Sentencia Civil Nº 678/2010, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 271/2010 de 16 de Diciembre de 2010

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 271/2010

Jutjat de Primera Instància núm. 4 d'Arenys de Mar

Actuacions de procediment ordinari núm. 17/2008

Sentència Núm. 678

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Maria del Mar Alonso Martínez

Bibiana Segura Cros

Barcelona, 16 de desembre de 2010.

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 271/2010 les actuacions de recurs d' apel·lació interposat pel procurador Sr.

Oliva Rossell, en representació dels Srs. Montserrat i Sergio , part codemandada en aquesta litis, contra la sentència dictada el 20 de juliol de 2009 pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 d'Arenys de Mar a les actuacions de procediment ordinari núm. 17/2008 i ha pronunciat la

següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "".

Segon. La part demandada recurrent va comparèixer en alçada a través del la procuradora Sra. Durbán i Piera.

La part demandant oponent va comparèixer en alçada a través del procurador Sr. Acín Biota.

Els codemandats Sr. Juan Ramón i Sr. Cristobal no van formular oposició ni van comparèixer en alçada.

Es va assenyalar per a deliberació, votació i decisió del recurs l' audiència del dia 1 de desembre d'enguany, el que va tenir lloc a l' hora prevista.

Ha estat vist, havent estat ponent l'Il·lm. Magistrat Sr. Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. La part demandada recorre els FJ i la part dispositiva de la sentència d'instància (f. 427) per manca de motivació i pluspetició i la manca de condemna en costes a l'actora tot i la desestimació de l'acció d'accessió pels següents (f. 457 i ss.) motius:

1er) infracció de l'art. 394.1 en matèria de costes: l'actora exercita dues accions, se li desestima una i no se li posen les costes.

2on) errònia apreciació de la prova: 1) reclamacions improcedents: danys a vorera; 2) insisteix en que la pericial del Sr. Balbino diu que no queda acreditada la relació d ecausalitat. 3) insisteix en la pluspetició: havent-hi informes que van dels 3.087 als 7.944,20 euros i als 10.150 euros, no es comprèn com la sentència fixa la condemna en 17.430 euros

La part demandant s'oposa al recurs pels següents (f. 466 i ss.) motius:

1er) cap infracció de l'art. 394 LEC : quan la demanda es desestima en part no hi ha condemna en costes

2on) no hi ha error de valoració de prova: la recurrent dóna per bons tots els informes menys el d'aquesta part. La sentència explica bé d'on surt la quantitat final¿ la base són 11.895 euros (detrets 330 de danys a vorera i 3.950 per sorolls) + despeses de direcció tècnica d la reparació (2.700) són 14.595 + 16% d'IVA són 16.930,20 euros, més permisos i taxes (500), fan 17.430,20.

Podtula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) Els propietaris d'una casa reclamen per danys produïts per obres a la casa veïna (llicència de 5-1-2004, f. 120 i ss.) a partir de setembre de 2005. Aporten acta notarial d'abans de les obres (10 maig de 2004, f. 28 i ss., fotos al f. 31 girat i ss.) on es reflecteix el seu bon estat de conservació (havia estat reformada l'any 2003) i acta de 28-9-1999 on consta l'estat anterior a dita reforma (f. 56 i ss., fotos al f. 59 i ss.). L'acció ( 1902 CC ) s'adreça contra propietària, arquitecte i constructor.

b) Reclama per fissures a la paret mitgera Sud, a cels rasos, a parets i envans interiors, paviment cedit, etc., fins a 12 desperfectes (22.395 euros de reparació), sobreocupació de paret mitgera (indemnització per ocupació, 20.029 euros), total 42.424 euros.

c) Consta dictamen pericial de l'arquitecte Sr. Luis Alberto (f. 44 i ss., fotos als f. 46 i ss.) i un dictamen pericial de l'arquitecte Don. Balbino (al f. 69 i ss.) que calcula la reparació en les sumes reclamades (fotos als f. 82 i ss.).

d) Consten reclamacions (f. 66 i ss. i 108 i ss.) extrajudicials vàries, directes i via Ajuntament (f. 118-119)

e) En contestar la demandada, l'arquitecte Don. Juan Ramón demana, amb caire previ, la crida provocada de l'arquitecte tècnic Sr. Cristobal , nega els fets i la responsabilitat. Quant a la sobreocupació de la mitgera es conformen amb el resultat de la pericial anunciada. Anuncia una pericial de l'arquitecte Sr. Faustino .

