Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 365/2019, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 104/2018 de 04 de Septiembre de 2019

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00365/2019

APEL·LACIÓ

Rotlle Sala núm. 104 de 2018

Actuacions Jutjat núm. 3 PO 79 de 2014

SENTÈNCIAnúm. 365

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 4 de setembre de 2019

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el Rotlle d'apel·lació número 104 de 2018, dimanant de les actuacions número 79/2014 del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma, tramitades pel procediment ordinari, seguit entre parts, actuant amb dues d'apel·lants i apel·lades; d'una, els Srs. Arturo i Petra , representats per la procuradora Sra. Cuart Janer i assistits del lletrat Sr. Antich, i, d'altra, l'Ajuntament d'Andratx, representat per la procuradora Sra. Adrover Thomàs i dirigit per la lletrada Sra. Lagos Aguilar.

L'objecte del recurs és la presumpta actuació il·lícita de l'Ajuntament d'Andratx (Mallorca) en relació a les obres d'adequació com aparcament en la parcel·la NUM000 del polígon NUM001 del terme municipal d'Andratx.

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat el previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.

Antecedentes

1r.- El Jutjat número 3 de l'Ordre Contenciós Administratiu de Palma, el dia 4 d'octubre de 2017, dictà la sentència núm. 334 on va estimar parcialment el contenciós i va declarar que no hi havia una via de fet en la construcció de l'aparcament públic en la parcel·la NUM000 , polígon NUM001 del terme municipal d'Andratx, però sí en lŽocupació d'una superfície d'1,70 m2de la parcel·la NUM002 de l'al·ludit polígon.

2n.- Ambdues parts processals interposaren recurs d'apel·lació en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional de 1998, se'ls donà el tràmit processal adequat, oposant-se al mateix respectivament.

3r.- Per provisió s'assenyalà, per a la votació i decisió, el dia 11 de juny de 2019.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la presumpta actuació il·lícita de l'Ajuntament d'Andratx (Mallorca) en relació a les obres d'adequació com aparcament realitzades en la parcel·la NUM000 del polígon NUM001 del terme municipal d'Andratx.

Tal com ho hem descrit al 1r antecedent de fet, el Jutjat número 3 de l'Ordre Contenciós Administratiu de Palma, el dia 4 d'octubre de 2017, dictà la sentència núm. 334 on va estimar parcialment el contenciós i va declarar que no hi havia una via de fet en la construcció de l'aparcament públic en la parcel·la NUM000 , polígon NUM001 del terme municipal d'Andratx, però sí en lŽocupació d'una superfície d'1,70 m2de la parcel·la NUM002 de l'al·ludit polígon.

A l'inici de la fonamentació jurídica de l'esmentada sentència es pot llegir:

'El presente proceso coincide con el que fue sustanciado ante este mismo Juzgado en el procedimiento ordinario número 7/2015, a instancias de D®. Margarita (en cuanto propietaria de la parcela NUM003 , polígono NUM001 del término municipal de Andratx), y que fue resuelto por este Juzgado a través de la sentencia número 184/2017 , dictada el día 20 de junio de 2017, y que será tomada como referencia en todos aquellos aspectos en los que exista coincidencia con la causa ahora enjuiciada'.

La sentència apel·lada, la núm. 334 de 2017 , després de citar i desenvolupar la doctrina que envolta a la via de fet, en el 3r dels fonaments de dret, assenyala:

La traslación de la anterior doctrina jurisprudencial al supuesto de la construcción del aparcamiento público en la parcela NUM000 ,polígono NUM001 del término municipal de Andratx, debe rechazar la existencia de una vía de hecho. Consta acreditado que el referido inmueble no es de titularidad pública (folios 4 y 5 del expediente administrativo), sino propiedad de una persona física privada, D^. Soledad , quien acreditó su propiedad mediante sucesión hereditaria (folios 41 al 47 del expediente administrativo). Dicha propietaria admitió alquilar la parcela NUM000 , polígono NUM001 afavor del Ayuntamiento de Andratx mediante un contrato de arrendamiento que fue aprobado por el Acuerdo de la Junta de Gobierno Local celebrada el día 30 de mayo de 2014 (folios 57 al 61 del expediente administrativo). Como consecuencia de ese Acuerdo municipal se redactó el correspondiente proyecto básico para la construcción de un aparcamiento municipal la parcel·la NUM000 , polígono NUM001 , acompañado de la memoria, planos, presupuesto y pliego decondiciones que constan incorporados en forma de ocho documentos en el expediente administrativo. Por lo tanto, se constata la inexistencia de una vía de hecho en la construcción del aparcamiento municipal en la parcela NUM000 ,polígono NUM001 . Queda al margen de este proceso enjuiciar la conformidad a derecho o no de esa documentación administrativa, así como de la adjudicación del contrato para la ejecución de las necesarias obras de adaptabilidad de la parcela NUM000 , polígono NUM001 a su nueva función de aparcamiento municipal.

