Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 278/2020, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 84/2017 de 15 de Junio de 2020

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00278/2020

N.I.G:07040 33 3 2017 0000089

Procedimiento:PO PROCEDIMIENTO ORDINARIO 0000084 /2017 /

SobreRESPONS. PATRIMONIAL DE LA ADMON.

De D/ña. Octavio

Abogado:FRANCISCO JAVIER PEREZ LOPEZ

Procurador:ONOFRE PERELLO ALORDA

Contra D/ña. Pelayo, Primitivo , CENTRO POLICLÍNICO QUIRÚRGICO , FREMAP (MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO Y ENFERMEDADES PROBESIONALES DE LA S.S.), MAPFRE ESPAÑA, S.A.

Procurador: LLUISA ADROVER THOMAS,

SENTÈNCIA

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 15 de juny de 2020

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 84 de 2017, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, el Sr. Octavio, representat pel procurador dels Tribunals Sr. Perelló Alorda i assistit per l'advocat Sr. Pérez López, i, d'altra, com a Administració demandada, la Mutua d'Accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social núm. 61, FREMAP, per la seva qualitat d'entitat gestora i de serveis comuns de la Seguretat Social, En la condició de part codemandada han intervingut els Srs. Pelayo i Primitivo, l'entitat Mapfre España SA. i el centre policlínic quirúrgic SL. Tant la part demandada com la codemandada han estat representades pel procurador Sr. Colom Ferrà i dirigides per la lletrada Sra. Rosell Garau.

L'objecte del recurs és la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, de la reclamació articulada pel Sr. Octavio a la Mutua d'Accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social núm. 61, FREMAP, per la seva qualitat d'entitat gestora i de serveis comuns de la Seguretat Social, per responsabilitat patrimonial mèdica i per un import de 115.391,25 €.

La quantia es fixà en 115.391,25 €.

El procediment seguit ha estat el del tràmit del procediment ordinari previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de la demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per ambdues parts. Proposta i admesa que fou en forma documental i testifical pericial, es practicà amb el resultat que és de veure a les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 27 de febrer de 2020.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, de la reclamació articulada pel Sr. Octavio a la Mutua d'Accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social núm. 61, FREMAP, per la seva qualitat d'entitat gestora i de serveis comuns de la Seguretat Social, per responsabilitat patrimonial mèdica i per un import de 115.391,25 €.

Foren demandats també, de forma conjunta els Srs. Pelayo i Primitivo, l'entitat Mapfre España SA. i el centre policlínic quirúrgic SL.; per tant, la Sala els considera codemandats, conforme al que es preveu a l' article 21.b) i c) de la Llei jurisdiccional. Els dos primers en la qualitat de metges que varen intervenir al recurrent a rel del trencament del lligament creuat anterior; l'altra, la companyia asseguradora, i, per últim, el centre on es va produir la intervenció mèdica.

Els fets són els següents:

1er.- El dia 13 de maig de 2013, el Sr. Octavio, de 34 anys d'edat, paleta de professió, va patir un accident mentre treballava, i, a conseqüència del qual, es va lesionar el genoll dret. Segons s'informa a l'expedient, el Sr. Octavio havia patir un episodi similar l'any 2008 amb un diagnòstic de trencament parcial del LCA.

2n.- Fou atès pels serveis mèdics de la mútua d'accidents FREMAP i se'l va intervenir quirúrgicament pels doctors Pelayo i Primitivo, el dia 26 de juny de 2013, a l'institut o centre policlínic quirúrgic de Palma, centre concertat amb la mútua.

3er.- La intervenció quirúrgica es va desenvolupar amb normalitat. Es va reconstruir el LCA 'por técnica bifascicular y realizando una meniscectomia parcial externa, por rotura de cuerno anterior'.

4rt.- Fou pautat, en el tractament postoperatori, amb analgèsics, heparina i antibiòtics. A la història clínica es reflexa que el dia 5 de juliol li foren evacuats 25 cc de líquid serosanguinolent i es varen retirar les grapes. Se'l va emplaçar per la setmana vinent i el dia 9 de juliol flexionava entre un 60 i un 70. Havia de començar al cap de pocs dies exercicis de rehabilitació. El dia 11 el Sr. Octavio va referir molèsties, marejos i febre - 38.2 -. Se'l va practicar una evacuació de líquid sinovial i se'l recomanà repòs i que es prengués la temperatura cada 8 hores. La nit d'aquest dia 11 va anar al servei d'Urgències doncs presentava un quadre de febre de 39. Va quedar ingressat en la mesura que de les proves practicades presentava un procés infecciós.

