Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 333/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 296/2015 de 06 de Junio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU

SECCIÓ 3ª

Recurs d'apel lació núm. 296/2015

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona

Procediment ordinari núm. 263/2012-A

Apel lant: CABOEL, S.L

Representant de l'apel lant: SR. IVO RANERA CAHÍS, Procurador

Apel lat: IL LM. AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LA BARCA

Representant de l'apel lat: SRA. BEGOÑA BANACH I GIL, Lletrada consistorial

S E N T È N C I A núm. 333

Magistrats/ades:

IL LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President

IL LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL

IL LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

Barcelona, 6 de juny de 2017

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució , ha pronunciat la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d'apel lació núm. 296/2015, interposat, com a apel lant, per CABOEL, S.L -representada pel Procurador SR. IVO RANERA CAHÍS i assistida pel Lletrat SR. ANTONI GARRIGOSA AYUSO-, essent l'apel lat L'IL LM. AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LA BARCA -representat i assistit per la Lletrada consistorial SRA. BEGOÑA BANACH I GIL-.

Ha actuat com a Magistrat ponent l'Il lm. Sr. HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER:En el procediment ordinari núm. 263/2012-A, promogut per CABOEL, S.L contra L'IL LM. AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LA BARCA, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona dictà la Sentència núm. 61, de 26 de març de 2015 , en virtut de la qual desestimà la demanda deduïda per l'actora amb motiu de l'aprovació definitiva del Projecte de reparcel lació del Sector 21 del Pla general (Acord de la Junta de Govern Local, de 4 d'octubre de 2011, confirmat en reposició en data 17 d'abril de 2012).

SEGON:Disconforme amb el veredicte, CABOEL, S.L interposà apel lació, a la qual s'hi oposà en temps i forma L'IL LM. AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LA BARCA.

TERCER:Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel lació i designar Magistrat ponent. I un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 17 de maig 2017 per tal de votar i decidir, la qual cosa es verificà en aquests mateixos termes.

QUART:En la tramitació d'aquest recurs d'apel lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.

Fundamentos

PRIMER:Tal com ja hem expressat, en el procediment ordinari núm. 263/2012-A, promogut per CABOEL, S.L contra L'IL LM. AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LA BARCA, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona dictà la Sentència núm. 61, de 26 de març de 2015 , en virtut de la qual desestimà la demanda deduïda per l'actora amb motiu de l'aprovació definitiva del Projecte de reparcel lació del Sector 21 del Pla general (Acord de la Junta de Govern Local, de 4 d'octubre de 2011, confirmat en reposició en data 17 d'abril de 2012).

SEGON:La Sentència recaiguda en primera instància resolgué el litigi en els termes que segueixen:

'Primer.- Objecte del recurs

La part actora recorre l'acord de la Junta de Govenr local de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca pres en sessió ordinària de 17 d'abril de 2012 que resol desestimar el recurs de reposició presentat el 24 de noviembre de 2011 per l'actor contra l'acord d'aprovació definitiva del projecte de reparcel.lació del sector 21, de 4 d'octubre de 2011, en els termes de l'informe jurídic transcrit a la part expositiva d'aquest acord.

Les al.legacions que realitza la part actora davant del mateix les passem a analitzar.

Segon.- Data de referència per fer les valoracions del sòl.

No son fets discutits que abans del projecte que ens ocupa, es va aprovar un d'anterior que va ser declarat nul per la sentencia dictada per la Sala contenciosa administrativa del TSJ de Catalunya de 29 d'abril de 2009 , que referint-se a la data que sha de tenir en compte per procedir a les valoracions en un projecte de reparcel.lació ha de ser la data d'aprovació inicial del projecte i no la data d'aprovació de delimitació del polígon d'actuació, llevat que ' la fecha de delimitación, en su momento de la unidad de actuació, y antes u ahora de la del polígono de actuación, sea en la más pròxima cercanía a la de la aprovación inicial del instrumento equidistributiivo que concurra'.

Per tant, i en aplicació d'aquest raonament i de l' article 131 del Reglament de la Llei d'Urbanisme entenc que la data a tenir en compte és la de l'aprovació inicial del projecte de reparcel.lació que ens ocupa, és a dir, la 20 de desembre de 2010. Si seguim les argumentacions de la part actora anem en contra del contingut de les sentències recaigudes sobre la mateixa qüestió.

Tercer.- Aplicació dels coeficients d'homogeneïtzació.

És un fet admès que no va ser possible realitzar una reparcel.lació física atesa la consolidació del sector per l'edificació, extrem que ens duu a una reparcel.lació econòmica.

La part actora entén que no es poden aplicar els coeficients d'intensitat d'usos, de rigidesa a la demanda de cadascun dels usos i el coeficient de repercussió admissible del valor de la urbanització. Si bé, en l'escrit de conclusions ho limita als dos últims.

