Sentencia Civil Nº 329/2011, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 391/2011 de 26 de Octubre de 2011

  • Orden: Civil
  • Fecha: 26 de Octubre de 2011
  • Tribunal: AP - Lleida
  • Ponente: Guilaña Foix, Alberto
  • Núm. Sentencia: 329/2011
  • Núm. Recurso: 391/2011
  • Núm. Cendoj: 25120370022011100299

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 391/2011

Judici verbal núm. 544/2010

Jutjat Primera Instància 1 Lleida

SENTÈNCIA núm. 329/2011

Lleida, vint-i-sis d'octubre de dos mil onze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, constituïda per mi, Albert Guilanyà i Foix, magistrat president de la Secció 2 he vist, en grau d'apel·lació, constituït en tribunal unipersonal, les actuacions de judici verbal núm.: 544/2010 del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Lleida i del qual dimana el rotlle de sala núm.:391/2011

Han estat parts, en qualitat d'apel·lant, María Milagros , representada per la procuradora Maria Ferré Tornos i defensada pel lletrat Ruben Duaigües Rodriguez, i en qualitat d'apel·lat FRANCE TELECOM ESPAÑA, S.A . , representada per la procuradora Macarena Ollé Corbella i defensada per la lletrada Glòria Pallé.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data trenta-u de maig de dos mil onze , és la següent: "DECISIÓ.- FALLO : Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por D. Juan Pablo actuando en su condición de Secretario del Consejo de Administración de la mercantil FRANCE TELECOM ESPAÑA S.A. contra Doña María Milagros , debo condenar y condeno a la demandada a pagar a la actora la suma de 664,06 euros, con más el interés legal desde la reclamación judicial y las costas procesales. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, María Milagros va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions par a dictar la resolució oportuna.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant error en la valoració de la prova atès que de la documentació acompanyada a la demanda de monitori no es pot deduir l'existència del deute. No consta el llistat de les trucades que es van realitzar ni quins siguin els números de telèfon des d'on es varen efectuar. La prova és inexistent i cal revocar la sentència.

La part demandada apel·lada no va contestar al recurs malgrat el trasllat que a l'efecte se li va donar.

SEGON . Certament que la part actora acompanya al seu escrit de reclamació fins a 4 factures parcials de telèfon a nom de la demandada. Resulta però que en cap de les dites factures consta el numero de telèfon al que es refereixen ni tampoc les trucades realitzades, sent que en una d'elles, la darrera, que correspon al període de 21/9/2008 a 21/10/2008 i que és la de major import (475,6 €) ni tan sols es facturen consums sinó "otros cargos" que es desconeix absolutament quins siguin aquests. Per tant la part actora davant de la impugnació per part de la demandada es limita a practicar la prova d'interrogatori d'aquella, que nega absolutament disposar de cap telèfon en contracte de la companyia. És evident que si la part actora disposa d'una fotocopia del DNI i de la copia d'un full d'una llibreta d'estalvis de la demandada ha de ser, al menys la normalitat de les coses així ens ho indica, perquè algun tracte ha tingut amb la companyia. Resulta però que la documentació que acompanya la part actora és parcial i incomplerta. És parcial perquè solament aporta el primer full de les respectives factures, i és incomplerta perquè no consta en cap lloc d'aquella documentació quin sigui el numero de telèfon que es factura, i en fi manca una explicació del perquè una factura de 475,6 € per concepte de "otros cargos" que segueix a la del mes anterior per import de 30 € per concepte de "consum mínim". No és el jutge qui ha de fer càbales respecte de que s'amaga al darrera d'aquells càrrecs sinó que ha de ser, atès que la demandada ho impugna, la part actora qui ho acrediti o al menys doni una explicació plausible al respecte, cosa que aquí no es fa, malgrat ser aquella part la que té la disponibilitat probatòria ( art 217-7 LEC ). De fet la part actora apel·lada ni tan sols ha contestat el recurs d'apel·lació.

El dit em mena a tenir que estimar el recurs i revocar la sentència de primera instància tot fent imposició de les costes de la primera instància a la part actora i sense fer declaració de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

ESTIMO el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Maria Ferré Tornos contra la sentència de data 31 de maig de 2010 del Jutjat de primera instància número 1 de Lleida que REVOCO i en el seu lloc ABSOLC a la demandada dels pediments de la part actora a la que CONDEMNO al pagament de les costes de la primera instància. No faig especial declaració de les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb una certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Aquesta és la meva sentència, que pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.

No hay voces...