Sentencia Civil Nº 470/2014, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 359/2013 de 05 de Noviembre de 2014

Encabezamiento

A UDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 359/2013

Procediment ordinari núm. 283/2012

Jutjat Primera Instància 1 Tremp

SENTÈNCIA núm.470/2014

PRESIDENT:

EN ALBERT GUILANYÀ I FOIX

MAGISTRATS:

EN ALBERT MONTELL GARCIA

NA MARIA CARMEN BERNAT ALVAREZ

Lleida, cinc de novembre de dos mil catorze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 283/2012, del Jutjat de Primera Instància núm 1 de Tremp, en virtut del recurs interposat per CONSTRUCCIONS CIRERA MIR SL , representada per la procurador a MªANGELS PONS PORTA i assistida pel lletrat RAMON BORJABAD BELLIDO contra sentència de data 4 març 2013 dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 359/2013.És apel.lada ESTACIÓN SERVICIO BONET SL, representada per la procuradora MONTSERRAT CALMET PONS i assistida per la lletrada MARIA ROSA PONS VILARASAU impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data 4 març 2013 , és la següent: '.- FALLO

ESTIMANDO ÍNTEGRAMENTE la demanda interpuesta instancia de la entidad ESTACIÓN DE SERVICIO BONET SL, representada por la Procuradora Dª. Montserrat Calmet Pons, contra la mercantil CONSTRUCCIONES CIRERA SL, representada por el Procurador D. Carles Badía Verdeny, condeno a CONSTRUCCIONES CIRERA SL a que abone a la entidad ESTACIÓN DE SERVICIO BONET SL la cantidad de 172.433,02 €.

CONSTRUCCIONES CIRERA SL habrá de satisfacer, sobre la cantidad a que se le condena, desde la interposición de la demanda hasta la presente Sentencia, los INTERESES legales, y desde la Sentencia hasta el completo pago, los intereses legales elevados en 2 puntos.

Con expresa condena en COSTAS a la parte demandada.[...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, la demandada CONSTRUCCIONS CIRERA MIR, SL va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 5 de novembre de 2014 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.-La sentència de primera instància estima la demanda per la qual l'estació de serveis actora reclamava a la mercantil demandada l'import de subministraments de combustible, lubricants i accessoris d'automoció a la flota de vehicles de la demandada durant els anys 2009 a 2011 ambdós inclosos, per import total de 172.433,02 €. Contra aquesta resolució interposa recurs la demandada el gruix del qual s'adreça a impugnar l'admissió de la prova documental consistent en 1.617 albarans signats, en principi, pel legal representant de la demandada, Sr. Isaac , i els seus empleats. Afirma que es tracta de documents essencials per a la pretensió exercitada i, per tant, que havien de ser aportats amb la demanda i no a l'audiència prèvia, tal i com es va fer, amb la qual cosa se'l va deixar en indefensió atès que li va ser impossible poder valorar a audiència prèvia, de manera que no va poder parlar amb tots els treballadors que els haurien pogut signar, atès que només hi apareix un gargot sense el DNI ni el nom del seu autor, com tampoc va tenir oportunitat de poder proposar prova sobre els mateixos, especialment pericial.