La part demandada manifesta que cadascun dels coeficients es troba justificat al punt 3.3 de la Memòria del Projecte de reparcel.lació. Així, i en relació al coeficient de rigidesa a la demanda de cadascun dels usos, el document justifica que el valor unitari del sòl segons els usos permesos al polígon és significativa i, com a base d'aquesta afirmació, el document conté un estudi de mercat, amb més de 25 mostres de diverses operacions de compravenda de terrenys o construccions acabades el més aproximades possible a les existents al sector. I respecte al coeficient de repercussió admissible del valor de la urbanització es diu que la raó de l'aplicació d'aquest coeficient ve justificat a la memòria del Projecte de reparcel.lació quan s'explicita que aquest factor corrector pren importància en aquesta reparcel.lació en la mesura que el Pla especial de reforma interior estableix una reserva per a sistema viari adreçat a donar servei al sòl apte per a ús comercial concentrat, que planteja uns costos unitaris d'urbanització superiors als de la resta del polígon.

La part actora per provar aquests fa extensiva la pericial judicial realitzada pel Sr. Desiderio presentada en el procediment administratiu seguit en el Jutjat contenciós administratiu núm. 9 de Barcelona recurs 583/2006 referit a l'anterior projecte de reparcel.lació i no el que ens ocupa, i que va servir de fonament per declarar la nul.litat de l'anterior mitjançant sentència de . Ara bé, si examinem la mateixa, el cert és que es realitza tenint per objecte un projecte de reparcel.lació diferent que el que ens ocupa, sí que és cert que analitza l aplicació del diferents coeficients homogeneïtzadors, però també ho és que el projecte que ens ocupa, fa una aplicació diferents del mateixos, inclús deixa d'aplicar un d'ells que és el coeficient de localització. La part actora manté que els vigents tenen la mateixa finalitat que els anteriors, però no ho prova atès que manca prova en aquest aspecte, ja que l'unica prova pericial existent en el present procediment, i que és la que va proposar la part actora té per objecte un projecte de reparcel.lació diferent.

Altrament, la part demandada aporta un informe dels serveis tècnics municipals (document núm. 10 de la contestació) que justifica l'aplicació d'aquests coeficients al nou projecte, tenint en compte el punt 3.3 de la Memòria del Projecte de Reparcel.lació, extrem que no ha estat desvirtuat per la part actora amb cap prova.

Quart.- Despeses d'urbanització

La part actora manifesta que al llarg dels 40 anys des de la delimitació del sector pel planejament general, els diferents operadors instal.lats a l'àmbit van anticipar cessions de sòl amb destí viari i l'execució d'obres d'urbanització necessàries pels funcionament de les seves activitats. Afegeix que el fet que en la redacció del projecte de reparcel.lació anterior es prescindís del projecte d'urbanització va impedir valorar la situació de les mateixes i ha fet que ja sigui per via judicial o per via conveni apareguin en el compte de liquidació unes indemnitzacions per execució d'obres anticipades que increment els costos d'urbanització a imputar a la massa reparcel.latòria. No concreta aquestes obres, si bé acte seguit manifesta qie l'Ajuntament ha incorporat a la massa reparcel.latòria el cost de sistemes generals aliens al Sector com el'endegament del Canal Sedó, o l'execució de la rotonda de l'autovia amb la vialitat del sector mitjançant les calçades laterals dimensionades en funció del nou rol. I finalment agrega que si bé el projecte de reparcel.lació té en compte la divisió en règim de propietat horitzontal operada en virtud de llicència d'obres atorgada a Coperfil Group, S.A, també s'ha de dir que l'atorgament d'aquesta llicència s'havia de condicionar a la prestació d'una garantia equivalent al 100 % de les despeses d'urbanització imputables.

Davant d'aquestes al.legacions fàctiques, mancades de tot argument jurídic l'Administració al.lega que en compliment dels articles 120 del TRLU i de l'article 127.2 RLU les despeses d'urbanització a repartir entre els propietaris són les previstes en el projecte d'urbanització del sector 21, aprovat definitivament el 24 de juliol de 2007 per la Junta de Govern local de l'Ajuntament i el Projecte d'urbanització complementari del sector 21 d'endegament d'un tram del canal Sedó, aprovat definitivament el 15 de febrer de 2011 per la Junta de Govern loca. Aquest Projecte d'urbanizació conté identificades, valorades, quantificades i justificades les despeses d'urbanització les quals es contenen en el Projecte de reparcel.lació del sector 21. Juntament amb l'informe del Serveis Tècnics municipals quan conclou que les obres d'urbanització són de característiques i qualitats properes als estàndards realitzables en aquest tipus de sòls.

El Projecte d'urbanització referit va ser impugnat judicialment, i aquest va ser estimat parcialment per la sentència dictada pel Jutjat contenciós administratiu núm. 11 de Barcelona de data 18 de febrer de 2010 , en el sentit d'excloure del mateix determinades actuacions que no han de ser incloses en les depeses d'urbanització, llevat, diu les referents al Canal Sedó i el Parc Central els costos dels quals sí que han d'estar inclosos en el projecte.

Respecte a la petició que realitza la part actora d'inclusió en el compte de liquidació provisional dels imports ja satisfets pels diferents propietaris, l'article 144 RLU d) que regula el contingut de la memòria del projecte de reparcel.lació que inclou la justificació del compte de liquidació provisional de la reparcel lació amb especificació de les partides que es fixen a continuació, no si fa cap esment. Altra cosa serà que s'hagin de fer constar en el compte de liquidació defintiva a l'empara de l'article 162 RLU, i òbviament a l'hora de liquidar les quotes urbanístiques d'acord amb el nou projecte s'ha de comptar amb aquests pagaments fets.