La cuestión más controvertida en el presente supuesto lo constituye la segunda pretensión planteado por los actores, es decir, la posible ocupación de la parcela NUM002 , polígono NUM001 del término municipal de Andratx, al hacerse las obras de adaptabilidad de la parcela NUM000 , polígono NUM001 , a su nueva función de aparcamiento municipal. El informe del Departamento de Patrimonio del Ayuntamiento de Andratx, de 31 de marzo de 2014, afirma que la referida parcela NUM000 , polígono NUM001 , 'té l'accés directe a través del carrer Peix' (folios 7 al 11 del expediente administrativo). No obstante, en el Fundamento de Derecho Jurídico-Material Segundo, in fine, del escrito de contestación a la demanda se afirma que 'mi mandante (el Ayuntamiento de Andratx) tiene arrendada a la propiedad de la parcela sobre la que se ha ejecutado el aparcamiento público esa parcela, a la que se accede por una porción de tierra cuya titularidad se desconoce, pero que, en todo caso, ya era de uso público con carácter previo a ia ejecución por mi representada de las actuaciones en cuestión' (página 23). Según estas manifestaciones, la parcela NUM000 , polígono NUM001 tenía acceso a una vía pública (la calle Peix), pero la Administración demandada no acredita la titularidad y dimensiones de la porción de tierra que le sirve de acceso, indicando su carácter público que, sin embargo, no acredita por lo que debe cuestionarse su naturaleza jurídico pública

Frente a lo señalado por el Ayuntamiento de Andrtax, la parte actora pretende probar la usurpación de una parte de la parcela NUM002 , polígono NUM001 ,para acceder y salir del aparcamiento público construido en la parcela NUM000 ,polígono NUM001 , a través de los informes periciales realizados por D. Maximino (documento número 6 del escrito de interposición del recurso contencioso-administrativo) y por D. Pedro (documento número 7 del escrito de interposición del recurso contencioso- administrativo).

En las aclaraciones formuladas por el perito D. Pedro , afirma que la superficie ocupada a los ahora demandantes alcanza una superficie de 1,70 metros cuadrados (pregunta número 4 de la parte actora), mientras que a D®. Margarita la superfície ocupada alcanza 9,36 metros cuadrados (pregunta número 3 de la parte actora). Por su parte, el otro perito de la parte actora (D. Maximino ), en las respuestas dadas como aclaraciones a su informe confirma la ocupación de terrenos de las parcelas NUM002 y NUM003 en la actuación municipal objeto del presente proceso'.

Els actors Srs. Arturo i Petra apel·len la sentència contra l'únic pronunciament que no li es favorable, és a dir, contra la no apreciació en la primera instància de l'existència de via de fet amb relació a la construcció del citat aparcament públic per part de l'Ajuntament d'Andratx.

La demandada, formula igualment apel·lació a partir del que considera un error en la valoració de la prova, doncs, ens dirà:

'La actora NO ha aportado prueba plena y documento fehaciente alguno que acredite con precisión su propiedad, sino que se ha limitado a fundarla en las manifestaciones realizadas por sus peritos, los cuales, por otra parte, se han basado en documentos cartográficos para afirmar que la propiedad de la actora era invadida por el Ayuntamiento'.

Entén, per altra banda, que el contenciós hauria d'haver-se declarat inadmissible tal com va sol·licitar a la instància per dos motius; a saber, per falta de legitimació i per falta d'activitat administrativa impugnable. Causes a les quals la sentència, en el 1r dels fonaments de dret, va donar resposta i rebutjar, si més no, però, cap referència fes a la seva decisió. S'entén implícita.

'Así las cosas, en el supuesto enjuiciado en estos autos, el Ayuntamiento de Andratx alega que los demandantes no han acreditado su condición de propietarios afectados por la supuesta vía de hecho realizada por laAdministración demandada. En el escrito de demanda se alude a que los actores son los propietarios de la parcela NUM002 , polígono NUM001 del termino municipal de Andratx, habiendo sido afectada por las obras de construcción de un aparcamiento público en la parcela NUM000 , polígono NUM001 , situado como colindante a la mismas. Pues bien, repasando el expediente administrativo y el expediente judicial es cierto que los actores no han aportado un documento proveniente del Registro de la Propiedad que acredite su condición de titulares dominicales o de un derecho real sobre la parcela NUM002 , polígono NUM001 del termino municipal de Andratx (contrariamente a lo que figura aportado en el procedimiento ordinario número 7/2015). No obstante, en el escrito presentado por los recurrentes al Ayuntamiento de Andratx, el día 20 de marzo de 2014 (en el que aludían a que habían tenido conocimiento del inicio de unas obras de construcción de un aparcamiento en la parcela NUM000 , del polígono NUM001 ), se ofrecen los datos regístrales que acreditan su situación dominical. En concreto, se menciona la inscripción al Tomo NUM004 , Folio NUM005 , Libro NUM006 de Andratx, Finca NUM007 , Inscripción 1® (documento número 1 del escrito de interposición del recurso contencioso-administrativo). Estos datos no han sido desvirtuados por la Administración demandada y gozan de los efectos previstos en el articulo 38 de la Ley Fiipotecaria . Refuerza esta conclusión los informes periciales realizados por D. Maximino (documento número 6 delescrito de interposición del recurso contencioso-administrativo) y por D. Pedro (documento número 7 del escrito deinterposición del recurso contencioso- administrativo).

