Sentencia Civil Nº 95/2012, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 116/2011 de 08 de Marzo de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 116/2011

Judici verbal núm. 794/2010

Jutjat Primera Instància i Instrucció núm 1 de Cervera

SENTÈNCIA núm. 95/2012

Lleida, vuit de març de dos mil dotze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, constituïda per mi, Albert Guilanya Foix, magistrat president de la Secció Segona, he vist en grau d'apel·lació, constituït en tribunal unipersonal, les actuacions de judici verbal número 794/2010, del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Cervera, i del qual dimana el rotlle de sala núm. 116/2011.

Són parts apel·lants i apel·lades SEMAT COMUNICACIONS, SLU , representada pel procurador Isidre Genesca Llenes i assistit pel lletrat Lluis Padullés Augé i XP SERVEIS EL PLA, SL, representada per la procuradora Ares Jené Zaldumbides i assistida pel lletrat Josep Maria Sala Mases , contra la sentència de data quinze de desembre de dos mil deu dictada en el procediment esmentat.

Antecedentes

PRIMER. El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Cervera va dictar sentència que, en la seva part dispositiva, establia: " FALLO :QUE DEBO ESTIMAR Y ESTIMO la demanda interpuesta por el Procurador Sr. Cucurull en la representación de Semat Comunicacions, S.L.U., y, en consecuencia, CONDENO a la demandada XP Serveis El Pla, S.L. a pagar a Semat Comunicacions, S.L.U. la cantidad de 900 € , con los intereses legales correspondientes desde la fecha de la reclamación judicial, así como al pago de las costas procesales.

SEGON. Contra la sentència esmentada les parts van interposar recurs d'apel·lació mitjançant un escrit, del qual se'ls va donar trasllat respectivament i les dos es van oposar al recurs interposat de contrari.

TERCER. Seguidament es van elevar les actuacions a aquesta Audiència Provincial Secció Segona, que va acordar formar rotlle i designar el magistrat competent per conèixer del recurs, al qual es van passar les actuacions per dictar la resolució corresponent.

Fundamentos

PRIMER. Ambdues parts recorren contra la sentència de primera instància i ho fan al·legant motius ben diversos. Així i pel que fa a la part actora, el seu motiu de recurs rau en el fet de que l'estimació de la demanda hagués hagut d'esser total ja que el jutge a quo interpreta i aplica erròniament l' article 1154 del CC . Estem en un supòsit -afirma l'apel·lant- en que justament el compliment parcial és l'objecte de la clàusula penal i cal condemnar al pagament de la totalitat.

Per la seva banda, la part demandada apel·la també la sentència per bé que solament en l'aspecte relatiu a les costes ja que malgrat haver estimat parcialment la demanda s'imposen la totalitat de les costes a la part demandada, cosa que cal ser rectificar.

Així mateix cadascuna de les parts s'oposa a l'escrit de recurs de la contraria tot demanant la seva desestimació i l'estimació del propi.

SEGON . Per raons de sistemàtica caldrà pronunciar-se primerament respecte del recurs d'apel·lació fet valer per la part actora. Sosté aquella que no procedia la moderació de la clàusula penal i que la condemna havia d'esser per la totalitat.

Doncs bé, això obliga a fer una breu referència a quin sigui el contingut de l' article 1154 del CC i com cal interpretar-lo, distingint els diferents supòsits que es poden donar. Així les Sentencies del TS de data 15 de nov. de 1.984 , 17 de juny de 1.985 , 20 de maig de 1.986 , 25 de gener de 1.995 o la de 29 de novembre de 1.997 es pronuncien en el següent sentit: "... En las obligaciones con cláusula penal, como norma general, la pena estipulada sustituye a la indemnización de daños y al abono de intereses en caso de falta de cumplimiento de la obligación, si otra cosa no se hubiere pactado ( artículo 1152 del Código Civil ), o sea, que la aplicación de la pena procede cuando el deudor incumple totalmente la obligación. En función de ello, viene establecido el artículo 1154 del mismo Cuerpo legal, con arreglo al cual el Juez modificará equitativamente la pena cuando la obligación principal hubiera sido en parte o irregularmente cumplida por el deudor, o sea, que dicha facultad moderadora ha de actuar cuando, prevenida la pena para el incumplimiento total de la obligación, el cumplimiento es parcial o irregular ". Per tant doncs, una primera conclusió és que l' article 1154 del CC no és possible aplicar-lo en els supòsits de incompliment total sinó solament parcial o irregular. Ara bé no sempre serà d'obligada aplicació sinó solament en els supòsits en que la clàusula penal no estigués pactada precisament també pels supòsits d'incompliment parcial, ja que en aquest cas el que caldria seria simplement aplicar-la i complir amb el pactat i en aquest sentit només cal veure les SSTS de 15 de novembre de 1.999 , 20 de juliol de 2005 o 23 d'octubre de 2006 . En definitiva i resumint la doctrina al respecte, ni és possible aplicar-la en supòsits d'incompliment total ni en els d'incompliment parcial si la clàusula penal està prevista precisament per aquelles situacions, actuant la clàusula penal en aquest casos a modus d'indemnització de danys i perjudicis, i això és precisament el que succeeix en el cas que ara es judica. Vegis sinó la redacció de la clàusula d'autos, i que no deixa massa lloc a dubtes, quan literalment diu: "Primero.- Para el supuesto caso de que durante la vigencia del contrato firmado con VODAFONE ESPAÑA SA el cliente por cualquier motivo decidiese no respetar la permanencia exigida en dicho contrato, se obliga, a modo de penalización, a pagar a SEMAT COMUNICACIONES SLU el importe del valor de los terminales entregados (...) totalmente aparte de la posible señalización económica que VODAFONE pueda cursar según sus contratos ".

Per tant, no es donen els requisits que l' article 1154 del CC , i la jurisprudència que l'interpreta, exigeixen per tal de que es pugui moderar la clàusula penal, el que haurà de determinar l'estimació del recurs de la part actora al temps que la desestimació del recurs de la part demandada.

TERCER. Pel que fa a les costes d'aqueta alçada no escau fer especial declaració de les del recurs de la part actora ja que aquest ha estat estimat. Pel que fa al recurs de la part demandada, aquell feia referència exclusivament a la imposició de les costes de la primera instància, i certament que en el cas que s'hagués desestimat el recurs de l'actora hagués procedit l'estimació del de la demandada ja que la sentència en primera instància contenia una estimació parcial de la demanda, i en conseqüència, no procedia la imposició de costes. Malgrat tot, el cas és que el recurs d'apel·lació de l'actora ha estat estimat i això impedeix l'estimació del de la demandada, per bé que la situació abans descrita ha de suposar no fer especial declaració de les costes del recurs de la demandada tot imposant-li, això sí, les costes de la primera instància.

Fallo

ESTIMO el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Isidre Genescà Llenes contra la sentència de data 15 de desembre de 2010 del Jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Cervera al temps que DESESTIMO el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Ares Jené Zaldumbide contra aquesta mateixa sentència i en conseqüència CONDEMNO a XP SERVEIS EL PLA , SL a que pagui a SEMAT COMUNICACIONS, SLU la quantitat de 1.596,59 € així com els interessos corresponents des de la data de la interpel·lació judicial i les costes de la primera instància. No es fa especial declaració de les costes de cap d'ambdós recursos.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb una certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Aquesta és la meva sentència, que pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.