Respecte a l'alliberació de l'afectació dels departaments corresponents als diferents propietaris pels costos d'urbanització, com bé assenyala la part demandada, l'article 127 TRLU

I en darrer terme tenim la petició relativa a les quotes urbanístiques, no ho puc admetre atès que estem davant d'actes administratius diferents que no han estat impugnats, fet diferent és el relatiu a les compensacions i regularitzacions que s'hagi de fer amb els propietaris del sector tenint en compte els imports ja satisfets d'acord amb el projecte de reparcel lació que es va declarar nul, com abans he manifestat.'

TERCER:CABOEL, S.L pretén que aquest Tribunal revoqui la Sentència d'instància i, alhora, estimi el recurs contenciós administratiu deduït en el seu dia; pretensions, aquestes, a les qual s'hi ha oposat la defensa lletrada de L'IL LM. AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LA BARCA, no sense suggerir subsidiàriament una estimació parcial.

Tot seguit, exposarem els diferents extrems de la controvèrsia i farem una síntesi de la posició de cadascuna de les parts:

'1: Data de referència per a la valoració del sòl:

1.1: Tesi de l'apel lant:

-En la mesura que el Projecte de reparcel lació de 4 d'octubre de 2011 (PR 2011) pretenia substituir i superar les irregularitats del Projecte de reparcel lació aprovat inicialment el 28 de juny de 2005 i definitivament l'11 d'abril de 2006 (PR 2006) -les quals van determinar que fos declarat nul per Sentència d'aquest Tribunal-, la valoració del sòl havia de prendre com a data de referència la de l'aprovació inicial del PR 2006.

-Aquesta tesi vindria abonada per la solució donada a un supòsit similar per la Sentència núm. 496/2014, de 18 de setembre, d'aquesta Sala i Secció.

-D'altra banda, es porta a col lació la Sentència núm. 376, dictada per aquesta Sala i Secció en l'apel lació núm. 317/2012 , els fonaments i el veredicte de la qual van ser els que segueixen (subratllarem els extrems que consirem d'especial interès):

'FUNDAMENTOS DE DERECHO

(...)CUARTO.-El incidente en el que se dicta el auto apelado tiene su origen en el escrito presentado el 20 de enero de 2012 por la parte actora, en el que se pide se inicie incidente de ejecución forzosa de sentencia, refiriendo que la Administración en lugar de corregir el Proyecto de reparcelación recurrido había aprobado el 6 de octubre de 2011 un nuevo Proyecto sin tener en cuenta las determinaciones y el contenido de las sentencias dictadas en relación a los coeficientes de homogeneización y el reconocimiento del derecho de crédito de la recurrente, solicitando que se declarara la improcedencia de la aplicación de los citados criterios y que se requiriera a la Administración la rectificación del Proyecto aprobado definitivamente en el sentido de: reconocer como fecha de inicio de la reparcelación la fecha correspondiente a la anterior aprobación inicial y en consecuencia modificar el marco normativo de aplicación en esa fecha; reconocer el derecho de crédito de 2.200.000 euros a favor de C..., S.L. y que se aplique el mismo , de forma proporcional a todas las fincas/departamentos de la finca 75 (adjudicadas a C...G, S.A.) de la cuenta de liquidación provisional 'fins assolir un rossec de 0 euros per cada entitat, procedint-se a liquidar a favor de C..., S.L. el diferencial que romangui respecte dels costos que resultin del compte de liquidació provisional'.

En el fundamente de derecho tercero de la sentencia que se ejecuta de fecha 23 de junio de 2010 atiende al contenido de otra sentencia, de fecha 28 de julio de 2008 , que declaró nulo el Proyecto de reparcelación del sector 21, sentencia confirmada en apelación por sentencia de 20 de abril de 2009 recaída en el recurso de apelación 343/2008 , indicando que en ese sentencia se señaló que 'la normativa aplicable al caso es la contenida en la Llei 2/2002 de urbanismo de Cataluña con las modificaciones efectuadas por la Llei 10/2004, pero no el Decret Llegislatiu 1/2005 que aprobó el texto refundido ulterior, en virtud de lo dispuesto en la Disposición Transitoria octava de aquella Llei. Por otro lado, en sede de valoración es aplicable la Ley 6/98 sobre Régimen de Suelo y Valoraciones y no la posterior Ley 8/07 del Suelo ni su Texto Refundido aprobado por R.D. leg. 2/2008'.

Y efectivamente, en la sentencia de 29 de junio de 2009 se indica que se 'el Proyecto de Reparcelación fue aprobado inicialmente por el Ayuntamiento el 28 de Junio de 2005 habida cuenta que si bien inicialmente se aprobó en fecha de 15 de Junio de 2003 , a causa de las múltiples alegaciones en aquel formulado , en el que se evidenciaban defectos de importancia, y en el que se admitieron parcialmente las alegaciones formuladas , se ordenó iniciar los trabajos de revisión del contenido del proyecto de reparcelación y someterlo de nuevo a información pública'. En esa fecha era de aplicación la Ley 2/2002, de 21 de marzo, en la redacción dada por la Ley 10/2004, de 24 de diciembre.

