell ha visitat al pacient. Avelino no. Actualment té dos medicaments i seguiment, de manera que està tot ben controlat i tolerat. Segons barem serien de 10-15 punts. Va fer un status. El van haver d'intubar i sedar. No era possible en aquestes condicions que hi haguessin crisis. No li consten crisis el 2017-2019. Quant a hores d'assistència de tercer, acceptant que seria difícilment controlable i més de crisis a l'any -únic cas en que el barem permet assistència de tercers-, creu que el que ha fet és correcte. El barem de Trànsit aquí és orientatiu. Sap que va tenir un accident de Trànsit el 2015 i tenia una ferida a l'espatlla dreta, i no sabia que el 2016 va tenir un accident en caure-li al damunt un altaveu.

3) el Dr. Fernando (min. 23:35 i ss. DVD 2), ratifica els seus dos informes, manifesta que és neurocirurgià, manifesta que el va visitar a Sant pau el març. Al CAP es va diagnosticar primer cefalea de tensió, a Sant pau cefalea en ramells per una clínica compatible. Al TAC de 26 de febrer hi havia ocupació de sinus. Aquesta ocupació no és contradictòria amb la cefalea en ramells, que és un diagnòstic clínic i el radiòleg veu unes imatges. No hi havia lesions intracranials, tumors, etc., que és l'important aquí. El TAC només diu que no hi ha res a cervell. Era un TAC cerebral, no sinusal. Era compatible amb una sinusitis. Difícilment un tumor o altres coses més estranyes. És una troballa força habitual quan es fa qualsevol TAC cerebral, per proximitat. Quan hi ha aquesta troballa, si el pacient té clínica s'actua en conseqüència. Si es vol cobrir en salut es remet a l'otorrino r+apidament. El 13 de març ja s'havia d'haver sospitat sinusitis. Però és que aleshores hi havia ptosi o caiguda d eparpella i inflamació local, amb ull vermellós. Això feia pensar amb un procés infecciós frontó-orbitari. Tot i que alguns els símptomes són compatibles amb cefalea en ramells. Però la leucocitosi l'excloïa. El 17 va al neuròleg i aquest segueix pensant que és cefalea en ramells. I el 18 quan torna s'objectiva la supuració per nas i això ja evidencia la sinusitis. I el TAC evidencia ja l'empiema cerebral Instaurant antibiòtics el 13 no pot assegurar què hauria passat. Sense cultiu hauria posat un genèric, amoxicil·lina, per ex.; les sinusitis poden complicar-se així; n'hi ha moltes i moltes no evolucionen així; afortunadament; però hi ha casos i n'ha operat més d'un com aquest. El, probablement hauria fet el mateix que es va fer. En aquest cas la indicació era cirurgia. I l'important era l'empiema, una col·lecció d epus per sobre la duramàter. Es va tardar encara uns dies per veure si amb tractament endovenós es resolia. Els informes diuen que el pacient estava estable i la cirurgia no era urgent. El resultat fou molt correcte. El que calia esperar. El maig se li dona l'alta. I no consta res fins juliol de 2016. No sap per què. El normal era fer seguiment. Com a neurocirurgià troba a faltar aquest seguiment, perquè amb pus sobre el cervell és una situació epil·leptòide, es posa tractament profilàctic. Se li va posar però no se sap si ho va seguir, si va prendre o no, fins quan, etc. Hi ha dos accidents que no li consta seqüeles. El primer fou d etrànsit i no hi ha informe d'assistència (Vall d'Hebron) però sí notes al CAP i sembla una col·lisió moto/bicicleta amb contusions al braç; en una col·lisió hi ha reaccions que tenen conseqüències cerebrals. Des de que hi ha casc enlloc d'0enfonsaments, hi ha rebotades que produeiexen alteracions. El mateix amb el cas de l'altaveu. Que podria tenir més conseqüències, perquè com a pacient de cirurgia cerebral havia d etenir una cicatriu cerebral. El diagnòstic de Vic, pot ser una meningoencefalitis que doni una epilèpsia. La situació és complicada. El que passa a Vic és força tributari de meningoencefalitis. A Vall d'Hebron el porten perquè no poden controlar les convulsions. No es pot confirmar analíticament la meningitis, però tenia tot el sentit. És poc probable o freqüent que passin després de més de 2 anys. Però pit passar. I si n'hi ha hagut una n'hi poden haver més. Després de desembre de 20156 no consta cap altra crisi. Estem davant d'una epilèpsia controlada.

El TAC de febrer de 2016 no revela lesió al cervell. Però sí lesions als sinus. Es va demanar per cefalea. Un neuròleg contestaria millor la relació. Mals de cap sí podia donar la sinusitis. Però la cefalea en ramells no produeix ocupació de sinus, no és això. Però pot concordar. El 13 de març no hi havia diagnòstic de cirurgia imminent. Ja hi havia una leucocitosi i es podia pernsar que hi havia una infecció (tot i haver-hi una diarrea que podia complicar el cas) però es podia confondre perquè hi havia signes compatibles amb cefalea en ramells. Enlloc de donar-lo d'alta -l'11 no estava l'exploració, se'n va anar per alta voluntària- no es podia fer més proves el 13; no estava tan clar que s'havia de posar tractament d'antibiòtic; si més no, no hi havia un diagnòstic diferencial prou ampli. El metge era R1, un MIR. Això no vol dir res. Pot estar molt qualificat. Es podia haver fet un TAC el 13, això sí, per ampliar el diagnòstic diferencial. No es pot saber si hi havia ja la osteïtis i no presentava clínica; tenia una cita amb el neuròleg Dr. Damaso per al 17; Damaso va dir que era cefalea en ramells. És un neuròleg especialitzat. El 18 ja apareix la ruptura i l'empiema segons el TAC. La infecció ha evolucionat en 21 dies. No estava diagnosticada i per tant no controlada. La intervenció deixa una cicatriu però no causa un dany. El pus és allò que penetra el cervell fent un gra, per dir-ho així. En aquest cas es va treure i on es talla queda cicatriu. Hi ha casos en que es fa amb una punció simple. Sempre queda cicatriu. Depèn de la grandària. El fet que prengués cànnabis podria influir interactuant amb la medicació. És un tema controvertit. No se li va trobar cànnabis a Vic. Tenia asma i fumava més d'un paquet al dia. Prenia cànnabis segons antecedents clínics. Però al CAP i a urgències a Sant Pau s'hi consigna com hàbit. Però a Vic no n'hi troben. A l'ingrés de Vall d'Hebron es diu que fuma un paquet al dia i per un asmàtic és molt. El cànnabis no surt si han passat més de cinc dies sense consumir i més si consumeix de forma no continua. Li van donar tractament contra convulsions. Seguiment, després de la intervenció, el 24 de març, fou alta el maig i no hi ha més informació. No té constància que hagi seguit la medicació profilàctica antiepilèptica o no. N'hauria de prendre entre 2 i 5 anys.