Constructor i propietària contesten conjuntament: neguen que la reforma feta pels actors afectés la mitgera, neguen que l'acció d'accessió invertida pugui adreçar- se contra l'arquitecte, neguen la sobreocupació de mitgera.

Acompanya dictamen de l'arquitecte Sr. Luis (f. 228 i ss. -vista general del llindar al f. 239)) i del sr. Cristobal (f. 244 i ss.) que demostren que era la finca actora la que encavalcava damunt la dels demandats uns 15 cm. en tota la seva longitud (f. 167, invoca pluspetició i assenyala que els danys no poden ser més grans que 3.087,02 euros, segons peritatge d'assegurances (f. 253 i ss.) del perit Sr. Jose Pablo .

Acompanya llicència (f. 185 i ss.), certificat de final d'obra (f. 186), certificat tècnic de l'estat de la construcció (f. 187 i ss.), cèdula d'habitabilitat (f. 188) i llicència de primera ocupació (f. 189), escriptura d'obra nova (f. 191 i ss.)

f) L'Acte de 14-7-2008 (f. 272-273) acorda notificar el procediment a l'arquitecte tècnic Sr. Cristobal , que contesta la demanda (f. 280 i ss.) negant que es doni el supòsit legal per dita crida, nega tota responsabilitat en els desperfectes

g) L'informe pericial de l'arquitecte Sr. Faustino , de 12-1-2009 (f. 305 i ss.), àmpliament il·lustrat amb fotografies (f. 320 i ss.), conclou que la major part d'esquerdes internes de l'habitatge de l'actor són degudes a causes que desconeix però apunta a possibles vibracions en executar l'obra veïna. No ha pogut comprovar el tema sorolls de l'ascensor i els plànols de l'arquitecte i els processos directius d'aquest li semblen correctes.

k) L'informe de l'arquitecte tècnic Sr. Demetrio (f. 341 i ss.),a instància del Sr. Cristobal , també amb moltes fotografies, considera acreditades part de les patologies (f. 360-361) que valora (f. 362-363) en 7.944,20 euros.

l) Al judici celebrat el 17-7-2009 (f. 410 i ss. i DVD) declaren en qualitat de part:

1) la propietària demandada Sra. Paloma (min. 1:27 i ss. DVD) admet que es van fer aquestes obres i que el constructor fou el seu marit; l'arquitecte que va els plànols no va dirigir l'obra; la va dirigir Don. Juan Ramón ; van haver d'enderrocar la casa vella abans de fer les seves obres.

No sap quin tipus de fonaments es van fer; al cap de poc es van queixar d'esquerdes i els van dir que l'assegurança cobriria les reparacions de les esquerdes; davant d'ella no es van queixar; no recorda si va ser en començar l'obra o al final; creu que al final, però; el llindar tampoc sap si era recte o oblicu. Era una casa normal; no recorda.

Que haguessin ocupat part de l'altra casa a ella mai li van dir res; sí ho van dir al seu marit i a l'arquitecte. Diu que es van avenir a que veiessin els fets i que es nomenés un altre perit imparcial que decidís.

En relació a una carta de reclamació de reparacions diu que no sap a quina carta es refereix. Mai s'han negat a reparar els danys causats. Els actors no van voler separar aquesta qüestió del tema de la invasió del llindar.

L'ascensor té tots els permisos i la caixa està insonoritzada.

Ella no ha vist els danys dels actors des de casa seva. D'ells. El seu marit tampoc. Ella sempre ha dit que el que sigui conseqüència de l'obra estan d'acord en indemnitzar, previ un dictamen d'un arquitecte o uns tècnics imparcials. No sap si el seu arquitecte ha comprovat aquests danys.

2) el constructor demandat Sr. Sergio (min. 9:25 i ss. DVD) admet que fou el constructor. L'arquitecte projectista és un i el director d'obra un altre. En enderrocar la casa es va veure que la paret confrontant no era recta, feia una corba, entrava cap endins de casa seva i al final al revés, uns 25 cms. Es va aixecar la paret guardant el llindar.

No entra a la casa dels actors. Se li mostren les fotografies de l'acta notarial de 10-5-2004 i a la vista de la núm. 2 diu que no pot apreciar l'estat de la casa dels actors anterior a les obres.

En fer els fonaments no van trobar pedres grans.

Els fonaments de la casa vella era de pedra i fang, pedra petita, teula, etc., d'uns 50 cm. A sota hi ha via sorra. S'aguantava i tenia més de 600 anys.