El hecho de que en ejecución de sentencia se haya tramitado y aprobado otro proyecto equidistributivo no modifica la referencia del ordenamiento jurídico aplicable de forma que su contenido deberá ajustarse a las determinaciones de la normativa citada.

(...)

SEXTO: (...)La ejecución de esas sentencias exige que el nuevo instrumento de gestión urbanística se ajuste a sus determinaciones, atendiendo a las obras de urbanización ejecutadas de forma anticipada por la aquí apelante que han resultado útiles, a la que se le debe reconocer su valor, fijado en las sentencias en 2.200.000 euros, más sus intereses, a repercutir en la comunidad reparcelatoria.

Procede, pues, estimar el recurso de apelación para revocar el auto apelado, acordando la ejecución forzosa de las sentencias antes citadas, lo que comporta la adecuación del nuevo instrumento de gestión aprobado a sus determinaciones en cuanto al marco normativo aplicable, Ley 2/2002, de 21 de marzo, en la redacción dada por la Ley 10/2004, de 24 de diciembre, Ley 3/1998, de 13 de abril, y Real Decreto 1020/1993, de 25 de junio, y en relación al reconocimiento del derecho de la aquí apelante de ser indemnizada por las obras de urbanización anticipadas, cuyo calor se ha fijado en 2.200.000 euros, más los intereses legales, rechazando las demás pretensiones.

SÉPTIMO.- De conformidad con lo recogido en el artículo 139.2 de la Ley 29/1998, de 13 de julio , estimado el recurso no procede hacer especial pronunciamiento sobre costas.

VISTOS los preceptos legales citados y demás de general y pertinente aplicación,

FALLO

En atención a todo lo expuesto, la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sección Tercera, ha decidido:

PRIMERO. Estimar el recurso de apelación formulado Camier Dosmi. S.L. contra objeto el auto dictado el 28 de junio de 2012 por el Juzgado de lo Contencioso Administrativo número 9 de Barcelona , que se revoca.

SEGUNDO. Acordar la ejecución forzosa de las sentencias de 29 de junio de 2009 y 23 de junio de 2010 , con la adecuación del nuevo instrumento de gestión aprobado a sus determinaciones en cuanto al marco normativo aplicable, Ley 2/2002, de 21 de marzo, en la redacción dada por la Ley 10/2004, de 24 de diciembre, Ley 3/1998, de 13 de abril, y Real Decreto 1020/1993, de 25 de junio, y en relación al reconocimiento del derecho de la aquí apelante de ser indemnizada por las obras de urbanización anticipadas, cuyo calor se ha fijado en 2.200.000 euros, más los intereses legales, rechazando las demás pretensiones

TERCERO. Sin expresa condena en costas.'

1.2: Rèplica de l'Ajuntament:

-Malgrat reconèixer que la Sentència d'aquest Tribunal, de 10 de maig de 2013 , obligava a refer el projecte de reparcel lació declarat nul (el PR 2006) sota el marc normatiu anterior al text refós de 2005 de la Llei d'urbanisme, l'Ajuntament es veié en la necessitat de formular un projecteex novo,susceptible de respondre a les circumstàncies canviants constatades dins l'àmbit d'execució. Un projecte de reparcel lació sotmès, per tant i sense condicionaments previs, a les determinacions del text refós de 2010 de la Llei d'urbanisme (TRLU 2010) i de la legislació estatal coetània en matèria de valoracions.

-Tot i que com a pretensió principal es sol licita la desestimació de l'apel lació, com a pretensió subsidiària es demana o suggereix una estimació parcial, amb el mandat afegit d'adequar el PR als criteris indicats per aquesta Sala i Secció a través de la Sentència de 10 de maig de 2013 , sens perjudici de desestimar la resta de pretensions de l'actora/apel lant.

2: Sobre els coeficients d'homogeneització:

2.1: Tesi de l'apel lant:

-Ens trobem al davant d'una reparcel lació econòmica en la qual no s'haurien d'aplicar coeficients d'homogeneïtzació.

-Amb posterioritat al litigi d'instància, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 17 de Barcelona declarà nul la la 17ª modificació puntual del Pla general de Sant Andreu de la Barca (procediment ordinari 644/2011), de la qual en porta causa directa el PR 2011.

-Els coeficients aplicats en el present supòsit no han fet altra cosa que amagar o dissimular l'aplicació del coeficient de localització invalidat amb motiu de la impugnació del PR 2006. Han estat penalitzades indegudament les parcel les més properes al casc urbà en benefici de la resta de parcel les industrials, i la Sentència apel lada no ha captat aquesta circumstància.

2.2: Rèplica de l'Ajuntament:

-Els coeficients d'homogeneïtzació van ser incorporats al PR 2011 de conformitat amb allò que disposaven els art.126.1.b) i 37.5 TRLU.