SEGON.-. Amb la demanda, l'actora va acompanyar les factures el pagament de les quals reclama, i uns llistats d'impressió informàtica, que detallen els diferents conceptes de les factures, i que, per les seves característiques, es corresponen amb el que podrien ser anotacions del número de compte de client d'un llibre major. Pel que fa als albarans, es diu a la demanda que: 'Les factures impagades que s'adjunten es relacionen a continuació inclouen en fulls anexos la relació detallada d'aquests albarans -tots ells signats pels conductors dels vehicles- que, pel seu extens nombre, no s'acompanyen al present escrit però que s'aportaran oportunament en cas que fossin negats per l'adversa' (textual). No és controvertit, doncs, que els albarans estaven en poder de l'actora en el moment d'interposar la demanda. Assisteix la raó, doncs, a la demandada ara apel·lant, tota vegada que els albarans que van ser aportats tots ells a l'audiència prèvia, van ser admesos amb contravenció dels arts. 265.1 , 269 i 272 de la LEC ,tracta de documents essencials que havien d'haver estat aportats al procés amb la demanda, de forma que al no haver-ho fet així, i per imperatiu dels preceptes esmentats, i del general art. 136 de la LEC , havia ja precluït per a la demandant la possibilitat de la seva aportació. Cal tenir clar que un albarà, dintre del gir i tràfic mercantil, és un document que serveix per acreditar la recepció d'un bé o la prestació d'un servei, mitjançant la seva signatura pel receptor, amb indicació de la data i de les característiques del bé o servei a efectes identificatius. Així, entre altres funcions, compleix la de ser un rebut de lliurament d'un bé o realització d'un servei, en base al qual posteriorment es liquida l'obligació del seu pagament confeccionant i lliurant la corresponent factura, prèvia verificació de ser conforme, si escau. Per tant, el document justificatiu de l'entrega del bé no és la factura elaborada pel creditor, si no que ho és l'albarà signat pel deutor o un empleat a nom seu. La necessitat d'aportar junt amb els escrits inicials rectors del procés els documents essencials, és a dir, per al demandant els bàsics de la pretensió i que fonamenten la causa de demanar, i pel demandat els que impedeixin, extingeixin o enervin les pretensions contra ell dirigides, ja va ser assenyalada per la jurisprudència del Tribunal Suprem sota la vigència de l'antiga LEC de 1881 ( sentències entre altres de 22 de juliol de 1995 , 22 de juliol de 1997 , 14 de desembre de 1998 i 15 de març de 2005 ).

Al·lega la demandant apel·lada que no van ser aportats amb la demanda pel seu gran nombre i que el caràcter de document fonamental el tindrien les factures i les relacions detallades dels béns subministrats que es van acompanyar amb la demanda, de forma que la necessitat d'aportar-los va sorgir perquè no van ser admesos a la contestació a la demanda. No és així de cap de les maneres. Atès que es reclama el pagament d'unes factures pel subministrament d'uns béns, la prova de l'entrega del béns subministrats són els albarans signats pel deutor, no les factures, que confeccionades unilateralment pel creditor només serveixen per documentar i liquidar el deute, en principi, segons els pactes prèviament convinguts, de forma expressa o tàctica (preu per unitat, terminis de pagament, forma de pagament, etc).

TERCER.-Tal i com ja va indicar el Tribunal Constitucional a la seva interlocutòria de data 11 d'abril de 1991, (referint-se al procediment administratiu i, en concret a l'aleshores vigent art. 69 de la Llei de Jurisdicció Contenciosa Administrativa ), la necessitat d'aportar al començament del procés els documents que fonamenten la posició de les parts litigants està lligada a la preocupació d'evitar la indefensió de les parts, que pot produir una eventual mala fe dels litigants els quals acostumaven reservar-se el document més decisiu per a sorprendre al contrari presentant-lo quan aquest ja no podia emprar mitjans per combatre'l. Però afegeix el Tribunal que aquesta exigència no només busca que la contesa sigui franca i lleial, evitant estratagemes de mala fe causants d'indefensió, si no que intenta a més a més, incrementar l'efectivitat de la tutela judicial efectiva aclarint els suports probatoris de les parts i ajudant al litigant que no tingui mitjans per impugnar el document decisiu aportat pel seu contrari a desistir o a assentir a la demanda per no patir les conseqüències de la seva temeritat, la qual cosa, al mateix temps, pot contribuir a evitar litigis intranscendents o temeraris i a minvar el seu nombre. La garantia que les parts compliran puntualment aquesta càrrega processal s'obté per la sanció legal d'inadmissibilitat posterior dels documents furtats al debat processal amb les consegüents conseqüències probatòries en perjudici del litigant incomplidor. Així, l'aportació dels documents essencials al començament del procediment, amb respecte al principi de lleialtat processal, permet el coneixement mutu de les parts dels principals arguments de les seves pretensions, evita que pugin quedar en situació de desigualtat i, per tant, en indefensió, i a més pot arribar a influir en la postura processal que adoptin en el procediment i, evidentment, condiciona també l'estratègia de les seves respectives defenses, la qual cosa va més enllà de l'evitació d'indefensió. D'acord amb aquest raonament, del que es tracta, en definitiva, és de preservar el principi processal d'igualtat d'armes, que no és més que una de les conseqüències del dret a la tutela judicial efectiva sense patir indefensió, principi que es veuria trencat si només a una part (en aquest cas la demandada), se la sotmetés a l'exigència legal d'aportar determinats documents a l'inici del procés i, en canvi, no s'exigís el mateix a la part contrària, i, de retruc, s'estaria deixant en situació d'indefensió a la pròpia demandada que, davant l'aportació extemporània d'uns documents, es veu privada de la possibilitat de rebatre'ls, no només efectuant al·legacions a efectes de la seva valoració, si no també veient-se impossibilitada de proposar prova tendent a desvirtuar-los, doncs van ser aportats en el mateix moment de rebre el judici a prova. Tant més és així si es té en compte el nombre tant elevat d'albarans que van ser aportats, més de 1600, sense que, a més, el Sr. Jutge de primera instància donés al lletrat de la demandada un mínim temps per poder examinar-los i, a més, per poder parlar amb el seu client a fi i efecte de decidir la seva resposta processal i la possible proposició de prova per desvirtuar-los en tot o en part. En aquest sentit, ja indica l'Exposició de Motius de la LEC, que: 'En els moments inicials del procés, a més a més d'adjuntar a la demanda o la personació els documents que acreditin certs pressupòsits processals, és molt important, per a informació de la part contrària, la presentació de documents sobre el fons de l'afer, als quals la regulació d'aquesta Llei afegeix mitjans i instruments en què constin fets fonamentals (paraules, imatges i xifres, per exemple) per a les pretensions de les parts, així com els dictàmens escrits i determinats informes sobre fets'.