El dia 12 de juliol es realitzà una artroscòpia per evacuar líquid que era de color sanguinolent i tèrbol. Es pautaren antibiòtics, Va millorar. No obstant, el dia 14 va recaure amb febre i molèsties, la qual cosa va determinar el canvi del tractament antibiòtic.

5è.- Tal com resulta de l'expedient i concorden les parts als seus respectius escrits de demanda i contestació:

'El 15/07 se reajustó la antibioterapia, una vez conocidos los primeros resultados del cultivo (informaban del crecimiento de un germen anaerobio. aún por identificar) siendo sustituido el ciprofloxacino por amoxicilina-ác. clavuiánico (Augmentine), y manteniendo la gentamicina, por recomendación de Microbiología.

El 17/07, el resultado del cultivo determinó que el germen causante era un peptostreptococo spp (probablemente un anaerococcus prevotii) sensible a varios antibióticos: Penicilina, metronidazol. clindamicina, carbapenern, cefamicina y vancomicina. Puesto que el paciente evolucionaba favorablemente, estaba mejor de estado general, por las mañanas no tenia fiebre pero por las tardes tenía picos de 37,5°, no había dolor en la rodilla aunque si empastamiento en fondos de saco, se decidió mantener el actual tratamiento y repetir la analítica al dia siguiente para decidir según el resultado'.

6è.- En la mesura que el pacient va empitjorar fou ingressat a la clínica Rotger de Palma el dia 18 de juliol. Després, el dia 23, es va rebre el resultat d'altre cultiu 'que informaba de la existencia también de un clostridium clostridiforme. sensible a la amoxicilina, pero resistente a penicilina y tetracicilina.' . Finalment, el dia 5 d'agost de 2013, el Sr. Octavio fou donat d'alta.

7è.- Segons relata el propi recurrent i ve corroborat documentalment, va començar un procés rehabilitador amb continues altes, ressonàncies, tacs, noves baixes i, fins i tot, altre artroscòpia el 21 de maig de 2014.

8è.- El dia 25 d'agost de 2014 se'l va donar d'alta mèdica assenyalant que el tractament havia conclòs si més no, però, amb una mínima limitació de 4º o 5º de flexió i una lleu sinovitis crònica reactiva.

9è.- Les referides seqüeles foren reconegudes per l'Institut Nacional de la Seguretat Social en grau d'incapacitat permanent total. Declaració que va provocar que la Mútua FREMAP interposés recurs que es va substanciar - procediment ordinari 982 de 2015 - en el Jutjat Social núm. 4 dels de Palma. Procediment en el qual es va dictar la sentència núm. 131 del 6 d'abril de 2017 en què es va confirmar la incapacitat del Sr. Octavio. Sentència que reconeixia les seqüeles i limitacions funcionals i el seu abast. Sentència, sobre la qual, ni en el tràmit de contestació ni de conclusions escrites, la demandada i codemandades n'hagin deixat menció.

D'aquesta relació fàctica la part recurrent entén que hi ha hagut una errònia praxis mèdica o negligència a l'hora de tractar la infecció amb antibiòtics o antibioteràpia en els primers moments de la infecció.

La seva petició es concreta en la indemnització de 115.391,25 €, suma que surt del desglossament previ pels 28 dies hospitalaris, 644 dies impeditius, seqüeles en 7 punts, danys estètics en 3 punts amb més els factors correctors. Càlculs que els efectua sobre la base del barem d'indemnitzacions per a l'any 2014.

La part demandada, en contestació, ens diu que:

'Las secuelas que se dicen padecidas por el paciente no constituyen un daño antijurídico, al no existir relación causalidad con el proceso asistencial y por ello no puede declararse la responsabilidad de mi representada FREMAP. en su condición de Entidades Gestoras y Servicios Comunes de la Seguridad Social.

A la vista de la historia clínica del paciente asi como del informe médico que se aporta, debemos concluir que no existe relación de causalidad entre el funcionamiento del servicio sanitario de FREMAP y el resultado y que la actuación médica de los doctores Primitivo y Pelayo fue ajustado en todo momento a los protocolos médicos al haberse actuado conforme a la " Lex artis ad hoc"'.

També, i afirma que ho fa als purs efectes dialèctics, impugna les quantitats reclamades.

Altres dos punts de divergència amb l'actora ho són en relació a l'absència de relació de dependència entre el Centre Policlínic Quirúrgic SL i els dos doctors codemandats i el de la pòlissa subscrita amb MAPFRE.

