Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 114/2020, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 237/2017 de 20 de Marzo de 2020

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00114/2020

N.I.G:07040 33 3 2017 0000225

Procedimiento:PO PROCEDIMIENTO ORDINARIO 0000237 /2017 /

SobreADMINISTRACION LOCAL

DeDELEGACION DE GOBIERNO DELAGACION DE GOBIERNO

Abogado:ABOGADO DEL ESTADO

ContraAYUNTAMIENTO DE CALVIA AYUNTAMIENTO DE CALVIA

Abogado:FERNANDO POZUELO MAYORDOMO

SENTÈNCIA

Il·lè s. Srs.

PRESI DENT:

Gabri el Fiol Gomila.

MAGIS TRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carme n Frigola Castillón.

Palma, a 20 de març de 2020

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 237 de 2017, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, l'Administració General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat i, d'altra, com a Administració demandada, l'Ajuntament de Calvià (Mallorca), representat i dirigit pel seu lletrat el Sr. Pozuelo Mayordomo.

L'objecte del recurs és la Instrucció aprovada pel plenari de l'Ajuntament de Calvià (Mallorca) per a una contractació pública amb responsabilitat social, medi ambiental i lingüística el dia 25 de maig de 2017.

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 28 de novembre de 2019.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la Instrucció aprovada pel plenari de l'Ajuntament de Calvià (Mallorca) per a una contractació pública amb responsabilitat social, medi ambiental i lingüística el dia 25 de maig de 2017.

Fou publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 8 de juliol de 2017.

L'Administració General de l'Estat que la impugna sol·licita, expressament a la pètita de la demanda, la seva nul·litat. Nul·litat que predica, inicialment, del contingut de l'article 4.1, 2 i 4 de la Instrucció. A partir d'aqui, s'assenyala que:

'en el presente caso, la instrucción indica que es aplicable al Ayuntamiento de Calviá, a sus organismos autónomos, empresas públicas y fundaciones públicas (artículo 2 de la Instrucción) y a todas las licitaciones del Ayuntamiento de Calviá, sus organismos autónomos, empresas públicas y fundaciones públicas (artículo 3 de la Instrucción). Se exceptúan de su aplicación los contratos menores, aunque las diferentes normas señaladas en la Instrucción se pueden tener en cuenta cuando el órgano de contratación lo considere oportuno (artículo 3.2)'.

A continuació, la direcció lletrada de l'Estat, exposa que la Instrucció té una proyecció ad extra tal com resulta del darrer paràgraf de seu propi preàmbul, on es pot llegir el següent:

'Amb aquesta Instrucció es pretén que els òrgans de contractació competents de l'Ajuntament, els seus organismes autònoms i societats mercantils puguin introduir aspectes de naturalesa social, ambiental i/o lingüístics en les contractacions que es duguin a terme d'una manera uniforme'.

La qual cosa fa combinar, a continuació, amb el que es diu a dos paràgrafs anteriors de l'esmentat Preàmbul:

'En aquest context es fa necessari que els òrgans de contractació d'aquest Ajuntament avancin en la inclusió d'aquest tipus de clàusules a l'empara de les competències establertes en l'article 6 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), que permet que es dictin instruccions i circulars mitjançant les quals els òrgans administratius estableixin criteris d'aplicació i interpretació administrativa de disposicions i normes en els contractes que celebrin, per la qual cosa resulta convenient dictar la present Instrucció amb la finalitat, d'una banda, d'establir criteris homogenis d'actuació entre tots ells i, d'altra, de servir de guia quant als requisits legals que han de complir-se per a la seva inclusió en aquells contractes respecte dels quals no s'estableix l'obligatorietat de fer-ho però que, pel seu objecte, siguin susceptibles d'incorporar aquest tipus de clàusules'

Destaca el contingut dels articles 11.2 i 5 i 12 de la Instrucció, col·locats en el Títol V sota la rúbrica de 'condicions especials d'execució de caràcter social, mediambiental i lingüístic. Afegeix que en el Títol VI, l'article 17, la qual cosa suposa una nova causa de resolució i una nova prohibició de contractar i, ens diu:

'(vid en este punto el artículo 60 del TRLCSP, aprobado por RDL 3/2011, o el 71 de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público por la que se transponen al ordenamiento Jurídico español las Directivas del Parlamento Europeo y del Consejo 2014/23/UE y 2014/24/UE, de 26 de febrero).

