Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 150/2018, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 404/2015 de 22 de Marzo de 2018

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00150/2018

SENTÈNCIA núm. 150

Il·lès. Srs. PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón

Palma, a 22 de març de 2018

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 404 de 2015, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, l'Associació d'afectats per la pedrera de Ses Planes, representada pel procurador dels Tribunals Sr. Cabot Llambias i assistida per l'advocat Sr. Alcaide Juan, i, d'altra, com a Administració demandada, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada ha intervingut la mercantil Hermanos Parrot SA., representada per la procuradora Sra. Díez Blanco i dirigida per la lletrada Sra. Gómez Casajus.

L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 9 d'octubre de 2015 per la Conselleria de Treball, Comerç i Industria del Govern Balear aprovant el projecte d'actualització del pla de restauració de l'explotació minera Ses Planes 335 i incorporació de dos establiments de benefici.

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a les representacions de l'Administració demandada i de la codemandada perquè la contestessin, així ho varen fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per les parts litigants. Proposta i admesa que fou en forma, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 9 de febrer de 2018.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada el dia 9 d'octubre de 2015 per la Conselleria de Treball, Comerç i Industria del Govern Balear aprovant el projecte d'actualització del pla de restauració de l'explotació minera Ses Planes 335 i incorporació de dos establiments de benefici.

Explotació ubicada al terme municipal de Santa Eulària des Riu (Eivissa). La incorporació dels dos establiments de benefici era, una, per a una planta de formigó, i, altra, d'aglomerat asfàltic.

La referida resolució dictada pel director general d'Industria actuant per delegació del conseller, duia causa en origen de la petició efectuada per l'explotador el dia 17 d'octubre de 2011.

D'elles - de les dues plantes - se'n dirà a la demanda que resulten altament molestes, insalubres, nocives i perilloses.

Veiem, abans, d'assenyalar quins són els punts de controvèrsia entre les parts, els fets rellevants.

1r.- L'activitat de la pedrera és llunyana en el temps. Activitat denunciada ja, en el seu moment, per la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que va donar lloc a la sentència de la Sala Segona del Tribunal Suprem, dictada el 14 d'abril de 2011 , que posava colofó a un procés penal per denúncia, precisament com apuntem, de la fiscalia. Sentència que va suposar l'absolució als explotadors de la pedrera. No obstant, en ella es destacava, que des del mes de gener de 1980 i fins el mes de desembre de 2007, viva la pedrera, va estar funcionant sense la preceptiva llicència municipal, i,

2n.- L'enginyer municipal de Santa Eulària des Riu ja va destacar, a un informe emès el 7 de desembre de 2000, que hi havia habitatges aïllats a menys de 250 metres de distància. També, i a més, l'acord del Consell Executiu del Consell Insular de 24 de juny de 2013, on s'assenyalava que era necessari realitzar un diagnosi de les poblacions a la zona d'influència de la pedrera; en concret, el nucli de Roman , el conjunt d'habitatges ubicats en les proximitats i vies que donen accés a la pedrera.

Consta als folis 369 i següents del 2n tom de l'expedient, un informe de la consultora ambiental Duna Baleares SL, emès el mes de juliol de 2013 que és força semblant, pel que fa a les seves conclusions, amb l'anterior esmentat. Igualment podem llegir, folis 546 i següents del 3r tom, altre informe medi ambiental emès en febrer de 2014 per l'equip multidisciplinari de Melissa, consultoria i enginyeria ambiental SL.. Informe que encara és més concloent que els anteriors.

A partir d'aquí doncs, la part actora, adduirà el que hem avançat, és a dir, que la instal·lació de dues plantes resulta altament perjudicial i que, en relació als comentat informes que hi ha a l'expedient administratiu, l'entorn immediat de la pedrera suposa un perjudici real pels habitatges, nombrosos - nucli poblacional de Roman , s'afegeix -, que estan al seu voltant. Habitatges construïts amb la pertinent llicència municipal.

En relació causa a efecte amb aquest punt, ens indica, que les memòries justificatives dels projectes autoritzats ometen qualsevulla referència a l'existència dels dits habitatges i la gran massa forestal existent d'un considerable valor ambiental.

