Sentencia Civil Nº 344/2012, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 385/2011 de 26 de Septiembre de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 385/2011

Procediment ordinari núm. 1064/2009

Jutjat Primera Instància 1 Lleida (ant.CI-7)

SENTÈNCIA núm. 344/2012

President/a:

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYÀ I FOIX

Magistrats/ades jutges/esses:

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LM. SR. ANDRES MIGUEL COSIALLS UBACH ( magistrat suplent)

Lleida, vint-i-sis de setembre de dos mil dotze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de Procediment ordinari número 1064/2009, del Jutjat Primera Instància núm. 1 de Lleida (ant.CI-7), en virtut del recurs interposat per la part actora FRUTAITO SAT/9904 RS, representada pel procurador RICARDO PALA CALVO i assistida pel lletrat ANTONI CUDOS PUIG contra sentència de data 28 de gener de 2011 dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 385/2011. La part demandada, Juan Manuel , representada pel procurador JORDI DAURA RAMON i assistit pel lletrat ENRIC RUBIO GALLART s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat suplent Sr. ANDRES MIGUEL COSIALLS UBACH .

Antecedentes

PRIMER .- La transcripció literal de la part dispositiva de la Sentencia dictada pel Jutjat de Primera Instància num. 1 de Lleida en data 28 de gener de 2011 , és la següent: "FALLO

Que desestimando la demanda principal interpuesta por el Procurador D. RICARDO PALA CALVO en representación de FRUITAITO SAT contra D. Juan Manuel y estimando la demanda reconvencional interpuesta por el Procurador D. JORDI DAURA RAMÓN en representación de D. Juan Manuel de la suma de 21.677,64 euros, con el interés legal de dicha cantidad desde la indicada fecha de baja y sin hacer expresa imposición de las costas a ninguna de las partes. [...]"

SEGON .- Contra l'anterior sentència, la representació processal de Fruitaito SAT va interposar un recurs d'apel·lació que el Jutjat va admetre i, seguits els tràmits pertinents, va remetre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCERA .- La Sala va decidir formar rotllo i designar magistrat ponent a qui es van lliurar les actuacions per a que, una vegada deliberada, proposés a la Sala la resolució oportuna.

QUART .- En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. Qüestió relativa a la reclamació de la demanda inicial.

El procediment judicial es va iniciar amb la demanda per la Societat Agrària de Transformació (SAT) FRUITAITO contra un client, el senyor Juan Manuel , que a la vegada era soci d'aquella entitat, per l'impagament d'una sèrie de productes fitosanitaris que suposaven una suma de 3.348,91 euros.

La contestació a la demanda senyala que el Senyor Juan Manuel va rebre un adjunt a la carta d'acceptació de la baixa amb una liquidació on es feia constar que de les diferents partides a les que tenia dret o que havia de fer front per haver-se acordat la seva baixa es deduirien l'import corresponent pels fitosanitaris.

Així mateix, el Senyor Juan Manuel va interposar demanda reconvencional en la que sol·licitava la condemna al pagament de la quota de liquidació que li corresponia com soci de la SAT, d'acord amb els càlculs indicats a l'article 17 dels Estatuts socials de la dita SAT i amb la determinació que es realitzes durant la prova (mitjançant informes pericials), juntament amb els interessos i costes que li corresponguin.

Tot i que a la demanda reconvencional, la part demandada inicial no va realitzar cap menció a l'institut de la compensació, tampoc a la compensació judicial, i, ni tant sols ho va raonar amb els fonaments jurídics que menciona del Codi Civil (únicament relaciona els articles 3 , 7 , 1282 , 1285 i 1289 ), que es refereixen únicament a la interpretació dels contractes i dels pactes; el jutjador "a quo" va decidir realitzar una compensació judicial. No obstant això, el Tribunal Suprem ha determinat, en la seva sentència de 8 de març de 2000 que la compensació "es un modo de extinción de la obligación que, como tal, se puede alegar como excepción de derecho material en la contestación a la demanda para oponerse al cumplimiento que en ésta se exige, lo cual se ha hecho en el presente proceso,sin que sea necesario que se alegue como reconvención ni constituya, como equivocadamente se dice en el desarrollo de este motivo del recurso,una reconvención tácita. La compensación impide la reclamación del acreedor contra su deudor, cuando aquél es, a su vez, deudor del segundo".