SEGON.- Sense necessitat d'analitzar, i argumentar ara, sobre la doctrina de la responsabilitat patrimonial referida als casos de caire general ens hem d'endinsar, en canvi, en el què és, pròpiament, la responsabilitat patrimonial sanitària amb l'afirmació inicial que el servei públic sanitari ha de procurar sempre la curació del pacient.

És una obligació de medis i no una obligació de resultats; per tant, s'ha de partir del fet que no tot resultat que succeeixi per l'atenció prestada es pot imputar a l'Administració sanitària, amb l'excepció, clar està, que la pràctica mèdica sigui incorrecta conforme a l'estat actual de coneixements. Reflexió i afirmació que serveis tant pel que fa al tractament que es dispensa com al de diagnòstic.

Tal i com vàrem recollir, entre d'altres, a la sentència núm. 221 de 30 de maig de 2017, actuacions 272/2015, en tesi que cal reiterar:

'como ha puesto de manifiesto la jurisprudencia del Tribunal Supremo y la doctrina del Consejo de Estado, conviene tener en cuenta también que para estimar las reclamaciones de indemnización en materia de responsabilidad patrimonial sanitaria, no resulta suficiente con que la existencia de la lesión se derive de la atención de esos servicios sanitarios, porque ello llevaría a configurar la responsabilidad administrativa de forma objetiva o por el resultado. Ya hemos dicho y lo hemos reflejado en la Sentencia nº 606/2012 de 4 de septiembre, que la medicina no es una ciencia de resultados, sino de medios, y la Administración, a lo que se compromete frente al paciente, es a poner a su disposición cuantos medios diagnósticos y terapéuticos sean necesarios y existen para curar, mejorar o paliar su enfermedad o dolencia.

Esa obligación de poner al servicio del paciente todos los medios, viene desglosada por la Jurisprudencia en los siguientes deberes:

-Utilizar cuantos medios conozca la ciencia médica y estén a su disposición en el lugar donde se produce el tratamiento.

-Informar al paciente del diagnóstico de la enfermedad y del pronóstico.

-Continuar el tratamiento al enfermo hasta que pueda ser dado de alta advirtiendo de los riesgos del abandono del tratamiento'.

Una i altra vegada ens hem anat pronunciant sobre la doctrina que fonamenta les reclamacions de responsabilitat patrimonial sanitària. Per no fer-ne una cita exhaustiva, citarem, tan sols, la sentència núm. 115 de 9 de març de 2016 , dictada per aquest Tribunal a les actuacions 388 de 2014. Veiem:

'La pretensión indemnizatoria no se puede hacer descansar sin más en la doctrina del carácter objetivo de la responsabilidad de la Administración, como si ello supusiera obligación de indemnizar siempre que el daño tuviese su origen en una intervención administrativa. En este punto, y en particular para los supuestos de responsabilidad sanitaria, la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común ha sido modificada en su art. 141 por la Ley 4/1999 , de modo que a su primer párrafo que rezaba: 'Sólo serán indemnizables las lesiones producidas al particular provenientes de daños que éste no tenga el deber jurídico de soportar de acuerdo con la Ley', se le ha añadido: 'No serán indemnizables los daños que se deriven de hechos o circunstancias que no se hubiesen podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o de la técnica existentes en el momento de la producción de aquellos, todo ello sin perjuicio de las prestaciones asistenciales o económicas que las leyes puedan establecer para estos casos', con lo que el principio de la 'responsabilidad objetiva' no alcanza para cubrir supuestos imprevisibles o inevitables, de tal modo que si los informes de la Administración atribuyen tal carácter a lo sucedido, sólo la prueba en contrario puede conducir a la estimación de la pretensión del particular'.

És rellevant, als dits efectes, la sentència dictada per la Sala Tercera del Tribunal Suprem el dia 14 d'octubre de 2002, en especial, quan al 7è dels fonament de dret, digué:

'Aunque en el instituto de la responsabilidad patrimonial de la Administración sanitaria tiene una importancia secundaria si la actuación del servicio médico ha sido correcta o incorrecta, lo cierto es que tal apreciación permite, en primer lugar, determinar con alto grado de certeza la relación de causalidad y, en segundo lugar, concluir si el perjuicio sufrido por el paciente es o no antijurídico, es decir si éste tiene o no el deber jurídico de soportarlo, ya que, según la jurisprudencia tradicional, ahora recogida por el precepto contenido en el artículo 141.1 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común redactado por Ley 4/1999, no son indemnizables los daños que se deriven de hechos o circunstancias que no se hubiesen podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o de la técnica existente en el momento de producción de aquéllos'.