La defensa de la part actora posa èmfasi amb els articles 9 i 12.2.3 del Pla Territorial Insular d'Eivissa i Formentera, el 1r en quant al que s'estableix com a ús prohibit de noves activitats extractives en sòl rústic protegit, i, el 2n. en quant a les mesures addicionals per a la implantació de noves activitats en les referides categories de sòl.

Fa referència directa a què la Sala es va pronunciar a la sentència núm. 33 de 26 de gener de 2011 dictada a les actuacions 759 de 2008, rebutjant la possibilitat que es considerés que una planta de formigó, i menys encara una d'aglomerat asfàltic, era establiment de benefici d'una pedrera.

Com a últim argument la part actora posa l'accent en la nul·litat de l'acord impugnat per vulneració del procediment per omissió del preceptiu tràmit d'informació pública, amb l'afegit que l'estudi d'impacte ambiental i el projecte autoritzat no es corresponen amb els foren sotmesos a informació pública havent estat objecte de modificacions substancials.

La contestació de la demandada - sense que vingui signada per cap dels lletrats de la Comunitat Autònoma - és una simple còpia, pràcticament acarada, de la resolució administrativa recorreguda, tant en el que és la relació fàctica continguda a aquesta com a la fonamentació jurídica. Situació al menys esmenada, i a pesar que no és el seu moment processal, en conclusions escrites; clar està, aquí, en contravenció de l' article 64.1 de la Llei Jurisdiccional , que parla de succintes.

A la contestació fa seu l'informe emès i/o elaborat pel cap del Servei de Mines el mes de setembre de 2014. En qualsevol cas, d'ella - de la contestació - tan sols podem destacar l'afirmació que la seva oposició passa per la negació dels arguments impugnatoris de la part actora i que aquests queden supeditats al resultat de les proves que es practiquin. Afirma, a la fi, que la resolució administrativa recorreguda s'ha dictat després de la tramitació d'un procediment garantista on s'han col·locat nombroses prescripcions de seguretat i condicionants de naturalesa estructural, mediambiental i de gestió.

La part codemandada, la mercantil Hermanos Parrot SA., s'hi oposa citant també totes les prescripcions contingudes a la resolució administrativa. Fa referència a la documentació en la qual basa l'actora el seu fil argumentador i entén que no hi ha omissió, per tant vulneració, del tràmit d'audiència pública. Mancança d'omissió derivada del fet que als folis 893 a 906 del 3r tom de l'expedient es pot veure que el 21 d'octubre de 2014 es va dictar una resolució administrativa susceptible d'alçada que no es va interposar i guanyar l'anterior fermesa. Resolució que derivava d'una petició del lletrat de la recurrent interessant la retroacció d'actuacions per tal d'obrir un nou tràmit d'informació pública.

SEGON.- La resolució administrativa recorreguda resol una doble petició, una primera, la del projecte d'actualització del pla de restauració de l'explotació minera Ses

Planes 335 i, altra segona, per tal que es produís la incorporació de dos establiments de benefici. Han d'obtenir una resposta per separat.

La primera ve obligada per llei, concretament l' article 46 de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'Ordenació minera de les Illes Balears. Restauració que necessita l'aprovació d'un pla.

'1. Els drets miners pertanyen al seu titular, segons l'autorització o la concessió d'explotació corresponent. Per tant, l'obligació de restaurar correspon sempre a la persona titular del dret miner, amb independència de qui sigui la persona propietària o titular dels drets de disposició sobre els terrenys on s'ubica l'explotació minera.

2. Si l'explotador i el titular dels terrenys no coincideixen, en el moment en què es formalitzi el document pel qual s'autoritza la cessió dels terrenys per dur a terme l'activitat minera, ha de constar que el propietari té coneixement que, encara que l'obligació de restaurar correspongui al titular del dret miner, el cedent dels terrenys ha d'assumir l'obligació de consentir les actuacions necessàries per assegurar el compliment del pla de restauració vigent, tal com es preveu en el Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears.

3. Si la persona propietària o titular dels terrenys impedeix accedir al lloc de l'explotació al titular del dret miner que hagi manifestat de forma fefaent la seva voluntat de restaurar l'àrea afectada dins el calendari aprovat en el pla de restauració vigent, se li pot incoar un expedient sancionador d'acord amb les disposicions del títol VI d'aquesta llei, tot sens perjudici de les accions judicials que puguin emprendre les parts'.