En el present supòsit ens trobem per una banda l'obligació del pagament de les factures per compra de fitosanitaris, i, per un altra, l'obligació -que al·lega la part demandada -actora reconvencional- de pagament de la liquidació de la condició de soci a la Societat Agrària de Transformació Fruitaito.

El jutjador "a quo" va manifestar al seu F.J. 2 que "del cruce de alegaciones entre las partes, se desprende como hecho incontrovertido que el demandado Sr. Juan Manuel adquirió de Fruitaito productos fitosanitarios por importe de 3.348,91 euros, el cual no ha sido abonado". No obstant, respecte de l'altra obligació va afirmar que aquella únicament estava liquidada provisionalment, i que "tiene razón la demandada reconvencional cuando afirma que la deuda social con la que la actora reconvencional pretende compensar la reclamada en la demanda inicial, no es liquida".

Arribats a aquest punt, el jutjador "a quo" fa una incursió a la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem respecte de la compensació judicial mitjançant la ressenya de la sentència de 2 de febrer de 1989 , que diferencia la compensació legal de la judicial, afirmant-se en aquella resolució que en la compensació judicial no es necessari que concorreixin una sèrie de requisits que s'exigeixen a la compensació legal (que sigui liquida, vençuda i exigible). El Tribunal Suprem té una amplia doctrina jurisprudencial respecte d'aquest punt, cal citar per totes una de les més recents sobre la matèria de data 5 de gener de 2007, que afirma "Que si bien no aparece expresamente recogida en el artículo 1195 del Código civil , la llamada compensación judicial ha sido admitida en numerosísimas sentencias de esta Sala, en las que se ha configurado como «una especie de compensación en la que no son de exigencia todos los requisitos que el Código fija para la legal y que la ordena el órgano jurisdiccional en sentencia y como resultado de un proceso» ( sentencia de 17 julio 2000 ). Nos encontramos pues, ante una facultad del juzgador que puede tener lugar cuando falta alguno de los requisitos legales o no se dan los supuestos de la compensación voluntaria, pero se ha probado la existencia de las deudas concurrentes ( sentencias de 18 enero 1999 , 8 junio 1998 ). Ciertamente, la compensación judicial requiere que concurran créditos y títulos recíprocos y que las partes sean acreedoras y deudoras por derecho propio ( sentencia de 26 marzo 2001 , con la cita de otras muchas), aunque no es exigible que concurran todos los requisitos exigidos por el del Código civil para que proceda la compensación legal, entre ellos, que las deudas sean líquidas ( sentencia de 18 enero 1999 )".

Així mateix, posteriorment, el Tribunal Suprem, en la seva sentència de 10 de desembre de 2009 , va afirmar respecte de la compensació judicial que "[é]sta es la que se da como resultado del proceso y la decreta el órgano jurisdiccional en la sentencia. Siendo los presupuestos de la compensación la exigibilidad de las deudas, que estén vencidas y que sean líquidas, tal como exige el artículo 1196 del Código civil , en la compensación judicial puede no concurrir en el momento de plantearse el proceso y sí darse en el curso del mismo, por lo que es ordenada en la sentencia . "La doctrina de esta Sala no impone para la compensación judicial que las deudas compensables sean líquidas y exigibles en el momento de plantearse el litigio..." dice la sentencia de 26 de marzo de 2001 , sino que "la ordena el órgano jurisdiccional en sentencia" añade la de 21 de septiembre de 2001 y matiza, con profusión de citas de sentencias anteriores, la de 15 de febrero de 2005 que "admite la llamada compensación judicial, la cual se produce cuando no procede la legal solicitada por falta de alguno de sus requisitos y éste se logra durante la tramitación del proceso" , doctrina que reitera y resume la sentencia de 5 de enero de 2007 ."