4) La Dra. María Virtudes (min. 56:02 i ss. DVD 2), neuròloga epileptòloga, es ratifica en el seu informe i manifesta que ha visitat l'ara actor. El van visitar el febrer de 2014 per mal de cap. Li fan un TAC el 26 de febrer que diu que hi ha ocupació de sinus i no té res al crani. És molt freqüent i si no hi ha febre o rinorrea és simple troballa. No sinusitis. No consta fins 13 de març. Moment en que hi ha febre, mocs, rinorrea. S'havia de fer quelcom més?; el més freqüent és cefalea en ramells; el 13 ja sí hi ha febre; quan passa això, amb antecedents i dolor abdominal i vòmits, es pensa en una gastroenteritis; tenia diarrea amb sang; això justifica l'equivocació; era una sinusitis que no es va veure. Una viriasi i cefalea en ramells era el més aparent. D'haver-se establert un tractament antibiòtic el 13, ella pensa que encara que comencés el febrer, res, perquè és una complicació greu; normalment es dona Augmentine clavulànic (amoxicil·lina) però era -després es va saber- molt resistent i això hagués fet el mateix curs. Això es va veure amb una ressonància de control, després. Se li van donar antibiòtics de molt més ampli aspectre que l'amoxicil·lina i no va servir de res. No es va fer seguiment perquè l'operació va anar bé, sí es va donar tractament profilàctic però això és una cosa que es fa per seguretat, en tot cas d'intervenció cerebral, però no és clar que s'hagi de donar sense una prèvia crisi. No ha quedat clar si es va seguir aquest tractament. No consta. Quan va a Vic i té unes crisis, pot haver estat degut a la meningitis. No es pot assegurar. L'abscés podria. La meningitis també pot crear una epilèpsia. No ho podem saber en aquest cas. La contusió amb l'altaveu és un factor estressant que pot desencadenar-ho. En aquest pacient el problema és que poden ser vàries causes. No ha constat cap més crisi. És una epilèpsia controlada. Molt bona. Ella no li posaria cap limitació. Pot fins i tot conduir. No hauria de fer activitats de risc com fer parapent o paracaigudisme. No té epilèpsia reflexa, que sol ser generalitzada i debut a la infància. Les reflexes, altrament, són benignes. No té seqüeles neurològiques, ni focalitat cognitiva. Té una epilèpsia ben controlada i continguda i sense cap crisi des de 2016. És totalment independent, no necessita control de cap classe, pot viure sol, no ha de tenir problemes per a fer de tècnic de so, des d'un punt de vista mèdic. Que la INSS li hagi donat la baixa no és obstacle.

Pot fer l'activitat de la seva professió habitual. Encara que treballi de nit en ambients de soroll, sempre que de dia dormi bé. No té una epilèpsic areflexa. No podria conduir mitjans de transport, perquè Trànsit exigeix no tractament antiepilèptic. El que l'INSS li hagi donat incapacitat per status epilèptic no és rellevant, no està permanentment en status epilèptic. No es pot assegurar que l'epilèpsia vingui de haver tocat el cervell. Pot ser, pot ser per la meningitis i per l'altaveu que li cau al cap. Quan arriba a Vall d'Hebron era status epilèptic sense indicar causa. La més probable aleshores era per l'abscés passat. Preguntada pels TACS de febrer i març de 2014 entén que la infecció s'ha desenvolupat per una bactèria agressiva i resistent. Encara que s'hagués donat antibiòtic abans no s'hauria aturat. Això passa en tots els casos en que arriba a cervell. La cefalosporina no va evitar-ho. Es va haver d'intervenir. El problema és la resistència. A 13-3-2014 quan se li veu la ptosi palpebral, això era un signe clar que pot passar amb cefalea en ramells i en casos de cel·lulitis orbitària i sinusitis. La cefalea en ramells no és infecciosa. Era un diagnòstic equivocat però no mal fet. Per la clínica que hi havia. L'11 se'n va voluntàriament. El 13 se'l deriva i el veu el neuròleg el 17. El 13 no hi havia focalitat neurològica, de manera que no es pot dir que hi hagués afectació cerebral. El tractament de lentines no sap què és, li parla de tractament antibiòtic. I insisteix en que el moc era resistent a l'antibiòtic. Extraure-li el moc no podem saber si hagués estat eficaç. Actualment està en tractament i requereix un control anual i prou. No li consta que hagi perdut memòria.

A preguntes del Jutjat, quant a la resistència als antibiòtics, manifesta que una sinusitis vírica es pot complicar amb una infecció bacteriana posterior. Les bactèries són molt agressives. Les de virus no es solen complicar, no són agressives. També és possible que no hi hagués infecció vírica. No hauria funcionat l'antibiòtic contra virus.

5) El Dr. Bernardino (min. 17:33 i ss. DVD 3), ratifica el seu informe i manifesta que va examinar el pacient junt amb la Dra. María Virtudes; ha revisat la història clínica que arriba fins 2018; no hi ha constància de que després de 2016 fins gener de 2019 en que es fa la consulta hi ha cap més crisi; fins i tot els va negar haver-ne tingut cap més. Quant als 54 punts per epilèpsia no controlada, no hi pot estar d'acord. No ha passat res des de 2016. És epilèpsia ben controlada. No li impedeix cap treball fora dels legalment prohibits com xofer o pilot. Ha d'evitar estressos importants que puguin estimular el focus epileptoide. Sobre si podria fer de tècnic de so, no és expert; es sotmet als especialistes que han dictaminat la seva incapacitat en aquest punt. No precisa ajut de tercers. Activitats d'esforç de risc o contacte com escalada o semblants, per a res més. 266 dies de baixa sense tenir en compte que fou incapacitat per l'INSS després. Entre dates ell diu que volia treballar però no podia per estrès. No entra a valorar el termini per a la invalidesa, ell es fixa en l'estabilització lesional. En sis mesos, l'epilèpsia apareix controlada i no consta res més. Ha de seguir el tractament i punt. No està en fase de curació encara que segueixi tractament. No sap si és necessari continuar. Però estava estabilitzat molt abans de 2018.

Tercer.La Sentència d'instància, de data 31 de gener de 2020 (f. 455 i ss.) desestima íntegrament la demanda.

Entén que s'està exercitant l'acció directe de l' art. 76 LCS contra l'asseguradora de l'ICS, entitat de la que depèn la institució i el personal mèdic que va atendre l'actor al seu moment.

Entén, després d'explicar els requisits de la responsabilitat mèdica, que estem davant d'una tasca clarament de mitjans i no pas de resultats.

