Sentencia Civil Nº 407/2007, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 15, Rec 388/2006 de 23 de Julio de 2007

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCI?QUINZENA

ROTLLE N . 388/2006 Secci?3a

PROCEDIMENT ORDINARI N . 525/2005

JUTJAT de PRIMERA INST CIA N .33 DE BARCELONA

SENT CIA N . 407/2007

Magistrats:

Il m. Sr. LUIS GARRIDO ESPA

Il m. Sr. JORDI LLU FORGAS FOLCH

Il m. Sr. BLAS ALBERTO GONZ EZ NAVARRO

Barcelona, vint-i-tres de juliol de dos mil set.

El Tribunal de la Secci?Quinzena de l'Audi cia Provincial de Barcelona ha vist les actuacions de procediment ordinari tramitades

amb el n ero 525/2005 al Jutjat de primera inst cia n . 33 de Barcelona a petici?d'EULER HERMES CR ITO, SL, contra

LAUREN FILM, SA, GRUP LAUREN EXHIBICI? SL, LAUREN FILM VIDEO HOGAR, SA I GRUP LAUREN AUDIOVISUAL

HOLDING SL. Aquestes actuacions resten pendents del recurs d'apel aci?que formula la dita part demandada contra la Sent cia

de 3 d'abril de 2006 que va dictar el Jutjat esmentat.

Antecedentes

PRIMER. La part dispositiva de la resoluci?objecte d'apel aci? la seg nt: "Que estimando la demanda formulada por el procurador de los Tribunales Don Santiago Puig de la Bellacasa en representaci de la entidad EULER HERMES CREDITO S.L., debo condenar y condeno a las demandadas LAURENFILM, S.A., LAUREN FILM VIDEO HOGAR S.A., GRUP LAUREN EXHIBICIO S.L. y GRUP LAUREN AUDIOVISUAL HOLDING S.L. a pagar en forma solidaria a la entidad demandante la cantidad de UN MILL CIENTO VEINTICUATRO MIL SETECIENTOS TREINTA Y CUATRO EUROS Y NOVENTA Y SIETE C TIMOS (1.124.734,97 Euros), as?como los intereses legales de esta cantidad desde la fecha de presentaci de la demanda y costas originadas en el presente juicio."

SEGON. Les dites societats demandades va compar xer, en qualitat de part apel ant, representades per la procurador dels tribunals Sra. Marta Pradera Rivero i assistida per un advocat; i, com a part contra la qual s'apel a, va compar xer la demandant representada pel procurador dels tribunals Sr. Santiago Puig de la Bellacasa Vandell i assistida tamb?per un advocat.

Per a la votaci?i decisi?del recurs es va assenyalar el dia 30 de maig d'enguany, en haver-se acomplert totes les formalitats legals.

ponent d'aquesta Sent cia el magistrat Il m. Sr. JORDI LLU FORGAS FOLCH .

Fundamentos

PRIMER. La part accionant Euler Hermes Cr ito SA va formular una acci?de reclamaci?de quantitat per l'import de 1.124.734,97 € contra les demandades. Aquell import reclamat t?el seu origen en el reconeixement de deute formalitzat per l' entitat deutora en data 5 de febrer de 2004 en el qual Lauren Film SA reconeix adeutar a l'actora l'import de 1.294.638,55€. En el mateix acte va comprometre's la deutora a pagar de manera fraccionada aquest deute fixant-se a l'efecte set terminis dels quals nom el primer va ser satisfet per la citada co-demandada. Sobre aquell import la part co-demandada Lauren Film SA es va aplanar a la seva reclamaci?

SEGON. Contra les altres co-demandadades, la accionant va exercitar una acci?en virtut de la qual es demanava que es declar la responsabilitat solid ia de les mateixes amb el deute de Lauren Film SA. Aix?ho va pretendre tot invocant l'anomenada teoria de l'aixecament del vel corporatiu que permetria que s'estengu la responsabilitat a les dem societats integrants del grup de societats al que pertany la deutora. Donat que la sent cia de primer grau va estimar tegrament les pretensions dedu es en la demanda donant lloc a la condemna de totes les societats demandades en aplicaci?de l'esmentada teoria jurisprudencial, la part demandada combat, mitjan nt el seu recurs d'apel aci? la condemna de les societats no deutores i, conseq ntment, l'aixecament del vel corporatiu al cas.