Les queixes dels veïns van ser acabant l'obra. Ha rebut una carta demanant una possibilitat d'arranjament i es va avenir a arreglar els desperfectes, que per cert mai ha vist. No s'han arreglat per això, perquè mai se li ha donat entrada per veure'ls.

També li van dir que s'havia envaït el terreny del veí i va intentar demostrar-los que es veia la paret del veí per unes cales que va fer. A la vista de la foto núm. 9 de l'acta de referència manifesta que la paret fa un reclau que està perfectament delimitat.

A la primera foto hi ha uns dipòsits, que també apareix en altres dues: preguntat sobre per què l'obra s'introdueix en un encaix cap endins, diu que no són cap immissió atès que eren els dipòsits que entraven a casa seva un pam i va demanar permís per posar-los al seu lloc i els entrants sempre hi han estat.

Porta quaranta anys fent de paleta i mai se li ha entrat una obra en casa aliena.

No van fer res que l'arquitecte i l'aparellador no els ordenessin de fer.

L'excavació la va fer Àrids i Excavacions Movitrex SL.

Les previsions del projecte eren claríssimes. No se li van haver de demanar indicacions complementàries, però sí van comentar el fet, van fer cales, etc. La sorra és sauló. És l'habitual en la zona. Es va fer amb màquines lleugeres. Maquinària pesada no se'n va fer servir.

La mitgera no fa de paret de càrrega. L'estructura és metàl·lica en cinc cm. dintre del seu propi terreny.

El gruix de la mitgera és sobre els 50 cm. La paret de casa seva és de 15. En total farien 75 cm. Els retranqueigs estaven consolidats.

Són parets antigues de tàpia (fang, pedra) i per això no es va carregar la mitgera. Els tècnics han pogut comprovar-ho.

No ha vist els danys del costat del demandant.

Ha reclamat també l'ara actor a un altre veí.

El carrer de l'Església és estrat perquè hi passi maquinària pesant. Els danys de la porta del demandant no ha pogut fer-los ell durant l'obra.

Pel sistema constructiu emprat pot ser que hagin provocat danys, però no ho creu. L'ascensor compleix tots els requisits vigents.

3) el Sr. Juan Ramón (min. 34 i ss. DVD 2), arquitecte, manifesta que el primer que van fer fou excavar i treure fonaments de la casa vella enderrocada. Tenia uns 40-50 cm. com era normal fa un segle. La zona és el pla de la Riera i l'Església. Pot ser que el subsòl sigui de sauló al·luvial. No s'han tallat pedres grans. Es va fer un geotècnic. No es va fer servir maquinària pesada. No s'hagués pogut moure ni hauria passat pel carrer.

La mitgera era una paret de tàpia. Feia ziga-zaga. Una obra anterior dels actors havia ocupat part de la dels demandats.

Quan els veïns es van queixar, entre meitat i final d'obra, es va interessar per elles però no les hi han deixat veure. Es va interessar per les causes però no les hi han deixat veure. No va entrar en casa aliena sense invitació. Venia per una reunió on s'havien de mostrar. Si no són d'estructura en principi no exigeix veure-les.

La paret mitgera era heterogènia, pedra tova, feia un bombeig i després anava vertical. No es va carregar. És un sistema força habitual i fàcilment executable.

L'estructura és retranquejada dintre el seu sòl 5 cm. La paret que ells van fer no s'introdueix a casa del veí, perquè la paret mitgera té gruixos variables al seu llarg. Uns 50 cm. de mitjana. Encara que es posin per damunt de la paret només ocupen la seva meitat.

Els veïns li van dir a mitjan d'obra que s'havien introduït a casa seva, però no s'ha envaït en els punts dels retranquejaments.

Els danys interns dels veïns no els ha vist. A la façana sí. No considera que siguin de l'obra.

Declaren en qualitat de perits:

1) el perit Don. Luis Alberto de Arenzana (min. 51:04 i ss. DVD 2), arquitecte tècnic, es referma en el seu dictamen i manifesta que reconeix l'informe i la seva signatura, que s'estava fent l'estructura i hi havien dos retranqueigs que coincidien amb cruixies estructurals de la casa que es feia que entraven a la finca dels actors, saltant-se la mitjana de la mitgera. Ho aprecià clarament. Es remet a les fotos. No les va fer ell. A la vista del doc. 3 diu que hi ha dues fotos anteriors a l'obra i que els dipòsits del núm. 23 estan sobre la casa de l'actor.

