Sentencia Civil Nº 80/2012, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 150/2011 de 24 de Febrero de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 150/2011

Procediment ordinari núm. 328/2009

Jutjat Primera Instància i Instrucción núm. 2 La Seu d'Urgell

SENTÈNCIA núm. 80/2012

PRESIDENT

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX

MAGISTRATS

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, vint-i-quatre de febrer de dos mil dotze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 328/2009, del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de La Seu d'Urgell, en virtut del recurs interposat per ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A ., representada per la procuradora Paulina Roure Vallés i assistida pel lletrat Josep Bayarri Bosque contra la sentència de data nou de setembre de dos mil deu dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 150/2011. La part apel·lada és Florian , representat per la procuradora Sagrario Fernández Graell i assistit pel lletrat Jordi Alis Vila. També és part apel·lada Rogelio i Paula , representats per la procuradora Paulina Roure Vallés i assistits pel lletrat Jordi Galobart Boix. És ponent d'aquesta resolució l'Il·lm. Sr. ALBERT MONTELL GARCIA, Magistrat d'aquesta Audiència Provincial .

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data nou de setembre de dos mil deu, és la següent: " DECISIÓ: Estimo la demanda que ha interposat Florian i condemno els demandats Allianz Compañía de Seguros y Reaseguros S.A., Rogelio i Paula a satisfer solidàriament a l'actor la quantitat de 16.984,60 euros.

L' esmentada quantitat reportarà l' interès legal des de la interposició de la demanda fins a la sentència, que s'haurà d'incrementar en dos punts des de la seva data i fins al seu total pagament. En quant a la companyia asseguradora seran aplicables els interessos de l' article 20 de la LCS .

Les costes s'imposen a la part demandada Allianz, sense imposició de costes als codemandats Rogelio i Paula . [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A. va interposar recurs d'apel· lació, que el Jutjat va admetre, i al qual es vaN oposar les altres parts; un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 16 de febrer de 2012 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- Sigui quina sigui la qualificació que s'hagi de donar al contracte privat signat entre el demandant i el Sr. Inocencio el dia 8-1-07, és essencial tenir en compte que l'incendi del bé assegurat per la demandada es va produir entre el 16 i 17 de gener de 2007. La pòlissa subscrita estableix a la seva clàusula 6. 3 F) , posada en relació amb el seu apartat E), que la mateixa es rescindeix "cuando los bienes asegurados sean vendidos o trasmitidos a otras pesonas". Establiex de forma expressa que, per la transmissió de la cosa assegurada, l'adquirent no es subroga en la posició de l'assegurat, llevat que hagi una "previa petición del comprador y posterior aceptación expresa por parte del Asegurador". Tot seguit, afegeix "Consulta de la Ley: arts, 8 , 10 , 12 , 14 , 22 , 34 , 35 , 36 y 37". I es que, efectivament, pel cas de transmissió de l'objecte assegurat, són d'aplicació els arts 34 i 35 de la LCA . Segons el primer, en els riscs no obligatoris, com és aquí el cas, l'adquirent de l'objecte assegurat no es subroga en els drets i obligacions que tenia el transmitent en el contracte d'assegurança si així ho pacten les parts contractants, pacte que, com s'ha transcrit, estava incorporat a la pòlissa subscrita entre els ara litigants. Ara bé, els efectes extintius de la relació d'assegurança no es produeixen automàticament pel simple fet de la transmissió i, a més, cal tenir en compte el règim de comunicacions mútues establerta per la normativa legal entre assegurat i asseguradora, per una banda, i entre adquirent i asseguradora, per l'altra. Així, el segon paràgraf de l'art. 34, estableix que l'assegurat té obligació de comunicar per escrit el fet de la transmissió a l'assegurador en el termini dels quinze dies següents. En el cas que ens ocupa, succeeix que quan es produeix l'incendi, encara no s'havia exhaurit el termini legalment establert per a la notificació escrita de la transmissió, doncs mentre aquesta darrera és de 8-1-07, l'incendi es produeix entre els dies 16 i 17-1-07.

Pel que fa a l'eficàcia i vigència de la pòlissa, ho estableix l' art. 35 de la LCA , quan estableix: "El asegurador podrá rescindir el contrato dentro de los quince días siguientes a aquel en que tenga conocimiento de la transmisión verificada. Ejercitado su derecho y notificado por escrito al adquirente, el asegurador queda obligado durante el plazo de un mes, a partir de la notificación. El asegurador deberá restituir la parte de prima que corresponda a períodos de seguro, por los que, como consecuencia de la rescisión, no haya soportado el riesgo". En conseqüència, la pòlissa està plenament vigent i desplega tots els seus efectes, tant dintre del termini de quinze dies que té el transmitent assegurat per comunicar la transmissió, com durant els quinze dies següents a que l'assegurador coneix la transmissió i, finalment, cas que opti per la resolució, aquest continua obligat encara durant el termini d'un mes. Com senyala la STS de 30-6-11 , que esmenta la de 13-6-98 , "se trata de un precepto, integrado entre los que regulan la modalidad de seguro contra daños, que consagra una transmisión ex lege [por ministerio de la ley] de la relación aseguradora cuando se transmite el objeto asegurado, sin perjuicio del derecho que se reconoce al asegurador en el artículo siguiente (de rescindir el contrato en los quince días siguientes a tener conocimiento de la transmisión)". Sobre el seu fonament, diu la STS de 3-3-06 : "la transmisión de la cosa a que alude la LCS ( artículo 34 LCS ), que fundamenta la subrogación del adquirente en los derechos del asegurado, equivale, como unánimemente reconoce la doctrina, a la transmisión de interés asegurado y no puede identificarse con cualquier enajenación o transmisión del bien, sino sólo con aquella que tiene lugar en las condiciones adecuadas a la naturaleza del contrato de seguro para que pueda entenderse transmitido dicho interés, derivado de la posición económica del asegurado respecto del bien objeto de transmisión".