-Tots aquests coeficients es troben perfectament justificats a través del punt 3.3 de la Memòria del PR 2011 en els termes que segueixen (veure l'informe dels Serveis Tècnics Municipals adjuntat amb l'escrit de contestació a la demanda):

Intensitat d'usos o edificabilitat, segons valors aplicables a l'edificabilitat prevista.

Ocupació, segons la capacitat de cada propietari d'utilitzar més espai en planta, atès el valor residual de la planta pis.

Rigidesa a la demanda, de conformitat amb els diferents valors unitaris del sòl segons l'ús atribuït pel planejament.

Repercussió admissible del valor de la urbanització com a factor corrector d'una reserva per a sistema viari especialment beneficiosa per al sòl comercial concentrat.

-En cap cas ha estat aplicat el coeficient de localització.

3: Sobre la consignació de les quotes satisfetes:

3.1: Tesi de l'apel lant:

-L'art. 144 del Reglament del text refós de la Llei d'urbanisme (RU), en referir-se al contingut del projecte de reparcel lació no esmenta les quotes avançades perquè parteix de la hipòtesi habitual, en la qual no serà normal que s'avancin diners abans de l'aprovació del projecte d'equidistribució. La qual cosa no vol dir que si aquest fet s'ha produït, el seu resultat no s'hagi de reflectir a l'expedient de reparcel lació.

-En el present supòsit, es van pagar quotes derivades del PR 2006, i aquesta circumstància ha de quedar degudament documentada; entre d'altres coses, perquè les afectacions registrals associades al saldo provisional, no esdevinguin sobrevalorades.

-De no haver estat denegada la prova documental proposada, s'hauria pogut demostrar que l'Ajuntament havia recaptat una quantitat superior a la inversió pública efectuada.

-La solució donada per la Sentència apel lada no és satisfactòria: no és suficient amb poder deduir les quantitats satisfetes amb motiu de les noves liquidacions de quotes, o amb poder solucionar aquest problema a través de la liquidació definitiva de la reparcel lació. S'escau que el compte de liquidació provisional es faci ressò de les quantitats ja satisfetes i dels interessos meritats en favor dels propietaris concernits.

3.2: Rèplica de l'Ajuntament:

-Ni en primera instància ni en apel lació han estat declarades com a ingrés indegut les quotes d'urbanització ja satisfetes. Com tampoc ha estat admès que una conseqüència directa de la nul litat del PR 2006 hagi de ser la de la devolució d'aquestes quotes.

-Per acord de la Junta de Govern Local adoptat en data 10 de juliol de 2012 es va posar en marxa un procediment per tal d'efectuar les compensacions i regularitzacions oportunes. No és necessari que aquestes operacions esdevinguin part integrant del PR 2011.

-D'altra banda, els al legats de l'apel lació associats al retret sobre la recaptació de les quotes d'urbanització i sobre un suposat excés al respecte, són qüestions noves que no es contemplaven a la demanda i que, per tant, no podran ser objecte d'aquesta apel lació.

4: Sobre l'alliberament de la càrrega registral d'afecció al pagament de despeses d'urbanització envers les finques adjudicades 75 i 84:

4.1: Tesi de l'apel lant:

-Per identitat de raó amb les previsions que es contenien en els art. 33 i 34 del Decret 303/1997, de 25 de novembre, la Sentència d'instància hauria d'haver admès que sobre les parcel les adjudicades 75 i 84 no havia de constar cap afecció en seu registral perquè quan l'Ajuntament atorgà les llicències d'obres i d'activitats corresponents, exigí del promotor la constitució d'una garantia bancària associada directament al pagament de les despeses d'urbanització vinculades a les dites parcel les.

-Davant d'una situació com aquesta només hi cabien dues solucions: suprimir l'afecció en seu registral, o bé consignar en el PR 2011 l'existència de la garantia bancària per tal de relaxar o flexibilitzar el gravamen sobre la propietat.'

QUART:Quant a la pretensió de l'actora, relativa a l'alliberament de la càrrega registral que grava les parcel les 75 i 84, haurem de dir que el fet que les despeses d'urbanització corresponents puguin estar assegurades per una garantia dipositada en el seu dia per un promotor interessat en avançar l'obtenció de sengles llicències, no constitueix excusa per tal d'excepcionar l'aplicació del règim jurídic de la reparcel lació; el qual, en aquest punt, ha prescrit des d'antic que 'L'acord d'aprovació d'un projecte de reparcel lació produeix essencialment els efectes econòmics i jurídics reals següents: (...)b) L'afectació real de les parcel les adjudicades al compliment de les càrregues i al pagament de les despeses inherents al sistema de reparcel lació...' (art. 121 de la Llei d'urbanisme, en la versió aplicable al cas -LU-).

D'altra banda, ens trobem amb una confluència de garanties de naturalesa diferent i compatibles entre sí; sense que la garantia real reparcel latòria es pugui veure ni tant sols matisada per l'existència de l'altre instrument d'assegurament. Instrument, aquest últim, la subsistència o pertinença del qual es troba extramurs d'aquest procés.

CINQUÈ:La mateixa sort haurà de córrer la pretensió relacionada amb els coeficients d'honogeneització.