La foto que diu que hi ha un tall de cornisa de l'actor per la paret que tanca el llindar de la finca de la demandada. Ha vist desperfectes a casa de l'actor, fissures per assentaments diferencials o per vibracions. Protesta l'altra part perquè aquestes afirmacions no hi són al dictamen. La lluerna es va moure perquè es va moure l'edifici. Entén que per assentaments diferencials o vibracions.

La finalitat de l'informe era veure si una finca entrava dintre de l'altra propietat. No ha estat allí. Ha partit de les fotografies. No hi ha plànol. Entén que és evident.

L'estructura metàl·lica no pot determinar si entra o no entra. No sap dir cóm, sense mesures, arriba a la conclusió a la que arriba.

A la vista del plànol del doc. 7 de la contestació, no el pot rebatre, però expressa reserves sobre el punt on està l'eix de la mitgera en el punt de retranqueig. En realitat s'equivoca i senyala la paret dels actors. Però insisteix en que hi ha dos punts on ultrapassa la mitjana.

La mitgera és de tàpia, d'uns 40 cm. o més. Preguntat com ha pogut tallar la cornisa dels demandants, sobre la base de les pròpies fotos del pèrit declarant, afirma que entra un xic en dos punts. Però acaba dient que no es pot apreciar.

No coneix el projecte d'execució. No ha comprovat que l'estructura del núm. 23 sigui metàl·lica.

No sabria quantificar quants centímetres entra o envaeix. No ha fet l'amidament exacte.

2) el testimoni/perit Sr. Cristobal (min. 1:18:26 i ss. DVD 2) es ratifica en el seu informe, doc. 7 contestació, i manifesta que fou l'arquitecte de les dues obres. Segons el seu parer, l'habitatge del núm. 21 no va envair mai l'habitatge dels actors. Va fer plànols, prèvies mesures que va prendre. Es va fixar sobretot en la façana. La 23 va envair un xic la profunditat de la 21 quan va recréixer la seva obra.

Pel carrer Sant Josep es veu dit eix mitger per un contrafort que hi ha. Els retranqueigs no passen l'eix. La casa dels demandats està feta sobre estructura metàl· lica amb pilars arrambats a la mitgera. Es va fer una paret adossada a dita estructura.

A la vista del doc. 6, manifesta que no hi ha cap invasió per part de l'envà pluvial. El que passa és que les parets s'han ajustat als reclaus que hi ha.

Es van fer cales i les mitgeres estan separades de la mitgera. Sense amidaments i a simple vista és molt difícil apreciar res. No ha vist danys de l'interior de la finca.

No es va usar maquinària pesada. No s'ha fet càrrega sobre la mitgera. A la vista del doc. 6 de nou, el perit assenyala que no hi ha cap invasió. La invasió dels actors vers els demandats era de l'època dels seus avantpassats.

La mitgera té uns 60 cm. A la vista del plànol del doc. 7, explica que és fet a escala, de manera que és comprovable el que sosté. L'eix mitger és grafiat com punt, ratlla, punt.

A la vista de les fotos de l'informe Luis Alberto , els dipòsits envaeixen en part l'habitatge dels demandats. Quinze cms. més o menys. Ell sap que els dipòsits es van recular cap als actors. Es fan moltes manifestacions sobre taula que no es poden seguir amb claredat amb la visualització del DVD.

Va tenir coneixement de desperfectes dels veïns a l'hora de fer l'envà pluvial. No ha anat a veure aquests desperfectes. Ell es va negar a que entressin. Després d'una reunió que hi hagué.

3) el perit Don. Balbino (min. 17:42 i ss. DVD 3) es ratifica en el seu informe acompanyat a la demanda (doc. 9) i manifesta que les fotos les va fer ell llevat d'algunes que corresponen a la sobreocupació de mitgera.

Els desperfectes els va veure i consisteixen en els habituals en aquest tipus d'obra, per moviments de la mitgera (esquerdes, fissures, alguna humitat), les humitats, enfonsaments i esquerdes són totes a la zona confrontant amb l'obra, es ratifica en la forma de reparació i el seu valor.

Les fissures a la mitgera no poden venir per obres al carrer. Es va tractar d'aixecar dues fileres de panots per posar una canonada. La immissió de soroll de l'ascensor és per manca de paret mitgera en aquell tros. No l'ha vist, però. No va demanar veure'l. El soroll és una manifestació del seu client. Tot i això parla d'un aïllament de més de 3.000 euros. Insonoritzar previ estudi val més o menys això, sense comptar que s'hagi de desplaçar aquest. És un mínim de trasdossat a tot el llarg de la paret. No sap si té els permisos però això és irrellevant.