En el mateix sentit que l'establert als esmentats arts. 34 i 35, es troba la pròpia condició 6.3 F), atès que començar dient "igualmente ocurre cuando los bienes asegurados sean vendidos o transmitidos...". Amb aquest "igualmente ocurre", està fent aplicació al supòsit de transmissió del bé allò que estableix pel cas regulat a l'apartat E) de la mateixa clàusula, on recull un seguit de circumstàncies que poden originar la rescissió del contracte d'assegurança. En aquests casos, preveu que "Si es el Asegurador quien rescinde, prorroga quince días la cobertura para que el Tomador del Seguro tenga tiempo de suscribir otra póliza...". En conseqüència, contractualment ja es preveu la vigència de la pòlissa durant els quinze dies posteriors a la seva rescissió per l'asseguradora, termini de quinze dies que, en cap cas, es podia haver consumit en aquest cas encara que la rescissió s'hagués produït el mateix dia en que es va signar el contracte privat de 8-1-07, atès que l'incendi es produeix vuit dies després.

SEGON.- Per altra banda el document privat de 8-1-07 no és apte per transmetre per sí mateix el dret real de domini al comprador, atès que per a fer-ho, no només cal un títol adquisitiu, si no que a més cal que el venedor lliuri la possessió de l'objecte de la compravenda, i ho ha de fer en aquest concepte possessori, és a dir, de titular dominical ( arts. 609 , 1095 i 1473 del C.c .). Mentre no es produeix l'entrega de la possessió, el contracte de compraventa serà perfecte i eficaç, però la seva eficàcia és de naturalesa obligacional ( arts. 1095 , 1445 , 1450 , 1461 del C.c .), no real. En canvi, en el supòsit que ara ens ocupa, el concepte possessori de l'adquirent no era com a propietari, si no que era per mera tolerància dels transmitents "para que el comprador, pueda iniciar, en su caso, las obras de acondicionamiento y rehabilitación, que estime necesarias" (clàusula cinquena). Aplaçat el lliurament del preu fins a la data d'atorgament de l'escriptura pública fixada a la clàusula tercera, com a molt tard el 31-8-07, seria en aquell moment on es produiria l'efecte transmissiu del domini ( arts. 1125 , 1466 i 1467 del C.c .).

TERCER.- L'anteriorment esmentat fa que no sigui d'aplicació l' art. 48 de la LCA , atès que només preveu que l'assegurador no té obligació d'indemnitzar quan l'incendi es produeix per culpa greu de l'assegurat, i, en aquest cas, l'acció originadora de l'incendi (l'ús de la xemeneia de l'immoble) no és imputable al demandant assegurat, si no a un tercer, Don. Inocencio . Diu la STS de 18-11- 11 que: "el propio art. 48 LCS que se cita como infringido solo exime al asegurado de su obligación de indemnizar los daños cuando el incendio "se origine por dolo o culpa grave del asegurado", lo que exige probar no solo el dolo o la culpa grave del asegurado sino también su relación causal con el origen del incendio, incumbiendo al asegurador, según la doctrina científica y la jurisprudencia, la carga de esta prueba. Como declaró la sentencia de 12 de marzo de 2001 (rec. 569/96 ), [s]i no consta probado que el incendio haya sido provocado, directa ni indirectamente, por el asegurado no se da el supuesto contemplado en la norma cuya infracción se denuncia, y huelga discurrir acerca del dolo o culpa grave del asegurado y del nexo causal".

QUART.- Pel que fa a qué ha de ser considerat com a culpa greu, que l' art. 48 assimila al dol, és a dir, a una conducta volguda i que incidiria en l'àmbit de la responsabilitat penal , ho és la negligència greu, o culpa lata, ( STS de 28-1-08 ), realitzada amb menyspreu de les més elementals normes de precaució i actuació acurada. Entre d'altres, ", i la STS de 29-7-10 la descriu com "la tradicional culpa lata o grado más intenso de negligencia, o como la define la sentencia 670/2005 de 22 de septiembre "una grosera falta de la diligencia exigible". Aquest caràcter no es pot predicar del fet d'utilitzar una xemeneia, ja sigui per escalfar un àpat, ja sigui per cremar deixalles, per molt en desús en què es trobés.

CINQUÈ.- . Atès el que disposen els articles 394 i 398.2 de

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processa l d' Allianz, Compañía de Seguros y Reaseguros SA, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de La Seu d'Urgell, en procediment de judici ordinari núm. 328/09, que confirmem, i condemnem l'apel·lant a pagar les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.