Por lo que se refiere a la segunda causa de Inadmisibllidad alegada por la Administración demandada (consistente en la falta de actividad administrativa impugnable, en la medida que no se acredita la vía de hecho alegada, ni tampoco ha probado la recurrente que sus derechos e intereses se hayan visto afectados por la actuación municipal), debe ser desestimada, en lamedida que el objeto de este proceso lo constituye, precisamente, la presuntaexistencia o no de una vía de hecho en la actuación del Ayuntamiento de Andratx, por lo que procede su enjuiciamiento y no eludirlo so pena de unahipotética causa de inadmisibildad que no concurre en este caso'.

Ambdues causes, en la forma i manera en què les formula la part apel·lant, Administració demandada tenen a veure en la mancança de legitimació. Venen plantejades, en qualsevol cas, de forma molt escafida, tal vegada com a conseqüència del fet que les documentals presentades pels actors conjuntament amb l'escrit d'interposició del contenciós, malgrat, efectivament, no hi hagi les del Registre de Propietat, no posen en dubte la titularitat dels terrenys controvertits.

SEGON.- Destaquem, en el que té d'incidència en el resultat de la present que, nosaltres, amb la mateixa composició de magistrats, el dia 8 de maig de 2018, en el rotlle d'apel· lació núm. 393 de 2017 dimanant de les actuacions 7/2015 del Jutjat núm. 3 dels contenciosos de Palma, vàrem dictar la sentència núm. 238 i en la qual vàrem desestimar els sengles recursos d'apel·lació articulats contra la de la primera instància amb un objecte litigiós on es plantejaven idèntiques circumstàncies i arguments d'apel·lació.

En el 1r. fonament de dret in fine ressaltaven que:

'La Sala, pese a lo que se aduce en el recurso de apelación interpuesto por el Ayuntamiento de Andratx, considera bien enfocada y acertada la valoración de la prueba contenida en el tercero de los fundamentos de derecho de la sentencia apelada, anteriormente ya reseñado. Así, pues, a pesar de la discrepancia del Ayuntamiento respecto a la valoración de la prueba en la sentencia apelada, consideramos que las alegaciones vertidas al respecto no la desvirtúan. Cumplirá por tanto la desestimación del recurso de apelación promovido por el Ayuntamiento de Andratx contra la sentencia nº 184 de 2017, dictada por el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo nº 3 de Palma de Mallorca .'

En la mesura que les direccions lletrades en el dit contenciós i a l'actual eren les mateixes, malgrat els recurrents fossin altres, incideixen en els seus escrit, reiterant allò a la qual cosa nosaltres contestarem a la nostra 238 de 2018:

'En el recurso de apelación presentado por la Sra. Margarita , sin razón alguna de ser, sin ningún sentido jurídico y sin miramientos ante una decisión -firme- del mismo Juzgado nº 3 de no acumular la impugnación planteada por el Sr. Arturo y la Sra. Petra , se afirma que 'otra vez se le da la razón a una administración 'okupa' pero con muy doctos abogados que la defienden'.

També és reiteració - còpia literal de la transcripció - la que ens fa a l'escrit d'apel·lació i que va merèixer la següent resposta per part nostra:

'A la hora de explicarlo, la apelante destaca -y pone pues- en su recurso de apelación '[...] un ejemplo para clarificar lo que quiere dar a entender a la Sala. La superficie del brocal de una botella puede ser de menos del 1% de la superficie de la misma, si se trata por ejemplo de una botella de 15 litros; pero si carece de orificio de entrada, si no tiene esa pequeña superficie para echar el líquido dentro, será una campana de vidrio, será una obra de arte, una burbuja de cristal o un 'trasto', pero no será lo que todos entendemos por 'una botella'.

La Sala, como ya hemos dicho antes, considera acertada la valoración de la prueba que se contiene en la sentencia apelada, y considera también que las alegaciones contenidas en el recurso de apelación de la Sra. Margarita no han desvirtuado esa valoración'.

En definitiva, aquí i ara, no hi ha cap variable, fàctica o jurídica, que ens permeti arribar a un resultat distint de l'esmentat; en conseqüència, desestimem els sengles recursos d'apel·lació.

TERCER.- Es fa expressa imposició de costes processals a cadascuna de les parts apel·lants de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional , limitades fins un màxim de 500 € per tots els conceptes.

VISTels articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.-DESESTIMARels sengles recursos d'apel·lació contra la sentència número 334 de 4 d'octubre de 2017 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma en el si de les seves actuacions 79/2014 tramitades pel procediment ordinari, la qualCONFIRMEM.

SEGON.- Es fa imposició de costes processals d'aquesta alçada jurisdiccional a les parts apel·lants causades en els seus respectius escrits però limitades, cadascuna, per tots els conceptes fins un màxim de 500 €. .

Contra la present, i conforme a la modificació operada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol, en quant afecta a la Secció 3era del Capítol III del Títol IV integrada pels articles 86 a 93 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol , reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència amb la forma prevista als citats articles i amb més prenent-se en compte l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.