No sap si s'ha fet un amidament de decibels. Si no està insonoritzat els supera segur.

Arreglar un esglaó de pedra i el sòl del rebedor i un enfustissat ho valora en 950 euros. La superfície excedida diu que és de 7,95 m2. Calculada en base als dos retranqueigs. Ho ha mesurat amb el plànol cadastral. Més una indemnització per manca de consentiment. No ha estudiat l'eix mitger des de les fotos de la mitgera després de l'enderroc. Ha fet cales. Sap que l'estructura dels demandats és metàl·lica i està retrancada. La paret s'ha fet per davant de l'estructura metàl· lica. La paret de tancament carrega sobre la de tàpia.

No calcula cap depreciació per ús. Si un té un tendal i li taquen no l'obligarem a comprar mig tendal i li indemnitzarem només l'altre mig.

Està totalment segur de que els danys provenen de l'obra.

No ha vist el projecte executiu. Ha vist el que ha vist.

Quan ell hi va anar la casa estava molt bé, com nova. Tres anys calcula. Els preus no són de l'ITEC, perquè no tenen preus de reparació, i són d'industrials de la zona. No es pot valorar per metres perquè seria irreal. S'ha de contractar un paleta i que ho faci bé. Per una obra ben feta es necessita direcció tècnica. Si la fissura és a mitgera s'ha de grapar, als envans no.

Pensa que la mitgera s'ha mogut perquè el sòl s'ha obert d'un costat, un milímetre, pels indicis. No sap com va ser la cimentació, o bé sabata correguda o sabata amb riostres.

No sap si l'excavació ha estat mecànica o manual, però és igual als efectes dels canvis de volums de la terra que això provoca.

Les fissures s'han de reparar amb malla. S'ha de substituir la claraboia. Quant als falsos sostres no sap com calcular-ho, cap paleta voldrà fer un pressupost.

Es reafirma en que hi ha una petita invasió de 15 cm. en tres retranqueigs. La suma dels dos més la paret inicial sumen 43 cm. Si la paret és de 50 és clar. Els dipòsits han quedat darrera de la paret i a la cornisa és evident. 15.407 euros entén que val aquesta immissió i el problema de l'ascensor.

La insonorització de la paret mitgera és solament per l'ascensor perquè les guies van collades a les parets i generen vibracions.

El retranqueig cada vegada és d'un gero sencer, 15 cm. Són 3. De forma visual s'ha fet. Ja aleshores estava posat l'envà pluvial i el demandant li porta una foto on es veu la cornisa retallada. Si la mitgera fa 50, els primers 15 estan dintre dels 25, els 15 segon i tercer acaben consumint gairebé del tot la mitgera. Posa com exemple el cas dels dipòsits i la cornisa.

4) el perit Don. Luis (min. 54:59 i ss. DVD 3) s'afirma i ratifica en el seu informe, doc. 6 de la contestació, i explica que la suposada ocupació de part de la finca veïna no és tal, ja que la nova construcció es fa perdent en els punts més desfavorables 10 cm.

Ha fet una inspecció ocular, fotos, mesures, ha tirat fil, ha mesurat les propietats i per altra banda, té un coneixement històric del que es feia amb aquest tipus de construcció amb parets de tàpia. Està totalment segur. La finca 21 és de bigues metàl·liques però els suports no ho són. En general s'ha retranquejat fora la mitgera.

La casa del núm. 23 envaïa un xic la mitgera de l'altra. La nova es fa renunciant una part d'aquesta propietat. Els retranqueigs sempre són del costat del demandat. A la pàg. 7 la foto mostra clarament que la construcció nova es fa fora de la mitgera quan s'hauria de recolzar sobre la meitat. Carregar una paret de tàpia es fa encara. Quant a la tanca exterior, la casa es fa sense tocar la tàpia.

En cap moment han vist que hi hagués el més mínim indici d'invasió.

Quant a danys de l'entrada de l'habitatge, diu que no sembla degut a les obres. Correspon a una intervenció feta al carrer. En perpendicular. No han tingut accés als danys interiors.

Quant als dipòsits, diu que no hi ha cap immissió per part dels demandats. El retranqueig hi és, però s'explica el perquè a la pàg. 6 de l'informe. El demandant, si ara aixequés, guanyaria superfície en relació a les plantes inferiors. Creu que la immissió és a l'inrevés per seguretat.

L'envà pluvial està muntat sobre la finca del demandat menys en un punt. El normal és col·locar-lo sobre finca veïna mentre aquesta no construeixi.