QUART.-En aquest mateix sentit, diu les armes processals que consideri adients per intentar contradir aquella proba documental. No ens podem estar d'esmentar aquí la sentència del TSJC d' 11-2-02, que diu: 'La càrrega processal d'acompanyar amb l'escrit de demanda o de contestació els documents en els qual les parts litigants fonamenten el seu dret a la tutela judicial que demanen, té una fonamentació prou sòlida, que no és altra que evitar que qualsevol de les parts pugui sorprendre l'adversa amb documents importants quan l'estat del procés ja no permet contrarestar-los, sempre que es tracti de documents justificatius de fets que tenen relació immediata amb la qüestió objecte del litigi i que poden influir en la seva decisió ( STS 3 abril 1954 )'. No hi ha cap mena de dubte que els albarans aportats han tingut una influència important en la resolució del litigi, atès que constitueixen la base del contingut de la sentència de primera instància, tant per sí mateixos, com posats en relació amb les factures aportades amb la demanda i, en fi, en la pràctica de la prova d'interrogatori del demandat, a qui es van exhibir alguns dels albarans per a que reconegués la signatura estampada, de forma que, al no fer-ho de forma rotunda, fins i tot, el Sr. Jutge 'a quo' raona a la seva sentència que s'assemblen a la signatura que figura al DNI que va exhibir per identificar-se el demandat a l'acte del judici (sense que s'hagi incorporat cap còpia a les actuacions i, per tant, furtant a l'apel·lant i a la Sala la possibilitat d'efectuar idèntica valoració). D'aquesta forma, al ser aportats per primer cop per la demandada a l'acte de l'audiència prèvia, s'està infringint allò que disposa l'art. 265.1.1 de quan assenyala que a cada demanda o contestació a la demanda s'han d'adjuntar '..Els documents en què les parts fonamentin el seu dret a la tutela judicial que pretenen'. L ja esmentada STSJC d'11-2-02 indica que d'aquesta aportació extemporània de proves: 'en resulta no sols l'incompliment de les prevencions que establien els articles 504 i 506 LEC , sobre aportació dels documents fonamentals a les actuacions, sinó també i de forma prou clara unes greus i reiterades infraccions del principi de la bona fe processal, que segons l' article 11,1 LOPJ s'ha de respectar en qualsevol tipus de procediments (en el mateix sentit es pronuncia l' article 247 LEC actual) i que en el cas que ara s'ha de resoldre es tradueix en el deure d'aportar a les actuacions tots els documents en base als quals estableix el seu sistema de defensa en front a les pretensions de la part agent per tal de garantir el seu dret de defensa o, en paraules de la STS 9 desembre 1960 per 'obvias razones de ética procesal'. I la infracció d'aquest deure ha de comportar necessàriament que els documents fonamentals aportats de forma extemporània i, a més a més, irregular, no poden tenir cap mena d'influència en la decisió del litigi ( STS 4 abril 1942 ), perquè així ho exigeix el principi de preclusió, que suposa un obstacle decisiu a la seva aportació en un moment processal posterior'.