Cita que fem en la contemplació dels fets provats a la sentència de la Sala 2na del Tribunal Suprem, de 14 d'abril de 2011 i que ara reproduïm fent-los nostres, com a complement als altres dos del fonament de dret anterior:

'- Hnos. Parrot SA, integrada como consta, el 25 de enero de 1979 obtuvo de la Delegación Provincial de Baleares del Ministerio de Industria y Energía autorización para explotar una cantera en la finca de su propiedad, conocida como Ses Planes den Fumet, en el municipio de Santa Eularia des Riu.

- En el Plan General de Ordenación Urbana de Santa Eularia des Riu, aprobado en 1981, el terreno de la cantera quedó comprendido dentro de un área calificado de suelo rústico forestal protegido.

- La zona de ubicación de la cantera no se vio afectada por la Ley 11/1991, de 30 de enero, de Espacios Naturales de las Islas Baleares.

- En el Plan Territorial de Ibiza y Formentera, aprobado en 2006, la misma fue catalogada como suelo rústico de uso extractivo, dentro de un entorno calificado como suelo rústico área forestal protegida.

- El Plan Director Sectorial de Canteras de las Islas Baleares (aprobado por Decreto 61/1999, de 28 de mayo), incluyó la explotación de la cantera como autorizada y en fase de adaptación al mismo.

- La Consellería de Medi Ambient, por acuerdo de 2 de febrero de 2000, incluyó la cantera en el anexo relativo a las que, autorizadas, contaban con informe favorable de esta entidad y estaban pendientes de obtener licencia municipal.

- La Comissió Insular d'Activitats Classificades i Espectacles del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, por acuerdo de 19 de abril de 2006, decidió informar favorablemente el otorgamiento de la licencia municipal, concedida, finalmente, el 14 de diciembre de 2007'.

L'explotador, en conseqüència, venia obligat a interessar el pla de restauració, si més no, i clar està, amb la legislació vigent al moment de la sol·licitud produïda el 17 d'octubre de 2011, uns mesos més tard de l'al·ludida sentència. Legislació que, aleshores, era la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines; el Reial decret 863/1995, de 2 d'abril, mitjançant el qual fou aprovat el Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera; la Llei 11/2006, de

14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions d'impacte ambiental y avaluacions ambientals estratègiques en les liles Balears i el Reial decret 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l'espai afectat per activitats mineres i les seves modificacions posteriors, sense oblidar-se, clar està, ara, de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre de 2014, d'Ordenació minera de les Illes Balears.

També cal destacar que en el BOIB de 5 de juny de 1999 fou publicat el Decret 61/1999, de 2 de maig, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears. Després, en el BOIB de 4 de març de 2000 es va publicar l'acord d'inclusió de la pedrera Ses Planes a l'annex 2 de l'esmentat Decret. Inclusió que suposà que la referida pedrera vingués qualificada com a d'interès general tal com es va determinar a l' article 48 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre :

'Es declara l'interès general, a efectes urbanístics, de les pedreres que, l'1 de gener del 2006, figurin incloses en l'annex II del Decret 61/1999, de 28 de juliol, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears, en els casos en què el planejament urbanístic no hagi adaptat la classificació del sòl a les determinacions previstes en l' article 13 de l'esmentat Decret 61/1999, de 28 de maig '.

Reconeguda, fins i tot, per la relació de fets provats de la sentència del Tribunal Suprem abans esmentada, l'antiguitat d'autorització minera de la pedrera de Ses Planes de Santa Eulària des Riu d'Eivissa, és més que, evident, pel material documental incorporat a l'expedient i acceptat per les parts, que l'activitat extractiva s'ha estat exercint i desenvolupat sense interrupció i coneixement directe de les Administracions implicades.

L'activitat es va iniciar l'any 1979 - 25 de gener - i va continuar de forma ininterrompuda. No obstant, la llicència municipal d'obertura i funcionament no es va produir fins el 14 de desembre de 2007. Per tant, que el mes d'octubre de 2011 es sol·licités l'actualització d'un pla de restauració i aquest fos concedit amb el compliment de diverses condicions, molt detallades i acurades, vista la petició plantejada per la part avui codemandada Hermanos Parot SA., era conseqüència lògica de l'esdeveniment dels fets.

