Sentencia Civil Nº 397/2012, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 37/2012 de 02 de Noviembre de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 37/2012

Procediment ordinari núm. 400/2010

Jutjat Primera Instància 1 Tremp

SENTÈNCIA núm. 397/2012

PRESIDENT:

En ALBERT GUILANYA I FOIX

MAGISTRATS:

En ALBERT MONTELL GARCIA

Na ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, dos de novembre de dos mil dotze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 400/2010, del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tremp, en virtut del recurs interposat per Armando , representada pel procurador IGNACIO BARTRET GUTIERREZ i assistida pel lletrat JOAN MIRÓ ARIZA contra sentència de data dinou d'octubre de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 37/2012. ESCOLA D'ESPORTS D'AVENTURA ROC ROI SL, representada per la procuradora PAULINA ROURE VALLES i assistida pel lletrat JOSEP MARIA PALAU GINE impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT GUILANYA I FOIX.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data dinou d'octubre de dos mil onze , és la següent: 'FALLO. Que he de desestimar i desestimo íntegrament la demanda interposada per Armando i he d'absoldre i absolc a ESCOLA D'ESPORTS D'AVENTURA ROC ROI, S.L. de les peticions formulades contra seu, imposant les costes causades pel procediment a la part actor, en ser preceptiu. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, Armando va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 2 de novembre de 2012 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.La part actora recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant manca de motivació de la sentència ja que no valora ni la dinàmica dels fets ni la quantia de la indemnització; incongruència, ja que fonamenta la decisió en el criteri de la facilitat probatòria i desconeix- diu l'apel·lant- que era l'instructor de ràfting qui havia de provar que va actuar amb total diligència, cosa que no succeeix; es prescindeix així mateix dels motius en que l'actora recolza la seva pètita i concretament de que, tot reconeixent que el ràfting és una activitat de risc, és el cert que l'accident es produeix en un lloc que no hi ha cap risc, en aigües calmes. Si el monitor dóna una ordre de banyar-se al final de l'activitat ha de comprovar que no hi ha cap risc i si es produeix un accident n'és el responsable. Demana en definitiva la revocació de la sentència i la íntegra estimació de la demanda.

La part demandada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON. Analitzant separadament cadascun dels motius de recurs, no escau admetre el primer relatiu a que la sentència esta mancada de motivació, atès que agradi o no a la part apel·lant, la sentència esta perfectament motivada i el jutge a quo la fonamenta en la manca de causalitat entre la invitació que va fer el monitor a que els participants en l'activitat prenguessin un bany en una zona d'aigües calmes i la lesió patida per la part actora. És sabut que la relació de causalitat és precisament un dels requisits fonamentals que determinen l'existència de responsabilitat extracontractual, per tant, no és cert que la sentència estigui mancada de motivació.

El segon dels motius de recurs fa referència a la incongruència de la sentència, la qual tampoc s'observa. Efectivament la congruència, com diu la Sentència el TS de 29 d'octubre de 2004 consisteix en '... la necesidad de que entre la parte dispositiva de la resolución judicial y las pretensiones deducidas oportunamente por los litigantes durante la fase expositiva del pleito, exista la máxima concordancia y correlatividad, tanto en lo que afecta a los elementos subjetivos de la relación jurídico-procesal, como en lo que atañe a la acción que se hubiera ejercitado, sin que sea lícito al juzgador modificarla ni alterar la causa de pedir o sustituir las cuestiones debatidas por otras»'.

Lògicament res té a veure la congruència amb l'aplicació correcta o no de la càrrega de la prova, que en definitiva és el que sembla que denúncia la part apel·lat quan diu que el jutge parla de facilitat probatòria per acabar carregant-li a la part actora la obligació de provar la realitat dels fets en la forma que ella els descriu.

TERCER.El darrer dels motius de recurs fa referència al fet de que el jutge a quo no hauria tingut en compte els arguments vessats per la part actora i en especial els relatius a la dinàmica amb que es varen produir els fets, així com el context, això és fora de l'activitat de risc que estava ja acabada.