Com veiem el Tribunal Suprem diu que a la compensació judicial pot no concórrer en el moment de plantejar-se el procés la exigibilitat, però si donar-se en el curs de la mateixa, pel que es ordenada en la sentència, per exemple, en el supòsit de les reclamacions per danys i perjudicis, davant d'un fet lesiu que es reconeix al procés. No obstant, en aquest supòsit, el pagament de la SAT no resulta exigible immediatament per raó de la sentència, sinó que d'acord amb els Estatuts Socials podrà realitzar- se el pagament en el termini de 6 anys, tal com reconeix a la sentència a la seva Decisió, i, per tant, no hagués hagut de procedir-se a la compensació judicial. Així ho entenen els pèrits experts que han participat al procés: senyor Julio (minut 23:30, 1r vídeo), senyor Sergio (minut 27:34, 3r vídeo) i senyor Calixto "se satisfará en el plazo mázimo de seis años" (fol. 296) i (minut 27:27, 4t vídeo).

Per tant, qual estimar la present al·legació, i haurà de revocar-se la sentència apel·lada en aquest punt, condemnant al Senyor Juan Manuel a la quantia de 3.348,91 euros més els interessos que resulti d'aplicar el tipus d'interès legal a aquella.

SEGON.- Qüestió relativa a l'import de la liquidació realitzada: imputació de fons.

Com hem dit, el petitum de la demanda reconvencional era "se condene a Fruitaito SAT, al pago de la cuota de liquidación que corresponda a mi representado, calculada en los términos indicados en el artículo 17 de los Estatutos Sociales y cuya determinación se llevará a cabo en fase de prueba" (fol. 51).

L'escrit del recurs d'apel·lació impugna la quantificació de la liquidació realitzada pel jutjador "a quo" a l'incloure tot un seguit de partides (fol. 374 i 375) que, segons el seu parer, no corresponen a tenir en compte per realitzar la liquidació definitiva de la condició de soci del senyor Juan Manuel les reserves per a fons operatius, les subvencions de capital al programa operatiu i les subvencions de capital (fol. 418). Entén la part apel·lant, que no han de computar-se les aportacions a fons operatiu perquè "no formen part dels fons propis, ja que no es tracta de quantitats que siguin distribuïbles entre els socis" i les subvencions de capital "sí formen part dels fons propis però amb restriccions a la seva distribució, ja que han de figurar al balanç fins que no hagi assolit els objectius pels que han esta creades ja que están afectes al cumpliment del pla operatiu i en el cas que es reduís la partida per entregar-ne una part al Sr. Juan Manuel , la resta de socis de Fruitaito haurien de fer una aportació suplementària p reposar aquella quantitat, ja que en cas contrari el FEOGA retiraria la totalitat de la subvenció atorgada a aquell Pla Operatiu".

El dictamen pericial del senyor Calixto diu expressament (fol. 289) que als "Estatutos Sociales de la Entidad no existe ninguna restricción al reembolso de dichas contribuciones financieras", amb referència a l'aportació pel fons operatiu. Respecte de les subvencions de capital, aquestes procedeixen d'acords concrets amb l'Administració i que com diu el pèrit judicial senyor Calixto s'anomenen així "cuando no sean reintegrables al ente que las ha concedido" (fol. 291). És a dir, aquella concreta subvenció que va rebre Fruitaito SAT per part del FEOGA no l'ha de tornar i per això "forman parte de acuerdo con la normativa vigente, del Patrimonio Neto de la entidad y por tanto son parte integrante de la liquidación del socio", diu el citat pèrit (fol. 289), igualment respecte d'altres subvencions de capital (fol. 292). Així ho ratificar a l'acte de judici oral afirmant que "con la nueva normativa del Plan General Contable de 2007, las subvenciones tienen otro tratamiento", "que es que se traspasan directamente netas de impuestos al patrimonio neto de la empresa" (minut 06:07 4t vídeo).

L' article 6.3 del Reial Decret 1176/1981, de 3 d'agost, de Societats Agràries de Transformació disposa que "3.La baja del socio implicará la liquidación definitiva de su participación en el patrimonio social en la cuantía que le corresponda. Los Estatutos sociales habrán de establecer el régimen aplicable a dicha liquidación". Així, l'article 17 dels Estatuts Socials de Fruitaito SAT, citat per ambdues parts als seus escrits, disposa que la liquidació es realitzarà tenint en compte l'aportació desemborsada pel soci i el balanç de l'exercici en que es produeix la baixa, i deduint de la liquidació la part que correspongui de les obligacions pertinents i els danys que la baixa hagi pogut generar a la Societat.