TERCER.- Per altra banda, i en referència als establiments de benefici, el Tribunal a la sentència núm. 33 de 26 de gener de 2011 que dictàrem a les actuacions 750 de 2008, ja es va pronunciar en relació a la consideració de si una planta de formigó ho era o no. La conclusió era, llavors, que no. Preníem, en compte, els articles 112 la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines i 138.2n del Reial decreto 2857/1978, de 25 d'agost, mitjançant el qual s'aprovava el Reglament General per al règim de mineria. Ho reforçaven en la transcripció literal del 7è fonament de dret de la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 14 de setembre de 1997 .

Ara, no obstant, la legislació vigent, en concret, la Disposició Addicional 9 de la Llei 4/2010, de 16 de juny , de mesures urgents per al impuls i la inversió a les Illes Balears, la qual no estava vigent quan fou dictada la sentència de 1997 del Tribunal Suprem, disposa:

'Es consideren com a instal·lacions pròpies de l'activitat extractiva els establiments de benefici definits a l' article 138 del Reglament general per a règim de la mineria aprovat pel Reial Decret 2857/1978, de 25 d'agost , aquelles que, utilitzant principalment matèries primeres procedents de la mateixa explotació i sense incorporar processos de emmotllatge i/o adormiment, elaborin materials aptes per a infraestructures i indústries de la construcció, tot això a l'objecte d'evitar l'impacte ambiental que aquestes activitats poden provocar en sòl rústic i/o industrial, donant d'aquesta forma compliment a les recomanacions emanades des de la Unió Europea en relació amb la utilització dels materials de deixalla de les explotacions mineres'.

Article a combinar amb el 138.2.c) de l'abans citat Reial decret 2857/1978, de 25 d'agost:

'c) Plantas de beneficio; son aquellas instalaciones cuya finalidad es la de someter los recursos procedentes de yacimientos naturales o no naturales, o los productos resultantes de las operaciones anteriores, al correspondiente tratamiento para la obtención o recuperación de los elementos o compuestos que sean útiles.

En este grupo quedan incluidas aquellas instalaciones que utilizando materias primas obtengan productos útiles para infraestructura e industrias de la construcción.'.

Doncs bé, i sense contrariar el criteri que nosaltres ja plasmaren a la referida sentència 33/2011 ja que l'aplicació es feia sobre una legislació que era distinta ; ara, l'esmentada Disposició Addicional 9ena de la Llei 4/2010 , permet entendre que el sòl on es troba la pedrera és adequat per a la implantació d'establiments de benefici.

Però, és més, l' article 4.16 de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre de 2014, d'Ordenació minera de les Illes Balears, publicada en el BOIB núm. 138 del dia 9 següent, i entrada en vigor 1 dia més tard; és a dir, i també, de la resolució administrativa recorreguda, va disposar en línia amb la ja avançada:

'Els establiments de benefici són aquells en els quals s'utilitzen principalment matèries primeres procedents de la mateixa explotació i, sense incorporar-hi processos d'emmotllatge i/o enduriment, elaboren materials aptes per a infraestructures i indústries de la construcció. En tot cas, es consideren establiments de benefici propis de l'activitat extractiva les plantes de fabricació de formigó preparat, d'aglomerat asfàltic, de morter, ensacadores, toveres i de grava-ciment i de sòl-ciment'.

Per tant, les plantes de formigó i d'aglomerat asfàltic gaudeixen de la condició d'establiments de benefici. Ja no ens trobem amb una definició imprecisa d'establiment de benefici com era abans amb la legislació anterior.

Per altra banda, és evident, que el component medi ambiental és important i que, de cada vegada més, suposa que l'Administració hagi de actuar amb més contundència amb les exigències del compliment de tots els requisits necessaris per tal de protegir el medi ambient; màxim, com és el cas, on hi trobem una gran massa forestal que ha de suposar una millor i major protecció. Precisament per això, la resolució administrativa recorreguda posa l'accent en que, punts 14, 15 i 16, entre d'altres:

'14.Es farà un seguiment exhaustiu del renous, amb les periodicitats que indiqui el pla de vigilància ambiental. A més de que l'empresa pugui fer mesures internes, les mesures previstes al pla de vigilància ambiental seran realitzades per empresa especialitzada externa a l'explotador. Si es detecta una medició superior a la màxima permesa, es prendran les mesures corresponents s'informarà d'immediat a l'autoritat minera i ambiental corresponent. Els resultats de totes les mesures es reflectiran en el pla de labors per part del Director Facultatiu indicant específicament els dies que s'han superar les mesures màximes, les mesures que es varen prendre immediatament, i un estudi al respecte per què no es torni a repetir aquesta situació. En el cas de que les emissions ambientals a la població siguin lo suficientment importants, l'autoritat minera sol·licitarà informe al respecte a medi ambient per si un cas s'hagués de revisar l'autorització de la instal·lació emissora concreta..

15. Per evitar pèrdues de combustibles i altres fluids a l'ambient, a més de complir amb la normativa vigent al respecte, s'impermeabilitzarà les àrees corresponents als establiments de benefici, i s'instal·larà una àrea de recollida de lixiviats al manco a àrea de càrrega i descàrrega de ciments, additius i asfalts. També i quant a les inspeccions corresponents de tancs i altres amb perill de pèrdues, els resultats d'aquestes inspeccions hauran de ser incloses al pla de labors per pare del director facultatiu. Qualsevol pèrdua s'haurà de posar en coneixement de l'autoritat corresponent immediatament, a més de l'autoritat ambiental de la Comunitat Autònoma de les illes Balears. El Director Facultatiu haurà de presentar a l'autoritat minera, prèviament a la posada en servei de les instal·lacions, una DIS quant als sistemes en cas de que es produeixi un abocament incontrolat.

16. Per a disminuir els efectes de la pols, s'haurà de complir el disposat al respecte per les normes vigents i per la normes locals de l'ajuntament corresponent. S'haurà d'humitejar adequadament les àrees de feina. Les àrees de circulació de maquinaria de carrega d'àrid a tremuja estaran permanentment humides. En dies de vent, és obligatori el muntatge de xarxes i tendals en camions. En dies amb vents superiors als 90 km/h, es prohibeix el transport intern i el tractament del material als establiments de benefici. S'instal·larà immediatament el tancament perimetral amb pantalles vegetals, prioritàriament amb bruc de 2 metres d'altura i especies autòctones i, tal com s'indica al projecte, amb capacitat per a retenir la pols, especialment als llocs conflictius. S'apantallarà tota la pedrera i especialment la part est de la mateixa amb plantació espessa, amb dues fileres de plantes. Aquest apantallament s'hauran de minorar, si cal, a la vista de les corresponents revisions acústiques que es practicaran en les proximitats de les vivendes pròximes i que es presentaran juntament amb el pla de labors. En el cas de que les emissions ambientals a la població siguin lo suficientment important, l'autoritat minera sol·licitarà informe al respecte a medi ambient per si un cas s'hagués de revisar l'autorització de la instal· lació emissora concreta'.

QUART.- Pel que fa a la possible incompatibilitat de la pedrera amb els habitatges existents al seu entorn immediat, hi ha que significar en el que té de rellevància; i així apareix de la prova practicada en forma documental, que abans de l'inici de l'activitat extractiva el mes de gener de 1979 cap habitatge existia de les construïdes amb llicència i donades d'alta al Cadastre. Abans de la dita datació tan sols hi havia vuit (8) habitatges sense llicència. Després, amb llicència i alta en el Cadastre, foren vint (20). La certificació municipal dóna detall de cadascuna d'elles, una de 1985; tres de 1987; una de 1994; una de 1995; una de 1996; una de 2000; una de 2001; dues de 2003; tres de 2004; dues de 2011; dues de 2013 etc..

Els veïnats, doncs, no poden al·legar desconeixement de l'existència de la pedrera. Existia abans. Poden exigir, clar està i és el seu dret, el compliment de la normativa d'aplicació. Veïnats que foren considerats, en la seva existència, per part de l'Administració com es desprèn de les mesures correctores imposades al pla d'actualització - tres de les qual hem transcrit al fonament de dret anterior -.