Por lo tanto, la disposición supone la exteriorizaron del establecimiento de una orde-nación o regulación abstracta, y destinada a ser ulteriormente aplicada en una pluralidad absolutamente indeterminada de casos concretos: a todos los contratos que celebre el sector público municipal. En consecuencia nos encontramos ante una disposición general'.

A la fi, i després d'aquest introito, a la fonamentació jurídica de la demanda, predica la declaració de nul·litat de la Instrucció pels següents motius;

1r.- A l'empara de l' article 62.2 de la Llei 30/1992 per vulneració de les Disposicions Addicional 2na i Final 2na de la Llei de Contractes del Sector Públic. Falta de competència de l'Ajuntament de Calvià (Mallorca) per aprovar normes en matèria de contractació.

2n.- Nul·litat de l' art. 2 de la Instrucció per vulneració de l' article 191.b del TRLCSP en quant que s'aplica als poders adjudicataris citats a l' article 3.3.a), b) i c) del dit Text refós - article 3 de la LCSP -.

3r.- Nul·litat de l'article 4.4 de la Instrucció per vulneració de l'art. 118 del TRLCSP. Impossibilitat d'imposar una clàusula concreta als òrgans de contractació.

4t.- Nul·litat del Títol II, que engloba els articles 5 i 6, per vulneració de la Disposició Addicional 5ena de la Llei de Contractes del Sector Públic.

5è.- Nul·litat del Títol III, articles 7 a 10, que assenyala quin són els criteris d'adjudicació, a l'empara de l'article 47.2 de la LPACAP per vulneració de l'article 150 del TRLCSP.

6è.- Nul·litat de l' article 9.1, del 2n paràgraf de l' article 9.2 i de l' article 11.6.3, per vulneració de l' article 19 octies de la Llei 58/2003, de 16 de desembre, de l'Ocupació, en relació amb la competència exclusiva de l'Estat en matèria de legislació laboral, prevista a l' article 149.1.7ena de la Constitució, i

7è.- Nul·litat de l'article 11.5.h), precepte que, específicament, determina com a condició especial d'execució els criteris lingüístics.

La defensa de la part demandada, l'Ajuntament de Calvià, com a 1r punt de discrepància amb la demanda, assenyala que el contenciós esdevé inadmissible conforme a l' article 69.c de la Llei reguladora de la Jurisdicció, en tractar-se d'un acord plenari de l'Ajuntament no susceptible d'impugnació directa. Ens diu, al respecte:

'El Ayuntamiento de Calviá, en ejercicio de sus competencias y de acuerdo con lo previsto en el artículo 6 de la Ley 40/2015, Ley de Régimen Jurídico del Sector Público, dictó una instrucción con el fin de dirigir las actuaciones de sus órganos jerárquicamente dependientes en materia de contratación pública.

Las instrucciones autorizadas y reguladas en el citado artículo 6, son decisiones que se dirigen a los subordinados jerárquicamente del órgano que las emite, son los únicos destinatarios. Se trata de disposiciones que fijan las pautas de las actuaciones futuras de los órganos subordinados. No se trata de un acto normativo que vaya a tener eficacia externa para la generalidad de los ciudadanos. No son, por tanto, disposiciones generales, se trata de directrices de actuación dentro del marco de autoorganización de la administración.

Estamos ante un instrumento dirigido únicamente al personal del Ayuntamiento, que no son constitutivo de un acto ni una disposición general, por lo que no es susceptible de impugnación y cuyo papel más importante es la interpretación y aplicación de preceptos legales'.

A partir d'aquí i endinsant-se en el fons, dóna resposta, una per una, a cadascuna de les nul·litats plantejades a la demanda concloent que, ni molt menys, la Instrucció està viciada de cap d'elles.

SEGON.- Davant l'acurada resposta de la direcció lletrada de l'Administració General de l'Estat envers la causa d'inadmissibilitat patrocinada per la defensa de l'Administració local demandada, aquesta, aplega el debat i l'estoja al seu magatzem a l'escrit de conclusions; tan sols reitera el fil argumentador de la contestació de la demanda.