Certament, el Jutjat Contenciós Administratiu núm.17 de Barcelona dictà una Sentència que declarava nul el planejament que donava cobertura al Projecte de reparcel lació (procediment ordinari núm. 644/2011); tanmateix, aquesta Sentència ha estat recentment revocada per aquesta Sala i Secció (apel lació núm. 356/2014 ) amb els arguments que exposarem tot seguit:

'SETÈ: Pel que fa a la part del veredicte dictat en primera instància a través de la qual es declarà la nul litat del planejament urbanístic que atorgava cobertura al Projecte de reparcel lació del Sector 21 del Pla general d'ordenació urbana aprovat l'any 2011 per L'ASAB (en endavant, PR), les apel lacions hauran de prosperar.

La Sentència apel lada no aprecià cap vici en el PR que fos conseqüència necessària o inevitable de les determinacions del planejament urbanístic pròpiament dit.

En cap moment es digué o es justificà que l'asignació d'usos comercials o no industrials fos contraria a dret. Com tampoc es declarà il legal la delimitació de l`àmbit de gestió.

Tots els retrets que la Sentència assumí com a propis en mèrits del dictamen pericial judicial, tenien a veure amb els criteris emprats pel PR per tal de distribuir internament les càrregues urbanístiques; i cap d'aquests criteris dimanava del planejament, sinó de la interpretació feta per l'Ajuntament de les normes legals i reglamentàries que disciplinaven l'estadi relatiu a la gestió urbanística.

Per tot això, ja podem anunciar la revocació del pronunciament anul latori al qual ens estem referint. No sense afegir, a títol de simple comentari, la nostra sorpresa pel fet que una Sentència dictada per un Jutjat hagi oblidat que aquests òrgans jurisdiccionals unipersonals no poden incloure en els seus veredictes pronunciaments anul latoris del planejament urbanístic. Poden anul lar actes administratius d'aplicació o execució si consideren que el planejament de cobertura és il legal; però la invalidació definitiva d'aquest planejament es troba reservada a aquesta Sala, via apel lació o via qüestió d'il legalitat [ art. 8.1, últim incís; 10.1.b); 27.1; i 81.2.d) LJCA ].

VUITÈ: De les apel lacions flueix una queixa relacionada amb la valoració de les proves feta pel jutjador d'instància, i aquesta queixa haurà de ser acollida, perquè la Sentència apel lada (veure el seu fonament jurídic segon) és reveladora d'un criteri oposat al que ens obliga, a Jutjats i Tribunals, a valorar les proves de forma conjunta i de conformitat amb les regles de la sana crítica.

Una cosa és que la pericial judicial 'prima facie' hagi d'inspirar una major confiança que les pericials de part o que altre tipus de proves; i una de molt diferent que la presència d'una pericial judicial exoneri el jutjador del seu deure de contrastar el conjunt de les proves i de mantenir un esprit crític, fins i tot amb les pericials judicials.

En el nostre cas, les referències que fa la Sentència apel lada a l'alta qualificació de la pèrit i al caràcter fonamentat del seu dictamen (també ho podria haver dit de l'arquitecte municipal que emeté un informe al qual ens referirem més endavant), no deixen de ser expressions retòriques que no fan més que precedir una assumpció acrítica de les conclusions de la susdita facultativa. I aquesta manera de procedir suposa un trencament greu de les regles de valoració, que aquesta Sala haurà de corregir.

NOVÈ: La Sentència apel lada dóna per fet que el PR incorporà indegudament les despeses que havien estat invalidades per la Sentència núm. 55, de 18 de febrer de 2010, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona ; però si hagués contrastat el PR amb l'informe emès sobre aquest extrem, en data 25 de maig de 2012, per l'arquitecte municipal (document 8 de la contestació a la demanda presentada per L'ASAB), hauria pogut constatar que això no era així; i que les diferències apreciades en un primer moment, s'haurien esvaït després d'homogeneitzar els conceptes comparats i de comprovar que allò que havia succeït no era més que el resultat de traslladar al PR el pressupost d'execució material rectificat pel Jutjat 11, afegint-li (cosa perfectament legítima) conceptes tals com el benefici industrial, les despeses generals i l'I.V.A.

DESÈ: Acte seguit passarem a analitzar aquells aspectes de la pericial judicial que la Sentència apel lada hauria acollit com a fonament de la seva decisió.

A: Sobre el coeficient o factor de localització:

La pericial considerà que el PR (al qual denominà reiteradament 'pla de reparcel lació') hauria omés indegudament la ponderació del valor de les finques resultants en funció de llur localització. Tanmateix la pericial perdé de vista que estava analitzant una reparcel lació 'econòmica' de la qual no s'havia de derivar cap desplaçament o canvi d'ubicació; la qual cosa excloïa d'arrel l'aplicació del factor 'localització'. No debades, l' art. 140.2 del Reglament de la Llei d'urbanisme (RU), aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, especificava clarament que l'aplicació d'aquest factor únicament procediria 'quan la indicada localització difereix substancialment de la de les finques aportades' de tal sort que la ubicació de les finques resultants produeix 'una diferència relativa de valor'. Altrament dit: quan d'haver coincidit la localització de la finca de resultat amb la localització de la finca aportada, la primera hauria tingut un valor substancialment diferent que en el cas d'haver estat situada en un altre indret.

