Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 348/2018, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 364/2017 de 29 de Junio de 2018

Encabezamiento

ILLES BALEARS SALA CON/AD PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00348/2018

APEL LACIÓ

Rotlle Sala núm. 364 de 2017 Actuacions Jutjat núm. 1 PO 155/2013

SENTÈNCIA núm. 348

Palma, a 29 de juny de 2018

Il lès. Srs. PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

-------------------------

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el Rotlle d'apel lació número 364 de 2017, dimanant de les actuacions número 155/2013 del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma, tramitades pel procediment ordinari, seguit entre parts, d'una, com a apel lant, el Consell Insular de Formentera, representat per la procuradora Sra. Montané Ponce i assistit del lletrat Sr. Miguel Ángel Escanellas i com a apel lada, el Sr. Samuel , representat per la procuradora Sra. Gili Crespo da i dirigit per la lletrada Sra. Marí Ferrer.

L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 6 de setembre de 2013 pel Consell Insular de Formentera, en sessió plenària, desestimant la reposició articulada pel Sr. Samuel contra anterior del 14 de juny de 2013 en què fou aprovada l'adjudicació d'explotació per tercers dels serveis de temporada en el litoral del terme municipal de Formentera en relació amb el lot 10.

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat el previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.

Antecedentes

1r.- El Jutjat número 1 de l'Ordre Contenciós Administratiu de Palma, el dia 30 de març de 2017, dictà la sentència núm. 159 on va estimar parcialment el recurs contenciós ordenant la retroacció de l'expedient al moment de les valoracions per tal que es justifiquessin els criteris aplicats i la forma d'aplicació dels mateixos, tant al recurrent com al que va resultar adjudicatari.

2n.- Interposat el recurs d'apel lació per part de la representació de la part demandada, en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional de 1998, se li donà el tràmit processal adequat, oposant-se al mateix la direcció lletrada de la part actora.

3r.- Per provisió s'assenyalà, per a la votació i decisió, el dia 20 de març de 2018.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada el dia 6 de setembre de 2013 pel Consell Insular de Formentera, en sessió plenària, desestimant la reposició articulada pel Sr. Samuel contra anterior del 14 de juny de 2013 en què fou aprovada l'adjudicació d'explotació per tercers dels serveis de temporada en el litoral del terme municipal de Formentera en relació amb el lot 10.

Desestimació que es produïa per la presentació de la reposició fora de termini.

Tal com ho hem fixat al 1r antecedent de fet, el Jutjat número 1 de l'Ordre Contenciós Administratiu de Palma, el dia 30 de març de 2017, dictà la sentència núm. 159 on va estimar parcialment el recurs contenciós ordenant la retroacció de l'expedient al moment de les valoracions per tal que es justifiquessin els criteris aplicats i la forma d'aplicació dels mateixos, tant al recurrent com al que va resultar adjudicatari.

Sentència de la qual es va interessar la seva compleció per part de la demandada i que no va prosperar rebutjant-se per interlocutòria del dia 12 de juny de 2017.

El Consell Insular de Formentera aixeca l'apel lació contra l'anterior a partir dels següent motius que considera rellevants per tal que prosperi la mateixa; a saber:

1r.- Es la no estimació per part de la sentència de la causa d'inadmissibilitat plantejada per la demandada - motiu principal, afirma, d'apel lació -. Causa que troba el seu empara en l'extemporaneïtat del recurs de reposició.

2n.- L'existència d'altre assumpte substancialment igual que es tramitava en el Jutjat núm. 2 i en el que va recaure sentència ferma el dia 11 de gener de 2016 , en el procediment ordinari núm. 31/2014 que desestimava, en el fons, una contenciós dirigit contra el mateix acte administratiu que era objecte, ara, de la present revisió, i

3r.- La concreta motivació suficientment explicada i assumida per la mesa de contractació.

SEGON.- La part actora posa un especial èmfasi en el primer dels al ludits arguments, el qual, tal com s'ha dit, és el principal motiu d'apel lació. La declaració d'inadmissibilitat per l'extemporaneïtat del recurs de reposició. Causa que fou, tal com ho digué a la contestació a la demanda, la principal. Causa a la qual va donar resposta la part actora en el tràmit de conclusions escrites, però no, en canvi, el jutge d'instància a l'hora de dictar la sentència núm. 159 de 30 de març de 2017 - ni una sola línia, ni una frase hi trobem -, com després, tampoc, quan el 12 de juny següent va rebutjar la compleció, precisament perquè no havia resolt, sense referir-se a ell, el dit punt, segueix amb la mateixa mancança de resposta, com si no existeixi l'al legat o estigui fora d'aquest mon.

El Tribunal, doncs, es veu immediatament compel lit a donar resposta ja que a la segona instància es reafirma la part demandada en la consideració que el recurs de reposició fou extemporani.