Reitera que el dany desproporcionat és aquell resultat clamorós que obligaria el professional a explicar per què s'ha produït, atesa la important dissonància objectiva entre el risc inicialment previsible i previst, els mitjans emprats i el resultat advers produït (sents. TS de 30-4-2007 i 14-5-2008), cosa que altera la regla probatòria en favor de la facilitat probatòria, en cap del personal mèdic i no del perjudicat).

Exposa que els errors de diagnòstic ( sent. TS 18-2-2015) s'han de ponderar en base al resultat d'unes proves mèdiques realitzades per descartar o confirmar una sospita o hipòtesi de partida i de la consideració de que aquestes han de ser en general més eficaces quant més abans o precoçment puguin identificar o descartar la presència d'una alteració, sempre sota el prisma de que cap d'elles presenta una seguretat plena.

A partir d'aquí, estableix d'una banda que és sempre obligació del metge realitzar totes les proves diagnòstiques necessàries atès l'estat de la ciència mèdica en cada moment per així i, de l'altre, que realitzades aquestes, l'error de diagnòstic només correspondrà amb aquells casos que sigui de notòria gravetat o impliqui unes conclusions absolutament errònies en els quals es podrà basar la responsabilitat, així com en aquells casos en que no s'haguessin fet totes les proves possibles.

També estableix, en consonància amb la jurisprudència consolidada del TS, que només es pot considerar error de diagnòstic aquest, no pas aquell diagnòstic que es basa en un estat inicial de la qüestió i que essent correcte, no podent-se qüestionar quan l'evolució posterior de la clínica del pacient, nogensmenys, empitjora, en aquells casos en que existeix dificultat d'encert malgrat el correcte ús de tots els mitjans a l'abast, ja que en tot pacient hi ha un marge d'error independentment de les proves que se li facin ( sents. TS 15-2-2006, 19-10-2007, 3-3-2010, 10-12-2010, 30-3-2012, etc.).

Entén, quant a la normativa aplicable a la determinació de la responsabilitat mèdica en casos com aquest, que té raó la part demandada quan ens diu que tractant-se d'una entitat pública (SCS), s'ha de copsar si ha actuat bé o malament en funció de la normativa de Dret Administratiu, encara que s'estigui actuant en base a l' art. 76 LCS, ja que l'asseguradora es posa en el lloc de l'assegurat en aquests casos.

De manera que la invocació de l' art. 1902 CC que es fa a la demanda no entén que hagi de vincular al Jutjat, i posa com a exemple la nostra sentència de 12-7-2017.

Entén, per tant, que s'ha d'examinar el cas a la llum de l' art. 42 LEC i arts. 32 i ss. Llei 40/2015 d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del sector Públic, que ve a substituir el règim abans regulat a la Llei 30/1992, arts. 139 i ss. -vigent quan es van produir alguns dels fets aquí objecte del debat-. Règim que exposa curosament al FJ Quart.

Entén, quant al cas concret, que cal desestimar en primer lloc l'excepció de prescripció invocada per la part demandada. No regeix aquí la prescripció civil sinó l'administrativa; i, tot i ser d'un any en base a l' art. 67.1 Llei 39/2015 , adverteix que el dies a quono comença necessàriament quan es presta el servei o atenció, sinó quan sorgeix el dany i es pot reclamar; en aquest cas, l'epilèpsia detectada l'any 2016.

De manera que, malgrat que tots els il·lícits o actes reputats imprudents es van cometre el 2014, en tesi de l'actora,el suposat dany conseqüent només emergeix el 2016. Per tant, situa eldies a quoel 26-3-2018, data en la que l'actora situa l'estabilització lesional als efectes de la indemnització que reclama.

Però també adverteix que, cas d'haver-se de fixar el juliol de 2016, que és quan es diagnostica l'epilèpsia, hi ha acreditades reclamacions extrajudicials de data abril de 2017 i abril de 2018 (doc. 7 demanda) que haurien tingut efecte interruptiu.

En tot cas no és aquest un punt objecte del debat d'alçada.

Entén, quant al fons material de l'afer (FJ Sisè), quecal desestimar la demanda en no poder-se considerar, ni tan sols des de la perspectiva de la pèrdua d'oportunitat, que hi hagi hagut cap negligència ja sigui per retard, error de diagnòstic o d'aplicació del tractament adient.

Nega, per tant, mala praxi.

Al respecte, entén que de la demanda i del dictamen del Dr. Avelino (doc. 1 demanda) s'observa quel'actora situa la mala praxi en l'assistència al demandant en unes dates molt concretes, clarament acotades en el temps, sense qüestionar el procés mèdic fins a arribar a les mateixes; per tant, tot començaria amb la visita al CAP el 4-2-2014, quan presenta un quadre de cefalees de dues setmanes d'evoluciósegons refereix el propi pacient, dolor a zona supraciliar dreta i retro-ocular, molèsties davant la llum, nàusees i insomni. El metge generalista va fer un diagnòstic inicial d'estrès amb migranya/cefalea tensional i no va pautar més que analgèsics i recomanar repòs, i estar a l'espera de l'evolució.

No consta cap altra incidència fins el 20-2-2014, 16 dies després, moment en el qual els símptomes no eren especialment pitjors però sí persistents i amb escàs èxit del tractament; moment en que es demana un TAC que es practica el 26.

El perit de l'actora no aprecia cap error de diagnòstic ni cap conducta reprovable al metge que intervé fins aleshores. Tampoc ens diu que el TAC s'hagi fet tard, o amb retard. En canvi,sí que entén que en general és un retard important l'emissió del dictamen, que no arriba fins 11-3-2014, tretze dies després.

Entén la sentència, però, que en aquest cas no és així.

Primer, perquè el metge que sol·licita la prova no la demana amb caràcter urgent i, de fet, no hi havia raó per fer-ho.

Segon, perquè el perit Dr. Avelino no concreta els paràmetres de normalitat a partir dels quals es pot parlar de retard en casos com aquest. Literalment, no entén perquè no es considera un retard que hagin tardat 6 dies a fer la prova i, en canvi, es considera que sí que en tardin 13 més en donar l'informe de resultats. Considera que el que manifesta el perit no té rigor científic. Es fixa en allò que diu el Dr. Juan Ramón qui, en principi, no té cap interès en la causa, i que va dir que és normal que una prova com aquesta es demori aquest nombre de dies i que correspon al facultatiu que la demanda urgir-la.