Com és de veure, l'art. 140.2 RU establia dues condicions cumulatives, la primera i essencial de les quals (localització substancialment diferent de la finca de resultat), en el nostre cas no es donava, amb independència que el valor de les finques de resultat s'hagués pogut veure afectat per altres motius.

B: Sobre el coeficient o factor de repercussió de la urbanització:

El PR assignà un coeficient 1 als sòls beneficiats per un nivell més alt d'urbanització (ús comercial essencialment) i un coeficient 0,85 a la resta (sòl industrial principalment).

La pèrit judicial considerà que aquests coeficients no es justificaven en cap estudi; i amb dades extretes de L'Agència Tributària de Catalunya i de la revista 'EME Dos' (any 2012) arribà a la conclusió que els coeficients correctes eren el 0,80 per al sòl industrial (amb urbanització de qualitat mitjana) i l'1 per al sòl comercial (amb urbanització de qualitat bona).

Amb un resultat de la pericial judicial sensiblement distant dels coeficients establerts pel PR, potser hauria estat justificada una Sentència limitada a rectificar aquest extrem del PR; però no podrem dir el mateix amb uns resultats pericials tant aproximats a les dades de l'expedient reparcel latori. Dades que necessàriament s'escau situar l'any 2010 (el de l'aprovació inicial del projecte) i que s'inscriuen en la proporció general que es desprèn del conjunt dels coeficients emprats pel PR; i dades, al capdavall, que la memòria d'aquest instrument de gestió vinculà especialment a una reserva per a sistema viari que te per finalitat donar servei al sòl comercial concentrat i que planteja costos unitaris d'urbanització superiors als de la resta del polígon. Consideracions, totes elles, que la pèrit judicial potser hauria d'haver contrastat amb el Projecte d'urbanització del polígon.

Per tot això, haurem de donar per bons els coeficients de repercussió de la urbanització que es contenen en el PR.

C: Sobre el coeficient d'ocupació:

La pericial judicial considerà que aquest coeficient no tenia recolzament normatiu. Tanmateix, haurem de discrepar d'aquesta conclusió.

Certament, l'art. 140 RU remetia a les regles de ponderació establertes per l'art. 37 del text refós de la Llei d'urbanisme (TRLU) i l'apartat 5.b) d'aquest precepte legal no citava expressament el factor d'ocupació entre els cridats a ponderar l'aprofitament urbanístic; tanmateix, aquest factor es podia considerar implícitament inclòs en un camp semàntic més ampli, perfectament definit per la conjunció d'expressions tals com 'rigidesa a la demanda', 'repercussió admissible del valor de la urbanització', 'intensitat dels usos', o 'localització' (localització, amb les condicions que ja hem vist). Expressions, totes elles, previstes al cap i a la fi per tal d'assolir la valoració més fidel i exacta possible dels béns i drets concernits per la reparcel lació. I, des d'aquesta perspectiva, resulta innegable que el percentatge d'ocupació del sòl en sols industrials, comercials o de serveis (i molt especialment envers la planta baixa) havia de contribuir a aquilatar o a arrodonir en un grau apreciable o no menor factors com per exemple el de 'rigidesa a la demanda'.

En l'anterior sentit, són il lustratives les explicacions donades envers el coeficient d'ocupació a través de les pàgines 15 i 16 de la Memòria explicativa del PR.

D: Sobre el valor de mercat:

Per últim, assenyalar que la pericial judicial també discrepà del PR en allò que pertocava al valor del sòl.

L'estudi incorporat al PR considerà que el preu del sòl comercial era un 20% superior al del sòl industrial i en canvi la pèrit elevà aquesta diferència al 297,6%.

La pèrit judicial partí de preus o valors tèorics extrets del BEC i dels barems aplicats pel Col legi oficial d'arquitectes de Catalunya; tanmateix, l'arquitecte que realitzà l'estudi incorporat al PR, es basà en vint-i-sis mostres de sòl industrial i disset de sòl comercial, territorialment molt properes; amb ponderació d'obra nova i segona ma; i amb identificació de les fonts d'informació, la qual cosa ens obligarà a considerar que aquest estudi gaudeix de més adherència a la realitat immediata i que per aquest motiu haurà de prevaler.

Per tot això, i en els estrictes termes de la present controvèrsia, les apel lacions plantejades hauran de prosperar.'

De tota manera, les consideracions precedents -les fetes a propòsit dels coeficients d'homogeneització-, en el present supòsit hauran de ser interpretades amb prudència i 'en els estrictes termes de la controvèrsia' que es plantejà en el procediment resolt en primera instància pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 17; perquè com veurem més endavant, s'imposarà la confecció d'un nou Projecte de reparcel lació, la tramitació del qual obligarà a replantejar novament l'aplicació dels coeficients d'homogeneïtzació. Coeficients, aquests, que no s'escau considerar impropis, per principi, de les reparcel lacions econòmiques; perquè el fet que en aquestes no hi hagi desplaçaments parcel laris, no vol dir que no s'hagin de corregir inequitats d'origen, derivades dels aprofitaments assignats pel planejament, així com de les càrregues a assumir. Aprofitaments i càrregues que podran tenir una textura diferent per motius molt diversos, fins al punt de fer imprescindible una ponderació de valors i circumstàncies. Una ponderació, al capdavall, susceptible de conduir a un resultat equitatiu, ni que sigui a través de mecanismes monetaris i purament compensatoris.