Quant al panot de la pàg. 12 en principi no pot haver causat una esquerda a tota la mitgera. És una escomesa d'una canonada. Elèctrica segons el lletrat de l'actora. Depèn d'on arribi la canonada. El normal és passar des de la rasa del carrer i passant per sota del portal.

Es va haver de rebaixar el sòl del solar del 21. El rebaix el va fer una màquina fins el lloc adient per posar els ancoratges i els fonaments. Les vibracions o moviments es podrien haver fet quan es va fer aquesta excavació, però és molt aventurat perquè no ho ha estudiat ni sap el procés constructiu exacte.

És conegut que si descalces una casa el normal és que es produeixin problemes, però no ho ha estudiat ni ha participat en l'obra. No sap si la forma de construir ha pogut produir el problema, tot i reiterar que és el sistema constructiu més segur.

A la vista de les fotos del dictamen Luis Alberto (doc. 3 de la demanda) sobre els dipòsits, foto 5, els dipòsits no estan sobre el 23 sinó sobre, en petita part, el 21. Uns 15 cm. La mitgera fa uns 60. El que remuntava més alt sempre envaïa un xic però abans es considerava normal. Tradicionalment s'entenia que la mitgera total era dels dos. El seu peritatge es va fer sense haver vist les preexistències que ara se li han mostrat, però no contradiuen la idea que tenia.

5) el perit Sr. Jose Pablo (min. 1:26:37 i ss. DVD 3) que es referma en el seu informe, fet a instància de la constructora i de l'asseguradora, manifesta que ha vist els desperfectes dels demandants. Li ha explicat l'assegurat l'obra i considera que els danys vistos són d'una fase o altra. Els ha valorat a valor de reposició amb demèrit de valor real per acordar-lo al demèrit per ús.

Són deguts a l'obra. En general. Danys per soroll de l'ascensor no ho ha pogut comprovar, perquè l'obra creu que no estava lliurada encara. Parla d'una duplicitat possible de reclamacions perquè també ha estat reclamat el 25. S'hauria d'haver vist l'altra.

L'enderroc es va fer sembla ser amb màquines no pesades. No manualment com diu en el seu informe. Diu que ho desconeix totalment com es va fer. Verbalment li van dir que hi havia un habitatge de solament planta baixa.

Hi ha d'haver altres danys que els de la mitgera Sud, perquè al seu informe recull fissures a despatx i etc. i que estava reformada feia set anys. No sap la causa de les esquerdes exactament. No ha comprovat si són per moviment de la mitgera. El valor l'ha calculat segons valor de reposició (mercat) menys depreciació per ús quant a la pintura (20% perquè no era nova). Tot el parament en alguns casos i en altres llocs totes les parets de l'indret per restauració estètica. Aquesta reparació es pot fer sense direcció (paleta i pintor i prou). 500 euros cobreix els danys de rebedor. Els preus no estan basats ni en l'ITEC ni el BEC que són per grans superfícies d'obra. En aquestes obres petites s'ha de basar i s'ha basat en preus de mercat.

És perit de la companyia d'assegurances del constructor. És arquitecte tècnic per l'UPC i és perit d'assegurances.

No totes les esquerdes estaven de la meitat cap a l'esquerra.

6) el perit Sr. Faustino (min. 9:30 i ss. DVD 4) es ratifica en el contingut del seu informe i manifesta que no hi ha invasió del núm. 21 sobre el 23, perquè la paret mitgera inicial és tradicional i de principis de segle, molt ampla, de 50-60 cm., no són parets realitzades intel·lectualment sinó segons la praxi del moment. L'arquitecte ha retrancat l'obra cap al seu terreny fins 5 cm. No usa la mitgera. Quan fan els pilars metàl·lics, quan fan la paret que tanca, la distància entre aquesta i la del veí, forma una cambra d'aire.

No es pot deixar la paret com està, sinó fent un envà pluvial. Hi ha tres trams. Un primer on està damunt de si mateix i en els altres dos damunt la mitgera, no sobre la meitat de l'altre. El tercer tram, sembla que s'arriba al final de la mitgera, pot haver-hi algun dubte, però no és així, ja que abans ja estava així.

La paret sempre està sobre el propi terreny. Per les seves fotos pot dissentir totalment d'un altre informe que diu que hi ha invasió. El projecte és exquisit. Les pluvials s'hauran de treure si el demandant vol recréixer l'obra.