Doncs bé, entrant en l'anàlisi d'aquest motiu de recurs, cal recordar que segons reiterada jurisprudència per tal de que sigui d'aplicació l' article 1902 del CC és necessari la concurrència de tres requisits basics, quins són, l'acció u omissió culposa, el resultat danyós i la relació de causalitat entre un i altre, sent aquest darrer requisit, el del vincle causal, el que planteja major problemes en el present supòsit, ja que la qüestió no rau en el fet d'acreditar si es va produir o no el dany conseqüència de la baixada de la barca per part de la demandant sinó si aquella baixada a l'aigua va succeir en la forma en que la actora ho explica i pels motius que també explicita, o sigui si és cert que es va llançar a l'aigua perquè el monitor la va obligar, i si és cert o no, que hagués rebut una prèvia indicació de com ho havia de fer.

I en aquest sentit i tractant-se d'una caiguda i de l'aplicació de l' art. 1.902 C.C ., tal com indica la STS de 6 de juny de 2005 han d'analitzar-se les circumstancies concretes que constitueixin els elements d'imputació de responsabilitat i ha de recordar-se també, que quan manca la causalitat ja no es pot parlar de responsabilitat subjectiva ni tampoc de responsabilitat per risc u objectiva ( SSTS 2-3-2006 Y 5-1-2005 ) i com apuntala darrera d'aquestes resolucions, respecte a la faceta fàctica de l'element causal, no regeixen presumpcions ni es pot parlar de desplaçament del ' onus probandi' , de manera que, normalment, no s'altera la doctrina general de la càrrega de la prova i que incumbeix al que formula la reclamació indemnitzatòria.

En definitiva, que la eventual inversió de la carrega de la prova només abasta al camp de la culpa, sempre que estigui provada la resta dels requisits, mentre que la càrrega de la prova del nexe causal, en la seva base fàctica, correspon al demandant, que haurà de suportar les conseqüències de la seva manca, assenyalant al respecte la STS de 21-4-2005 que '...para la imputación de la responsabilidad por culpa extracontractual, cualquiera que sea el criterio que se utilice, es requisito indispensable la determinación del nexo causal entre la conducta del agente y la producción del daño, nexo que ha de basarse en una certeza probatoria que no puede quedar desvirtuada por una posible aplicación de la teoría del riesgo, la objetivación de la responsabilidad o la inversión de la carga de la prueba, sin que sea suficientes meras conjeturas, deducciones o posibilidades. El cómo y el por qué del accidente constituyen elementos indispensables en el examen de la causa eficiente del evento dañoso, y la prueba del nexo causal, requisito al que no alcanza la presunción ínsita en la doctrina denominada de la inversión de la carga de la prueba, incumbe al actor, el cual debe acreditar la realidad del hecho imputable al demandado del que hace surgir la obligación de reparar el daño causado.'.

Justament en el cas present la discussió entre si el monitor va 'ordenar' als participants que es llancessin a l'aigua o simplement els va indicar que qui volés podia banyar-se, i en tot cas, la discussió al voltant de si els hi va indicar quina era la manera de baixar de la barca a l'aigua o simplement no els va dir res, és quelcom que tampoc queda clar. Efectivament si analitzem la prova practicada veurem que aquesta ha consistit en l'interrogatori d'actora i legal representant de la demandada i la testifical del nuvi de l'actora i el treballador, en aquell moment monitor, de l'activitat. Les manifestacions d'uns i altres són clarament contradictòries en el fet fonamental de si hi va haver una ordre de saltar a l'aigua o si per contra era aquella una activitat voluntària, i el que és més important, si és cert, com sosté el monitor de que els va avisat de quina era la manera de baixar a l'aigua des de la barca tot assentant-se prèviament a la vora, o per contra res va dir i els va invitar a 'saltar' tot afirmant, com de fet sosté la part actora en el seu interrogatori, que no tinguessin cap perquè no hi havia rocs al fons, manifestació aquesta que la Sala considera poc creïble que arribés a fer una persona que treballa en el riu. Sigui com sigui el com i el perquè de l'accident no han quedat degudament acreditats, i com abans hem explicat, era a la part actora a la que pertocava la seva càrrega, independentment de que es fes o no la consideració de que estàvem enfront una activitat de risc o no, ja que repetim que no és un problema de culpabilitat sinó de causalitat, de base fàctica no acreditada, el que tot plegat ens ha de menar a la confirmació de la sentència de primera instància.

QUART.La desestimació del recurs ha de suposar la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel·lació interposat pel procurador Bartret contra la sentència de data 19 d'octubre de 2011 del jutjat de primera instància i instrucció de Tremp que CONFIRMEMamb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.