I segueix dient la referida, amb cita d'anterior del 22 de desembre de 2001, recurs de cassació 8406/1997, i on en ella:

'declaramos que en el instituto de la responsabilidad patrimonial de la Administración el elemento de la culpabilidad del agente desaparece frente al elemento meramente objetivo del nexo causal entre la actuación del servicio público y el resultado lesivo o dañoso producido, si bien, cuando del servicio sanitario o médico se trata, el empleo de una técnica correcta es un dato de gran relevancia para decidir, de modo que, aun aceptando que las secuelas padecidas tuvieran su causa en la intervención quirúrgica, si ésta se realizó correctamente y de acuerdo con el estado del saber, siendo también correctamente resuelta la incidencia postoperatoria, se está ante una lesión que no constituye un daño antijurídico conforme a la propia definición legal de éste, hoy recogida en el citado artículo 141.1 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre , redactado por Ley 4/1999, de 13 de enero, que no vino sino a consagrar legislativamente la doctrina jurisprudencial tradicional, cuyo alcance ha quedado aquilatado en este precepto.

La jurisprudencia ( Sentencias de 25 de enero de 1997, 21 de noviembre de 1998, 13 de marzo, 24 de mayo y 30 de octubre de 1999) ha precisado que lo relevante en materia de responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas no es el proceder antijurídico de la Administración, dado que tanto responde en supuestos de funcionamiento normal como anormal, sino la antijuridicidad del resultado o lesión.

La antijuridicidad de la lesión no concurre cuando el daño no se hubiese podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o de la técnica existentes en el momento de la producción de aquél, incluyendo así nuestro ordenamiento jurídico como causa de justificación los denominados riesgos del progreso.'

Altra sentència del Tribunal Suprem, aquesta de 15 d'octubre de 2007, reitera l'anterior doctrina:

'Es doctrina jurisprudencial reiterada, por todas citaremos las Sentencias de 20 de marzo de 2007 (Rec.7915/2003), 7 de marzo de 2007 (Rec.5286/03) y de 16 de marzo de 2005 (Rec.3149/2001) que 'a la Administración no es exigible nada más que la aplicación de las técnicas sanitarias en función del conocimiento de la práctica médica, sin que pueda sostenerse una responsabilidad basada en la simple producción del daño, puesto que en definitiva lo que se sanciona en materia de responsabilidad sanitaria es una indebida aplicación de medios para la obtención del resultado, que en ningún caso puede exigirse que sea absolutamente beneficioso para el paciente'.

Doncs bé, tal com hem remarcat a l'inici del present fonament de dret, la medicina no és una ciència de resultats, sinó de medis, y la Administració, al que es compromet en front del pacient, és a posar a la seva disposició quants medis i diagnòstics terapèutics siguin necessaris i existents per tal de curar, millorar o pal·liar una malaltia o dolència.

TERCER.- El que cal esbrinar, doncs, en primer terme, és a si l'estat que presenta actualment el pacient fou imputable o no a una mala praxis mèdica i si els doctors que varen intervenir quirúrgicament al Sr. Octavio actuaren d'acord amb lalex artis ad hoc.

La qüestió litigiosa s'ha de resoldre amb l'anàlisi del material probatori La Sala ha pres en compte els informes emesos pel dr. Landelino, especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia i pels doctors Sergio i Lorenza, el 1r a instàncies de la demandada i codemandades i els 2ns a instàncies de la part actora. També hem valorat les documentals aportades i l'expedient administratiu. Doncs, bé, en relació a la tasca de decidir entre distints informes pericials, cal veure el que digué la sentència del Tribunal Constitucional, núm. 36/2006, de 13 de febrer:

'la tarea de decidir ante distintos informes periciales cuál o cuáles de ellos, y con qué concreto alcance, deben ser utilizados para la resolución de un determinado supuesto litigioso es una cuestión de mera interpretación y valoración, conforme a las reglas de la lógica y de la sana crítica, de la prueba, que en virtud del artículo 117.3 CE constituye una función exclusiva de los órganos judiciales ordinarios (por todas, SSTC 229/1999, de 13 de diciembre, FJ 4; y 61/2005, de 14 de marzo',

De la valoració de la prova es dedueixen dues consideracions, una primera, que la tècnica utilitzada en la intervenció quirúrgica fou la correcta, i, segona, que no hi va haver dilació ni en el diagnòstic ni el tractament. El contrari, no ha esdevingut provat.