És veritat que en aquest interval de 13 dies es van aguditzar els símptomes i que no hi hagué millora, però tampoc en van aparèixer de nous que poguessin fer pensar en un avenç o progressió de la dolència, menys encara res que fes pensar en un procés infecciós. L'11-3-2013va estar el pacient a urgències de les 9:06 h.; a les 11:09 no presentava febre, ni vòmits, ni cap crisi comicial, ni focalitat en vies llargues, ni cap altra simptomatologia acompanyant les cefalees i les fotòpsies. Sembla ser -de tot plegat- que, aleshores, el metge va tenir coneixement del resultat del TC del dia 26 quina conclusió principal era manca de lesions (cerebrals) significatives. Se li posa un tractament amb indometacina, sumatripán inhalat i oxigenoteràpia i fou el propi pacient qui va demanar l'alta voluntària. De manera que no es va acabar la prova.

Conclou que tots els perits coincideixen en dir que el diagnòstic que es va donar aquell dia, de cefalees en ramells, fou incorrecte. Però entén que van mantenir les degudes prevencions i van demanar consulta al servei de neurologia en una setmana. Tot això, seguint com estava el pacient sense febre, no sembla revelar una deixadesa de les tasques professionals dels metges ni una manca d'atenció a les demandes del pacient, ni res que es pugui qualificar d'infracció de lalex artis.

L'actuació que seria possible basar com a actuar negligent i causa de que finalment se l'hagués d'intervenir fou l'episodi deldia 13-3-2014. Aquell dia, el pacient torna a CAP perquè la simptomatologia ha empitjorat; i, sobretot, la tarda-vespre d'aquell dia, el quadre s'accentua, s'activa el sistema SEM i el deriven a urgències de Sant Pau;en aquell moment, a més de cefalees i fotòpsies, hi havia vòmits, febre (37'8º que baixa a urgències primer a 37'3º i després a 37'1º), diaforesis, escarafalls, caiguda de la parpella dreta o ptosi palpebral. Davant aquest quadre, els metges que l'atenen fan una analítica urgent que mostraleucocitosiamb desviació esquerra sense que determinés paràmetres de quadre infecciós, es va fer una radiografia de tòrax que va aparèixer normal, sense focalitat neurològica, se li administra Enantium (antiinflamatori) i oxigenoteràpia d'alt flux i la clínica millora. Convençuts de que hi havia una virasi, li donen l'alta i cap a casa, augmentant l'analgèsia; també se li expliquen els possibles signes d'alarma.

En aquell moment continua el diagnòstic erroni de cefalees en ramells.

Arribats a aquest punt,la sentència diu no entendre quines proves i/o tractaments es podien fer i quines no es van fer, devent-se de fer. No hi havia signes d'infecció bacteriana que aconsellés pautar un tractament antibiòtic. El Dr. Juan Ramón ens diu, quant a aquesta qüestió, que d'haver-se instaurat un tractament antibiòtic no aquell dia, sinó fins i tot abans del 18-3-2014, un antibiòtic d'ampli espectre, potser s'hauria pogut evitar l'abscésque va succeir després. Però ell mateix reconeix que no és normal, ni convenient, ni prudent, prescriure antibiòtics quan no hi ha evidències certes d'infecció bacteriana. Ni, d'haver-se instaurat, es pot afirmar amb seguretat que l'abscés no s'hagués produït finalment per complicacions.La Dra. María Virtudes, en canvi, fou contundent en afirmar que el tractament amb amoxicil·lina no hagués servit en un cas com aquest en que, a posteriori, sabem que hi havia un focus molt resistent. El propi advocat de l'actora reconeix que abscés a dia 13 no n'hi havia encara.

Conclou que, en realitat, no fou fins el dia 17, quatre dies després, en que realment es va evidenciar un quadre infecciós, amb un canvi substancial en l'estat del pacient.

I es va actuar.

La sentència considera curiós que no se'n parli d'aquest episodi a la pericial annexa a la demanda. És en aquesta data que l'atenen al servei de neurologia (com estava previst d'abans), i ho torna a ser l'endemà; i el deriven a Otorrinolaringologia. Entre el 17 i 18 de març s'aprecià una simptomatologia molt florida, molt distant de la fins aleshores apreciada, amb insuficiència respiratòria nasal dreta, mucositat purulenta, nàusees i vòmits, edema palpebral dret important.

Segons el Dr. Juan Ramón, quan va visitar aquest pacient a Otorrinolaringologia, la simptomatologia havia empitjorat considerablement, de forma molt rellevant i en molt pocs dies. Va indicar que li semblava lògic que fins aleshores s'hagués orientat el cas com una cefalea en ramell, però que aleshores sí hi havia un procés infecciós. Per això va ordenar un TAC que es va fer immediatament, quin resultat no tenia res a veure amb l'anterior: sinusitis fronto-etmoidal anterior, amb focus de destrucció per osteïtis amb abscessos i cel·lulitis frontals periorbitàries, epidurals i parenquimatosos frontals drets.

L'actora en cap moment ens diu que l'actuar d'aquell moment fora incorrecte, un cop es van fer les troballes que es van fer amb aquest TAC. Es va implantar tractament antibiòtic immediat i es va fer un altre TAC urgent l'endemà, 23-3-2014. Que va dur a la intervenció quirúrgica del 24-3-2014.El que l'actora qüestiona és si hi hagué la possibilitat, després del TAC del 26-2-2014, d'actuar i d'adoptar mesures abans per no haver arribat fins aquí, és a dir, al quadre de 18-3-2014.

La sentència diu que no, que la ocupació dels sinus frontals en les imatges del TAC del dia 26 no era motiu suficient per a adoptar mesures preventives o d'especial alarma. El Dr. Juan Ramón va afirmar que aquell TAC podia fer diagnosticar una sinusitis, però no que necessàriament hi hagués una infecció, perquè no totes les sinusitis són infeccioses. Mentre que el Dr. Avelino entén que hi ha una contradicció en l'informe del TAC de 26-2-2014, ambdós perits de la demandada diuen el contrari, que uns sinus plens és força habitual i que no són necessàriament un signe d'alarma.

Tampoc n'hi havia de signes d'infecció a 13-3-2013. Com no hi hagué agreujament entre 26-2-2014 i 13-3-201, tot i no resoldre's el quadre.

Conclou que el quadre realment infecciós no apareix fins 17-18 de març en que ja s'adopten les mesures adients.

Entén que si bé és fàcil a posterioriafirmar que s'hauria pogut avançar el diagnòstic i evitar-ne els abscessos, la realitat del dia a dia i moment a moment no ho va permetre.

Remarca la sentència que s'ha de jutjar l'actuar mèdic segons les circumstàncies de cada moment. Entén que no era lògic fer un nou TAC abans de l'informe del primer ni posar antibiòtics sense base, és a dir sense un clar diagnòstic d'infecció contrastada.

Reconeix que es podia haver afinat més i practicar lentines o neteges de fosses i sinus de forma preventiva però en cap cas es pot concloure que això fora necessari o que evités el resultat i l'evolució posterior.