CINQUÈ.-Ja referint-se a la llei processal actualment vigent, diu la STS de 20-12-10 que: 'De este sistema normativo se sigue que la LEC pretende que, en el momento de la celebración de la audiencia previa, las partes tengan y hayan podido examinar los dictámenes periciales elaborados por los peritos de las partes en que funden sus respectivas pretensiones por ser determinantes y servir de base y fundamento a las mismas. El respeto a los principios de contradicción, de interdicción de la indefensión y de igualdad de armas en el proceso exige que las partes tengan conocimiento desde el inicio del procedimiento de todos los elementos sustanciales en que la parte contraria funda su pretensión. Esta misma premisa informa también el régimen normativo de presentación de documentos que deriva de los artículos 264 LEC y 265 LEC y de las tasadas excepciones de los artículos 270 LEC y 271 LEC , en su redacción vigente por razones temporales'. I de forma més exhaustiva, indica la STS 31-1-13 que: ' 36. El derecho a utilizar los medios de prueba pertinentes para la propia defensa, constitucionalizado en el artículo 24 de la Constitución Española y ejercitable en cualquier tipo de proceso e inseparable del derecho mismo a la defensa, es un derecho de configuración legal que, como afirman las sentencias 263/2012, de 25 de abril , y 485/2012, de 18 de julio , reiterando la 782/1007, de 10 de julio , y la 842/2010, de 22 de diciembre , está sujeto a los siguientes límites:

a) El de la pertinencia, ya que no existe un hipotético derecho a llevar a cabo una actividad probatoria ilimitada, en virtud de la cual las partes estarían facultadas para exigir cualesquiera pruebas que tengan a bien proponer, sino que atribuye sólo el derecho a la admisión y práctica de las que sean pertinentes, entendiendo por tales aquellas que tengan una relación con el 'thema decidendi', pues lo contrario significaría que se pudiese alargar indebidamente el proceso o que se discutiesen cuestiones ajenas a su finalidad.

b) El de la diligencia, toda vez que, tratándose de un derecho de configuración legal, la garantía que incorpora ha de realizarse en el marco legal establecido en el ordenamiento jurídico respecto de su ejercicio. Lo que conlleva que la parte legitimada haya solicitado la prueba en la forma y momento legalmente establecido y que el medio de prueba esté autorizado por el ordenamiento.

c) El de la relevancia, que se traduce en la necesidad de demostrar que la actividad probatoria que no fue admitida o practicada era decisiva en términos de defensa, al ser susceptible de alterar el fallo en favor del recurrente.

2.2. La prueba documental: momento de presentación.

37. Con antecedentes en la Novísima Recopilación - Ordenamos y mandamos, que ántes que al actor [...] se le dé carta de emplazamiento [...] haya de presentar su demanda [...] y si entiende que puede probar su demanda por escrituras, las presente luego con la información de caso de Corte [...] y que si no presentare las escrituras, no goce dellas, ni le sean rescebidas despues' , de donde pasó al artículo 225 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 1855 y al 504 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 1881 , y de forma similar a la de otros ordenamientos - 'os documentos destinados a fazer prova dos fundamentos de acçao ou da defesa devem ser apresentados como o articulado em que se aleguem os factos correspondentes' ( artículo 523.1 Código de Proceso Civil )- , de conformidad con lo dispuesto en el artículo 265 .1º, de la propia Ley de enjuiciar, pesa sobre la parte que dispone de ellos la carga de 'acompañar' a la demanda o a la contestación 'los documentos en que las partes funden su derecho a la tutela judicial que pretenden' .