El Tribunal ha de comprovar que les conclusions fàctiques a què d'aquesta manera, amb la valoració de la prova, s'arriben no posin de manifest un error evident o resultin incompletes, incongruents o contradictòries.

El dr. Sergio va afirmar en el seu informe, elaborat de forma conjunta amb la dra. Lorenza, i com a conclusió, que hi havia un error mèdic o negligència. En concret:

'Un joven de 35 años, sin antecedentes importantes, sufrió una artritis séptica tras ser intervenido de plastia artroscópica en la rodilla derecha por rotura de ligamento cruzado anterior.

Una artritis séptica es una de las patologías que requieren a los facultativos actos médicos urgentes, debido a la rapidez de evolución con secuelas importantes e irreversibles.

Recalcamos que el paciente es un joven como habíamos mencionado, le hubiéramos podido esperar una recuperación con integridad si se hubiera instaurado tratamientos adecuados, precisamente unos antibióticos correspondientes a su patología, con observación adecuada.

La antibioterapia suministrada, (Ciplofloxacino y Gentamicina) no fue adecuada, ni correspondiente por su patología ya que estos antibióticos no tienen suficiente espectro al germen responsable que estaba proliferando en la rodilla infectada, y no pudo paralizar su proliferación y, en consecuencia, a fecha de hoy el paciente se queda con una sinovitis como secuela importante, que le incapacita realizar su actividad laboral como peón de construcción con repercusión en su vida cotidiana también, en la que ejercía actividades físicas previamente a la artritis séptica postquirúrgica.

Consideramos que estas actuaciones realizadas, administrar unos antibióticos no correspondientes a su patología, además de no ingresar el paciente mediatamente cuando acudió al centro por presentar la sintomatología por primera vez y no practicar hemocultivo en este momento, fueron inadecuadas, provocando demora de tratamiento, y resultando una secuela importante para un joven de 35 años.

Por todo ello consideramos que las actuaciones mencionadas equivalen a error médico, impericia médica, e incluso, podría ser considerado como malas praxis'.

A l'informe del dr. Landelino, en canvi, es diu que:

'mencionar que la cirugía realizada estaba correctamente indicada y fue llevada a cabo según una técnica idónea, como es la sustitución del LCA por los tendones isquiotibiales del propio paciente, en este caso con técnica de doble túnel. Se llevó a cabo una correcta profilaxis antibiótica con Kurgan (Cefazolina) 2 gr. que se mantuvo durante 24 horas.

Se le evacuó derrame articular en dos ocasiones (el 28/06, evacuando sangre y el 05/07, líquido serosanguinolento), lo que es normal tras una cirugia como la practicada'.

Com a conclusió final, va assenyalar:

'Tras el análisis de la documentación aportada, no se aprecia mala praxis alguna o actuación no acorde a lex artis ad hoc en el proceso asistencial a este paciente, más bien todo lo contrario. La complicación infecciosa aparecida (compleja, al tratarse de dos gérmenes anaerobios) únicamente como materialización de un riesgo inherente a cualquier cirugia, fue manejada de forma perfecta y diligente, tanto en tiempos como en medios, obteniendo su curación en un tiempo normal y sin mayores secuelas que las que hubiera presentado por la cirugia en sí misma'.

Els dos informes foren ratificats a presència del magistrat ponent. No obstant, no el va ratificar la dra. Lorenza, per renúncia expressa del lletrat de la part actora, en tant no era a Espanya. El seu informe, tal com ja ho hem advertit, havia estat elaborat de forma conjunta amb el dr. Sergio.

La més que evident discrepància entre els dos perits que van informar i ratificar, després, en seu judicial, ens obliga a allò que resulta de la sentència del Tribunal Constitucional, núm. 36/2006, de 13 de febrer, abans transcrita en un dels seus apartats de la fonamentació jurídica. És a dir, a fer una labor interpretativa y valorativa de la prova conforme a les regles de la lògica i de la sana crítica.

Aquí, adduït per la part actora l'existència d'una mala praxis mèdica, arribem a la conclusió que tal asseveració no ha esdevingut provada de forma fefaent tal com hagués estat necessari. En conseqüència, tal afirmació, comporta la desestimació del contenciós.

QUART.- No es fa imposició de costes processals donats els dubtes de fet existent, tot això, de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional,

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- DESESTIMARel present recurs contenciós administratiu.

SEGON.- No es fa imposició de costes processals.

Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència y conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional, segons la modificació operada per la reforma de la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol i amb més l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.