El sòl és de sauló, el propi de la zona. No sap amb què es va fer l'excavació. Les fases de l'obra han estat sensates. El projecte està molt ben fet i la direcció també.

Cap fissura té incidència estructural. S'han estabilitzat. No sap si venen de l'enderroc, de la cimentació, de l'obra aixecada o de tot plegat. Recorda una esquerda que ve d'una obra pública. S'han de reparar.

Per la reparació no es necessita imprescindiblement projecte tècnic, encara que ho quantifica al dictamen, però un tècnic sempre és interessant.

Les fissures són degudes a aquesta obra o conjuntament amb la del carrer. El moviment és rar que pogués ser degut a l'enderroc. Ell l'únic que sap de l'obra pública és l'esquerda a l'esglaó de l'entrada. És cert que no ha quantificat la pintura, per error seu, perquè sempre hi ha necessitat del repàs. Després recorda que va fer servir preus ITEC que inclouen la pintura.

L'arquitecte no és responsable de res. Quan tingui notícia d'esquerdes s'ha de cridar el constructor perquè ho comprovi.

Tercer. La sentència d'instància, de data 20-7-2009 (f. 415 i ss.), declara que els danys de l'habitatge de l'actor són deguts a les obres. Exclou els danys a la vorera.

No considera envaïda la mitgera.

Per tant, estima en part la demanda, condemna els demandats Sra. Paloma , Sr. Sergio i Sr. Juan Ramón a pagar a l'actora 17.430 euros, interessos legals i sense costes.

Imposa a l'actora les costes del Sr. Juan Ramón quant a l'acció d'accessió.

El primer motiu de recurs de la part demandada cerca que s'imposin les costes dels demandats a l'actora quant a l'acció d'accessió de la mateixa forma que els han estat imposades les del demandat arquitecte per dita acció.

No pot prosperar el motiu. Quan es desestima en part una demanda, contingui una o més accions acumulades, no s'estimen ni desestimen totalment les pretensions, de manera que no hi cap la imposició de costes ( art. 394 LEC ), llevat de temeritat o mala fe, que tampoc és el cas.

Quant al pronunciament de les costes d'una sola de les accions exercitades en relació al codemandat arquitecte és un pronunciament que correspon a una desestimació parcial també però no podem modificar en la mesura que la part perjudicada, l'actora, no l'apel·la i ha de restar ferm.

Quart. El segon motiu conté diversos submotius, el primer dels quals és que la demanda conté reclamacions improcedents com ara els danys a la vorera. Aquest motiu és inconsistent, doncs dits danys ja han estat desestimats a la sentència d'instància que desestima en part la demanda.

No pot prosperar el motiu.

Cinquè. El segon submotiu qüestiona la sentència quant a la causa eficient dels danys interns apareguts a la casa, insistint en que l'informe Balbino diu que no hi troba relació de causalitat.

És sorprenent aquesta afirmació quan de dit informe i, especialment, dels aclariments donats al judici, resulta palès que Don. Balbino no té cap dubte de que les esquerdes i altres patologies de la casa dels actors provenen de l'obra del número 21.

Així, el perit Don. Balbino no solament es ratifica en el seu informe acompanyat a la demanda (doc. 9) sinó que manifesta que els desperfectes els va veure i consisteixen en els habituals en aquest tipus d'obra, per moviments de la mitgera (esquerdes, fissures, alguna humitat), que les humitats, enfonsaments i esquerdes són totes a la zona confrontant amb l'obra, i que es ratifica en el seu informe pel que fa a la forma de reparació i el seu valor.

Més encara, explica que les fissures a la mitgera no poden venir per obres al carrer, on es van limitar a aixecar dues fileres de panots per posar una canonada.

Precisa que arreglar un esglaó de pedra i el sòl del rebedor i un enfustissat ho valora en 950 euros.

Que encara que l'estructura dels demandats és metàl·lica i està retrancada, la paret de tancament s'ha fet per davant de l'estructura metàl·lica i carrega sobre la de tàpia.

Que no calcula cap depreciació per ús. Si un té un tendal i li taquen no l'obligarem a comprar mig tendal i li indemnitzarem només l'altre mig.

Que està totalment segur de que els danys provenen de l'obra.

Que ho ha calculat a preus de mercat, que no es pot valorar per metres perquè seria irreal, que s'ha de contractar un paleta i que ho faci bé. I que per una obra ben feta es necessita sempre direcció tècnica. Si la fissura és a mitgera s'ha de grapar, als envans no.