L'acord del plenari del Consell Insular de Formentera del dia 14 de juny de 2013 en què fou aprovada l'adjudicació d'explotació per tercers dels serveis de temporada en el litoral del terme municipal de Formentera en relació amb el lot 10, fou notificat personalment al Sr. Samuel el dia 26 de juny de 2013, segons hi ha constància als folis 3612 a 3622 de l'expedient administratiu i document núm. 1 dels acompanyats amb la contestació - folis 283 a 294 de les actuacions - i més en concret, pel que fa a la notificació, en els respectius 3622 i 294.

A peu de la resolució que es notificava s'assenyalava, expressament, que el termini per tal d'interposar la reposició era d'un mes comptador del dia següent a la notificació. El recurs de reposició fou interposat el dia 27 de juliol - dissabte - quan per al cas concloïa el dia anterior 26 de juliol - divendres -.

Dates, que hi ha que dir-ho, són qüestionades per la direcció lletrada de la part actora que afirma que la notificació ho fou el dia 25 de juny i que la interposició es produí el dia 26 de juliol, doncs era festiu a Formentera el dia 25 de juliol. Malgrat tot, però, en els folis ressenyats 3622 i 294 es pot apreciar clarament com la notificació signada de puny i lletra pel propi actor i on consta el seu DNI, porta la datació posada, fins i tot, per ell mateix.

Per altra banda, si observem el foli 7402 de l'expedient administratiu i foli 295 de les actuacions, aportat com a documental contestant a la demanda, apareix que el recurs de reposició fou presentat el dia 27 de juliol de 2013 a les 10,33 hores i nombre de registre 17646. Per tant, no hi ha cap suport documental a les manifestacions de la defensa de l'actora; tot el contrari, en canvi, en les manifestades per la demandada les quals s'accepten plenament.

Ja, i precisament, la resolució administrativa dictada el dia 6 de setembre de 2013 pel Consell Insular de Formentera, en sessió plenària, desestimant la reposició o feia en la consideració i la cita és textual, que 'es desestimava el recurs de reposició presentat, fora de termini, pel Sr. Samuel '.

Declaració que hem de confirmar expressament en la mesura que ella fou encertada si més no, però, hagués pogut emprar la fórmula procedimental més correcta pel cas de declaració d'inadmissibilitat.

Tal i com ens recordava el Tribunal Constitucional a la seva llunyana sentència número 64 de 1992, de 24 d'abril , seguida per altres posteriors 'la presentación extemporánea de un recurso constituye un obstáculo insalvable para su admisión, salvo que la propia norma que fija el plazo inatendido fuera constitucionalmente ilegitima'. Per tant, segueix assenyalant, des de el punt de vista jurídic, ' tal i com ens recordava el Tribunal Constitucional a la seva llunyana sentència número 64 de 1992, de 24 d'abril , seguida per altres posteriors 'la presentación extemporánea de un recurso constituye un obstáculo insalvable para su admisión, salvo que la propia norma que fija el plazo inatendido fuera constitucionalmente ilegitima'. Per tant, segueix assenyalant, des de el punt de vista jurídic, 'nada puede objetarse a que se frustre el ejercicio de un derecho por su negligente actuación extemporánea, aunque sea por un escaso margen de tiempo'. En aquest sentit es poden prendre en consideració també les sentències anteriors del Tribunal Constitucional números 65/1983 , 13/1984 , 41/1985 , 25/1986 , 117/1986 , 53/1987 , 36/1989 i 157/1989 .

Queda clar així que l' article 24.1 de la Constitució no deixa els terminis legals a l'arbitri de les parts, ni sotmet a la lliure disposició de la seva pròrroga, ni, més en general, el temps en què han de ser complerts. El termini s'esgota una vegada arriba al seu final. En aquest sentit es poden prendre en consideració també les sentències anteriors del Tribunal Constitucional números 65/1983 , 13/1984 , 41/1985 , 25/1986 , 117/1986 , 53/1987 , 36/1989 i 157/1989 .

Calgui recordar, per cloure el debat, el que hem anat dient a anteriors,vide verbi gratia, la sentència 124 de 21 de maig de 2014 dictada a les actuacions 303 de 2014, que:

'El Tribunal Supremo tras algunas vacilaciones, ahora ya de forma constante reitera que el cómputo de dichos plazos, cuando este fuere por meses o por años, ha de entenderse de fecha a fecha. Así lo expone con claridad la sentencia de 19 de julio de 2010 que reproduce lo expuesto por ese mismo Tribunal en sentencias de 8 de marzo de 2006 y 10 de junio de 2008 .