Dins del capítol corresponent al règim econòmic i contable, l'article 46 dels Estatuts Socials de Fruitaito SAT fa referència al Fons Operatiu, que tindrà les finalitats de finançament de les operacions de retirada del mercat, de les accions previstes al Programa Operatiu, entre d'altres. Aquest Fons es nodreix de les aportacions dels socis en funció del producte aportat d'acord amb els barems que l'Assamblea General estableixi anualment i de les subvencions que l'Administració Pública pugui atorgar. El Tribunal General de la Unió Europea ha analitzat recentment, a la seva sentència de 6 de març de 2012 , el caràcter d'aquestes subvencions per a Fons Operatius d'organitzacions productores de fruites, concretament de SATS i que fa referència a les mateixes finalitats que les descrites a l'article 46 dels Estatuts Socials. Però res diu en aquestos sobre el seu caràcter indisponible o sobre els perjudicis respecte els demés socis. Així ho va deixar clar, el pèrit judicial a l'acte de judici oral on va afirmar "que sea distribuible o no depende de los Estatutos de la Sociedad", respecte del supòsit concret del Fons Operatiu (minut 09:19 4t vídeo), tornant-hi a insistir (minut 9:55 4t vídeo). Als Estatuts Socials de la entitat Fruitaito SAT no consta que hi hagi una prohibició de la seva distribució.

Per la qual cosa, ha de desestimar-se l'al·legació que impugna la sentència respecte de la inclusió de partides.

TERCER.- Qüestió relativa a l'import de la liquidació realitzada: danys produïts per la baixa del soci.

La part actora reclama que es tinguin en compte els danys ocasionats al conjunt de la societat per l'incompliment del senyor Juan Manuel d'aportar la seva producció a la SAT Fruitaito. Certament, als Estatuts diu que a la liquidació que s'haurà de realitzar al soci cessant s'hauran de detraure els danys que hagi causat a la Societat la seva baixa. Aquest és un dels aspectes més complexos d'analitzar. A l'escrit de contestació de la demanda reconvencional la part actora inicial demanava una quantia de 23.382,54 euros en concepte de danys i perjudicis per la no aportació de fruita a la campanya 2008, prenent com a base la mitjana de quilograms aportats en les tres darreres campanyes al preu de 0,09 €/kg. (fol. 123).

No obstant això, el pèrit judicial va insistir en que no podien avaluar-se econòmicament els perjudici de la baixa d'un soci; perquè, encara que la baixa d'un soci pugui implicar un major esforç per la resta, no pot avaluar-se econòmicament (22:23 del 4t vídeo, 11:54 del 5è vídeo). Altra cosa hagués estat que un soci que s'hagués donat de baixa de la SAT fos l'únic proveïdor d'una determinada varietat de fruita i que aquesta varietat de fruita hagués estat objecte d'una campanya de difusió o promoció per part de la SAT o s'hagués hagut d'adquirir una determinada maquinària per poder-la tractar. En aquell hipotètic cas, sí que hi hauria clarament un perjudici econòmic per la SAT. En el present cas, com ratificà el pèrit aportat per la part demandada, Senyor Sergio , a l'acte de judici, no es podia determinar els danys, donat el resultat econòmic positiu d'aquella campanya per la SAT i la aleatorietat de les aportacions dels socis (00:45 del 4t vídeo de l'acte de judici).

A banda d'això, al seu escrit de recurs d'apel·lació, manifesta que la inclusió d'un necessari preavís, permet establir un temps de reacció per la SAT, per tal de que el total de quilos manipulats no sigui inferior. Però als Estatuts Socials no s'estableix cap sanció pecuniària per l'incompliment d'aquest preavís ni per la no aportació de la concreta producció.

Per tant, cal desestimar-se la pretensió relativa a detraure de la liquidació l'import corresponent als danys soferts per la SAT.