Té molt clar que la mitgera s'ha mogut perquè el sòl s'ha obert d'un costat, un milímetre, pels indicis. No sap com va ser la cimentació, o bé sabata correguda o sabata amb riostres.

No sap si l'excavació ha estat mecànica o manual, però és igual als efectes dels canvis de volums de la terra que això provoca.

Que les fissures s'han de reparar amb malla. S'ha de substituir la claraboia. Quant als falsos sostres no sap com calcular-ho, cap paleta voldrà fer un pressupost.

Però és que, a més d'aquest informe, acusen l'obra dels demandats l'informe Luis Alberto i no ho descarta en absolut l'informe del Sr. Faustino i en part, quant menys, l'informe Don. Demetrio .

La Sala està plenament convençuda que la causa eficient d'aquestes petites fissures prové de l'obra dels demandats.

No pot prosperar el motiu.

Sisè. I quant a la valoració de la reparació a efectuar, la sentència pren partit clarament per la valoració precisament de l'arquitecte Don. Balbino .

Aquest perit fa una valoració detallada de les reparacions a fer (f. 77) a preus de mercat, ressaltant que no es pot valorar per metres lineals ni quadrats perquè seria irreal, ni per preus d'ITEC ni BEC per a grans obres. Que el que cal en casos com aquest és contractar un paleta i que ho faci bé. I que per una obra ben feta es necessita sempre direcció tècnica. Si la fissura és a mitgera s'ha de grapar, als envans no.

Els perits Srs. Cristobal i Luis només s'ocupen de la presumpta accessió, que ja no és objecte d'aquesta alçada.

El perit Sr. Jose Pablo fa la seva valoració en 3.087,02 euros al f. 256 aplicant una depreciació de vell a nou del 20% que no té en compte el Sr. Balbino . No parla d'esquerdes en mitgera i l'examen de les partides evidencia que es tracta d'una reparació superficial, estètica.

El perit Don. Faustino fa una valoració (f. 313) en 10.150 euros i tampoc té en consideració cap depreciació. Si es compara amb els valors del perit Sr. Balbino es pot observar que valorant el Sr. Balbino a preus de mercat i el Sr. Faustino a preus ITEC (al judici ho deixa clar) però en referència a professionals diferents, de forma que en la major part de les partides no estan tan distanciats -la diferència normal entre qui és més car i qui és més barat- , essent la única diferència notable el preu de reparació de les fissures de falsos sostres, que el Sr. Faustino fixa en només 450 euros quan el Sr. Balbino hi assigna 1.500 euros (al respecte, al judici primer diu que no ha quantificat la pintura, per error seu, perquè sempre hi ha necessitat del repàs, però després recorda que va fer servir preus ITEC que inclouen la pintura, amb la qual cosa no ens desfà el dubte essencial de perquè hi ha tanta diferència). La Sala optarà per establir un preu mig entre els dos perits per a aquest punt de 975 euros.

El perit Don. Demetrio , que es basa en preus del BEC, va clarament a reparar els danys visibles, i no tots els que consten fotografiats a l'informe Balbino , en cap moment ens parla de les esquerdes a mitgera, i ho valora, sense cap coeficient de depreciació, en 7.944,20 euros (f. 362-363).

La Sala comparteix amb el Jutjat a quo que el informe més detallat i ajustat a la realitat dels danys, amb una valoració adequada, a preus de mercat, és del perit Don. Balbino . Amb la correcció exposada més amunt. El que determina reduir la condemna a 16.455 euros, més interessos legals.

Setè. L'estimació parcial del recurs mena a la revocació parcial de la sentència d'instància i a la no imposició de les costes de l'alçada ( art. 398 LEC ).

Fallo

Estimem en part el recurs d' apel·lació interposat per la representació de la part actora contra la Sentència dictada a data 20 de juliol de 2009 pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 d'Arenys de Mar a les actuacions del procediment ordinari núm. 17/2008 (Rotlle núm. 271/2010 ) que revoquem en part. En conseqüència, estimem en part la demanda i condemnem els demandats a abonar als actors conjunta i solidàriament la suma de 16.455 euros, mantenint el pronunciament d'instància quant a interessos i costes i sense fer imposició de les costes de l' alçada.

I, un cop ferma aquesta sentència, siguin retornades les actuacions originals al jutjat de la seva procedència, amb testimoniatge de la mateixa per al seu compliment.

Així, per aquesta Sentència, jutjant definitivament, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Barcelona, en aquest data; un cop ha estat signada per tots els Magistrats que l' han dictat, es dóna a l' anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les lleis. EN DONO FE.