TERCER. En la demanda per la seva banda es va posar de relleu que la situaci?financera de Grup Lauren va dur a un acord de financiaci?amb l'Institut Catal?de Finances en el mes de setembre de 2003 consistent en la concessi?d'un cr it signat el dia 23 de citat mes en el qual es concedien un pr tec a Grup Audio Visual Holding amb garantia pignoraticia sobre la totalitat de les participacions o accions de les societats Lauren Film, Lauren Film Video Hogar, Grup Lauren Exhibici? i Grup Lauren Audiovisual Holding. Tamb?es va al udir en l'escrit de demanda a la reestructuraci? financera del Grup Lauren mitjan nt la seva societat Holding i que va, a partir del mes de novembre de 2003, transformar el deute sostingut pel grup cap un deute a llarg termini segons es de veure en els diferents pr tecs sindicats que acompanya a l'escrit de demanda (doc. 29 de la demanda). Sobre aquests fets va assenyalar que s'havien emprat actius del grup com a garantia del deute, que existia una unitat patrimonial ica i de gesti?global enfront a la Hisenda P lica , quan hi havia determinats actius, com ara marques i d'altres signes distintius que foren utilitzats per altres membres del grup que no eren les titulars dels mateixos i imputant, en concret, que el grup Lauren tenia un inter com? que hi ha a hagut una gesti?i direcci? iques i una aparen , actuaci?i expressi?exterior de unitat que no permet al egar la independ cia patrimonial emparada en la personalitat jur ica pr ia de cada societat. En darrer lloc, vinculat a l'exercici de la dita acci? va assenyalar com a circumst cies que evidencien mala fe el fet de crear una solv cia patrimonial d'un grup amb el dip it d'uns comptes anyals positius que no tenen raonabilitat segons un informe d'auditoria, renegociar el deute mantingut amb l'actora sense acomplir les expectatives, haver acordat poc despr d'haver presentat la suspensi?de pagaments, la dissoluci?i liquidaci?socials i no haver dipositat els comptes anyals en l'exercici 2003.

QUART. Hem dit en altres ocasions com ara en la nostra sent cia de 24 de gener de dos mil tres (RA 831/2000) que "(L) a doctrina del levantamiento del velo corporativo (lifting the veil) responde a la reacci del ordenamiento ante ciertos supuestos de deformaci de instituto de la persona jur ica, en los que se utiliza el mismo al servicio de intereses formal y aparentemente protegidos, pero que, en la realidad de las cosas, no son susceptibles de serlo.En concreto permite a los jueces una investigaci (disregard of the legal entity) en el interior de las sociedades, para descubrir su realidad y dar el tratamiento adecuado a lo que, no siendo admisible jur icamente, aquellas oculten. La jurisprudencia se ha hecho eco de esa doctrina. As? en la STS de 9 de noviembre de 1998, se recuerda la consolidada doctrina de esta Sala acerca de la teor del levantamiento del velo de la persona jur ica, con arreglo a la cual , en cierto casos, y circunstancias es permisible penetrar en el substratum personal de las entidades o sociedades a las que la Ley confiere personalidad jur ica propia, con el fin de evitar que, al socaire de esa ficci o forma legal de respeto obligado, por supuesto,- se puedan perjudicar ya intereses privados o p licos, o bien ser utilizada como veh ulo de fraude. Y la STS de 17 de octubre de 2000 insiste en que la doctrina del levantamiento de velo se aplica, cuando consta probado que la sociedad, en cuesti , carece de funcionamiento real e independiente respecto de la otra persona que la controla, con lo que se convierte en simple instrumento de otra u otros para actuar en el tr ico mercantil sin voluntad, ni personalidad propia", reiterant sent cia que "la citada doctrina jurisprudencial tiene aplicaci limitada, pues lo normal es el obligado respeto a la forma legal, aunque excepcionalmente, cuando se evidencia que la forma esconde una ficci , quepa penetrar en sustrato personal de dichas entidades o sociedades, para evitar el perjuicio a terceros y su utilizaci como veh ulo de fraude. En similars termes, entre d'altres, s'han pronunciat les STS de 12 y 22 de febrero de 1999, 25 de marzo de 1999, 31 de enero, 28 y 30 de marzo, 26 d'abril de 2000.

CINQU? V em afegir que " Son variados los supuestos a que se viene aplicando tan dr tica medida y que, en l eas generales y por mera v de ejemplo, se concretan a los casos en los que no hay independencia econ ica de patrimonios entre socios o administrador y la sociedad ?las de creaci ficticia de la sociedad cuando esta no desarrolla una ninguna actividad propia e independiente, descubri dose que carece por completo de consistencia y actuando como mero testaferro de otra persona, siempre, claro est? que se aprecie en cada caso concreto el imo defraudatorio de ampararse en la apariencia formal que ofrece el ente societario para perjudicar los intereses ajenos.