El Tribunal, en diverses ocasions, s'ha anat pronunciant en relació a quina sia la naturalesa de les Instruccions. Per no fer-na una cita exhaustiva, destaquem la núm. 373 de 5 de setembre de 2017, dictada a les actuacions 332 de 2015, especialment el 2n fonament de dret. Ho reproduïm:

'SEGUNDO: El TS en Sentencia de 26 de noviembre de 2015 (RC 3405/2014) con remisión a la Sentencia de ese mismo Tribunal de 17 de marzo de 2009 (RC 9576/2004) y a la Sentencia de 20 de diciembre de 1996 (recurso apelación 7729/1991) distingue con claridad las Instrucciones y Circulares, de las disposiciones de carácter general, pues aquellas, ni participan de tal naturaleza, ni tienen las garantías procedimentales que tienen los reglamentos, ni son el medio idóneo para regular deberes y derechos de los particulares. Y la Sentencia del TS de 30 de julio de 1996 (RC 593/ 1993) señaló que solo merecen la consideración de instrucciones aquellas directivas de actuación que no innovan propiamente el ordenamiento jurídico de modo que solo obligan en función de la obediencia propia e inherente a la jerarquía administrativa.

Por circulares, instrucciones u órdenes de servicio se entienden las disposiciones que se dictan en el ámbito interno de la organización administrativa mediante las que los órganos superiores, en desarrollo del principio de jerarquía orgánica, dirigen la actividad de los inferiores y del personal al servicio de la Administración. A ellas se refiere el artículo 21.1 de la Ley de Procedimiento Administrativo Común.

Por lo tanto la Instrucción, la Circular o las órdenes de servicio deben tener un ámbito y alcance estrictamente organizativo. En la medida que esto no sea así y la Instrucción supere ese ámbito, el resultado es que la Administración está regulando una determinada materia a través de un cauce procedimental que no es el admisible para ello, porque el ordenamiento jurídico contempla para esa finalidad a los reglamentos, disposiciones de carácter general cuya elaboración exige determinadas garantías procedimentales y de publicidad que no tienen las Instrucciones, las Circulares o las órdenes de Servicio'.

Les circulars o instruccions no gaudeixen de la naturalesa i de les garanties de les normes jurídiques o disposicions de caràter general. No són el medi idòni per regular drets i deures - sentència del Tribunal Suprem de 17 de març de 2009 -.

Per altra banda, sentència de la referida Sala Tercera de 7 de juny de 2006, el caràcter normatiu o no que s'hagi d'atribuir a una determinada decisió d'un òrgan administratiu no depèn només de la classe de matèria sobre la qual versa: 'lo que es verdaderamente decisivo es el alcance y siginificación que su autor otorgue a dicha decisición'.

A la vegada, la sentència de TS de 7 de febrer de 2007, digué:

'A modo de resumen, para resolver si estamos ante una Instrucción o ante una Circular de Servicio ha de tenerse en cuenta no sólo la materia que constituye su objeto sino que ha de estarse al alcance y significado que su autor le ha dado de modo que será propiamente una Instrucción o una Circular si representa la jerarquía administra-tiva a través de la dirección de los subordinados mediante criterios de actuación interpretativos exclusivamente a ellos destinados, sin dar lugar a innovaciones del ordenamiento ni a la regulación de situaciones jurídicas de terceros.

En otro caso, lógicamente, estaremos ante un auténtico reglamento jurídico.

La Administración no puede utilizar, desnaturalizándolos y obviando la garantía que el procedimiento de elaboración supone en la creación de disposiciones de carácter ge-neral, Instrucciones o Circulares para regulaciones jurídicas propiamente dichas, esto es, en sustitución de un reglamento ejecutivo'.