Altra consideració hem d'efectuar en relació a l'Estudi medi ambiental destacant que la part actora ha plegat el seu fil argumental - suposem que en la contemplació de la prova pericial practicada -. Tan sols apel·la, en conclusions escrites a diferència de la demanda, a la manca d'alternatives, la qual cosa és tècnicament correcta segons el que es preveu a l'article

27.1 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre. Alternatives i justificació. Ara bé, aquí hem de visualitzar les peculiaritats del projecte; pla de restauració d'una pedrera que opera sobre el seu propi àmbit territorial exclusiu i establiments de benefici annexos a la font extractiva que és la pedrera.

La pericial judicial contradictòria deposada per la Sra. Ariadna , biòloga, deixa clar que el conjunt del projecte s'adapta al contingut mínim exigit per la referida Llei de 2006 i pren en compte el que varen informar les Administracions intervinents - conclusió de la pàgina 15 del seu dictamen -. També, va assenyalar que en quant a les possibles deficiències inicials, el promotor del pla de restauració, amb addendes, aclariments i correccions presentades, totes, amb posterioritat al tràmit d'informació pública, va justificar de forma correcta aspectes ambientals que resultaven deficients en la primera documentació presentada

- pàgines 117 a següents del dictamen -.

La perícia és força acurada, rigorosa i molt detallada; respon també als aclariment i destaca, en el que és la seva conclusió final, la bondat del pla de restauració de la pedrera. Va destacar, també, que a pesar que ens trobem en presència d'unes activitats considerades molestes aquestes no produiran una afectació greu als habitatges més pròxim, ni tampoc a la fauna i vegetació de la zona.

És evident que el component mediambiental va adquirint, dia a dia, major importància en la intervenció administrativa, la qual cosa obliga al fet que els dubtes interpretatius es

resolguin en el sentit més restrictiu per evitar que a l'empara d'un concepte jurídic no suficientment definit, tinguin entrada activitats industrials que tenen autonomia pròpia i no són simplement accessòries o secundàries de l'explotació minera per la qual es va concedir autorització.

La controvèrsia, en conseqüència, es resol amb l'afirmació que l'actuació administrativa és conforme amb l'ordenament jurídic. És conforme en tant la implantació de mesures correctores per part de l'acte administratiu impugnat amb el suport dels successius informes, ateses les circumstàncies mediambientals, l'existència de veïnats i d'una considerable massa forestal al seu voltant, suposa un plus en la intervenció administrativa. Plus que fou considerat en el cas tal i com ha quedat adverat per la prova practicada.

CINQUÈ.- També ha de rebutjar-se la possible causa de nul·litat per omissió del tràmit d'informació pública. Consta la publicació en el BOIB núm. 78 de 7 de juny de 2013 un anunci titulat informació pública del projecte d'actualització de la restauració i incorporació dels establiments de benefici de l'explotació minera Ses Planes. En ell es pot llegir que es donava un termini de 30 dies comptador des del dia següent de la publicació per fer les al·legacions que es consideressin oportunes.

En el BOIB núm. 93 del mes següent, 4 de juliol, es publicava un acord d'ampliació del tràmit d'al·legacions. Per tant, es prorrogava el període d'informació pública.

En el BOIB núm. 103 del dia 3 d'agost de 2013 es produïa la publicació d'una nova ampliació del període, per acord del director general d'Industria.

En definitiva, per tres vegades, es va oferir la possibilitat d'al·legar. És il·lustrativa la relació fàctica continguda a la resolució administrativa recorreguda on es detallen totes les notificacions hagudes a abastament. Notificacions, fins i tot, en la persona del lletrat director de la part actora.

Precisament, ja en el 1r fonament de dret in fine ens hem referit a què una resolució administrativa havia guanyat fermesa en la mesura que no s'havia interposat la preceptiva alçada. Resolució que derivava d'una petició directa del lletrat de la recurrent interessant la retroacció d'actuacions per tal d'obrir un nou tràmit d'informació pública. Altra més.

En conseqüència, no hi ha hagut vulneració del tràmit d'informació pública. Conclusió que juntament amb l'anterior ens porta a la desestimació del contenciós.

SISÈ.- Nio es fa imposició de costes processals pels dubtes de dret existents de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional .

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.-DESESTIMARel present recurs contenciós administratiu.

SEGON.-DECLARARadequat a l'ordenament jurídic l'acte administratiu impugnat el qualCONFIRMEM.

TERCER.- No es fa imposició de costes processals.

Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència y conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional , segons la modificació operada per la reforma de la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol i amb més l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.