Otro de estos supuestos guarda relaci con los grupos de sociedades y, en concreto, con aquellos en los que la voluntad de una sociedad depende de la otra o, en su caso, de la del grupo o conjunto. En tales casos no son los propios intereses de la sociedad los que gobiernan su actuaci , sino los de la dominante o los de la efectiva unidad empresarial que se disimula bajo la apariencia de una diversidad de formas sociales.

Esa realidad ha encontrado eco en nuestro sistema. El art ulo 4 de la Ley 4/1988, de 28 de julio, del Mercado de Valores , concept el grupo sobre la idea de unidad de decisi y sobre su consecuencia, la efectividad de un control directo o indirecto. El art ulo 87.1 del texto refundido de la Ley de Sociedades An imas, Real Decreto Ley 1.564/1.989, de 22 de diciembre, redactado seg la reforma operada por la Ley 2/1.995, de 23 de marzo ), se refiere a la sociedad dominante en el grupo como aquella que puede ejercer respecto de otra una influencia dominante sobre su actuaci .

En los supuestos en que se manifieste esa realidad, el ordenamiento reacciona para imponer ciertos deberes contables que ofrezcan informaci sobre el grupo en su conjunto ( art ulo 42 del C igo de Comercio ) ? incluso, para extender a la sociedad dominante de la responsabilidad de la controlada por ella ( art ulo 8 de la ley 16/1989, de 17 de julio, de Defensa de la Competencia ), entre otros expedientes.

Pero es claro que no basta con constatar esta existencia del grupo para aplicar la indicada regla de comunicaci de responsabilidad, ya a la sociedad dominante, ya a todas las que componen aquel conjunto societario, ya que el ordenamiento no niega la realidad, licitud y autonom funcional del grupo. Antes bien, es precisa, como antes adelant amos, la existencia de un fraude de ley, esto es, un resultado prohibido por el ordenamiento o contrario a , al amparo (insuficiente) de una norma de cobertura( art ulo 6.4 del C igo Civil .)

Tambi se ha de partir de la primigenia diferenciaci entre la sociedad sus socios. Quien se vincula por el contrato no son tos sino la sociedad de la forman parte ya por el principio de personalidad jur ica propio de las sociedades que, en el caso de las an imas atribuye el art ulo 7 de la Ley de Sociedades An imas ya por el principio de que los contratos s o producen efecto entre las partes que los otorgan y sus herederos art ulo 1.257 del C igo Civil ".

SIS? En la sent cia de la primera inst cia es va fer esment a l'efectiva exist cia d'una unitat econ ica i d'interessos del grup, cosa que va desembocar en una aut tica confusi?patrimonial que va dur a que els treballadors formulessin demandades d'acomiadament contra totes els societats del grup i que el propi cr it que es reclama deriva de la prestaci?de serveis que l'assegurada Soci ? Laboratorie des Technologies et Comunication de l'actora va prestar a Lauren Film SA i de la que varen beneficiar-se altres societats del grup.

Ara b? tal i com s'extrau del que ja hem avan t, el dit expedient jurisprudencial no pot ser d'aplicaci?a les presents actuacions. El fet de prescindir de la pr ia realitat de la persona jur ica nom be justificat quan la mateixa hagu actuat fora dels l its creats per al seu normal funcionament. Aquesta extralimitaci?es sol revelar en situacions de frau de llei i d'ab de dret, a dir, situacions d'anormalitat que l'ordenament jur ic no pot tolerar. Per tant, tal i com te reiteradament dit el TS (STS de 10 de mar? de 2005) "la doctrina citada debe ser aplicada de forma excepcional y s o para aquellos supuestos de probado fraude en los que las formas societarias se hayan creado o utilizado con el fin de perjudicar a los acreedores", no podent, conseq ntment ser aplicada de forma sistem ica sino "como un mecanismo excepcional mo que se emplea con la finalidad de evitar el abuso ... y no puede aplicarse a personas que no realizaron conducta abusiva alguna" (SSS de 27 de maig de 1996 o de 15 de mar? de 2002).