De la lectura de part del Preàmbul que hem citat a l'inici del 1r,. fonament de dret, en tant en quant es formula una projeccióad extraen tant en ell s'indica:

'la incorporació transversal i preceptiva als contractes públics de les denominades clàusules socials, ambientals i lingüístiques en les diferents fases del procediment de licitació de contractes públics: segons els casos a través dels contractes reservats, els criteris d'adjudicació o les condicions especials d'execució dels contractes públics'

així com del contingut de determinats articles, especialment els 2 i 3 i, a més del Títol IV, sota l'epígraf 'condicions especials d'execució de caràcter social, medi ambiental i lingüístic' i en concret dels 11.2, 5 i 6 i 12 i 17, aquest últim del Títol VI, es desprèn que la Instrucció, aprovada pel plenari de l'Ajuntament de Calvià (Mallorca), per a una contractació pública amb responsabilitat social, medi ambiental i lingüística el dia 25 de maig de 2017, té l'apariència d'un contingut regulador propi d'una disposició general.

Disposició general susceptible de ser impugnada per l'Administració General de l'Estat i, sobre la qual, a continuació, i en el que és el fons de la controvèrsia, ens hi pronunciarem, doncs, és possible la impugnació tant per irregularitats formals com a per substantives. S'esvaeix així, la causa d'inadmissibilitat arguïda per la demandada a l'empara de l' article 69.c) de la Llei Jurisdiccional, la qual expressament desestimem.

TERCER.- La primera de les causes de nul·litat es formula a l'empara de l' article 62.2 de la Llei 30/1992 per vulneració de les Disposicions Addicional 2na i Final 2na de la Llei de Contractes del Sector Públic, suposem que la referència correcta és a l'article 47.2 de la LPACAP, 39/2015, d'1 d'octubre, que ja havia entrat en vigor en el moment de plantejar-se el contenciós. Redacció, en qualsevol cas, a aquest punt, similar.

La nul·litat es predica des de la perspectiva de falta de competència de l'Ajuntament de Calvià (Mallorca) per aprovar normes en matèria de contractació. La competència ho és, en matèria de contractació, la que es deriva de la citada Disposició Addicional 2na del TRLCSP i de l' article 111 del Real decret legislatiu 781/1986. Article, aquest últim, que preveu:

'las Entidades locales podrán concertar los contratos, pactos o condiciones que tengan por conveniente, siempre que no sean contrarios al interés público, al ordenamiento jurídico o a los principios de buena administración, y deberán cumplirlos a tenor de los mismos, sin perjuicio de las prerrogativas establecidas, en su caso, en favor de dichas Entidades.'

Resta fora de qualsevol dubte, que en la redacció de l'esmentat, els Ajuntaments poden celebrar contractes, però no es preveu, en canvi, que puguin establir una normativa de contractació paral·lela a la que estableixin l'Estat o les Comunitats Autònomes en el desenvolupament de la legislació bàsica de l'Estat - aquí, en concret, l'article 31.5 del Estatut d'Autonomia de les Illes Balears -.

Tota la legislació en matèria de contractació pública té el seu fonament competencial a l' article 149 de la Constitució, concretament, en els punts 1.6 i 18. Per tant, Estat o Comunitats Autònomes, no municipis. Títols competencials que venien explicitats a la Disposició Addicional 2na del TRLCSP, i que va estar en vigor fins el 9 de març de 2018, per la disposició derogatòria de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.

L'article 11 es refereix a les condicions especials d'execució de caràcter social i lingüístic, veiem el que disposa:

'1. Els plecs de clàusules administratives particulars dels contractes que tramiti l'Ajuntament de Calvià i els seus organismes desconcentrats han d'incorporar totes les condicions especials d'execució de caràcter social, mediambiental i lingüístic establertes en aquest capítol. Els organismes autònoms, empreses públiques i fundacions públiques que tenguin el caràcter de poder adjudicador també han d'incorporar condicions especials d'execució similars a les descrites en la present Instrucció.

2. D'acord amb la legislació vigent, aquestes condicions es configuren com a obligacions per a l'empresa adjudicatària en la fase d'execució del contracte'.

En el 5è punt de l'esmentat, es preveu:

'5. Si se subcontracta part de l'activitat contractual, les condicions especials d'execució han d'incloure l'obligació per al contractista d'exigir-ne el compliment a totes les empreses amb les quals subcontracti, i s'ha d'acreditar aquest compliment davant l'òrgan de contractació.