38. Esta exigencia, constituye una manifestación del deber de los litigantes de ajustar sus actuaciones a las reglas de la buena fe, que proclama con carácter general el artículo 247 de la Ley de Enjuiciamiento Civil -en este sentido la Exposición de Motivos de la Ley de Enjuiciamiento Civil, vincula la carga de presentación al deber de lealtad para con la parte contraria al precisar que en los momentos iniciales del proceso, además de acompañar a la demanda o personación los documentos que acrediten ciertos presupuestos procesales , 'es de gran importancia, para información de la parte contraria, la presentación de documentos sobre el fondo del asunto [...] para las pretensiones de las partes, así como los dictámenes escritos y ciertos informes sobre hechos'. De ahí que su presentación precluido el trámite, según el artículo 270.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , puede dar lugar a corrección disciplinaria si se apreciare ánimo dilatorio o mala fe.

39. En el caso enjuiciado, la compradora afirmó que había entregado a la vendedora la cantidad de 151.540 euros y, para probarlo, en la audiencia previa aportó los documentos de reserva de compra de los inmuebles en los que consta un precio superior al fijado en el de compraventa. La minoración del precio demostraba que el comprador había pagado parte del precio sin recibo. Se trataba, en consecuencia, de un documento fundamental para la pretensión de reintegro de lo pagado, que debía aportarse con la demanda a fin de que la contraria pudiera desvirtuarlo.

2.3. Estimación del motivo.

40. En consecuencia, el documento debió ser rechazado y, en su caso, no procedía tomarlo en consideración'.

SISÈ.-Al tractar-se, doncs, de documents essencials que fonamenten la pretensió de condemna dinerària pels subministraments impagats que motiven la demanda, i en aplicació de la doctrina esmentada, s'ha de concloure que els albarans van ser indegudament admesos i, com a conseqüència, no poden ser tinguts en compte per a la resolució de la controvèrsia. D'aquesta forma, ens trobem que només disposem de les factures aportades amb la demanda; la relació de béns subministrats que les acompanyen; un certificat de la DGT conforme uns determinats vehicles són propietat de la demandada; una acta d'inspecció de la AEAT segons la qual l'actora indica que determinat deute tributari seu té origen en factures que encara no ha cobrat; i la prova d'interrogatori del legal representant de la demandada en el qual no reconeix la seva signatura en alguns dels albarans aportats i que li van ser exhibits (només en part dels, en principi, signats per ell personalment), i on afirma, a més, que a vegades pagaven al comptat i a vegades signant albarans que després l'actora facturava i ell satisfeia amb pagarés, amb el matís que tots els pagarés emesos els ha pagat. Per tant, la prova aportada (va ser desestimada per impertinent la declaració testifical dels empleats de la demandada que conduïen els seus vehicles i eren els perceptors materials dels serveis subministrats), és del tot insuficient per acreditar la realitat dels subministraments reclamats i que no han estat admesos per la demadada, més enllà dels que ja consten pagats per import de 55.000 € amb les factures i pagarés aportats amb la contestació a la demanda, per la qual cosa és l'actora qui ha de suportar les conseqüències d'aquesta insuficiència probatòria ( art. 217.1 de la LEC ). El recurs, doncs, ha de ser estimat.

SETÈ.-Atès el que disposen els articles 394 i 398 de no escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes causades en aquesta alçada, mentre que les de primera instància han de ser imposades a la demandant.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Construcciones Isaac Mir SL, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància de Tremp, en procediment de judici ordinari núm. 283/12, que revoquem, i, en el seu lloc, desestimem la demanda interposada per Estación Servicio Bonet SL, a qui condemnem a pagar les costes de primera instància. No escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes causades en aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem

.

MODE D'IMPUGNACIÓ: Contra aquesta resolució caben els recursos extraordinaris de cassació i d'infracció processal si es donen els requisits que estableixen els articles 466 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, havent d'acompanyar amb l'escrit d'interposició els dipòsits (mitjançant ingrés en el compte de dipòsits i consignacions d'aquest Tribunal) i taxes corresponents, en el supòsit d'estar obligat a això.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.