Conseqüentment, desestima la demanda íntegrament en considerar que no hi ha hagut negligència en l'actuar dels metges de l'entitat assegurada per la demandada.

Ja no entra, per tant, en altres consideracions com el dany o la indemnització.

No imposa costes perquè considera que el cas presentava dubtes seriosos que han justificat la demanda. Que es basava en una pericial emesa amb totes les garanties.

Quart. El primer que cal plantejar-se aquí, en base a que no ha estat apel·lada la sentència pel que fa a la no apreciació de l'excepció de prescripció per cap de les parts, és que no cap ara considerar de cap manera que eldies a quopugui constituir-lo la data de la prestació mèdica en si, ja sigui de la intervenció en particular, ja del tractament previ que dura des de 4 de febrer a 24 de març de 2014. Dit d'una altra forma, el Jutjat a quo ha entès, basant-se en un corrent jurisprudencial del Tribunal Suprem perfectament identificat i exposat a la sentència, que cal considerar com adies a quoel moment d'emergència, retardada, de producció efectiva del suposat dany conseqüent a un actuar suposadament negligent i no pas la data en que dit comportament es va produir, ja sigui actiu o omissiu. I aquest pronunciament, en tant que no ha estat controvertit per la part demandada en alçada, impedeix a aquest Tribunal a examinar-ho des d'una altra perspectiva i a considerar que hauria prescrit, en no haver estat qüestionat abans d'aquesta demanda (i reclamacions extrajudicials prèvies) el succeït entre el 4 de febrer de 2014 i el 24 de març de 2014, qualsevol acció encaminada a investigar si hi hagué negligència en els dies previs a la intervenció quirúrgica. Acceptada per no controvertida la teoria del dany emergent retardat o distanciat de la causa eficient, tot quant es digui aquí entorn de si el tractament previ a la intervenció quirúrgica fou o no encertat, es fa a partir de la premissa -en tant que pronunciament ferm- indiscutible de que l'acció està viva.

Cinquè. El primer motiu de recurs combat la sentència per suposada incongruència omissiva consistent en no haver valorat tota la prova o haver assumit al·legacions de testimonis-perits interessats en tant que formen encara part del servei mèdic de qui la demandada és i era l'asseguradora. Que enllaça amb la manca de resposta a la demanda quant a la concurrència d'un suposat dany desproporcionat.

No es pot acollir.

En realitat aquí es barregen dues qüestions. En primer lloc, el que es retreu a la sentència en tot cas seria una apreciació errònia de la prova. I se li donarà resposta més avall. En segon lloc, quant al suposat dany desproporcionat, la sentència no hi entra des del moment que considera que no hi ha hagut negligència. En tot cas és una desestimació implícita conseqüent. I perquè no es donen les circumstàncies pròpies del dany desproporcionat segons la jurisprudència. Se'ns vol presentar pel recurrent la imatge de que un noi de 30 anys que s'adreça a un CAP i després a urgències de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sense cap causa aparent, ha esdevingut una persona incapacitada per a la seva feina per no haver rebut assistència deguda. Però no és aquest el relat dels fets.

El que succeeix és que hi ha hagut un seguit d'actes mèdics per part de Medicina Primària i després hospitalària d'urgències i d'especialitats diverses (Neurologia i Otorrinolaringologia) que no ha assolit advertir que s'estava gestant i revertir a temps una infecció dels sinus frontal, maxil·lar i etmoidal de l'ara actor de tal magnitud que finalment va conduir a la necessitat de fer una intervenció quirúrgica intracranial per drenar i curar un abscés cerebral -per infiltració primer a meninges i després a parènquima cerebral de pus provinent dels sinus per destrucció dels envans ossis corresponents-.

Hem d'esbrinar aquí si hi hagué ajust a la bona praxi mèdica en tota aquesta cadena d'actes o si en alguna o algunes baules de la mateixa els diferents facultatius (de l'assegurada per la demandada, l'ICS) i serveis van incidir en negligència per defecte d'atenció ja sigui per diagnòstic inexcusablement erroni o dèficit d'aplicació al cas dels mitjans terapèutics adients.

Ara bé, el que en cap cas hi ha és que de forma sobtada un pacient sa resulta greument afectat per una intervenció mèdica que en si mateixa hagi produït un dany absolutament desproporcionat atès l'esperable, en qualsevol cas, que succeís. No estem de cap manera davant del clàssic accident produït per un error mèdic flagrant, com podria ser d'administració d'un fàrmac inadequat al perfil del pacient (per exemple, un xoc anafilàctic greu conseqüència d'haver administrat un antibiòtic a un pacient al·lèrgic) o d'un error de dosificació (com el que a voltes ha succeït amb intoxicacions o fins i tot decessos per incorrecta administració d'anestèsia) en el decurs d'una intervenció en si mateixa de molt poc risc. No alberga dubte aquest Tribunal de que en cap cas podríem estar aquí davant del que la doctrina jurisprudencial ha qualificat de danys desproporcionats.

Per tant, no es pot acollir el motiu quant al fons. Quant a la forma, el fet que la sentència no hagi donat efectiva resposta -com devia- a aquesta qüestió es deu més a una desestimació implícita derivada de la consideració més general de no haver considerat cap mena de negligència en tot el procés, és una infracció lleu de l' art. 218 LEC que no té altra conseqüència que la necessitat de que aquest Tribunal, com hem avançat, hagi de declarar, com declarem, que no estem davant d'un cas de dany desproporcionat. I, per tant, no procedeix la inversió de la càrrega de la prova que propugna la part recurrent -i aquesta és la finalitat essencial del motiu- per a determinar si realment hi ha hagut negligència o no.

Cinquè. El segon motiu del recurs, reprenent la primera part del primer, novament invocant infracció dels apartats 1 i 2 de l'art. 218 LEC, és a dir, inexhaustivitat o manca de motivació, sense acabar d'especificar exactament en què es combat la decisió, es centra en considerar el que realment s'hauria d'articular com errònia valoració de la prova, en considerar que hi ha una errònia valoració de la mateixa en ordre a determinar si l'administració d'un antibiòtic d'ampli espectre en la visita del dia 13 de març de 2014 conjuntament amb l'extracció forçada de mucositats purulentes (lentines) a data 13-3-2014 hauria estat suficient per aturar el procés infecciós que va acabar requerint la intervenció intracranial que es va haver de practicar el 24, de resultes de la qual sosté l'actor que esdevenen les conseqüències danyoses aparegudes a partir de l'estiu de l'any 2016.

No es pot acollir.