S'han d'incorporar als plecs les següents condicions d'execució, sempre que tenguin relació amb l'objecte del contracte, repercuteixin en la millora del servei, i no se'n derivi discriminació directa o indirecta o afectin la competència'

Condicions, que es determinen a continuació i que són les següents: a) Accessibilitat universal i disseny per a totes les persones, b) Drets laborals i qualitat en l'ocupació, c) Discapacitat, d) Igualtat entre dones i homes, e) Inserció laboral de persones amb dificultats d'accés al mercat laboral, f) Compliment de criteris ètics, g) Transparència i justícia fiscal i h) Criteris lingüístics. Totes elles desenvolupades en el dit punt 5è. A continuació, a l'article següent, el 12, assenyala quines són les condicions especials d'execució de caràcter mediambiental.

Posteriorment, a l'article 17, col·locat dins el Títol VI de la Instrucció, i que està referit als efectes de l'incompliment de les clàusules socials, lingüístiques i mediambientals, es preveu:

'Els plecs de clàusules administratives particulars han d'assenyalar expressament que els criteris d'adjudicació i les condicions especials d'execució de caràcter social, lingüístic i mediambiental es consideren obligacions contractuals de caràcter essencial i, en cas d'incompliment i en funció de la gravetat, l'Administració pot optar per:

1. Resoldre el contracte per incompliment culpable, la qual cosa pot suposar la inhabilitació per licitar durant el termini de dos anys en qualsevol procediment públic de licitació.

2. Continuar l'execució del contracte, amb la imposició d'una penalitat que l'òrgan de contractació ha d'estimar en funció de la seva gravetat fins a un màxim del 10 % del preu del contracte'.

A pesar del que afirma la direcció lletrada de l'Estat en relació a què, es miri com es miri, de forma directa o indirecta, es configura una nova forma de resolució del contracte, això no ho entenem així. La metodologia de la incorporació de les clàusules suposa, res més, l'establiment d'uns criteris d'aplicació e interpretació administrativa de les normes vigents en matèria de contractació. No hi ha una regulació específica fora dels marges legalment previstos, ni tampoc una contradicció amb la Llei.

Veiem el seu contingut:

'1. Els departaments responsables del contracte han d'introduir en els plecs de clàusules administratives particulars - o en la documentació preparatòria equivalent - les clàusules establertes en aquesta Instrucció o d'altres similars, seguint el procediment que es preveu.

2. Amb aquesta Instrucció es regulen, en primer lloc, els contractes reservats; a més, s'estableixen condicions especials d'execució de caràcter social, mediambiental i lingüístic la incorporació de les quals és preceptiva per a totes les licitacions, i, finalment, inclou una llista de criteris d'adjudicació amb una ponderació mínima perquè el departament responsable del contracte seleccioni els més apropiats o bé n'inclogui uns altres de caràcter similar als plecs de clàusules administratives.

3. Les diferents clàusules socials establertes en aquesta Instrucció i la seva categorització en les diferents fases del procediment resulten plenament compatibles entre si. Per tant, un contracte pot qualificar-se com a reservat, incorporar criteris d'adjudicació de caràcter social i mediambiental, i incloure condicions especials d'execució de caràcter social, mediambiental i lingüístic.

4. La incorporació dels criteris d'adjudicació i de les condicions especials d'execució als plecs de clàusules administratives particulars o tècnics s'estableix amb caràcter obligatori i de mínims. No obstant això, atenent a l'objecte, el contingut i les característiques del contracte, el sector d'activitat, la finalitat perseguida i l'oferta existent en el mercat, el departament responsable del contracte podrà ampliar el contingut, augmentar els percentatges establerts o incrementar la ponderació en els barems.

5. De forma excepcional, els departaments responsables del contracte poden considerar que les característiques d'aquest o l'oferta existent no resulten apropiades per a la incorporació d'alguna o algunes de les clàusules d'aquesta Instrucció -siguin criteris d'adjudicació o condicions especials d'execució-, o que escau minorar-ne part del contingut o dels percentatges establerts. En aquests casos, l'òrgan de contractació ha d'emetre un informe motivat que s'incorporarà a l'expedient'.