SET? No es pot concloure que hi ha confusi?de patrimonis pel sol fet de l'exist cia d'una unitat econ ica i d'interessos. Els propis interventors de la suspensi?de pagaments tramitada en el Jutjat de Primera Inst cia n . 42 de Barcelona varen denegar la declaraci?d'unitat empresarial at que varen entendre que no existia unitat de caixa, ni confusi?patrimonial. Tampoc resulta estranya l'operativa interna destinada a optimitzar els recursos financers del grup quan totes i cadascuna de les operacions resulten degudament comptabilitzades i no s'ha acreditat el dany de cap mena.

No cal oblidar que la Llei 16/2007, de 4 de juliol, tot reformant l'article 42.1 del Cco , ha vingut a establir que (E)xiste un grupo cuando una sociedad ostente o pueda ostentar, directa o indirectamente, el control de la otra u otras. En particular, se presumir? que existe grupo cuando una sociedad, que se calificar? como dominante, se encuentre en relaci con otra sociedad, que se calificar?como dependiente, quan entre d'altres sup its que haya mayoria de derechos de voto, que tenga la facultad de nombrar o destituir a la mayoria de los miembros del consejo de administraci ect. D'aqu?que l'exist cia del control dins l'entramat societari del grup no suposa cap distorsi?de la personalitat jur ica de la societat i si aquest control es trasllada a l' bit financer, tampoc. A m la pr ia unitat d'interessos es situa dins del nucli essencial del grup societari i no esdev?per se una situaci?patol ica.

D'altra banda, el frau es va imputar vers les operacions de reestructuraci?financera. Ara b?el fet de garantir l'import d'uns pr tecs sindicats amb el patrimoni (accions i participacions) de totes de les societats del grup esdev?una pr tica no estranya per als bancs i entitats financeres doncs aquestes volen assolir garanties de llurs cr its. Tanmateix aquests cr its (que entre les societats integrants del grup es varen distribuir mitjan nt diferents cr its participatius) varen suposar l'entrada del diner necessari per a intentar redre r la situaci?financera del grup i si no es va assolir, almenys, es va procedir a demanar la suspensi?de pagaments amb una certa dilig cia. Per tant, ni l'establiment de garanties, ni el propi fet de demanar cr it pot generar una situaci? de frau per si mateix. El frau requereix la realitzaci?d'actes a l'empara d'una norma de cobertura que realitza un atac directe als drets, en aquest cas, dels propis socis o indirecte, a l'ordenament jur ic, incomplint normes imperatives o prohibitives. No es requisit per a l'exist cia del frau una intenci?de defraudar at que aquesta no es sancionar?per si mateixa sin?per l'incompliment de les lleis.

Tampoc resulta l'ab del dret ja que, si b?es cert que si hi ha hagut l' d'un dret objectiu, no s'ha donat, diversament, la prova de cap mena de dany a un inter no protegit espec icament per una norma jur ica. Tampoc s'ha acreditat la inmoralitat o antisocialitat d'aquest hipot ic dany manifestada en forma subjectiva u objectiva. No s'ha fet pal , en definitiva, que les societats del grup o del grup, en si mateix considerat, fossin "una mera aparen formal que encobreixen una actuaci?individual o plural de natura no societaria quines responsabilitats es tracten d'eludir mitjan nt una ficci?societaria" tal i com afirmaren la part actora i la sent cia apel ada. En definitiva no havent-se acreditat cap justificaci?que porti a l'aplicaci?de l'esmentada doctrina jurisprudencial, es procedent estimar el recurs i revocar en part la sent cia de primera inst cia.

VUIT? Les costes de la primera inst cia s'han d'imposar a la part actora. Pel que fa a les costes d'aquesta al da no fem cap mena de condemna expressa.

Fallo

ESTIMEM el recurs d'apel aci?interposat per LAUREN FILMS SA, GRUP LAUREN EXHIBICI?SL, LAUREN FILM VIDEO HOGAR SA i GRUP LAUREN AUDIOVISUAL HOLDING SL contra la Sent cia del Jutjat de Primera Inst cia n ero 33 de Barcelona, la qual REVOQUEM en part i absolguem a GRUP LAUREN EXHIBICI?SL, LAUREN FILM VIDEO HOGAR i GRUP LAUREN AUDIOVISUAL HOLDING SL de les pretensions formulades contra elles i condemnem a l'actora a abonar les costes meritades per la demanda dedu a contra les demandades absoltes sense fer cap mena de pronunciament de condemna pel que fa a les costes meritades en aquesta al da.

Aix?ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ

Avui, el Magistrat Ponent ha publicat la Sent cia anterior. En dono fe.

El secretari judicial