En primer lloc, passa per alt el recurrent que en tot el procés assistencial previ a la cirurgia hi ha aspectes que cal tenir en compte: quan apareix al CP per primera vegada el pacient els seus mals de cap porten 15 dies d'evolució. I no torna a visitar-se fins 16 dies més tard, el 20 de febrer, a la vista que no evoluciona bé el quadre, que continua essent de cefalea i prou. Sabem pel que s'ha declarat al judici que el TAC es demana cerebral, no pas de tot el crani, encara que a la imatge apareixen els sinus adjacents com és habitual. No es demana amb caràcter urgent. Es fa el 26 de febrer. Es volia, sembla ser, descartar un tumor cerebral o un altre problema cerebral, per despistatge, no com a possibilitat. L'informe també arriba força després, l'11 de març. Aquell mateix dia va a urgències de Sant Pau, dient que fa vuit dies que empitjora. És a dir, des del 2 o 3 de març. A la demanda ens diu l'actor que el 6 de març els dolors de cap no el deixaven dormir. I tot i així no va a urgències fins l'11. Sembla ser que allí es valora ja el TAC, però s'insisteix en la cefalea en ramells com a diagnòstic; i s'intenta una teràpia a base d'oxigen, indometacina -antiinflamatori no esteroide normalment usat per alleujar dolors, especialment provinents d'osteopaties i artritis- i sumatriptan -antimigranyós- , per reduir la cefalea, únic símptoma aleshores, però el pacient demana l'alta i se'n va abans de que la seqüència d'administració acabi. No es pot dir que el pacient hagi estat, atès aquest seguit de fets, especialment diligent o col·laborador. Ara estem posant l'èmfasi en què s'havia d'haver fet el 13 de març (moment en que va al CAP), sense tenir en compte que potser el pacient hauria d'haver anat novament a visitar-se uns dies abans.

En segon lloc, el recurrent considera que la sentència ha estat contradictòria reproduint com fa el declarat pel Dr. Juan Ramón, d'una banda, i per la Dra. María Virtudes de l'altre sobre aquest punt. No hi ha tal contradicció. La sentència remarca que el Dr. Juan Ramón, otorrinolaringòleg, va dir en un moment donat de la seva declaració que no sabia si administrant un tractament antibiòtic el 13 s'hauria pogut evitar la operació. Ell va dir que creia que potser sí, però també va expressar reserves en tant que no hi havia evidència clínica d'un procés infecciós bacterià -per la clínica presentada aleshores, no quan posteriorment el va atendre personalment-, es creia que era un procés víric, i manifesta clarament que davant dels virus l'antibiòtic no proveeix de cap eficàcia curativa. D'altra banda, quan la sentència es decanta per la opinió de la Dra. María Virtudes, neuròloga i especialista en epilèpsia, ho fa perquè aquesta perit ha estat absolutament contundent en afirmar que a posteriori es va poder saber que es tractava d'un bacteri molt resistent (precisament per això ens aclareix que es produeixen molts abscessos cerebrals, quan aquests bacteris són capaços de menjar-se literalment la fina paret òssia etmoidal i penetrar a l'espai encefàlic) i que no s'hagués pogut aturar en base a un tractament antibiòtic a base d'amoxicil·lina, remarcant que entre el 18 i el 24 de març efectivament es va implementar amb antibiòtics de molt més ampli espectre i no van poder ja evitar haver d'intervenir per aturar l'abscés, ja instal·lat a l'espai cerebral.

Amb major o menor fortuna expressiva, tal vegada, però amb la deguda claredat, si es revisen totes les declaracions, estem absolutament convençuts de que la sentència deixa clar que no hi ha una base probatòria suficient que permeti dictaminar que no es van posar tots els mitjans d'atenció i diagnòstic aquell dia 13. Per molt que es derivi el cas a Otorrinolaringòleg davant l'evidència de que hi ha una sinusitis i, tal vegada, per la intuïció de que el diagnòstic de cefalea en ramells no era concloent, si més no. No s'ingressa el pacient perquè no es donen les circumstàncies que ho indiquin. No es fan cultius de mucositats perquè no hi ha clínica (febre) que indiqui ni tan sols infecció.

A posteriori, i a la vista només de la successió cronològica de fets, l'empitjorament general progressiu i el desenllaç final en intervenció quirúrgica, es poden albergar dubtes de si hi hagué retard de diagnòstic, error de diagnòstic, manca d'actuació preventiva. Però no un cop valorades totes les circumstàncies.

Casos com aquest n'hi ha pocs, percentualment, afortunadament; però existeixen. Infeccions greus que cursen sense clínica aparent -o emmasacarada- i que desemboquen en resultats força o molt greus. Que escapen a la diagnosi del moment, per molt que s'empri la deguda atenció i tots els mitjans adients.

Una sinusitis -especialment l'etmoidal- pot arribar a ser especialment perillosa si la mucositat, infectada, es comunica, per osmosi o per osteïtis, com aquí va passar -i en aquest cas, la irrupció a l'espai cerebral és força més abrupta i greu-, a través del feble envà ossi que separa aquestes cavitats de l'encèfal.

A voltes, tot això cursa amb un quadre i amb un resultat similar a una meningitis per meningococ (és sabut que quan aquest procés s'acompanya de presència de vòmits, marejos, pequèties a pell, rigidesa cervical, etc., és a dir, quan hi ha una clínica que permet sospitar fonamentadament una meningitis, aleshores s'instaura, generalment a urgències, una teràpia antibiòtica de xoc -un còctel d0'antibiòtics- esperant una meningocòccia, però sovint s'acaba resolent amb un test negatiu per punció lumbar -ja sigui perquè l'antibiòtic ja ha destruït en poques hores el meningococ (no els efectes de la seva toxicitat) o perquè mai ha existit- que impedeix saber exactament si era o no un meningococ l'agent inductor del quadre). Afortunadament, també, moltíssims d'aquests quadres tan greus es reverteixen sense cirurgia.

En el cas que ens ocupa, quan s'evidencia l'osteïtis i el quadre infecciós cerebral, no s'opera d'immediat; i això és així -i ho deixa ben clar el Dr. Juan Ramón- pensant que instaurar una teràpia de xoc com la descrita, a base de cefalosporina i altres antibiòtics d'ampli espectre, molt més potents que l'amoxicil·lina que se'ns suggereix si s'havia d'aplicar molts dies abans, com ha aclarit la Dra. María Virtudes, entre 18 i 24 de març, funcionarà. Aleshores s'evidencia que no serà així, ja sigui perquè estem davant d'un bacteri molt resistent (quina nosologia o identificació concreta, per cert, consta que fou unstreptococus viridians, força comú a vies altes) com sosté la Dra. María Virtudes o per la sospita -com es fa constar a l'historial mèdic- de que el pacient és al·lèrgic a les cefalosporines de tercera generació.

Només es podia operar en aquestes circumstàncies. I es va fer. Amb un rotund èxit.