En la Instrucció no s'ha produït un excés competencial per part de l'Ajuntament de Calvià. Tot apareix contemplat legalment. La Instrucció el que fa és disposar i instruir seleccionant del que, prèviament, ja ve regulat per la Llei. Si s'observa, especialment, el contingut dels articles 9.1.2n, 9.2 i 11.6.e es veu com hi ha una remissió a les normes estatals. És clar, al respecte, el contingut de l' article 145 de la Llei 9/2017

Ara bé, calgui dir, a continuació, que, a més, de la citada Disposició Addicional 2na del TRLCSP, ja derogada, s'ha de prendre en compte també la Disposició Addicional 3era de la Llei de Contractes del Sector Públic, 9/2017, de 8 de novembre, mitjançant la qual se transposen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

En el Preàmbul de la referida Llei 9/2017, es deixa exposat:

'En el Libro III se recoge la regulación de los contratos de poderes adjudicadores no Administración Pública, en donde la principal novedad es la supresión de las instrucciones de contratación, así como del resto de entes del sector público que no tengan el carácter de poderes adjudicadores, estableciéndose claramente la regulación que les resulta aplicable. En efecto, como se ha dicho antes, se suprimen para los contratos no sujetos a regulación armonizada las instrucciones en el caso de los poderes adjudicadores no Administraciones Públicas, debiendo adjudicar estos contratos por los mismos procedimientos establecidos para dichas Administraciones Públicas, si bien se les permite utilizar de forma indistinta cualesquiera de ellos, a excepción del negociado sin publicidad, que solo se podrá hacer uso de él, en los mismos supuestos que las citadas Administraciones....'

Per tant, s'han d'adjudicar conforme al que es preveu a l'article 318.b) de la vigent Llei i queden suprimides las instruccions internes de contractació que abans es possibilitaven a l'article 191.b) del TRLCSP, si més no, però, això no suposés, en aquell moment, que la Instrucció pogués superar, ni molt menys, la seva finalitat específica, és a dir, la d'excedir-se en el seu marc competencial. No ha de desplaçar, la Instrucció, l'aplicació obligatòria dels corresponents preceptes legals, la qual cosa, tal com hem avançat abans, entenem que aquí no succeeix.

La Directiva 2014/24/UE del Palament Europeu del dia 26 de febrer de 2014, exigeix a l'article 18 que:

«Los Estados miembros tomarán las medidas pertinentes para garantizar que, en la ejecución de contratos públicos, los operadores económicos cumplen las obligaciones aplicables en materia medioambiental, social o laboral establecidas en el Derecho de la Unión, el Derecho nacional, los convenios colectivos o por las disposiciones de Derecho internacional medioambiental, social y laboral enumeradas en el anexo X».

Doncs bé, a més d'aquest mandat de caràcter general, veiem com hi ha aspectes socials i mediambientals en els motius d'exclusió dels contractistes - art. 57 -, criteri d'adjudicació - art. 67 - i el requeriment que les condicions especials estiguin vinculades amb l'objecte del contracte - art. 70 -.

En conclusió, en l'actualitat, amb els preceptes que citem, i altres com l'11.5.h) de la Instrucció, no hi ha evidències de la seva nul·litat. Pel que fa a aquest últim article, l'Ajuntament tan sols aplica el seu Reglament de Normalització Llingüística, i del qual no hi ha constància de la seva impugnació, en desenvolupament de la Llei 3/1986. L'exigència del català en els ròtuls i en les comunicacions derivades dels contractes no impedeix que es pugui utilitzar el castellà.

Afirmacions, totes, que ens porten a la desestimació del contenciós

QUART.- No es fa imposició de costes processals, segons es preveu a l' article 139 de la Llei Jurisdiccional, donat que ens trobem en presència d'un debat estrictament jurídic i dubtós en la seva interpretació

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- DESESTIMARla causa d'inadmissibilitat plantejada per la demandada.

SEGON.- DESESTIMARel recurs contenciós administratiu interposat contra la Instrucció aprovada pel plenari de l'Ajuntament de Calvià (Mallorca) per a una contractació pública amb responsabilitat social, medi ambiental i lingüística el dia 25 de maig de 2017

TERCER.- No es fa imposició de costes processals.

Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència y conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional, segons la modificació operada per la reforma de la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol i amb més l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLI CACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.