En efecto, el artículo 48 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común fija el modo de computar los plazos estableciendo que cuando ese se fijara en meses o años se computarán a partir del siguiente día a aquel que tenga lugar la notificación o publicación del acto de que se trate. Pero la interpretación de los referidos preceptos, a tenor de la Doctrina del Tribunal Supremo, ha de entenderse en consonancia con lo establecido en el artículo 5.1 del Código Civil , según el cual, los plazos señalados por meses o por años se computan de fecha a fecha, lo que significa que el plazo de un mes, ha de computarse desde el siguiente a la notificación, finalizando el mismo día que el ordinal en que tiene lugar la notificación. El Tribunal Supremo, recuerda en la Sentencia del 8 de marzo de 2006 que:

'El motivo de casación debe prosperar acogiendo la doctrina de esta Sala de lo Contencioso- Administrativo del Tribunal Supremo contenida en la sentencia de 15 de diciembre de 2005 , que expone cual es la finalidad de la reforma del artículo 48.2 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común , operada por la Ley 4/1999, de 13 de enero , y resume la jurisprudencia de esta Sala sobre la materia en los siguientes términos: 'La reforma legislativa de 1999 tuvo el designio expreso -puesto de relieve en el curso de los debates parlamentarios que condujeron a su aprobación- de unificar, en materia de plazos, el cómputo de los administrativos a los que se refiere el artículo 48.2 de la Ley 30/1992 con los jurisdiccionales regulados por el artículo 46.1 de la Ley Reguladora de la Jurisdicción Contencioso- Administrativa en cuanto al día inicial o dies a quo: en ambas normas se establece que los 'meses' se cuentan o computan desde (o 'a partir de') el día siguiente al de la notificación del acto o publicación de la disposición. En ambas normas se omite, paralelamente, la expresión de que el cómputo de dichos meses haya de ser realizado de 'fecha a fecha'. Esta omisión, sin embargo, no significa que para la determinación del día final o dies ad quem pueda acogerse la tesis de la actora. Por el contrario, sigue siendo aplicable la doctrina unánime de que el cómputo termina el mismo día (hábil) correspondiente del mes siguiente. En nuestro caso, notificada la resolución el 17 de enero y siendo hábil el 17 de febrero, éste era precisamente el último día del plazo. La doctrina sigue siendo aplicable, decimos, porque la regla ' fecha a fecha'subsiste como principio general del cómputo de los plazos que se cuentan por meses, a los efectos de determinar cuál sea el último día de dichos plazos. Sin necesidad de reiterar en extenso el estudio de la doctrina jurisprudencial y las citas que se hacen en las sentencias de 25 de noviembre de 2003 , 2 de diciembre de 2003 y 15 de junio de 2004 ) sobre el cómputo de este tipo de plazos, cuya conclusión coincide con la que acabamos de exponer, sentencias a las que nos remitimos, nos limitaremos a reseñar lo que podría ser su síntesis en estos términos:

Cuando se trata de plazos de meses (o años) el cómputo ha de hacerse según el artículo quinto del Código Civil de fecha a fecha, para lo cual, aun cuando se inicie al día siguiente de la notificación o publicación del acto o disposición, el plazo concluye el día correlativo a tal notificación o publicación en el mes (o año) de que se trate. El sistema unificado y general de cómputos así establecido resulta el más apropiado para garantizar el principio de seguridad jurídica.

El cómputo del día final de fecha a fecha, cuando se trata de un plazo de meses no ha variado y sigue siendo aplicable, según constante jurisprudencia recaída en interpretación del artículo 46.1 de la vigente Ley Jurisdiccional de modo que el plazo de dos meses para recurrir ante esta jurisdicción un determinado acto administrativo si bien se inicia al día siguiente, concluye el día correlativo al de la notificación en el mes que corresponda.

Esta interpretación del referido artículo 46.1 de la Ley Jurisdiccional es igualmente aplicable al cómputo administrativo del día final en los plazos para interponer el recurso de reposición, a tenor de los artículos 117 y 48.2 de la ley 30/1992 después de la reforma introducida en el segundo de ellos por la Ley 4/1999 , pues precisamente el objeto de la modificación fue parificar el régimen de la Ley 30/1992 con el de la Ley 29/1998 en la materia'.

En conseqüència, estimem l'apel lació, revoquem la sentència i declarem que l'acte administratiu impugnat és conforme amb l'ordenament jurídic.

TERCER.- No es fa una expressa imposició de costes processals d'aquesta alçada, de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional ; no obstant, s'imposen a la part recurrent Sr. Samuel les causades a la primera instància, però amb un límit de 2.000 per tots els conceptes.

VISTels articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.-ESTIMARel present recurs d'apel lació contra la sentència número 159 de 30 de març de 2017 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma , la qualREVOQUEM,en el si del seu procediment ordinari 155/2013.

SEGON.-DESESTIMARel contenciós administratiu. L'acte administratiu impugnat és conforme amb l'ordenament jurídic.

TERCER.- No es fa imposició de costes processals d'aquesta alçada jurisdiccional. S'imposen, en canvi, a la part recurrent les causades a la primera instància amb el límit dels 2.000 € per tots els conceptes.

Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència y conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional , segons la modificació operada per la reforma de la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol i amb més l'acord i amb més prenent-se en compte l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.