No podem compartir amb el recurrent l'argument de que la sola imatge d'una sinusitis era indicativa de tractament antibiòtic. Les imatges com les del 26 de febrer de 2014 són, com s'ha declarat al judici, força freqüents. I és cert que existeixen sinusitis asimptomàtiques. O amb simptomatologia lleu; especialment les viariàsiques, com també ha estat aclarit al judici, que no es poden combatre amb antibiòtics. Cert que poden, més que solen, cursar a infeccioses; i que en major mesura aquests quadres infecciosos es deuen a un agent bacterià.

La pregunta que ens podem fer és què costava fer una PCR de les mucositats que en tot aquest trànsit han estat presents i uns cultius, entre finals de febrer -en realitat l'informe del TAC no està disponible fins 11 de març- i 17 de març a la vista de que hi havia una sinusitis. I la resposta és clara: no hi havia una clínica (febre, vòmits, etc.) que sí hi fou a partir del 18. Moment en que el cas passa a ser clarament de competència de l'especialitat d'otorinolaringologia i és adequadament tractat, fins al moment que, per necessitat, ha de passar a neurocirurgia. També ens podem preguntar si hi havia possibilitat de tractar de drenar aquestes mucositats amb èxit. Sembla ser que ni era possible un drenatge total ni hi havia clínica, un cop més, que ho aconsellés. Només a partir de manifestar-se una secreció purulenta el 18 de març s'està davant d'una clara infecció sinusal.

Tot i venir el cas emmascarat en certa manera per un quadre de diarrea.

Sisè. El tercer motiu de recurs considera que la sentència pateix una errònia valoració de la prova des del moment en que considera s'infringeix el principi de valoració conjunta de la prova, arribant a dir el recurrent que s'ha prescindit i desacreditat la prova pericial actora (del Dr. Avelino) considerant-la voluntarista i mancada de rigor científic, remarcant que el Dr. Avelino basa el seu informe en els protocols d'actuació de la Societat Espanyola de Neurologia i en els d'actuació en cas de sinusitis.

No es pot acollir.

Reitera el recurrent en aquest motiu la tesi de que s'havia d'haver instaurat un tractament antibiòtic molts dies abans. I més en concret s'insisteix en que el 13 de març es va errar en considerar el cas com una cefalea en ramells. Certament aquest fou un diagnòstic erroni. Error que ningú qüestiona ex post.

El que succeeix és que, com ja hem establert més amunt, no hi havia una quadre clínic que indiqués una infecció per sinusitis que es pogués descontrolar.

Les dades de l'historial que remarca el recurrent (37'5º de temperatura corporal, nàusees, vòmits, etc.) són referències del pacient sobre les quals els testimonis i perits ni tan sols han estat interrogats al judici. I que es fan servir de suport a la pretensió de complement de sentència i/o aclariment d ela mateixa i ara com a motiu de recurs. Cap dels metges que han declarat ha manifestat que la ptosi palpebral aparegués clarament el dia 13 com sí ho va fer el 17. Altrament, una de les causes de la ptosi és una cel·lulitis orbitària; que pot estar o no associada a una infecció per sinusitis, com en determinat moment es diu al judici. Com el seu nom indica, una cel·lulitis és una infecció cutània, per penetració més probablement superficial, des de fora, que des de dintre, de darrere, de l'interior de la parpella per contigüitat als sinus.

I novament el recurrent insisteix en la opinió del Dr. Avelino de que una intervenció precoç a nivell antibiòtic i quirúrgic (lentines) hauria evitat la progressió de la infecció, extrems que ja hem examinat més amunt i que no deixen de ser una hipòtesi que no solament no té una base probatòria ferma, sinó prova en contra com és el fracàs de la teràpia antibacteriana de xoc instaurada el 18.

No podem basar, com pretén la part recurrent, que s'hagués hagut d'intervenir quirúrgicament per causa d'haver retardat diagnòstic i/o tractament adient. No hi havia base per a diagnosticar una infecció per sinusitis el 13. I sabem que no s'hagués pogut aturar el procés instaurant antibiòtics convencionals.

Setè. El quart motiu de recurs invoca dèficit d'informació quant al consentiment informat, que ve referit no a l'acte quirúrgic, sinó a la consideració de que a data 13 de març no es va informar degudament al pacient per tal que pigues optar per un trasllat i ingrés urgent a un altre centre.

No es pot acollir.

Aquest argument és una clara res nova, atès que en cap moment ha format part del debat a instància. De tota manera, aquest Tribunal entén que no ha existit dit dèficit a la data que s'invoca. Quina informació es podia donar sobre alternatives en aquell moment, cal preguntar-se, quan tot indicava que no hi havia una clínica clara d'infecció?.

A data 13 de març no es va produir una disjuntiva entre dues o més opinions facultatives enfrontades sobre el cas i la forma de tractar-lo, sobre les que pogués o hagués de decidir el pacient. No estava ingressat. Com podia demanar un trasllat a un altre centre si li bastava adreçar-s'hi? Hem de suposar que va acudir a urgències de Sant Pau per proximitat o com a centre de referència, però res li impedia presentar-se a urgències de Vall d'Hebron o de Bellvitge. L'any 2016, també segurament per proximitat, bé que es va adreçar a l'Hospital Universitari general de Vic.

Vuitè. El cinquè motiu de recurs ens diu que la sentència no ha fet un pronunciament suficient quant a les accions exercitades, i que ha escollit el criteri d'imputació d ela culpa extracontractual obviant el derivat de la responsabilitat contractual dels arts. 1101 i 1104 CC.

No es pot acollir.

La recurrent oblida que la relació entre el pacient i el servei mèdic assegurat per la demandada és una institució pública que dispensa un servei públic universal i gratuït. No hi ha una relació contractual entre l'usuari de la sanitat pública i l'Administració sanitària. La relació és de Dret públic, de Dret Administratiu. Difícilment es pot parlar d'acció de responsabilitat contractual dels arts. 1101 i 1104 CC com succeiria amb la sanitat privada.

Altrament la indefensió que s'invoca no existeix com a tal. La distinció entre responsabilitat contractual i extracontractual en aquest camp està a bastament superada, atès el principis de la unitat de la culpa. Essent a més del tot irrellevant la naturalesain concretode l'acció, és una acció directa. Efectivament, aquí s'està dilucidant només una acció civil directa de presumpte perjudicat front de l'asseguradora del suposat causant, per negligència professional, d'un dany, en base a l' art. 76 LCS.

La pretesa infracció de la normativa de consum s'invoca ara i aquí exclusivament en ordre a sostenir que no s'estan exigint uns estàndards de qualitat del servei i de la deguda diligència. No és pas així.