QUART.- Qüestió relativa a la determinació i quantificació de l'import de la liquidació

La part demandada -actora reconvencional- sol·licita que el condemni a realitzar el pagament de la liquidació de la condició de soci del Senyor Juan Manuel . D'acord de la interpretació de les normes estatutaries el pagament s'haurà de fer dins dels sis anys posteriors a la baixa del soci. Així doncs, com deia, l'escrit de contestació a la demanda reconvencional, al seu petitum segon, la demanda pot obligar a determinar la quota de liquidació, però no al seu pagament immediat, sinó en el lapse de temps de fins a sis anys que recull l'article 19 dels Estatus Socials i ja ha estat tractat al Fonament Jurídic Primer d'aquesta sentència.

Així, doncs, consta que de les obligacions pendents al procés de liquidació de la condició de soci, són l'aportació al finançament del Fons Operatiu corresponent al Senyor Juan Manuel pendent de desemborsar a 31 de maig de 2009 amb una quantia de 3.255,37 euros (compte 44000080) (fol. 294).

No hem de tenir en compte aquí les despeses per fitosanitaris, doncs, no tenen un caràcter vinculatiu a la seva condició de soci, com es pot apreciar a les factures no figura cap descompte o preu especial per la seva condició de soci i actuava com un tercer davant de la SAT. Les obligacions pendents a les que fa referència l'article 17 dels Estatuts Socials de Fruitaito SAT, són obligacions del soci per la seva condició de soci. Qualsevol altre deute que tingui amb la societat per adquisicions comercials no han de computar-se, doncs, aquestes no es varen realitzar sota les obligacions i deures socials que imposen els Estatuts de Fruitaito SAT. Així trobem, l'article 13.c "Satisfacer puntualmente su cuota de participación en el capital social y las demás obligaciones de contenido personal o económico que se impongan estatutariamente ", o l'article 13.h que remarca que les obligacions esdevenen per la seva qualitat de soci "Aquellas otras obligaciones que se deriven de la condición de socio a tenor de lo establecido por las normas legales, o se dispongan en los presentes Estatutos". Com diu el pèrit aportat per la part actora, en el seu informe no dedueix les despeses per fitosanitaris "porque es una liquidación de la aportación social" (minut 19:51 1r vídeo).

Cal recordar, que del total de la liquidació següent, tampoc es podria detraure per compensació les despeses per fitosanitaris, d'acord al manifestat al Fonament Jurídic Primer.

D'aquesta manera, i, d'acord amb el dit als fonaments jurídics anteriors resultaria una liquidació de la condició de soci amb les següents dades:

Aportació Capital desemborsat pel Soci: 7.980,00 €

Balanç de l'Exercici en que es produeix la Baixa

(Menys Aportació Capital Soci): 20.327,08€

Obligacions pendents [Aportació Fons Operatiu]: (3.255,37€)

Danys causats per la baixa: 0,00€

TOTAL LIQUIDACIÓ: 25.051,71€

Així doncs, cal estimar la pretensió relativa al cobrament dels fitosanitaris, respecte de la seva exclusió en la liquidació de la condició de soci per part de la SAT Fruitaito, així com estimar la sol·licitud de determinació i quantificació de l'import de la liquidació de la condició de soci del senyor Juan Manuel , a realitzar en un termini fins a sis anys és de 25.051,71 euros.

Vists els articles citats i restants de general i pertinent aplicació

Fallo

Que ESTIMEM PARCIALMENT el recurs d'apellació interposat per la representació processal de Fruitaito SAT contra la sentència 14/2011 dictada pel Jutjat de Primera Instància 1 Lleida, CONDEMNANT al senyor Juan Manuel al pagament de 3.348,91 euros, més interessos legals corresponents a les despeses en fitosanitaris.

Que al mateix temps ESTIMEM PARCIALMENT la reconvenció fixant l'import que haurà de satisfer Fruitaito, SAT en concepte de liquidació de la condició de soci del senyor Juan Manuel , pagable en sis anys, que serà de 25.051,71 euros, més l'interés legal de la dita quantia des de la data de baixa, per be que es condemna el pagament en la forma prevista als Estatuts.

Que DESESTIMEM totes les restants peticions realitzades.

Sense especial pronunciament sobre les costes d'aquest recurs.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència, amb certificació d'aquesta sentència, als efectes oportuns.

Així per la nostra sentència, la pronunciem, manem i firmem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.