SISÈ:En allò que pertoca a les quotes d'urbanització avançades, o ja satisfetes com a conseqüència dels expedients de reparcel lació del Sector que haurien estat invalidats judicialment, no cal dir que les pretensions de l'actora hauran de ser acollides.

En la mesura que es tracta de diners afectats al sosteniment de les despeses d'urbanització, hauran de rebre el tractament propi d'aquestes; i les sumes satisfetes pels interessats, hauran de consignar-se i individualitzar-se a tots els efectes en el compte de liquidació del proper Projecte de reparcel lació. Dit, això, sens perjudici que l'expedient iniciat per l'Ajuntament en data 10 de juliol de 2012, pugui ser d'alguna utilitat al respecte.

SETÈ:També haurà de prosperar la pretensió relativa a la data determinant de la legislació aplicable a l'expedient de reparcel lació. En aquest sentit, serà suficient amb donar per reproduïdes les consideracions fetes per aquest mateix Tribunal a través de la Sentència transcrita en el fonament jurídic tercer per tal de descriure el primer al legat de l'apel lació. Sentència, aquesta, recaiguda en l'apel lació núm. 317/2012 .

La data en qüestió, doncs, haurà de ser la del 28 de juny de 2005. Es tracta, al capdavall, de no fer recaure en la comunitat reparcel latòria els inconvenients o els desavantatges que se'n derivarien de prendre en consideració una data posterior; això últim, a més, com a conseqüència d'irregularitats de l'expedient reparcel latori original, no imputables als particulars concernits.

L'apel lació, doncs, haurà de ser estimada.

VUITÈ:De conformitat amb allò que es desprèn de l' art. 139.2 LJCA , no s'imposaran costes.

Fallo

Per tot allò que ha estat exposat, aquesta Secció 3ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de CatalunyaHA DECIDIT:

ESTIMARel present recurs d'apel lació núm. 296/2015, promogut per CABOEL, S.L amb l'oposició de L'IL LM. AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LA BARCA i, conseqüentment:

1: REVOCAR i deixar sense cap efecte la Sentència núm. 61, de 26 de març de 2015, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona en el sí del procediment ordinari núm. 263/2012-A i, en el seu lloc,

2: ESTIMAR el susdit recurs contenciós administratiu i, per tant, ANUL LAR el Projecte de reparcel lació del Sector 21 del Pla general de Sant Andreu de la Barca i, alhora, els acords municipals de 4 d'octubre de 2011 i 17 d'abril de 2012, a través dels quals l'esmentat Projecte equidistributiu va ser aprovat definitivament i va ser confirmat en reposició.

3: DISPOSAR que L'IL LM. AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LA BARCA tramiti i aprovi un nou Projecte de reparcel lació, sotmès en llurs determinacions a la legislació vigent en data 28 de juny de 2005; projecte, aquest, el compte de liquidació del qual haurà d'incorporar i prendre en consideració, per afegitó, les quotes d'urbanització ingressades per l'Ajuntament com a conseqüència o a compte dels instruments d'equidistribució del Sector invalidats amb anterioritat, i

4: CONDEMNAR L'IL LM. AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LA BARCA a estar i a passar pels precedents pronunciaments.

Sense costes.

Notifiqui's, i faci's saber a les parts que la present Sentència no és ferma.

Contra la mateixa podrà interposar-se recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

Aquest recurs haurà de preparar-se davant d'aquesta la nostra Sala i Secció en un termini màxim de trenta dies hàbils, comptadors des de l'endemà d'haver estat rebuda la notificació corresponent, de conformitat amb l' art. 89 i següents de la Llei 29/1998, de 13 de juliol , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA), modificada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol.

La preparació del recurs de cassació haurà d'ajustar-se a les previsions de l' art. 89.2 LJCA i només podrà fonamentar-se en la vulneració del dret estatal o europeu, sempre i quan aquest dret hagi estat rellevant o determinant del veredicte i alhora hagi estat invocat en el procés o considerat per la Sentència. En qualsevol cas, els seus promotors hauran de tenir present l'Acord de 19 de maig de 2016, del Consell General del Poder Judicial, pel qual es fa públic l'Acord de 20 d'abril de 2016, de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, de fixació de regles sobre l'extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al Recurs de Cassació (BOE núm. 162, de 6 de juliol de 2016).

No hi cabrà, en canvi, recurs de cassació davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fonamentat en l'eventual vulneració del dret autonòmic, en equiparar-se, en aquest cas, les Sentències dictades per la Sala del Tribunal Superior, a les dictades per la Sala 3ª del Tribunal Suprem en el seu propi àmbit ( Resolucions interlocutòries de 10 de maig de 2017, dictades per la Secció de Cassació de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els recursos de cassació autonòmica núm. 3/2017 i 8/2017 ).

PUBLICACIÓ.-El dia d'avui i en audiència pública, el Magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.