Com hem establert més amunt, l'atenció ha estat en tot moment l'adient ateses les circumstàncies del cas. De la clínica manifestada. I res indicava que el procés infecciós ocult per als professionals hagués de tenir el desenllaç que va tenir.

Novè. I la conclusió és que, en aquest cas concret, la intervenció quirúrgica no es va poder evitar. Perquè res indicava que hi hagués una infecció que anés a acabar en un empiema cerebral. I, finalment, que dita intervenció es fa fer correctament, amb un postoperatori d'evolució molt bona atesa la data d'alta i l'escàs seguiment.

Si estem aquí ara és per dilucidar, finalment, si la cicatriu de dita operació ha estat un factor desencadenant de les crisi epilèptiques per quines conseqüències en forma de danys i perjudicis ara es reclama.

La Sala té la unànime convicció de que tampoc hi ha una base probatòria que permeti determinar la relació de causalitat entre la intervenció i aquelles crisis.

En primer lloc, per la naturalesa de la cicatriu cerebral en si mateixa: en cap moment hi ha un estudi que permeti establir que aquesta intervenció hagi consistit en extirpació de part significativa del lòbul frontal o que hagi deixat una cicatriu prou extensa o important ni que, per tant, sigui inequívocament aquesta 'lesió' iatrogènica, quirúrgica, necessària en el procés d'evacuació de l'empiema del cervell, el focus o terreny predisposant o disparador de les crisis epilèptiques posteriors. Tot al contrari, segons l'Informe del Dr. Fernando, la tècnica emprada fou un rentat de la capa de pus col·leccionada a l'espai cerebral per no danyar el teixit cerebral, ja que dita col·lecció estava a l'espai subdural, entre el cervell i la duramàter.

En segon lloc, el pacient surt de l'hospital després de l'alta postoperatòria amb una medicació antiepilèptica pautada (Keppra, principi actiu Levitiracetam) que, com ha explicat clarament la Dra. Encarnacion, especialista en la matèria, es dona com a simple protocol de prevenció ja que és més que discutible que calgui sense una crisi prèvia informada com a tal. No tenim, al respecte, dades clíniques de cap episodi anterior a la intervenció. Ni immediatament posterior. Fins juliol de 2016. No hi ha constància de quant de temps es va prendre el pacient aquesta medicació. Ni tan sols de si se la va prendre. No hi ha seguiment del cas perquè, com ha dit la Dra. Encarnacion, el cas es va resoldre molt satisfactòriament.

En tercer lloc, hi ha no un sinó dos episodis intermedis en el temps, entre l'alta i la primera crisi: un accident de trànsit l'any 2015 (que no sembla haver afectat cranio-encefàlicament el pacient) quines conseqüències desconeixem més enllà de lesions a una espatlla que sovint a més es disloca; i un accident laboral on es lesiona el maxil·lar superior per impacte d'un altaveu (no sabem de quines dimensions ni pes ni amb quins efectes lesius concrets) l'any 2016, concretament el 3-7- 2016, un clar traumatisme cranial, pocs dies abans de ser assistit a Vic, al Consorci Hospitalari, de la primera crisi epilèptica coneguda de l'ara actor (19-7-2016).

En aquella ocasió fa fer un status epilèptic (convulsions de més de 5 minuts de durada) i que va requerir trasllat a Vall d'Hebron en no assolir el centre vigatà aturar el quadre convulsiu, arribant-se al diagnòstic de crisi epilèptica després d'haver descartat altres causes del quadre de desorientació i agitació amb el que va entrar al servei d'urgències.

Posteriorment, va fer una altra crisi el 16-12-2016 i nou ingrés a Vall d'Hebron.

Per tant, si bé és cert que pot haver-hi una relativa predisposició deguda a la intervenció, no és la única possible causa d eles crisis realment patides més de sos anys després.

No hi ha base probatòria que permeti afirmar que l'epilèpsia de 2016 tingui quelcom a veure amb la intervenció de 2014. Tot i que aquesta hagués estat deguda a una negligència prèvia, que tampoc és el cas.

Tot i que hagués afectat el lòbul frontal a nivell de deixar una petita cicatriu quirúrgica per l'evacuació de l'abscés, encara que és sabut que aquesta mena de lesions cerebrals solen afavorir les epilèpsies, que solen focalitzar allí, en aquest cas no està acreditat que s'extragués massa encefàlica significativa per a poder parlar d'una lesió cerebral iatrogènica. O que aquesta quedés necrosada en alguna mesura després de la intervenció.

Tot i no improbable, sí que és molt poc probable establir una relació de causalitat com la que guia l'acció que examinem.

Al seu moment a l'hospital de Vic es va creure que es tractava d'una infecció meningocòccica. Es va instaurar un procés antibiòtic. En aquell cas la punció lumbar va acabar donant negatiu. No es va resoldre el quadre convulsiu. Que sabem pel declarat al judici, especialment per la Dra. María Virtudes, que podria desencadenar una crisi. Com qualsevol altre estrès important.

Tot el que ens ha de dur a desestimar totalment el recurs sense necessitat d'examinar el motiu sisè relatiu a un dels conceptes pels que es reclama.

Desè. Baldament la desestimació total del recurs i la plena confirmació de la sentència d'instància, el recurs ve impulsat per seriosos dubtes -no per subjectius inexistents- de fet que igual que a instància han planat a aquesta alçada fins una revisió profunda del material probatori, que no permet establir la responsabilitat que es demana. De manera que, no havent-hi traces de mala fe o de temeritat en el recurrent, en base a l' art. 398 i 394.1 LEC no es farà imposició tampoc de les costes de l'alçada.

Onzè.Atès allò que disposa l' art. 208.4 LEC s'informa a les parts litigants que aquesta sentència no és ferma. I que contra la mateixa cabrà interposar recurs extraordinari per infracció processal i/o de cassació sempre que la quantia ultrapassi els 600.0000 €. Cas de que la quantia sigui inferior a 600.000 € només podrà interposar-se recurs de cassació per interès cassacional, conjuntament amb el recurs extraordinari per infracció processal, ja sigui davant el TSJCat. (si la cassació es fonamenta en infracció del Dret Civil català o la jurisprudència del TSJCat.) o bé davant del TS (si la cassació es basa en infracció de normativa civil estatal o jurisprudència del TS) atenent allò que disposen els arts. 477.2.3er i 3, 478.1 i D. Final 16a LEC i els arts. 2 i 3 de la Llei 4/2012 de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de Dret Civil Català.

Fallo

Desestimem íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part actora contra la sentència dictada el 31 de gener de 2020 pel Jutjat de Primera Instància núm. 30 de Barcelona a les actuacions de procediment ordinari núm. 412/2018 (Rotlle núm. 390/2020) que confirmem íntegrament, sense imposició de les costes de l'alçada.

La desestimació total del recurs determina per al recurrent la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.